A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins La Rambla.
Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia.
El convidat d'avui és en Just Fosalba, el portaveu del grup municipal Sant Just en Comú.
I el tenim aquí per parlar d'alguns dels temes de l'actualitat del poble.
Molt bon dia, Just.
Molt bon dia a totes i tots.
Vinga, 2025 serà un any en què Sant Just vegi començar obres d'equipaments importants pels propers anys.
S'espera on es posin en marxa també altres serveis i equipaments com el de la deixalleria.
La nova ubicació, Just, creieu que facilitarà el seu ús?
Nosaltres creiem que sí.
Creiem que és una ubicació molt més propera als nuclis urbans,
en una zona que a més creiem que no molesta a la vida cotidiana a prop dels habitatges,
vull dir, està en zona industrial però molt a prop de Maslluí i a prop de barris com el barri Sud,
com tots els barris del Montan d'Indústria,
que jo crec que facilitarà una mica que la gent no hagi d'anar fins tan amunt,
pujant al camí de la muntanya per anar a llançar les escombraries.
A més serà una sereria que tindrà més espais i més serveis,
per tant, en principi jo crec que serà més utilitzada per la ciutadania, això espero, vaja.
S'espera que s'inauguri cap al mes de març.
Correcte.
Quins serveis seran aquests que complementaran o que ara l'actual no té
i que faran una deixalleria una mica com havíem dit abans,
no sé si 3.0 o 2.0 o...
Li havíem posat, sí, numerologia.
Jo, més enllà dels números, dir-vos que serà una deixalleria,
que més enllà del que ja fem habitual a la deixalleria,
de recollida de diferents fraccions que normalment no podem llançar a la brossa,
doncs els mobles que tenim a casa, ferros, vells, vidre, matalassos,
coses que això ho seguirem recollint.
de cara a aquest any es posarà en marxa també el servei de préstec de gots i de vaixella reutilitzable per a entitats,
o sigui, si ets una entitat del municipi i vol servir una vaixella o els gots,
ara també teníem gots, és veritat,
però tot estarà centralitzat a la deixalleria,
amb el servei de deixalleria on les entitats podran baixar, agafar gots, agafar plats,
que abans no en teníem, no?, de plats, i fer-los servir i després portar-los
i amb un petit preu de netesa i de més,
doncs podran gaudir d'aquest servei de netesa de gots i de préstec de vaixella reutilitzable
i no haver de gastar plàstic i paper d'un sol ús.
També tindrà aquesta part educativa, no?
Sí, també està previst anar desenvolupant a mesura que es vagi posant en marxa
poder fer algunes activitats, alguns tallers,
tindrà una zona de botiga i de reparació
per poder vendre electrodomèstics que s'hagin llançat i es puguin reparar
o fer tallers de reparació perquè qui vulgui pugui reparar el seu petit electrodomèstic,
la bicicleta, elements així que puguem reutilitzar,
que no cal llançar, que es poden llançar a la deixalleria, no?,
que també està al costat, però la voluntat és una mica que puguis anar allà
i reparar algun objecte i que t'ajudin i t'assessorin en aquest procés.
Molt bé.
Passem ara de la deixalleria a parlar també de l'emergència social més notable,
que és la de la crisi de l'habitatge.
Els comuns de Sant Jus, al butlletí de desembre,
parleu de trobar solucions realistes que apal·lin el problema,
sobretot amb eines que estan a l'abast de nivell local, no?
Per on passaria aquesta solució, no?
De quines polítiques públiques d'habitatge esteu parlant?
Clar, quan parlem polítiques públiques d'habitatge,
jo crec que cal entendre quines són les competències.
Per això parlem que convé ser realistes en el món local.
El món local pràcticament no té competències en habitatge, val?
Les competències de regulació del mercat no són unes competències municipals,
per exemple, que seria un factor tenint en compte a l'hora de regular els preus del mercat.
Com intervenen els diferents agents econòmics en el mercat,
doncs tampoc és una competència municipal.
