De sentiu de fons, aquests acords sorgeixen entre altres de les mans de Carles Gutiérrez
quan toca la seva guitarra.
Avui tenim el plaer de tenir-lo aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern en aquest compositor i
guitarrista Sant Justenc, Carles Gutiérrez, que fa molt poc ha acabat de presentar el
seu últim treball, tot és ara.
Saludem-lo.
Bona tarda, Carles.
Bona tarda.
A veure, en quin moment de la teva trajectòria artística arriba el teu primer disc en solitari?
Doncs arriba en un moment una mica, diguéssim, de maduresa potser, que fa bastants anys que
estic en el món de la música, tocant i fent gires i gravant en diferents bandes, i bé,
arriba un moment que vaig acumulant material, cançons, que diguéssim són meves, que no
entren en cap altre projecte en els que participo i em decideixo a dir que això és la meva
música, soc jo i em decideixo a gravar-ho i a presentar-ho.
Has gravat més de deu discos, has col·laborat en bastants projectes i has girat pel món
amb bandes com Moyaio's Reef, The Summer Lovers, Estación del Este, Transit Trio, Judit
Netherman, entre altres, Déu-n'hi-do, no?
El fet que ara publicis en solitari fa una mica de respecte, hi ha una mena d'abisme
que veus tu?
Doncs sí, fa respecte, però sobretot fa il·lusió, la veritat, sí, sí, és algo diferent,
algo nou, no? Si sempre has estat en col·laboració o no col·laboració, perquè molts d'aquests
projectes són projectes meus, però són bandes, diguéssim, que tu ets una part, i ara el
fet de fer-ho sol, sol no, amb altres músics, però engegar-ho sol, fa molta il·lusió.
Parlem una miqueta del disc, perquè ja està en algunes plataformes, no?
En quines es poden trobar, per exemple?
Sí, ho podeu trobar, diguéssim, jo diria que gairebé totes o totes, Spotify, YouTube,
Amazon Music, iTunes, el Tidal, etcètera.
Veiem que hi ha un total de 11 temes.
Què hi ha, quins instruments hi ha, què ens podem trobar, què escoltem?
Mira, diguéssim que parteix del grup i amb el que després farem els concerts.
És un quartet, amb bateria el martiosta, contrabaix Jordi Mestres i saxo Joan Mas.
Aquests són els quatre instruments bàsics, tot i que hi ha algunes peces, tant a guitarra sola
com a trio també, sense el saxo, i llavors després hi ha diferents col·laboradors en el disc,
amics, com el Pau Figueres, a la guitarra, que a més ha fet la producció del disc amb mi,
els dos junts l'hem fet, després hi ha la Laura Cruells, que canta una cançó,
només hi ha una cançó cantada en el disc, a més és instrumental,
després hi ha l'Albert Montfort, que fa un tema amb la trompeta,
i el Jordi Bonell, que fa una col·laboració amb la guitarra.
Crec que no em deixa ningú.
Déu-n'hi-do, és un disc que has fet tu per la teva banda, però té bastantes col·laboracions també.
Sí, sí, sí.
Després també, el caràcter de Tot És Ara, com el definiries?
Perquè tot és un estil més jazz, tu sempre t'has mogut per aquest estil, no?
Sí, diguéssim que el jazz és una mica la columna vertebral,
però no és purament jazzístic, hi ha tocs de pop, de música mediterrània,
música d'arrel, coses una mica més brasilènies,
o inclús tocs d'algú de flamenc o rumba, diuen per allà.
És difícil etiquetar-lo i tampoc és que ho vulgui.
I cada cançó, per exemple, com l'estructures?
Com comença un tema, com va succeint, com flueix, com l'acabes?
Hi ha alguna mena d'història que tu tinguis per dins que et mogui?
Com sorgeix això?
A l'hora de composar, totes les cançons d'aquest disc han sigut cançons i música que m'ha sorgit.
No ha sigut buscat.
Quan composem podem dir que volem fer una cosa així o una altra.
