I ara seguim amb la roda d'entrevistes al món de l'esport local d'aquí de Sant Just.
D'aquesta setmana ens toca parlar de futbol i avui ho fem amb Pep Palacios, el president
de l'Atlètic Sant Just Futbol Club. Ja el tenim aquí dins de l'estudi. Hola, bona tarda, Pep.
Bona tarda, com esteu? Bé, molt bé. La veritat, estem fent aquesta roda i ja hem passat a l'Equador.
Sembla mentida, però tenim un munt de clubs d'hípiques aquí a Sant Just i ja hem passat a l'Equador.
Anem acostant-nos al final, però també havíem de tractar el futbol. Escolta'm.
A veure, l'Atlètic va començar la temporada fa uns mesos amb uns objectius i ara que estem ja
més o menys cap a la meitat de temporada, quina valoració feu? Com s'han assolit aquests objectius?
Bé, el fonamental és que nosaltres som un club de poble. El que volem fer l'objectiu és que tots els nens del poble
tinguin el nivell que tinguin puguin gaudir. El futbol en concret és un esport majoritari.
No cal que ens estenguem en aquest tema. Hi ha molts nivells i nosaltres intentem que els nens del poble
tinguin el nivell que tinguin i ho puguin desenvolupar aquí al poble.
Igualar per sota és molt fàcil, és a dir, fer un esplai i nosaltres l'objectiu des que ara, justament al febrer,
fa 12 anys que ens vam fundar, d'acord? El nostre objectiu era això, que sigui quin sigui el nivell i que n'hi ha molts.
Per exemple, nens de 12 anys tenen 5 categories per jugar. Nosaltres tenim les 5 categories, és a dir, la més baixa i la més alta.
Què passava abans? Abans passava que només hi havia les categories més baixes. Sempre. No hi havia cap altra categoria.
Llavors el que hem assolit en aquests 12 anys és això, que al final la gent no hagi de marxar.
No hagi de marxar d'aquí per poder practicar o el que pugui destacar una mica hagi de buscar-se una sortida.
La veritat és que fonamentalment és això el que és el tema escola.
I amb el tema de club i d'objectius, sí, hi ha... Igual que et dic que els nens de 12 anys estan a la màxima categoria,
també ho estan els de 16 anys, tenim el primer equip a la màxima categoria de futbol català.
Vam perdre el darrer partit contra el líder, però amb opcions de pujar a competicions de la Federació Espanyola de Futbol.
Nosaltres el que volem és tenir un ventall a l'objectiu, és a dir, que tu puguis passar bé, puguis educar-te i puguis competir.
Realment competir amb el nivell que sigui, si és el nivell baix, el nivell mitjà o el nivell alt.
Has dit que, per exemple, que amb els nens de 12 anys hi ha com 5 nivells diferents, no?
No em vull ni imaginar el volum de jugadors que teniu ara mateix al club.
Doncs mira, tenim 506. 506?
Sí, dels quals 248 són del poble, d'acord?
Llavors, fonamentalment, clar, el que sí que tenim és, tenim un equip a la màxima categoria,
després tenim dos equips a la següent, tenim tres a l'altre, són equips que tenen màxim 10 jugadors.
Tenim en compte que al futbol fins als 12 anys juguen 7 jugadors, però quan tenen 13 anys passen ja a jugar a futbol 11.
És a dir, al final el que fem és que de dos equips, fonamentalment podríem assumir-ho així,
de 10 jugadors, una plantilla de 10 jugadors, després dos equips s'ajunten, una plantilla de 20, per competir a futbol 11.
I vosaltres ara ja ens anem dins del món de la pandèmia.
Suposo que també vau notar, potser més, amb els mesos de restricció més absoluta de fa un parell d'anys quan va esclatar tot,
però ara també amb tot el tema dels protocols, de les mascaretes, jo no sé com us ha afectat a nivell de club.
També és veritat que és un esport a l'aire lliure i això s'ha de tenir en compte.
La veritat és que tot plegat, no estàvem preparats, òbviament, ningú.
Ens ha partit dues temporades.
Tenint en compte l'evolució dels nens, es perd dues temporades al final.
Quan s'ho comença a jugar a 6 anys i fins als 18 que estàs jugant competició,
podríem dir que a partir dels 19 anys ja ets amateur fins a l'edat que puguis seguir jugant.
Però realment, clar, amb aquest termini de 12 anys, tenir dues temporades menys,
al final és percentualment brutal, quasi afectat dues temporades.
Però al final hem d'anar molt més profunds,
perquè hem tingut relativament sort la primera part de la pandèmia,
que va ser la variant Delta que era més agressiva, va coçar molt més a nivell de salut.