El que sí que és una competència municipal és el desenvolupament urbanístic,
els planejaments, i per tant també poder,
de les oportunitats de creixement que té el municipi
o de regeneració dels barris que té el municipi,
doncs treure'n profit i intentar generar el que nosaltres creiem que és el més resilient,
que és habitatge de protecció oficial.
I en aquest cas, habitatge de protecció oficial del lloguer.
Nosaltres creiem que el lloguer ha de ser la punta de llança de les polítiques públiques municipals,
més que la venda, perquè la venda,
tot i que és veritat que ara mateix l'HPO ja no caduca,
pràcticament fins amb les noves lleis ara ja no caduca,
sí que és veritat que la venda al final genera,
doncs que beneficies una família o un conjunt de persones,
però és molt difícil que les generacions següents se'n puguin beneficiar
perquè al final tot és finit,
no pots anar construint habitatge de forma infinita al municipi
i cal generar espais de rotació, no?
I precisament el lloguer el que et permet
és que si les condicions d'aquelles persones canvien
i ja poden anar al mercat privat,
que ara ja és molt complicat anar al mercat privat,
doncs com a mínim puguin entrar noves generacions,
o sigui, si jo t'hi poso un lloguer de 10 anys
i en aquells 10 anys les persones que estan allà
han canviat les seves condicions
i poden venir generacions següents a ocupar aquells pisos
i que siguin de primera emancipació
o perquè estàs en una situació en què no pots pagar un pis
de propietat privada,
doncs poder generar aquesta rotació
i que es beneficiï tot el conjunt de les generacions
de Sant Justen i Sant Justenques que vinguin.
I per aconseguir aquest parc d'habitatge de protecció oficial
jo crec que cal jugar amb diferents moviments.
Un és els pocs planejaments vigents
que queden al municipi per seguir creixent,
que principalment són dos.
El que ja s'està executant de Bómer,
que en conegu, que diria en Bómer.
Sí, el que hi ha davant dels mirats.
Allà ja es va pactar, no?
Allà és una transferència del sol del sostre de la Vall,
fruit del pacte del conveni de la Vall,
i allà ja van 170 pisos de protecció oficial.
Però aquests són de venda o de lloguer?
Seran de lloguer.
I després tenim petites promocions,
com la que posem ara en marxa del segon mil·lenari,
que li diem, allà a les bases de Sant Pere,
que són 40 habitats per gent gran.
Tenim una petita promoció també de juvenívols,
que també es començarà ara en marxa,
que només són 8 pisos, i és veritat.
I després tenim l'altre gran pla parcial,
que és el de la bona aigua,
que sabeu que suscita certs interessos i certs debats,
però aquí també estem treballant l'equip de Gómer,
per redibuixar com es col·loquen i on es col·loquen tots aquells metres quadrats,
i alhora fer aflorar habitatge de protecció oficial,
que abans en aquell planejament antic hi havia 0 metres quadrats de protecció oficial,
i ara estem parlant que podrem arribar a gairebé el 50% de metres quadrats
que seran de protecció oficial.
Per tant, jo crec que serà un bon guany
per seguir engreixant aquesta bossa que creiem que cal engreixar.
Després hi ha altres maneres,
que no són tan eficients des d'un punt de vista econòmic,
com és la compra de pisos quan hi ha oportunitats
de tanteig i retracte dels pisos provenents de la venda,
doncs comprar pisos,
i tot el tema de regeneració urbana,
tot el tema d'aprofitar el que ja està construït,
per si, per exemple, estem estudiant la possible densificació d'algunes zones,
que sempre vagin de treniment que si es densifica
sigui perquè es crea sostre de protecció oficial.
Llavors també es generarà protecció oficial en el barri existent,
no havent de generar sempre noves construccions,
sinó en el que ja existeix doncs que es pugui generar protecció oficial.
Però tot això d'anar acompanyat de mesures de l'Estat i de la sanitat,
que són actors que francament han estat molt desapareguts durant molts anys,
han deixat l'habitatge a l'especulació i al negoci d'uns pocs,
i ens hem trobat ara amb la desgràcia que tenim ara,
que és que és impossible que una persona de classe mitja o de classe treballadora
es pugui pagar un pis a Sant Jús, ja no a Sant Jús,
sinó a tota l'àrea metropolitana pràcticament.
