Vinga, doncs comencem perquè ara mateix tenim entrevista amb la Maria Sumció Vila.
Ella és presidenta de la FESEC, la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer.
Per què contactem amb ella? Avui, 31 de març, és el Dia Mundial contra el Càncer de Cologne.
De fet, és un dels més freqüents entre homes i dones a Catalunya i un dels que més podem prevenir.
Hola, molt bona tarda Maria Sumció, què tal?
Hola, bona tarda, molt bé. Doncs aquí, com molt bé has dit avui,
recordant que això és el Dia Mundial contra el Càncer de Cologne.
Hem dit també que és un dels més freqüents entre homes i dones.
No sé si tu tens alguna estadística del número de factats, de factades que tenim aquí a Catalunya.
Sí, sí, el dia Mundial entre les nates que hi ha.
O sigui que el càncer colorectal és dels més freqüents entre homes i dones a Catalunya.
Però també és un dels que més es poden prevenir, sobretot adultar un estil de vida saludable.
I que, a més, sobretot, que una de les grans avantatges que té,
perquè és un dels estils de vida saludable, el Codi Europeu contra el càncer,
ja dona diferents mesures que es poden prendre al llarg de la vida,
i tot plegat, i costums, i alimentació, i fer d'exercici...
Però justament amb el càncer de Cologne el que sí és bo i és positiu,
en aquest cas, és que hi ha proves de detecció per cos.
Hi ha proves de detecció per cos. Hi ha dos tipus de proves.
Primer, i aquí a Catalunya s'ha fet, el programa d'acribatge.
Programa d'acribatge.
Sí, sí. Aquest programa que aquí a Catalunya,
per exemple, el 2020, quan va començar la pandèmia, s'estava fent i s'estava portant molt bé,
d'una manera molt generalitzada, informant-la des dels hospitals i ambulatòries i tal,
i va venir la pandèmia i malauradament aquell any hi va haver uns virus que es va haver de deixar.
Després s'ha tornat a reprendre.
Aquest programa d'acribatge consisteix en una prova molt senzilla.
Fan un test de la sang oculta a la femta.
Perquè moltes vegades aquesta sang que es pot produir no és molt vermella,
i llavors pot ser que la persona no s'adoni.
En canvi, en aquests programes d'acribatge, sí que es pot fer una prova que resulta molt eficient, molt eficaç.
I què hem de fer per poder fer aquesta prova d'acribatge? Qui ens hem d'adreçar?
Sí, a veure, normalment, això està dintre...
Ara això no t'ho sé dir dintre quina data està,
però aquests programes d'acribatge, que malauradament hi ha molts cèntims que no es poden fer en aquest moment,
en aquest moment, que jo sàpiga que hi ha acribatge de càncer de córner i també de càncer de mama,
hi ha una data determinada que es pot fer aquesta prova que he dit de l'afet de la sang oculta.
Després també hi ha una altra prova que és la colonoscòpia.
Aquesta és una prova que és més invasiva, perquè consisteix a veure l'interior de l'intestí groc.
Això vol dir que és més molest i tot plegat i tant, de posar una mica d'arastècia i tal.
Aquests programes d'acribatge, normalment, la pròpia sanitat pública els anuncia,
moltes vegades a través dels mitjans de comunicació i altres en els propis embolatoris.
I els propis metges de capçalera, si saben o tenen pacients que, per alguna raó,
puguin ser candidats a cometes d'aquest tipus de càncer, ja t'avisen.
El que no s'ha d'intentar és entre quina edat i quina edat.
Però, normalment, aquests cribatges acostumen a ser a partir dels 40 o 50 anys fins als 70.
I, aleshores, després també hi ha les persones que poden tenir alguna molèstia
i que puguin ser una cispita que pugui patir aquest tipus de càncer.
Ara, insisteixo en que és important seguir les normes del Codi Europeu contra el càncer,
que fa molts anys que estan vigents, molts, i tampoc han canviat massa,
que és el que abans ens ha dit una mica ràpid.
L'alimentació que s'invica en fruites i verdures, reducció del consum de greixos i de carn vermella,
exercici físic, no fumar i evitar el consum d'algunes alcohòliques.
Aquestes normes no són només pel càncer colorectal, sinó per molts altres càncers,
com hem sentit de dir moltíssimes vegades.
És a dir, que a la gent li ha de dir clar que una manera de poder detectar de forma precoç
aquest càncer és poder fer proves, com per exemple la colonoscòpia,
si algú té sospita que pugui tenir algun problema en aquest sentit,
o fent les proves aquestes d'acribatge, els programes d'acribatge,
a partir d'una certa edat que entenc que són programes que és la sanitat pública qui els cobreix.
Sí, estic parlant des del punt de vista de la sanitat pública, per descomptat.
S'han fet bastants estudis, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica
ha fet estudis no solament de recopilar els casos que hi ha hagut fins ara,
sinó la incidència que hi pot haver en els propers anys.
I malauradament, tot i que és veritat que el càncer sigui de colons i tots els altres càncers,
es curen molt més, molt més, no té comparació, cada vegada es fa una recerca,
i es curen molt més, però també és veritat que n'hi ha més.
I aquesta és una preocupació que totes aquestes associacions o societats,
en aquest cas jo parlava ja des del punt de vista tècnic de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica,
però també les entitats com nosaltres,
no, que la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer,
dels 15 entitats que estan treballant pel càncer,
des de diferents punts de vista,
avui parlem del càncer de colom,
hi ha el càncer de mama, que també sabem que és un dels més freqüents,
però sí que és veritat que malauradament les esperances,
que hi ha així com l'esperança de vida, és molt gran,
la probabilitat i la incidència del futur no es preveu que baixi ni que es redueixi.
