...
Passen 12 minuts de les 11 del matí,
comencem la segona hora de la Rambla al Mags de Matins,
de Ràdio d'Esvern.
Comencem l'entrevista,
i avui la fem a Joan Basaganyes, alcalde de Sant Just,
per tractar alguns temes de l'actualitat del municipi,
com fem sempre una vegada al mes aquí a l'emissora.
Bon dia, alcalde.
Bon dia, Núria.
Bé, el 18 de gener, demà, concretament,
es fa una presentació pública a l'Ajuntament de lo que és el PAM,
el Pla d'acció municipal 2023-2027.
Si l'audiència ens està escoltant i no sap què és el PAM,
és el document que fa l'equip de govern a l'inici de cada legislatura
i que marca les polítiques municipals
que es volen prendre fins a les properes eleccions.
És un document important perquè, al cap i a la fi,
marca també el model del poble que es vol.
Com s'ha elaborat el PAM del 2023-2027
i quins són els eixos sobre el que se sustenta?
Bé, és un document que és d'elaboració interna.
Estem obligats a tenir un PAM, que és com el fuit de ruta
que marca el que serà el mandat municipal.
I, evidentment, doncs, és un desenvolupament molt més extensiu
del que és l'acord de govern que vam signar en el seu moment
el Partit Socialista i els Comuns,
que és el document que ja s'arigeix des d'un bon inici de mandat
com a fuit de ruta del que serà en aquests propers quatre anys.
El PAM, doncs, contempla més de 200 accions
amb un nivell de detall bastant exhaustiu,
molt més que el que és el pacte de govern.
I és una mica un document de què disposaran els ciutadans
per veure, d'aquí tres anys i mig,
si el govern ha complert
amb els compromisos que sumeix davant de la ciutadania.
He de dir que en l'anterior mandat
vam assolir un grau de compliment superior al 90%,
que és una xifra que està molt bé.
I, evidentment, doncs, ens esforçarem
perquè aquest mandat ens movem en xifres,
en uns percentatges semblants,
perquè estem satisfets de superar aquest 90% de compliment.
És un percentatge alt.
I els eixos sobre els que es sustenten
estan sobretot vinculats, no?,
per exemple, amb les propostes que portàveu
als dos partits que formeu l'equip de govern.
Sí, els eixos neix, per exemple,
que és sobre transparència i bon govern.
Neix que és sobre territori i habitatge.
En definitiva...
Estarà penjat, també, suposo.
Ja està penjat a la web de l'Ajuntament,
ja s'hi pot accedir,
i es poden consultar aquestes més de 200 accions
que es desglossen en aquests eixos que comentàvem.
I el fet que s'enfagi una presentació pública
és una mica amb el compromís, també,
que va assolir l'Ajuntament de Transparència?
Sí, a veure...
No sé si s'havia fet abans, una presentació.
Sí, s'havia fet, s'havia fet presentació del mandat,
del que era el full de ruta del mandat,
i també de mig mandat d'un balanç del grau de compliment
dels acords assumits en l'acord de govern,
s'havia fet en anteriors mandats.
L'anterior mandat no ho vam fer-ho
perquè, justament, a mig mandat va coincidir
en el moment més àlgid de la pandèmia
i els actes públics van quedar molt limitats.
Però una mica és una forma de...
Primera, de facilitar aquest document,
explicar-lo i comentar-lo, debatre-lo,
amb aquelles persones que vulguin assistir
a la trobada que farem demà.
I el segon objectiu és que se'n parli,
que d'aquesta manera, doncs...
Per exemple, mitjans de comunicació com vosaltres en feu difusió
i d'aquesta manera desperti l'interès
de persones que potser demà no vindran,
però que a casa seva, doncs,
es despenjaran el pam de la web
o bé llegiran un cop el reivind a casa seva
perquè l'objectiu és poder-lo difondre
a totes les llars de Sant Just,
fer-lo arribar a totes les llars de Sant Just.
Passem ara a la via pública.
Què dependerà acabar les obres del carrer Creu
entre Verge del Pilar i Carrer Muntanya?
Hem vist que l'aborir és lleugerament més ample.
Suposo que això va també a favor de les persones
que potser necessiten més espai.