No estàveu d'acord amb solucions que oferien altres grups,
com per exemple el tema de la compra de solars en la zona del barri centre,
o també tot el tema de l'anàlisi dels pisos buits, no?
Clar, la compra de solars és una proposta cara,
i molt limitant, perquè a mi de solars no n'hi ha tants.
Al municipi, solars buits, en el centre del poble,
podem comptar jo crec que me'ls dic d'una mà,
i és una solució cara,
cara perquè has de comprar el sol a un preu de mercat lliure,
i després desenvolupar la protecció amb unes càrregues financeres importants,
i si a sobre vols fer lloguer,
doncs per una empresa pública, com podria ser Promunsa,
que podria ser la que ho executés,
doncs seria complicat.
I si busques actors del tercer sector, que ho hem fet,
hem intentat, doncs ara ho fem amb l'IMSOL,
però ho hem intentat també amb Habitat 3,
amb altres empreses que es dediquen a cooperatives de sol,
que fan habitatge, cooperatives d'habitatge,
i és complicat, és complicat trobar el finançament,
perquè són unes càrregues financeres molt grans.
Llavors, no és que no sigui possible, clar que ho és,
però si només ens basem en les solucions aquestes,
que aconseguirem 5 pisos o 10 pisos en 15 anys,
és que estem parlant que calen mesures d'impacte,
cal aconseguir que la borsa de lloguer sigui gran,
que creixi, que tingui molts pisos,
i això, per això tenim una estratègia poliètrica,
per això estem dient que vinguin els 170 pisos
de protecció oficial de BOMER,
que intentem els pisos de tant d'edatge realitat a comprar-los,
intentem densificar per aconseguir més habitatge de protecció oficial,
la compra dels solars, doncs també es pot posar sobre la taula,
però és una política cara,
no és que sigui una mala política,
és que és una política cara i poc eficient.
I pel que fa als pisos buits...
No hi ha 500?
No ho sé, l'Agència d'Habitatge de Catalunya
em diu que n'hi ha 10,
llavors, clar, entre 500 i 10,
alguna xifra de pel mig jo crec que deu estar.
Jo crec que 500...
És que a Sant Jus hi ha 8.000 habitatges.
Que algú es pregunti
si creu que gairebé un de cada 10 habitatges
està a 8 al municipi.
Jo crec que molta gent entendrà que això no és així.
Per tant, jo crec que és una xifra falsa.
Però és que més enllà que n'hi haguessin 500 o n'hi haguessin 1.000,
quins mecanismes té l'Ajuntament
perquè es posin en protecció oficial?
Que és el que realment...
Ja no que es posin al mercat,
perquè si es posen al mercat
ho poden fer amb un preu elevadíssim,
que no servirà absolutament de res.
Cal que es posin a un preu assequible.
quins mecanismes té?
Clar, la CUP fa un anunci dient
que hi ha 200 pisos buits,
l'Ajuntament no fa res,
o n'hi ha 500 és igual,
l'Ajuntament no fa res,
però és que què faria la CUP?
Què faria la CUP?
Perquè només és un estament,
és fer una anàlisi d'una realitat.
A més, jo crec que no és així,
que no hi ha 500 pisos buits,
però és que no porten cap solució al darrere.
Està molt bé dir-ho,
però si no dius com activaries els mecanismes
perquè aquests pisos arribessin a ser de protecció oficial
o un preu de lloguer assequible,
el problema no està ni molt menys solucionat.
Anem ara amb la nova taxa de residus
i us traslladem també en el grup de comuns de Sant Jus
alguns dubtes que té la gent amb la quota i el sistema.
Per exemple,
per què cal tancar el contenidor gris
si el número de vegades que s'obre al final,
és a dir, el número d'obertures,
no es té en compte a l'hora de calcular la taxa, per exemple?
És que hem de pensar dues coses.
Una cosa és el sistema i l'altra és la taxa.
Són coses separades,
o sigui, que estan vinculades al seu càlcul,
però que van separades.