Ha sigut música que m'ha sortit de mi, estant amb la guitarra, estant tocant, practicant, estudiant a casa,
i que t'ha sortit.
Un cop surt la idea, lògicament, després les de estructurar, les de definir, tot això.
Però és això.
He llegit també que en algunes plataformes o altres mitjans online,
que és un treball que no vol etiquetes ni filtres i que no busca encaixar,
que convida a connectar amb l'autenticitat més nua de l'artista sense cap por.
Què vol dir això?
Sembla com si t'haguessis volgut alliberar d'alguna mena de cosa.
Crec que sí.
D'alguna manera, el que parlàvem abans, quan estàs en altres projectes que tenen algun tipus d'etiqueta
o algun estil concret, intentes fer allò.
Assemblar-te allò o ser guitarrista o ser fidel a un estil que potser ja està marcat.
Amb aquestes cançons he volgut fer tal com em sortia.
Està clar que hi ha coses de tot arreu, però sense cap tipus de limitació.
Ni d'etiqueta, ni dir que això no ho poso perquè no és molt jazz,
o això no ho poso perquè no sona el que sigui.
És igual, tenia aquestes cançons i clar que les he estructurat
i les he posat un embolcall a tot perquè tingui un sentit, però és això.
Tens algun racó especial per inspirar-te?
Racó especial físic o mental?
Tinc una habitació, un estudi a casa, on treballo i on els músics passem
molta part del nostre temps, que no és fer concerts o donar classes o el que sigui,
sinó que estem cada dia, una estona o moltes hores en el teu estudi
amb la teva guitarra o amb les teves guitarres i allà és on t'inspires.
Tot i que hi ha diverses cançons, ara que recordo, que han sortit en altres llocs.
Vull dir, estant amb la guitarra en un poble de vacances,
o viatjant o de gira o el que sigui, perquè sempre intentem portar l'instrument a sobre.
Tu sempre te'n portes la guitarra allà on vas?
Ho intento.
Això ho he estat buscant i hi ha bastants músics i guitarristes que tenen moltes guitarres.
Per curiositat, per què és?
Sí, el tema de la guitarra és complicat.
Hi ha molts tipus de guitarra.
La meva guitarra, que faig servir més, és una guitarra de jazz,
que és una guitarra de caixa elèctrica però de caixa.
Com les primeres guitarres elèctriques que van sortir als anys 20 o 30.
És com una reproducció de lloc, és una guitarra de jazz.
Tenim guitarres elèctriques, acústiques,
en el disc també toco una guitarra de nylon, amb cordes de nylon, guitarra espanyola.
Hi ha altres tipus d'instruments, que el mateix instrument serveix per tot.
Hi poden haver variacions, però amb la guitarra hi ha molts tipus de guitarra.
Jo no en tinc gaires, però hi ha molts guitarristes que si vols un so concret,
hi ha la guitarra de la marca tal, d'estil tal, de cada època.
Hi ha moltes diferents.
Tot és el teu treball més recent, però si ens remuntem els teus inicis,
vas començar a tocar de forma autodidacta.
En quin moment decideixes que la música ha de ser la teva forma de vida?
Com vols dedicar-te a això?
Jo començo amb 14 o 15 anys a tocar perquè veig amics tocant,
o gent més gran tocant.
En diferents llocs veus gent tocar la guitarra i la cosa t'arriba molt.
Poso a tocar una mica, poso a fer algunes classes,
o a aprendre això d'amics que toquen una mica.
Veig que la música m'agrada molt, però no ho he estudiat de petit.
En 18 o 20 anys vaig posar-me en sèrio a estudiar perquè seria un somni
poder viure d'això.
Tens formació, no?
Sí, a partir dels 18 o 20 anys em vaig posar a estudiar en sèrio,
tot i que no sabia si m'hi podria dedicar perquè treballava d'altres coses.
Vaig entrar al conservatori del Liceu i vaig fer la carrera.
Allà ja tot ha anat.
I per què jazz?
Ha anat venint.
Quan et poses a estudiar música moderna,
hi ha molts aspectes que s'estudien des del jazz,
tota l'harmonia...