Vam tenir sort que al voltant el tema de salut no va afectar gaire.
Va afectar a nivell psicològic, físic, emocional, tothom estava malament,
nanos que necessiten l'esbarjo, va passar això a totes les cases.
Va afectar, però ens en vam sortir perquè no va haver relativament gaire casos.
Després el que ha passat és que el tema de Omicron s'ha avançat tot
i no hem pogut coçar res més.
S'han suspès alguns partits, a nivell de logística ens hem hagut d'espavilar,
però jo crec que això també és una miqueta el que és a l'esport.
Tot això són barreres, són obstacles que has de superar,
com és el dia a dia de l'esport, els entrenaments, un que juga, el meu rival.
Tot això són obstacles que nosaltres intentem dintre de l'escola ensenyar
als nens que la vida és una carrera, una cursa d'obstacles
i que no pot ser que te'ls retiri, que al final els has de superar tu.
Quins valors intenteu transmetre als jugadors?
Al final quan es parla d'esport es parla de valors, però n'hi ha un munt,
però realment el més important de tots, perquè tothom el llista els valors,
es cauen en un paper, jo he vist camps que estan apuntats allà,
però al final és un tema molt buit, tothom parla de valors i de valors
i al final costa molt, es pot fer un recull de valors que nosaltres.
Jo crec que les entitats esportives fonamentalment,
els que juguen a esport d'equip, són fàbriques de generar nosaltres.
Estem en una societat molt individualista, hi ha dues coses molt importants.
Nosaltres ensenyem que és una suma de progressos individuals,
però intentem que la gent es formi part del club,
primer aquesta microentitat i després formi part del club.
Al final ensenyem moltes coses, sobretot el compromís,
que si falla algú, la generositat, que a vegades has de deixar de ser tu,
perquè potser pots marcar un gol però no hi ha un altre que està millor situat,
hi ha moltes més possibilitats que sigui gol,
però la gent sap qui surt als diaris, qui surt a la ràdio,
de qui parlem, de què ha fet els gols.
Nosaltres intentem moltes vegades ensenyar valors
que després toquen amb el que és la societat, el que tenim entès.
Es parla de valors però després no els reforcem.
Podríem parlar 25 hores d'això,
però realment el que sí que et dic és que nosaltres intentem fabricar
nosaltres i que la gent no sigui individualista,
i sobretot a la societat que està ara,
la societat que està amb els videojocs, amb els mòbils,
que està en aquest cas digitalitzada
i que està corrent cap a la sedentarització,
les entitats esportives amb aquestes estructures
que ens obliguen, en aquest cas la Generalitat o l'Estat,
hem de tenir els treballadors d'alta seguretat social,
hem de pagar els ives, hem de dir que som com una mena d'empresa.
Al final som una empresa.
Nosaltres intentem ser una fàbrica de persones pel futur.
Ara es parla molt de salut mental,
fent referència al que comentaves tu del tema
que està connectat moltes hores als videojocs,
això no deixa de formar part de la salut mental.
Quin paper creus que és el que juga en una activitat,
o formar part d'un club, o tenir les hores d'entrenament,
o venir a fer esport, l'atlètica, en aquest cas, el futbol?
Està molt clar.
Totes les hores, nosaltres intentem generar que als nens els agradi.
El més important, que els agradi l'activitat
i que si entrenem dilluns i dimecres,
que el nen, el dilluns i dimecres abans de l'entrenament,
se'n recordi i ell agafi la bossa i escalzi les botes
i que vingui amb ganes.