Sí, una mica segueix el mateix model que Verge del Pilar.
Tot i que l'aborir és més ample,
vull tranquil·litzar alguns veïns
que ja m'han mostrat la seva preocupació.
No es perdrà cap plaça d'aparcament,
es manté el cordó d'aparcament ja existent
i, efectivament, les voreres gaudiran
d'aquest metre i mig d'accés per a persones
amb mobilitat reduïda, que és el que ens marca
l'ordre VIP, la normativa d'accessibilitat.
I, per altra banda, hi haurà un pas elevat
a la cruïlla entre Muntanya i Creu,
que també facilitarà, primera, que redueixi la velocitat
en aquest tram de carrer i, segona, també l'accessibilitat
per a les persones amb mobilitat reduïda.
El que s'ha fet a la cruïlla de Verge del Pilar amb Creu
es replicarà a Creu amb Carrer Muntanya.
Queden aproximadament uns dos mesos d'obres.
Ara ens estan fent la segona vorera, la vorera nord,
que dependrà de com estiguin els serveis
que duri dos o tres setmanes més.
En principi tot avança correctament
i, per tant, com et deia, preveiem que a finals de març
aquest carrer ja pugui estar acabat.
Falterà només soterrar les línies que hi ha,
que són essencialment de telefonia,
que sempre són més fàcils de soterrar que no pas les d'electricitat.
Unes obres que també estan a mitja són les del Teatre de l'Ateneu.
En quina fase estarà l'obra?
Mira, ara a l'Ateneu s'ha acabat la coberta.
Per fi.
Perquè entre grues amunt, grues avall.
En el cas de l'Ateneu hem tingut un increment
del cost de l'obra superior al 20%.
Per tant, això ens obliga a haver d'aturar,
perdó, superior al 50%,
això ens obliga a aturar les obres,
haver de modificar el projecte
i, en segon terme, haver d'elicitar el que queda pendent d'obra.
Això ens provocarà una aturada aproximadament
d'uns sis mesos d'aquesta obra
i que es pugui reempendre,
calculem si tot va bé, a finals d'any.
La part més difícil, que és l'estructural,
ja s'ha fet
i ara el que caldrà és la part d'equipar instal·lacions
i equipar per dins l'edifici,
que és la part que es visualitza més,
però que és la més segura, la més fàcil de fer.
Com et deia, la gran sort que tenim és que aquest increment de cost
amb què ens trobem el podrem afrontar pressupostàriament,
tenim els diners per poder-ho fer,
més enllà que busquem ajuts d'altres administracions,
com per exemple vam fer ahir,
aprofitant la visita de la presidenta de la Diputació de Barcelona,
però un cop tinguem el projecte modificat aprovat,
ja podrem iniciar l'elicitació del que queda d'obra.
Jo crec que, en definitiva, encara falten dos anys
perquè la sala gran de la Teneu,
perquè el teatre de Teneu sigui una realitat, efectivament.
És a dir, que realment el tema de la coberta feta endarrerir
s'ha de tornar per...?
No, el que ens hem trobat són tres situacions
que ens han provocat aquest increment de preus.
El primer és que nosaltres vam fer una aposta
per rehabilitar la sala gran,
sabent que era un edifici que es va construir
a principis del segle passat,
que ho van fer els mateixos socis de la Teneu.
Enteníem i entenem que el que es tracta és de posar en valor
el patrimoni històric i arquitectònic que tenim al municipi,
però que a vegades aquesta voluntat,
a l'hora de materialitzar-se,
es troba amb dificultats a nivell tècnic.
Les obres en aquells moments es feien d'una manera més...
Moltes obres en aquells moments,
sobretot aquelles que tenien un cert component d'autoconstrucció,
doncs es feien amb mitjans més precaris que els actuals
i ens hem trobat que la fundamentació de l'edifici
era pitjor del que prevèiem.
Això ens ha provocat un endarreriment de les obres
i també un sobrecost.
Després ens ha coincidit aquesta execució de les obres
amb aquest gran encariment dels preus dels materials
que s'han produït en altres rangs i mig,
en gran part provocats pel conflicte d'Ucraïna
i que ha tingut un impacte molt gran en molts dels materials
que precisament s'utilitzen o s'utilitzaran
per a l'obra de la Teneu.