La taxa podia ser fixa
i podries pagar,
a tothom li podria costar 160 euros l'any,
que és el que costa recollir els residus a tot l'any
per habitatge.
Si ho dividíssim a parts iguals,
ens costaria 160, 163 euros,
em sembla que recordar,
ja ho estic dient memòria.
És igual, faig números rodons.
Costa recollir la brossa,
posa 165.
165 euros l'any per cada casa.
Podríem haver-hi dividit així
i el sistema podria seguir sent de tancament.
El que busca el sistema no és cobrar,
el que busca el sistema és millorar
el percentatge de recollida de residus.
El tancament del contenidor gris
el que vol fer és incentivar
que separis millor casa,
perquè el fet d'haver d'anar i obrir
costi una mica més,
és com una clau,
has d'obrir,
és un pas més
i, per tant,
com que la resta de menys l'orgànica.
la resta de contenidors estan oberts,
doncs que et sigui més fàcil reciclar.
Però és que més enllà d'això,
jo sempre dic el mateix,
fixem-nos en les dades,
cada barri que hem tancat
amb els contenidors,
el percentatge de resta ha baixat.
Per tant,
està funcionant.
O sigui,
tancar la resta funciona,
més enllà de la taxa,
perquè fa ja més de gairebé tres anys
que estem tancant contenidors,
molt abans que s'anunciés la taxa de residus.
I sempre passa el mateix,
que és que quan tanquem en un barri
de contenidors,
aquell barri baixa un 10%
la resta
i es distribués
en la resta de fraccions.
Per tant,
el sistema funciona.
El tancament de la resta
fa que a la resta de fraccions
hi vagi més percentatge
de recollida selectiva.
Per tant,
el sistema,
per això està tancat
i encara que no comporti
un comptatge
o un càlcul
en la taxa de residus,
el tanquem
perquè el que fa
és millorar
el percentatge
de recollida selectiva.
És a dir,
que independentment
de si la taxa
s'ha de pagar igualment,
no una mica independentment
de si es recicla...
Clar,
també podrien toncar.
Hi ha municipis
que tanquen
totes les fraccions
o que tanquen
resta orgànica
i envasos,
per exemple.
I a vegades
no ho fan servir
pel còmput
del càlcul
de la taxa.
Ho fan per incentivar
perquè en els envasos
hi van molts impropis
i evitar que la gent
faci servir els envasos
com un contenidor
comodí.
Vaja,
és que jo per això dic
intentem separar
la idea
del sistema
de recollida
amb la taxa
perquè sí que van vinculats
perquè la taxa
ha de ser justa
i es fa a partir
del càlcul
dels usos
però el que busca
el sistema
és millorar
el percentatge
de reciclatge.
S'enjust compleix
ara amb els paràmetres
de reciclatge
de l'Unió Europea?
Sí,
complim.
A falta de més dades
perquè penseu
que els tancaments
i tal
però en l'últim
trimestre del 2024
ja estàvem complint.
Per sobre del 65%
que és el que ens demana
Europa.
Vinga,
anem amb
un altre tema.
Aquests dies
també s'està parlant
es parla
sobretot
d'equipaments
que són notícia
com
hem parlat
de la vaixelleria
també les escoles
de bressol
el pavelló esportiu
la sala de la Taneu
però dediquem ara
uns minuts
al casal de joves
equipament
per joves
per adolescents
sobretot
té més de 20 anys
i properament
també
tindrà alguns canvis
que vindran de la mà
del que
s'ha anunciat
en algun butlletí
com el projecte Recrea.
Sí.
Projecte entre Casal
i Ajuntament.
Aquesta iniciativa
què és el que busca?
Aquesta iniciativa
el que busca
és repensar
l'espai públic
amb participació
ciutadana
i més concretament
amb participació
sobretot
adolescent.
això és fruit
no bé fruit
del no-re
sinó
nosaltres estem participant
nosaltres que som ciutadana
educadora
estem participant
d'una red estatal
a Ribes
que parla precisament
de la transformació urbana
amb la participació
de l'infància
i l'adolescència
i ens van demanar
que portéssim un projecte
o que ideéssim un projecte
i de qui neix
el Recrea?
