Són un quart de dotze. Seguim a la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern,
començant la segona hora del programa i el moment de fer l'entrevista del dia,
que també la podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora.
Tenim a l'estudi la Rosamaria Maristany, veïna senyora Justenca del col·lectiu transsexual
i presidenta de l'associació Trans-Baix Power i Roses de Sant Feliu,
una entitat de referència per a tot el Baix Llobregat.
Saludem-la, ja la tenim a l'estudi. Hola Rosamaria, bon dia.
Molt bon dia Núria, quin plaer tornar-te a sentir-te.
Doncs sí, ens saludem aquest cop per fer l'entrevista.
Bé, anem al gra i és que el tercer dissabte d'octubre celebra cada any el Dia Internacional
per la despatologització trans, motiu pel qual totes les activitats enmarcades
en la conmemoració d'aquesta efemèrida es coneix com a accions de l'octubre trans.
Rosamaria, com es presenta l'octubre trans 2023?
Quines activitats des de l'associació teniu pensat celebrar?
Gràcies per comentar-ho, perquè el dia 27 fem un acte a la plaça de la Vila de Sant Feliu.
Ja sabeu que la nostra associació està registrada en aquell municipi,
doncs podem partir amb tots els municipis, evidentment, però bueno,
com que estem registrades allà, doncs fem un acte com a motiu
de la despatologització del fet trans, aquesta parauleta que tant ens agrada pronunciar
i que sí que és tan difícil de... No ho sé.
Però serà un acte molt maco. Més precisament, com a primícia heu dit,
que l'última revista que hem publicat, hi ha dues dones veïnes de Sant Justenques,
veïnes meves del mateix edifici on estic, que n'hi ha,
m'han ajudat molt durant tot aquest mes d'agost.
Jo m'he passat tot el mes d'agost aquí a Sant Justa amb aquesta calor infernal.
I la veritat és que parlant amb aquestes dones em van inspirar per escriure un article.
Ah, mira. Que hem titulat Safata de Saito,
té un sentit, no? Sí, sí.
Perquè cada vegada que s'equivocaven i em tractaven de tio,
jo els vaig castigar amb una d'elles que em digués Safata de Saito.
Safata de Saito? Sí, sí, Safata de Saito.
Van deixar de bocorones. Sí, sí, sí.
És un nom curiós. Sí, el que passa és que,
perquè ve sobre el tema que nosaltres la revista, com sabeu,
la fem en català, estrictament en català.
I llavors, doncs, anem a considerar, doncs que,
bueno, considerem que les persones que la vulguin llegir
han de prendre el català. És així.
I llavors l'única manera de fomentar l'ús i l'electrològica català
és publicant en català. Per tant, aquestes dones,
que són castellano-parlants, la majoria d'elles,
que van vindre per trobar el seu projecte de vida aquí a Catalunya,
són catalanes, evidentment. Sí.
I per timidesa o pel que sigui, perquè sempre s'han envoltat
de gent propera a la seva terra d'origen,
evidentment, doncs, el català els ha quedat una mica...
així ens ha viaixat, el poder entendre.
Quan parles amb elles en català el poden entendre,
però no els costa molt parlar-lo. Sí, els fa vergonya...
Sí, llavors jo li vaig ensenyar unes quantes paraules
i també, quan vagis al mercat, doncs,
demana una safaza de seto.
Ja veuràs tu posant la teva bandeja de boquerones
que tant t'agrada, no? I la veritat és que...
Cada vegada que em tractes
amb el que no em correspon, vas dir la paraula
safaza de seto. I al final, molta conya,
molta conya, però al final va quedar. Ostres!
Sí. I ara, doncs, tinc un respecte absolut,
m'he fet molt amic d'elles, ens anem al Campó,
ens anem aquí, allà, juntes...
Ens fan companyia, bàsicament, no?
I m'agrada molt aquest context, no?
Són persones resilients. Nosaltres també,
les persones trans també ho som. I quan jo els he explicat
la nostra lluita, ells, el primer que t'han dit és...
Nosaltres, tenim un fill o una filla
del col·lectiu LGTBI, i no se'ns ocorria
desemparar-los. Caram, mira!
Vull dir, són coses que fan
raonar una miqueta, no? Com és possible
que hi hagi tant d'odi vers el nostre col·lectiu
amb línies generals quan en realitat la gent...
Clar, en esferes més properes, no?
Potser quan la gent coneix o veu casos
més propers i coneix la gent,
potser està més familiaritzada amb la causa.
Sí, la veritat és que ja no és la causa,
sí, és la lluita de supervivència, bàsicament, no?
I la veritat és, jo he lluitat molt
amb el valor de la comunitat, no?
Per mi ha sigut el millor regal que m'han pogut fer
aquest mes d'agost, i jo, com a premi,
els he dedicat la portada de la revista.
La portada de la revista. Rosa Maria, què reivindica
durant el dia de la despatologització trans?
El dia 27, que és el que fareu, llegireu un manifest?
Sí, el manifest es llegirà al ple,
és un manifest que he confeccionat jo.
Bueno, suposo que ho passarà en pla...
No el llegiré jo, el llegiré la Neus Ascència,
la nostra representant, també.