Això és el més important, perquè si li generem això,
aquestes ganes, i després ell forma part de l'equip,
i si sent partícep d'aquest equip, tindran moltes més ganes,
jugaran, s'ho passaran bé, totes les hores que estiguin aquí,
totes les hores, i si nosaltres aconseguim que això sigui
per ells, que sigui una cosa que forma part de la seva vida,
totes les hores que diguin això, malauradament,
que parlem així, li restem a l'altre, que és un tema de sedentarisme,
és un tema digital, està tot el dia amb el telèfon,
això no cal que ho parli nosaltres, no estem en contra d'això,
nosaltres creiem que com a club aprofitem tots els avantatges tecnològics
que hi ha, no estic en contra de la tecnologia,
però sí que està clar que nosaltres, com a entitats esportives,
el bòlei està fent... les dones hauríeu d'estar satisfetes
i les noies del poble hauríeu d'anar, perquè l'altre dia vaig anar a veure
l'equip de bòlei femení de Sant Just al camp,
i home, sí que hi ha gent, però estem jugant contra les Super Lligadors,
que és la segona divisió femenina de bòlei,
i home, podria haver més caliu, ho hauria d'haver,
la veritat és que jo soc de futbol, però jo vaig a veure això,
i com a poble hauríem de recolzar això, l'esport femení,
costa moltíssim generar una cultura esport femení,
i aquí tenim un brazol molt important en gent que penca,
i no només que penca, i a més té resultats,
perquè està traient noies i està traient el cap amb noies,
que jo les conec, hi ha moltes que porten aquí,
sis anys, vuit anys treballant, i això fa també que hi hagi noies del poble
que van a veure el bòlei i diuen, o quan tenen sis o set anys,
diuen, mira, jo faré bòlei i vol, això és el que hauríem de promoure,
i perdó, que ho diguin, però estàs d'aquí,
i això, les noies i vosaltres, la ràdio, la comunicació,
la gent del poble, que es faci això a allò que ell està jugant,
a allò que ell lliga a dos, costa moltíssim,
hauríem de valorar tot això tot plegat, que sí que hi ha l'esport,
o millor, no federat, que l'hauríem de valorar molt més,
que només es valora el competitiu, o el federat,
no, no, hauríem de valorar-lo tot com cal, i valorar a tothom,
i saber que això ens comporta que, probablement,
simplement amb el poble, no hi haurà tanta digitalització,
tants vídeos i tant sedentarisme, i la gent,
al final, això ha de ser el que ocuparà aquest temps l'esport.
Perquè hi ha nois, hi ha equip femenins en el futbol,
aquí a Sant Just, o en el dètic?
Nosaltres els vam tenir, ens vam fundar fa 12 anys,
i els quatre primers anys vam tenir un equip de noies, d'acord?
El que passa és que costa molt, per això et dic
que hem de valorar que hi hagi aquí un equip de bòlei,
perquè l'esport femení, doncs, costa molt més
d'intentar que hi hagi aquest compromís,
a l'edat dels 14, 14, 16 anys, és una edat, doncs,
que és compromesa pels mascles, podríem dir, pels nois,
però per les noies, significativament, i això ho hem vist,
és un moment molt més delicat, ens ha costat.
Hem volgut generar un equip de futbol,
però el que deia, un equip de futbol 7 amb 9 noies, no el podem fer.
O un equip de futbol 7 amb 9 nois, tampoc el fem.
Per què? Perquè sempre hi ha alguna baixa, o una lesió,
o algun compromís, i per això nosaltres fem
els equips de futbol 7, els fem de 12 jugadors.
Al final, amb 8 o 9 jugadores, no pots fer un equip.
Moltes vegades ens hem trobat que hem tingut això, 7, 8, 9 jugadores,
i com amb 7, 8, 9 jugadores, el que no, hem de ser coherents,
de dir, bueno, nosaltres mirem les coses, i si fem, apuntem un equip,
és perquè volem jugar-lo, no volem als dos mesos dir,
escolta, no ens retirem de la competició, això no ho farem.
També ha estat un tema molt interessant, el de l'afició.
Com és l'afició de l'Atlètic?
Bé, doncs, l'afició de l'Atlètic, fonamentalment,
és, jo crec que de vegades hi ha més gent del poble que ve.
Parlant de futbol, jo soc president de l'equip, però vinc d'un altre esport.
L'afició, les aficions de futbol, o podíem dir el públic del futbol,
no vull buscar un qualificatiu perquè no el trobaria,
però podíem dir que és controvertit.
I, llavors, nosaltres el que tenim és un públic que ve a passar-s'ho bé,
que ve a animar el seu equip, fonamentalment és de l'escola,
de nens de l'escola, pares d'aquests nens de l'escola,
i cada vegada anem captant més gent del poble
que o bé ha estat vinculat al futbol o bé ha estat vinculat a l'Atlètic
amb aquests només 12 anys de vida que tenim.
I bé, la veritat és que tenim els partits sobretot del primer equip.
L'altre dia, per exemple, el nostre infantil va jugar contra el Barça
i l'agradaria estava plena.
Hi havia, a banda de pares o d'altres seguidors,
òbviament el Barça atrau moltíssim.
I la veritat és que sí, i l'únic que dic és això,
igual que com el bòlei, com l'OK,
realment sí que necessitem que la gent vagi a veure amb els esportistes.
T'he dit aquests dos una mica per donar-te exemple a qui vulgui,
però donar suport als equips del poble.
El que està jugant ho agraeix molt.
Si tingui 10 anys, 14, 18 o 26.