El Recrea neix
de dir
volem que el casal
que ja té molta activitat
dintre
doncs també
ocupi
els espais exteriors
perquè creiem
que els espais
exteriors del casal
podien tenir
més ocupació
de la que actualment
tenen
perquè són espais
bé la pista
de davant
doncs és una pista
molt diàfana
que permet jugar
però és veritat
que té pocs espais
d'estada
els bancs estan
molt lluny
de l'entrada del casal
la part dalt
també està una mica
desengelada
i trobem
com una bona oportunitat
involucrar
les persones
que fan servir el casal
però també
adolescents
que volguessin participar
que han participat
gent que no fa
ús diari del casal
en repensar
aquests espais
exteriors
per tal
donar-li vida
i fer-los
més comunitaris
i més d'estada
i d'aquí han sortit
doncs 3 o 4 propostes
de creacions
d'espais d'estada
amb uns bancs
fets a mida
que donin una miqueta
com d'agrada
amb uns espais
d'ombra
amb uns espais
també a dalt
d'estada
i és el que intentarem
doncs executar
en els propers anys
per tal de
transformar aquest espai
fer-lo un espai
més comunitari
més d'ús
del dia a dia
i no pas
com un espai
de pas
per entrar
només al casal
sinó
com un espai
d'estada
a l'exterior
i aprofitament
també dels espais
exteriors
ha quedat potser
una mica antiquat
com està ara pensat
aquest espai
més exterior
nosaltres creiem
que sí
en el sentit
que creiem
que l'espai públic
ha de ser de tots
i de totes
i que l'ús de l'espai
no ha de ser privatiu
per tant
com més interaccions
hi hagi a l'espai exterior
més vida comunitària
s'en fa
i més possibilitats
ja
que fins i tot
el casal
estigui més utilitzat
al final si és amable
l'espai exterior
és més fàcil
que entris a dintre
si tens noves oportunitats
de relacionar-te
i conèixer gent a fora
doncs també
tindràs més intencions
d'entrar a dintre
i també crec que és interessant
el procés
més enllà del producte
que és la transformació
d'aquell espai
que hi hagi nanos
que hagin pensat
com volen transformar
el seu poble
encara que sigui un espai petit
el seu poble
doncs també
generar una consciència
de pertinença a un lloc
de corresponsabilitat
i de bon tracte
d'aquests espais
no és el mateix
com tracten les persones
quan han pensat
quan han dissenyat
i han pensat allò
que no
quan ha vingut imposat
des de fora
no es crea
la mateixa relació
això
molta gent
arquitectes
i sociòlegs
ho saben molt bé
vull dir que
és important
comptar amb la participació
dels que fan ús
del dia a dia
d'aquell espai
per definir-lo
perquè després
se'l fan seu
molt més fàcilment
que no pas
una cosa imposada
per un arquitecte
d'un despatx
que ha tingut
una gran idea
i ha decidit
plasmar-la
que potser és molt bona
però està clar
que el dia a dia
de la gent
que en fa gust
és molt més definitori
que no pas
el que pugui pensar
un arquitecte
o un enginyer municipal
Vinga, seguim
amb altres temes
sobre el pla parcial
de la bona aigua
en l'àmbit dels garrofers
quines han estat
les aportacions
de Sant Jus
en comú
en el debat
el ple del mes
de desembre
es va aprovar
precisament
provisionalment
la modificació
d'aquest pla parcial
i vau votar a favor
Sí
estem parlant
que aquesta modificació
és
la modificació
que afecta només
al garrofer
la que es va aprovar
el ple de desembre
és una modificació
que el que venia
a fer és
complir l'acord
que ja es va signar
en el seu moment
entre
l'associació de veïns
i els promotors
per intentar buscar
una bona sintonia
entre la generació
d'aquest nou espai
de barri
que s'estava generant
a garrofers
i les demandes
de la gent
del barri
com pot ser
la connexió
una nova
obrir el camí
a vehicles
de transit rodat
el que circunvala
una mica
a garrofers
un tema de metres
de cara
perquè els veïns
de les cases
ja existents
no tinguessin
un impacte visual