I en tercer lloc, la nova Junta de la Teneu,
aquest projecte se l'ha fet molt seu.
És una junta que està molt il·lusionada amb aquest nou espai
a l'espera de decidir com es gestiona,
però es tenen la voluntat que el Teatre Teneu
sigui un equipament potent a nivell cultural
i, per què ho sigui, ara està ben equipat.
I algunes qüestions que en el projecte original
no es van contemplar,
fruit de les aportacions que ha anat fent
la nova Junta de la Teneu,
doncs hem decidit incorporar-les
i aquestes incorporacions evidentment porten un cost associat.
I aquests tres factors conjunts
ha fet que finalment haguem optat
per fer un procediment administratiu el més poc que possible,
aturar les obres,
fer aquest modificat de projecte
en comptes d'anar avançant
en un projecte que havia quedat bastant obsolet
i haver d'el·licitar novament l'obra,
sabent que provocarà un endarreriment,
però a vegades, quan les coses es volen fer ben fetes,
s'ha de comptar amb aquests inconvenients.
Molt bé.
Si tractem ara també,
canviem de tema seguretat ciutadana,
que és un tema que preocupa o ha preocupat
per onades de robatoris
que hi ha hagut en moments més concrets en algunes èpoques,
aquest 2023 no sé si hi ha dades o percentatges
respecte d'altres anys o d'altres èpoques en concret,
com ha anat?
Sí, a veure,
amb aquest tema vull ser molt curós perquè, evidentment,
primera, s'ha de fugir dels missatges triomfalistes
perquè hi ha molts factors que intervenen
en matèria de seguretat ciutadana
i no tots aquests factors es controlen
des de l'àmbit de la policia.
A vegades, l'aparició o desaparició
de les bandes organitzades que es dediquen a entrar a domicilis
depèn dels moviments que tenen aquestes bandes organitzades,
no tant de la feina que fa o deixa de fer
la policia local o els Mossos d'Esquadra.
Evidentment, els cossos de seguretat
ajuden que els indicadors siguin millors,
però hi ha factors que no depenen
ni exclusivament dels nostres cossos de seguretat.
I després, també s'ha de ser sensible i curós
perquè a la persona que ha patit un robatori a casa seva, per exemple,
ja li pots explicar que les dades han millorat molt,
que la persona que ho ha patit...
Que a casa meva m'han entrat, no?
Exacte, i rebutja missatges triomfalistes.
Dit això, les dades fredes que tenim
i sempre toquen fusta i sent molt prudents i molt humils,
el que ens indiquen és que hi ha hagut una disminució molt gran
del nombre de robatoris de domicili.
Hem passat de 85 a l'any 2022 a 55 al 2023.
S'han incrementat les detencions
i al final, segurament, hi han hagut factors externs
que ens han ajudat que aquestes dades siguin les que són,
però també, i vull posar en valor la gran feina
que estan fent la nostra policia local,
la molt bona col·laboració que hi ha amb el cos de Mossos d'Esquadra,
aquí vull agrair també la feina que fan,
i també vull posar molt en valor que Sant Just, la ciutadania,
està molt implicada en qüestions de seguretat ciutadana
i ens aporten molta informació de gran valor
a la nostra policia local, també als Mossos d'Esquadra,
que ens permet dur actuacions o a terme actuacions preventives
que, evidentment, contribueixen a que, al final,
les dades que tenim ara mateix a nivell de seguretat ciutadana
siguin les millors dels darrers anys.
Elements com les càmeres, lectors de matrícula,
segurament també han ajudat.
L'aplicació, no?, la M7.
El dispositiu M7 també ha ajudat.
El fet de tenir un cos policial més efectius que mai.
Estem complint el rati de dos policies cada mil habitants,
que és el que marca la Comissió Europea com a la xifra adequada.
Tot això, segurament, ajuda que el 2023 hagi estat
un bon any en matèria de seguretat ciutadana.
I 100%, que pateixo.
Curós i, sobretot, lamentant aquella gent que ho ha patit.
Bones notícies pel patrimoni històric i cultural de Sant Just,
per la torre de la Penya del Moro,
que ha estat inscrit en el Registre d'Avents Culturals d'Interès Nacional.