També hi ha una mena d'algun objectiu per no educar,
però sí que a vegades pares i mares l'agradaria,
suposo que cada vegada menys,
però a vegades s'han donat ocasions que se'ls envan una mica els papers
o treu el meu fill, no insults,
però sí coses directes als àrbitres o als entrenadors.
Això suposo que no passa molt sovint,
però s'intenta educar d'alguna forma.
Sí que passa més sovint del que sembla, passa massa sovint.
Ja et dic jo que vinc d'un altre esport,
però jo crec que això és una xacra.
Realment moltes vegades la violència es genera,
però es genera a l'agradaria per part de pares i d'espectatives
i una miqueta del que ha sigut el món del futbol des de fa 50 anys.
El que sí que està clar és que nosaltres a l'Atlètic això no ho permetem.
No ho permetem, però no ho permetem amb la gent.
Jo, si tu vas a veure el nostre partit i et conec
i crec que has fet algun comentari que no és adient,
t'ho diré.
Però, òbviament, si tu ets de l'equip rival i jo et dic això,
el que pot passar és que llavors allò esclati.
D'acord?
Llavors, alguna vegada, esclatat per dir això, escolta,
no cal, són nens, llavors, esclatat.
Realment són situacions molt complicades.
Jo no és que sigui molt optimista d'això perquè costa molt
i costarien molts esforços fer-ho,
però nosaltres crec que sí que tenim una cultura
amb els nostres nois a dintre del camp, a tots.
Els nostres pares també ho saben.
De fet, hi ha algun pare que ha estat sancionat,
en aquest cas, per haver dit alguna cosa a l'àrbitre
o per haver tingut un comportament que pensem que és inadequat.
Si a un pare li hem dit que l'hem sancionat nosaltres,
al proper partit no pots venir.
Si vols venir a veure el teu fill, t'has de comportar tu mateix.
Si no, haurem de prendre alguna mesura.
Realment, si nosaltres ho fem, el que et deia,
això dels valors, hi ha moltes paraules,
la gent ara que estem parlant és a la ràdio,
les paraules no poden ser buides,
són buides si després de tot això no venen fets.
I nosaltres ho intentem fer.
Probablement, som una entitat que ha crescut
amb el que és el Baix Llobregat.
És la que més ha crescut.
És una mica pedant, probablement,
però la més considerada ara del Baix Llobregat,
perquè només amb 12 anys hem crescut moltíssim
i hem d'anar-hi amb compte que si parlem de densitat,
de densitat d'equips i de jugadors,
el Baix Llobregat és la zona de Catalunya
que té més licències de futbolistes a Catalunya,
que és la que té més licències de futbolistes a tot Espanya.
Podrem considerar que sí que estem dintre d'una zona,
en un àmbit, i el nostre poble ha pogut destacar una cosa,
gràcies a tots.
¿Podríeu assumir d'aquests 506 encara més jugadors?
No, no.
Nosaltres cada any diem que no.
Hi ha llistes a espera.
Sí, probablement.
Podríem dir que fonamentalment hi ha dues vies.
Qualsevol del poble no ha de fer llista d'espera.
Si ets del poble i vols jugar, tens...
Si tens 12 anys i hi ha aquestes 5 categories,
jugaràs a la 1, a la 2, a la 3, a la 4 o a la 5.
Hem de veure jugar i que els coordinadors valorin
on pots encaixar millor.
Però si no ets del poble, realment,
hi ha molta gent que vol entrar,
i tota aquesta gent, hem de valorar i hem d'acribar.
Realment, algú que...
Bé, ho agafem per diferents circumstàncies.
Normalment, o millor, per nivell,
que ens doni un nivell de joc més del que tenim.
I com és que la meitat de la gent és de fora?
Hi ha gent de fora del Baix Llobregat, inclús, també?
Sí, sí, sí.
Això, al final, et genera...
Ja dius, bueno, això...
El que sí que...
Hi ha gent que fa 50 o 60 quilòmetres per venir.
No ho sé, la qüestió és...
Jo no sé si tu has estudiat aquí a Sant Just,
tota la vida, o hi ha gent que...
O millor, el pare el porta a un centre escolar
per unes condicions determinades,
unes expectatives determinades.
Vas a una universitat...
Hi ha gent que hi ha una universitat d'enginyeria aquí
i se'n va a fer enginyeria en un altre lloc.
Per què ho fa la gent?
La gent ho fa, sobretot els pares,
perquè creuen que és el millor lloc que el poden portar.