Tot el contrari.
Per exemple, algunes dades que tinc és que l'any 2020 a Espanya
van morir més de 113.000 persones per càncer de colom.
Està previst, segons aquests estudis que es fan,
i tenint en compte sobretot des de fa el que s'ha fet de 50 anys cap aquí,
que hi ha estudis,
seguint aquesta línia que malauradament s'està portant,
es calcula que a Espanya hi podrà haver, l'any 2040,
més de 160.000 casos.
O sigui que davant d'aquestes xifres
el que sí que hem de tenir present
és l'important que són aquests factors de risc,
com són, bàsicament, com he dit, sobretot el cabell, l'alcohol,
també l'obesitat.
Moltes vegades no ens pensem que només és el que ingerim,
sinó que també, degut al que ingerim,
també provoca obesitat.
I aleshores sí que és veritat que hi ha dades
que la incidència en persones obesses
també té una probabilitat més alta de patir aquest tipus de càncer.
Perquè els tipus de tractaments,
no sé si amb les entitats amb les que col·labora
la Federació Catalana d'Antitats contra el Càncer,
les entitats que hi participen, que en formen part,
faciliten, donen informació als pacients o a la gent
sobre el tipus de tractament o els llocs mèdics
on poden anar els centres per fer...
Sí, sí, sí.
A veure, nosaltres, en general, a totes aquestes entitats,
les persones que arriben, els pacients que arriben,
perquè si ja se'ls ha diagnosticat la malaltia,
ja tenen el seu lloc per anar a fer els tractaments.
Però moltes vegades, en campanyes que nosaltres fem de prevenció,
de diferents tipus de càncer,
aquestes campanyes sí que se'ls indica que,
si tenen algun símptoma, vagin al metge.
Però que, si no, poden venir en aquestes diferents entitats
que estem a tot Catalunya, bàsicament a les quatre províncies,
però també en moltes altres poblacions,
a Obre, Nuller, Sabadell, Terrassa, etcètera.
I aleshores sí que se'ls pot informar,
de que han d'anar, naturalment, a la salut pública,
i a partir del metge de capçalera,
que s'observa que hi ha algun punt
i afecta amb aquella persona que pot tenir un càncer,
doncs, evidentment, que llavors ja se'l remeten
al grup corresponent.
Però també a les entitats nostres que donem suport.
Bàsicament, el que sí voldria dir és que hi ha
l'Associació Catalana d'Ostomitzats,
especialment dedicada al càncer de col·lo directe.
Jo, si et sembla, podria donar el telèfon
per si hi ha alguna persona que ens està escoltant
i que sàpiga que es podria...
Totes més o menys les entitats de la federació
ja poden donar una resposta,
però com que concretament hi ha que, entre les federades,
l'Associació Catalana d'Ostomitzats,
el número de telèfon és el 646 055 727.
I, aleshores, ells són persones que...
Les persones que formen part són persones
que han estat operades i que n'han sortit bé,
perquè estàvem parlant des del punt de vista
de morts i tal, perquè hi ha moltíssima gent
que se'n surt, perquè precisament és un càncer
que es cura, i aquestes persones
que després tenen ganes d'ajudar altres,
que en aquest moment estan patint la malaltia,
i, aleshores, per això, aquest número de l'associació
que es pot atendre, que ens podem atendre.
A més a més, avui sabem que des de la FESEC
hi ha una xerrada a través del canal vostre de YouTube,
que és una xerrada que es diu
Com prevenir i detectar càncer col·lo rectal,
que precisament entenc que farà una mica referència
més aprofundiment del que acabem de parlar,
Maria Assumpció, i que és una xerrada
que s'inclou dintre d'un cicle de xerrades
que s'anomenen així, diàlegs, FESEC, l'abans
i el després del càncer.
Exactament. A veure, la veritat és que fa molta il·lusió
poder parlar d'abans i de després,
perquè hi ha un després que pot ser molt llarg
i que caig en la vera, la veritat és que
aquest després del càncer no se'n podia parlar
ni es podia treballar massa.
Però ara sí, perquè la proporció de persones
que se'n surten i que poden tornar a fer
un curs, una vida normal, inclús una vida
dintre de la feina, del treball, que poden tornar a treballar.
Nosaltres també estem amb aquest programa
de després del càncer parlant amb empreses
que si es troben en aquesta situació
sàpiguen, i sobretot a les metges,
quan donen l'alta a una persona,
que potser no pot fer aquella feina que feia abans,
però sí que en pot fer moltes altres,
perquè la proporció de vida pot ser la mateixa
de la general o de la població que no hagi tingut càncer.
I per tant, vull dir que sí que la veritat és que
no és amb els ànims pensar que hi ha un després del càncer.
Per tant, no hem de ser alarmistes.
Hem d'anar molt en compte i intentar aquesta vida saludable,
però sí que és veritat que tenim la gran esperança
que hi ha un després. I aquest després
no solament es pot portar una vida familiar quotidiana,
sinó també dintre de feina, de treball.
Molt bé, Maria Assumpció Vila, moltíssimes gràcies
per atendre'ns aquí a Ràdio Desvern.
Ha estat un plaer poder-la escoltar.
Res més, que vagi tot molt bé.
Endavant a fer difusió i posant alerta a les persones.
Moltes gràcies a nosaltres, perquè nosaltres
als mitjans de comunicació evidentment que us necessitem
i que també tenim l'oportunitat de poder
explicar tot el que fem i ajudar el màxim de població
que estigui interessada. Moltes gràcies.
Que vagi bé, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.