Quina repercussió?
Què comporta Sant Just, un valor afegit a l'entorn natural?
Evidentment, és important, primer,
perquè hi ha el reconeixement que tenim patrimoni arquitectònic
del valor cultural.
A nosaltres ens hauria agradat que aquesta declaració
hagués inclòs també el poblat íbar.
Finalment, el poblat íbar ha quedat descartat
i només s'ha inclòs la torre de Guaita,
però aquesta declaració sí que ens permetrà,
de cara al futur, poder accedir a ajuts del 2% cultural
que treu cada any el Ministeri de Cultura
i també els ajuts per restauració de vents immobles
de la Generalitat de Catalunya,
que atorga més puntuació als vents que estan declarats com a vicins.
Vents culturals d'interès nacional.
L'objectiu d'aquestes subvencions
serà millorar, si les acabem aconseguint,
que són els projectes que estem treballant,
primer, millorar l'accés a la penya del moro,
que l'últim tram està una mica malmès,
el que hi estaran amb esglaons o el que ens agradaria
és fer-lo més amable perquè persones amb mobilitat
més reduïda puguin també accedir-hi,
i en segon terme, ens agradaria replicar d'alguna forma
el que ha estat els continguts audiovisuals
del refugi antiheri de l'Ateneu
al poblat Íber i la torre de Guaita de la penya del moro,
de manera que la gent, actualment hi ha un punt d'informació
alguns caps de setmana a la penya del moro
i ens agradaria que aquest punt d'informació
tingués alguns suports audiovisuals
que permetés als visitants amb ulleres o amb mòbils
això encara ho hem d'acabar de decidir,
veure com era la vida a l'edat mitjana
que és quan es va fer la torre de Guaita
i quan es va construir el poblat Íber
que és, de fet, l'origen del nostre poble.
Per tant, aquests continguts,
com passa amb el refugi antiheri de l'Ateneu,
ajuden a tenir una perspectiva més clara
de com era la vida en aquells temps
i per què es van construir aquestes construccions.
I la gent que a vegades malmet aquest patrimoni que tenim
i, més ara, que se li ha donat aquest títol,
aquest reconeixement de patrimoni històric,
s'ha pensat posar més seguretat o...?
En el seu moment vam posar una...
vam ballar tot el poblat Íber
perquè teníem moltes entrades de persones
que malmetien l'antic poblat Íber.
Creiem que ha funcionat bastant
i ara el segon element que hem de mirar
com protegim més és la torre de Guaita.
A la poblat Íber és difícil poder-lo protegir molt més
perquè hem de tenir en compte que estem en un entorn natural
protegit des d'un punt de vista mediambiental també
i no es poden posar determinats tipus de fortificacions.
Hem d'adaptar els criteris marcats pel Parc Natural de Coicerola
en el moment en què vam fer el projecte
de tancament perimetral del poblat Íber
i serà difícil que ens deixin col·locar alguna càmera.
En tot cas és un tema que podem estudiar,
però quan tenim els actes incívics,
acostuma a ser de nit,
és difícil que les càmeres puguin detectar els casos d'incidisme.
Són temes que hem d'estudiar,
però també tenir patrimoni del valor cultural i històric
comporta majors ingressos segurament
però també majors obligacions a l'hora de mantenir-ho i preservar-ho.
Sembla ser que l'1 de febrer entrarem de forma inevitable
a l'emergència per saquera
i això vol dir aplicar mesures restrictives
pel que fa al consum d'aigua.
A l'última entrevista aquí a Ràdio Desvern
hi va haver més o menys 850 llars de Sant Just
que sobrepassaven aquest límit per mes
i que a finals de gener es començaria a posar sancions.
Hi haurà altres mesures que notarà la ciutadania?
Sí, s'està explicant aquests dies als mitjans de comunicació.
Quan s'entri en fase d'emergència hi haurà tres nivells
i cada nivell comporta un tipus determinat de restriccions.
Aquests dies s'està parlant molt dels vestuaris
a les instal·lacions esportives o de les piscines públiques.
En principi es començarà amb equipaments públics
i evidentment crec que hauríem de superar aquesta fase,
la tercera fase d'emergència,
per entrar ja amb restriccions de consum de boca,
que és la part més delicada
perquè ja és la que afecta el dia a dia de la ciutadania.