Repeteixo, és una mica pedant això de dir-ho,
però nosaltres ens pensem com una escola,
com un centre escolar,
amb el qual la gent està educada, fa esport,
intentem que ho facin els millors condicionants,
i llavors la gent creu que som una entitat
que li dona valor i vol venir.
Podríem dir, a final, això és molt mercantilista,
però podríem dir que tenim més demanda que oferta.
Nosaltres no volem créixer només per una cosa,
perquè volem donar qualitat,
no volem créixer en quantitat,
perquè nosaltres el que volem és fer-ho bé.
Nosaltres estem en una situació estructura
amb aquests 35 equips,
que l'únic que podríem mirar de créixer
és amb l'esport femení.
És l'única sortida que veuríem de créixer,
si fem equips femenins que ens puguin complementar això
i que el poble pugui tenir, en aquest cas,
les dues basants, tant l'esport masculí com femení,
també el futbol.
Nosaltres 35 equips,
a l'hora de compartir instal·lació,
no sé si també la compartiu amb altres entitats,
està pel·liagut al principi de temporada pel fet de repartir.
Sí, però realment nosaltres tenim el director esportiu,
el Carlos Tebrián,
que li dedica moltes hores a quadrar,
és un mag de l'ExTel i de moure els equips,
i realment això ho tenim tot molt quadrat.
La veritat és que ho tenim molt.
Ara tenim una estructura que seguim creixent,
podíem dir qualitativament, ja dic no en numèricament,
i la veritat és que sí.
Jo l'únic que sí que voldria dir és que hauríem d'estar també,
i parlem amb una ràdio de poble,
això a nivell municipal durant molts anys és un tema
que encara a hores d'ara s'incideix molt als nostres nens de fora.
Home, realment el que hem de ser igual de conscients de que
si hi ha ara 240 nens que venen de fora,
abans hi havia 240 nens del poble que se n'anaven,
perquè ara encara hi ha nens que se'n van d'aquí i van a altres equips.
El que hauríem de pensar també és que nosaltres el que donem aquí
és igualem perquè qualsevol nen pugui estar.
Perquè qualsevol nen pugui estar,
hi ha vegades que a la màxima competició un equip de 10,
o millor hi ha dos del poble,
però o millor si tinguéssim 8 del poble no estaríem en aquest nivell.
No podríem tenir aquest màxim nivell i aquests dos nens del poble
haurien de marxar a un altre cantó per jugar aquesta màxima competició.
Hem d'entendre això que al final hem d'estar orgullosos
que hi ha gent de fora que vol venir aquí,
vol venir a fer ok, vol venir a fer bòlei,
vol venir a fer futbol,
perquè hi ha entitats que destaquen respecte al Baix Llobregat
i nosaltres crec que hauríem de parlar en aquest àmbit,
hauríem de parlar en l'àmbit local,
perquè algú que es desplugues, o millor,
està a un quilòmetre o el col·le americà, el col·le alemany,
estan gairebé dintre de l'àmbit del poble.
Tenim Mas Lluís, que és una zona que és de Sant Feliu
i una altra zona que és del poble.
Tenim Torreblanca, que és Sant Joan d'Espí,
podíem dir a nivell d'entitat,
però tothom que viu a Torreblanca administrativament és de Sant Joan d'Espí,
però físicament desenvolupa la seva activitat al poble.
Home, si contéssim tot això, probablement tindríem 350 persones,
350 jugadors.
Llavors, no ens hi fiquem tant quantitativament,
sinó fiquem-nos en el tema de dir
que aquí estem donant qualitat i estem prestigiant el nostre poble.
I a part anar tancant l'entrevista, projectes de futur,
o com preveus aquests mesos que queden fins a acabar la temporada,
aquest curs 2021-2022?
Sóc molt poca verícia, que no hi hagi cap interrupció,
que podem acabar aquesta temporada...
Dones les circumstàncies i ens conformem a acabar-la.
Sí, sí, sí.
Al final sembla que l'Omicron ja no es desenvolupa
perquè no hi ha ningú més que contagiar,
i estem acabant ara de fer partits suspesos
que han vingut del mes de desembre i gener,
que es pugui desenvolupar la Lliga fins al final
i que això ja no torni a passar, perquè repeteixo,
s'han sigut dues temporades o millor de dotze
que pot jugar un jugador amb la seva etapa escolar.
Només demanem això i els objectius,
sigui el que sigui, que tothom lluiti per millorar individualment,
millorar a nivell grupal i que no ens aturin les competicions.
Molt bé.
Gràcies per passar-te per aquí pels micros de la ràdio.
I res, seguiu amb el futbol.
Molt bé, moltes gràcies, Marcà.
Que vagi bé. Adéu.