Vas entrant i t'enganxa.
Veiem també a la teva biografia que a part d'aquesta faceta
més de compositor, més de treball amb bandes,
també has fet projectes a nivell de publicitat o de direcció
de projectes més musicals.
Com ha estat aquesta faceta?
Són projectes concrets que he anat fent al llarg de la vida.
No m'hi dedico expressament, però m'han anat fent encàrrecs
i els he fet molt gustosament, com coses de teatre,
projectes d'una obra de teatre infantil,
que anava amb un CD amb música original.
La publicitat també,
vam fer una cançó per l'Ajuntament d'Hospitalet,
que és una cançó de l'arribada dels Reis,
que és una cançó que sona cada any.
És una cançó maco.
Ets professor de guitarra a l'Escola Municipal de Música.
Què intentes transmetre als teus alumnes,
a part de coneixements de guitarra,
els acords, tot això?
Fas que estimin la música?
Jo intento que tinguin il·lusió,
que estimin la música,
i que tinguin il·lusió i passió pel que fan.
Si no tenim il·lusió, és molt difícil aprendre.
Creus que és complicat que un músic d'avui en dia
es pugui dedicar només a la seva carrera,
en el sentit de composar, de treure peces, discos, treballs?
Molt complicat.
Ni dedicar-te al teu ni al general.
La música en general, dedicar-se a les arts,
és bastant complicat.
Més que durant tota aquesta pandèmia que hem viscut.
Abans tampoc ho era i ara està més difícil.
És molt difícil.
Tot és ara.
Si veus reflectida la pandèmia en algun temps,
Més que en algun temps,
eren músiques que tenia ja una mica d'abans
i la pandèmia el que he fet és decidir-me a fer-ho
i arreglar-ho tot, organitzar-ho tot.
Aquest moment de tenir temps,
perquè just abans, al 2019, estaven tocant molt,
no teníem gaire temps.
I ara, a la pandèmia,
el que he fet és fer-ho tot.
Estava tocant molt, no parava.
Entre classes, concerts i gravacions no tenia gaire temps.
Estava molt activ, molt content.
Però potser si no hagués hagut la pandèmia,
no hagués tingut el temps de dir
vaig organitzar això, vaig agafar totes les idees que tinc,
amb papers, amb llibretes i això.
Molt bé. I ja per anar acabant, Carles, tot és ara?
El nom d'on ha sorgit?
La idea ve d'un poema de Joan Vinyoli,
que es diu Tot és ara i res.
I aprofito per dir-te,
perquè la cançó que es diu Tot és ara,
que has posat abans i que dona nom al disc,
la idea d'aquesta música surt d'un espectacle que vaig fer
música amb poèmes de Joan Vinyoli, amb música meva.
M'agradava molt aquell poema,
i la frase tot és ara,
entre la pandèmia i el viure al moment,
i sobretot el fet de realitzar el meu somni,
fer realitat el meu projecte,
i animar la gent a que ho faci també.
Moltes vegades estan allà,
els tenim com a idees, però ens costa portar-los a cap.
Sí, sí.
Abans de deixar algun tema a l'audiència,
perquè es quedin escoltant la música del disc,
parla'ns una mica de si hi ha alguna presentació oficial,
o si teniu previst algun concert.
Sí, el primer serà el 13 de març,
és un diumenge, si no ho dic malament,
a les 12 i mitja, migdia, horari vermut,
a la sala padró de Cornellà, aquí al costat.
A partir d'aquí en anirem anunciant més.
De moment comencem amb aquest.
Moltes gràcies per passar-te aquí a els estudis de Ràdio Desvern.
Desitgem molta sort, tot és ara.
La gent ja sap que pot escoltar les cançons
a través de les diferents plataformes que hem comentat.
Pràcticament són totes les que la majoria de la gent
pot tenir al mòbil o pot utilitzar.
Deixem ara el tema.
Posem, per exemple, No Gravity, que és el tema número 9 del disc.
Està bé.
Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.