molt gran
i per tant
una mica
poder
ajustar
els paràmetres
de la urbanització
d'aquest nou espai
a les demandes
també
dels que ja hi viuen
que hi viuen
al costat
però que ja hi viuen
i per això
vam votar a favor
perquè en el fons
també va ser
un compromís
i un acord
d'aquest govern
amb les associacions
de veïns
conjuntament
amb els promotors
del barri
molt bé
just
hem de parlar
també
de l'institut
escola
la setmana
passada
vam passar
per aquí
tant
el director
com també
la cap d'estudis
a més a més
també va venir
l'alcalde
perquè justament
tornant de les vacances
de Nadal
els alumnes
i 3
ja va començar
com si diguéssim
en els nous
mòduls
què suposa
per la comunitat
educativa
de Sant Just
tenir un nou centre
d'aquestes característiques
és a dir
és la primera vegada
que Sant Just
té un institut
d'escola
que encara han d'arribar
les generacions
a l'institut
però bé
és un centre
d'una nova
modalitat
jo crec que
l'obertura
d'un centre educatiu
sempre ha de ser
una bona notícia
i més d'un centre educatiu
públic
és veritat
que ha hagut de començar
primer
en els
en el
centre cívic
després hem aconseguit ja
que per fi el departament
doncs posés els mòduls
i tenir-los en els mòduls
que són uns mòduls
per cert
en aquest sentit fantàstics
i s'estan molt còmodes
és normal que
ells volen un espai seu
vull dir que
és normal que el centre
necessiti els seus propis espais
els nens
i el professorat
i la comunitat educativa
en general
les famílies
s'han de fer seu
aquell espai
i esperem que així
que així sigui
i la veritat
que contents
clar
contents de tenir un nou centre
contents a més
que sigui aquesta modalitat
d'instituts d'escola
jo crec que
dona unes noves oportunitats
de tria
de les famílies
doncs per
provar
cada centre
jo crec que aquí Sant Jus
jo sempre ho dic
tots els centres són molt bons
tenen molts bons projectes educatius
però cadascú
és diferent
perquè clar
cadascú té la seva idiosincrasi
la seva manera
d'enfocar el seu projecte educatiu
i ara doncs
sumem un mes
un mes
a l'oferta educativa
jo crec que molt interessant
animo a totes les famílies
que doncs ara estan fent
idos
o que tenen nens
infants de dos anys
i l'any que ve
doncs segurament
voldran matricular
d'ahir tres
doncs que facin les portes obertes
que d'aquí poc començaran
que visitin tots els centres
que preguntin
per tots els projectes educatius
i que s'engresquin
evidentment
a matricular
i preinscriure
a l'escola pública de Sant Jus
que és una escola
de moltíssima qualitat
que durant molts anys
els garantiran
doncs que els seus infants
aprenen
aprenen a prop de casa
amb els companys i companyes
del municipi
amb una educació
de pública
i de qualitat altíssima
Sí que és veritat
que tant el director
com la cap d'estudis
van fer referència
al tema del projecte educatiu
les metodologies
que s'estaven utilitzant
agraïen també
a les famílies
que haguessin cregut
precisament en aquest projecte
educatiu
més que no pas
en l'edifici
que sembla una cosa
que està entredit
les previsions
del departament
d'educació
respecte a la construcció
de l'edifici
definitiu
sembla ser que és
uns quants anys
d'espera
la setmana passada
l'alcalde
de fet va dir que
potser
uns quants anys vista
potser 20 anys vista
seria un centre
sobredimensionat
per diferents motius
Bé
això
hauríem de veure
hi ha molts factors
que juguen en joc
primer
és veritat
que al municipi
seguim creixent
seguim creixent
i també
com més persones viuen
més necessitats
d'escolarització
en principi
també és veritat
que vivim en una societat
que cada cop
les persones
tenim menys fills
i filles
això també és una realitat
que cal contraposar
sobre el fet
que Sant Jús
creixi en població
però és veritat
que cada cop
totes les parelles