No sé si hi ha alguna zona, per exemple,
la part de via pública, no sé si hi ha rega amb...
No, només podem regar amb freàtica
i estem utilitzant la freàtica per mantenir vegetació.
La gespa, si us hi fixeu,
ja no queda gespa.
Pràcticament tots els parts públics han desaparegut
i l'aigua freàtica de la qual podem fer ús
l'estem destinant a regar aquelles zones
on entenem que hi ha espècies que ens interessa que no es morin
i estem utilitzant el mínim ric possible
per mantenir-les en vida.
Aquestes pluges, que no són moltes,
però que les darreres setmanes han caigut, també ens ajuden.
No es resolen el problema gravíssim de saquera que tenim,
però a nivell de mantenir la vegetació
sí que són aportacions complementàries que ens van molt bé.
També un altre tema molt important, l'habitatge.
No sé si hi haurà promocions d'habitatge
que es faran properament a Sant Just.
Mireu, aquest any mateix començaran tres grans promocions.
Una molt gran i una petita i una mitjana.
La molt gran és la de la carretera reial,
davant del Consell Comercal.
Estem parlant que l'Ajuntament gestionarà
al voltant de 175 habitatges
que es destinaran a lloguer s'equipla
en aquest punt del municipi.
A Joc Jovenívols, l'antic Joc Jovenívols,
construirem vuit habitatges
destinats a públic juvenil,
que també seran de lloguer s'equipla.
I finalment al costat de l'escola Montserrat,
aquell descampat,
ja s'hi construirà el segon mil·lenari.
42 habitatges que es destinaran a gent gran.
També seran de lloguer s'equipla.
En principi,
el segon mil·lenari i Joc Jovenívols
haurien de començar com a molt tard
al mes de setembre d'enguany.
I si tot va bé,
la gran promoció de la carretera reial,
començarem a veure com s'aixequen els edificis
a molt tardar,
si tot va bé, el mes de març.
Per tant, estem parlant
que es posaran durant aquest mandat
més de 200 habitatges de lloguer s'equipla,
que és una bona injecció d'un bé
tan escas i tan necessari
com és el de l'habitatge s'equipla
en un municipi com Sant Just d'Esberg.
Molt bé.
I seguim ja amb l'últim tema,
que és el de Lligano, també sector Garrofés.
Veiem que avança,
que és l'hospital de Sant Just d'Esberg,
que és l'hospital de Sant Just d'Esberg,
que és el sector Garrofés,
veiem que avança
i ara de les queixes existents
s'assumen també el tema de l'iluminació
que hi ha en aquesta part
que sembla que és excessiva a nivell energètic.
És llum de baix consum.
El que hem fet aquests dies...
El que queda il·luminat...
El que queda il·luminat...
Hem d'anar en compte
No volem que hi accedeixin vehicles, però, en canvi, circulen persones.
És una zona que no hi ha habitatges al voltant i hem d'anar en compte no crear
punts foscos en zones d'aquest tipus perquè la gent que hi camina, que les utilitza,
i de fet hi ha gent que passeja per allà, al gó, sobretot, o utilitza aquest carrer
per accedir al barri de la Plana Pedrosa, doncs han de poder transitar per un barri
que encara no està construït, encara no està habitat i que, per tant, no hi ha control
social amb seguretat i la seguretat la dona la il·luminació.
Anem en compte a baixar molt la il·luminació en llocs d'aquests on no hi ha
control social perquè podem trobar-nos que se'n genera un problema de seguretat
ciutadana i sobretot de sensació d'inseguretat per col·lectius determinats,
molt especialment el col·lectiu de les dones, que sempre ens demanen
amb les reunions que fem que no ens oblidem que
major il·luminació vol dir major sensació de seguretat a l'hora de transitar per l'espai públic.
Molt bé, doncs en aquest punt ens quedem,
alcalde, a l'entrevista d'aquí a Ràdio Desvern del mes de gener.
La propera cita serà al mes de febrer, també aquí a l'emissora per parlar
d'altres temes o per anar seguint l'actualitat d'alguns dels que hem tractat avui.
Moltes gràcies, Núria. Que vagi bé.
Adéu.