tenen menys fills
i filles
i això també
té un impacte
en l'escolarització
dels infants
també és veritat
que a Sant Jús
tenim unes taxes
d'escolarització
de la pública
concertada
que varien
ja en anys
que tenim
més persones
que aposten
per l'escola pública
i concertada
del municipi
i en anys
que la gent aposta
per altres
centres educatius
de caire privat
o en altres ubicacions
d'altres municipis
concertats
o privats
principalment
això també
jo crec que
és una tasca
dels centres
poder explicar
que els projectes educatius
de centre
valen la pena
i que per tant
la gent que viu a Sant Jús
pot apostar
per l'escola pública
de Sant Jús
i que es quedin aquí
a estudiar
i a aprendre
perquè jo crec que
és veritat
com he dit abans
els centres educatius
d'aquí al municipi
valen molt la pena
aquests són paràmetres
que alguns d'ells
són molt certs
però que vaja
quan els poses
tot sobre la taula
doncs
fer una perspectiva
de 20 anys vista
s'ha de tenir
molt bon ull
jo no seria capaç
de mullar-me
i dir si d'aquí 20 anys
hi ha molta
o poca necessitat
d'escolarització
amb les línies
que actualment
oferim al municipi
no t'ho sé dir
no t'ho sé dir
no mullar
perquè ja he dit
hi ha tantes
condicionants
sobre la taula
que difícilment
se'n fa possible
imaginar un escenari
d'aquí 20 anys
jo crec que
el que cal ser realistes
amb el tema
de l'edifici
de l'escola
és que
en 3 anys
no estarà construït
el nou institut d'escola
jo crec que això
bueno
és que no cal ser
molt intel·ligent
per entendre
que si ni tan sols
s'ha posat la primera pedra
doncs en 3 anys
és complicat construir un edifici
jo crec que cal seguir
treballant amb el departament
a veure
doncs quan
l'institut d'escola
vagi creixent
i ja no càpiguen
en els mòduls actuals
doncs com reubiquem
a tots els infants
per tal
perquè això passarà en 3 anys
no?
correcte
per això dic
per això dic-ho
dels 3 anys
per això dic-ho
dels 3 anys
perquè
nosaltres tenim un deadline
de 3 anys
en l'actual emplaçament
jo crec que
no cal ser
molt avispat
per entendre
que en 3 anys
és molt complicat
tenir un edifici
definitiu construït
i menys
si és que el departament
no tan sols
no té
bueno el departament
de la sanitat
no ha aprovat pressupostos
pel 2025
que és la condició
primera i necessària
per començar a parlar
de qualsevol cosa
si ni tan sols
tenim pressupostos
doncs evidentment
estem en un escenari
més complicat
llavors
vaja
estem buscant alternatives
amb el departament
ara crearem una comissió
bilateral
d'apartament
ajuntament
doncs per tractar
aquest tema
específicament
a veure com busquem
les solucions
sobretot en el curt
termini
en aquests 3 anys
igualment
molt a favor
del que deia
la direcció
del centre
jo crec que
l'educació
generalment
és una relació
entre persones
no
està clar
els condicionants
en quin edifici estàs
i en la comunitat
que tens
en l'edifici
les condicions
doncs són necessàries
per a l'educació
però principalment
el que cal
és un equip
de docents potent
que hi posi ganes
que hi posi il·lusió
que creïn aquest projecte
unes famílies
que acompanyin
i això aquest centre
ho té
té un equip
molt potent
darrere
en una direcció
jo crec que serà
capaç de tirar
un projecte
innovador
pel municipi
atractiu
per a les famílies
i que sobretot
acompanyi
i eduqui
els infants
que passin
per aquells espais
i jo crec que
l'educació
al final
és un tema
de persones
no d'edificis
i evidentment
nosaltres seguirem
jo i tant
perquè hi hagi
l'edifici definitiu
i tinguin els espais
necessaris
i dignes
però també
donar confiança
a aquest equip
com no podria ser
d'una altra manera
perquè és un equip
excel·lent
molt bé
doncs just
se'ns acaba
gràcies per haver vingut
gràcies a vosaltres
i fins la propera
fins la propera
adeu
adeu