En aquests moments, com sabeu,
ha sigut la més trans Espanya, que la tenim a l'associació.
Estem molt orgullosos, no pel fet
que hagi sigut més trans Espanya, perquè almenys
ha tingut una mica de notorietat en aquest aspecte.
Són molt faltes d'aquest carinyo, d'aquest escalf,
a molts altres nivells.
Ni que sigui una mica contrari a nosaltres
el fet de presentar-se en aquests concursos,
perquè el que busquem és una normalització.
No busquem una font de fixament de les estereoptics,
marcats per la societat.
És una cosa que ens xirria una mica.
Per això no surt a la revista, però sí
que li hem fet tot el suport per xarxes
i tot el que convingui més a nivell d'associació.
Encara hi ha institucions, per això,
grups, també persones, que consideren
que la transsexualitat ho consideren
com una malaltia i la situen
en una categoria diagnòstica.
L'any 1990 l'OMS va despatologitzar
com a malaltia mental
el que era la homosexualitat
i el mateix any va patologitzar el que era la transsexualitat.
A mi se'm fa basarda de pensar,
és un discurs que sempre hem dit,
que hem hagut d'esperar 30 anys les persones trans
per tindre una llei específica per a nosaltres
que reguli tots els drets
demandats pels col·lectius.
Hi havia una en el 3 del 2007
que per a les persones transsexuals,
el format clàssic de la transsexualitat
ja estan cobertes, tot i que era patologitzant
perquè es demanaven uns informes mèdics
i psicològics per fer el canvi de nom i sexe.
Ara ja no cal això, ara ja és més obert aquest tema.
Aquesta és la famosa llei que es va aprovar
Sí, ha sigut polèmica.
La meva lluita en aquests moments és abaixar el to.
Hem d'aconseguir abaixar el to.
Però abaixar el to als carrers o als parlaments?
Abaixar el to a les institucions,
abaixar el to amb totes les reaccions
que puguin haver-hi.
La veritat absoluta sobre el fet trans
no la té ningú.
No hi ha una demostració empírica
que pugui demostrar
si hi naixem o no hi naixem.
No hi ha una demostració empírica.
El que sí que està clar és que les que ho som
ho som tota la vida.
És una cosa que queda sense aire.
Totes les feministes que fa tants anys
els presenten formats de dones
que els causen una mica de desafecció.
Però tot això ha derivat a discurs
d'hiperventilats per un cantó o per l'altre.
Jo crec que l'única manera
de poder assolir una completa normalització
és intentar abaixar el discurs
tant per un cantó com per l'altre
i centrar-nos en unes taules de diàleg
i mirar els punts que ens uneixen
i potser treballar els de divergència
però des d'un marc del més absolut respecte.
És veritat que també han sortit
del que popularment a les xarxes
es coneix com a terfes,
que és aquest sector del feminisme més crític
que inclús durant les manifestacions del 8 de març
ha fet que també manifestacions del carrer
vagin per una banda un sector de feminisme
i per l'altra l'altra.
El tema de terf ja de si és un tema despectiu.
Comencem a assenyalar
les feministes radicalitzades com a terfes
i ja no anem bé.
Elles tenen el seu criteri,
veuen les coses, porten una lluita
de fa molts anys que no passen nosaltres
els nous conceptes de feminitat,
inclús de masculinitat,
aquestes coses els estan destrotant
tota l'esquema que tenien fixat
al seu màtric.
Jo crec que falta diàleg,
que explica les coses.
Després les xarxes han fet molt de mal
perquè la gent explica el que ha sentit
el que és d'aquest o de l'altre.
El món està ple de gent
i que surti una persona que se declare mujer
en una càrcel per tenir una relació sexual
en una càrcel de mujeres
això és una persona que ho farà una entre quantes.
Que no representa cap col·lectiu.
També podríem posar-nos de la tacitura.
Quantes dones maltracten els marits?
Per què hem de buscar un discurs
i part ventilat per un cantó o per l'altre?
No té cap sentit.
Estem en un punt que s'ha de començar a rebaixar.
Si volem arribar amb alguna cosa,
amb un entente,
la nostra lluita és pel respecte.
Creus que amb una educació sexual
als centres escolars hi hauria més respecte
i menys discriminacions i transfòbia?
Aquí entraríem dintre els paràmetres virusosistes.
El tema del ser humà i la seva apropiació
i la seva transmissió de gent,
de famílies,
és el que tothom espera.
Jo vull tenir un fill,
i després veure nens quan es casin amb la seva dona.
Tinc una nena,
que quan serà mujer,
me darà hijos y seremos unos abuelitos.
Ara entens el creixement demogràfic
que comporta tot aquest tipus de sexualitat?
És el concepte hetero.
La gent ha d'entendre
que hi ha altres sexualitats,
que no s'han de portar d'amagat.
Es pot ficar a lluitar amb qui vulgui,
quan vulgui, de la manera que vulgui.
Tot això ha d'estar més que normalitzat.
Tu li preguntes a una persona
com què et costa.
Això és un absurd.
A partir d'aquesta visió,
les coses s'han d'haver d'una altra manera.
L'educació a les escoles és molt necessària.
No pot ser que vingui una professora
i els nens.
Són els que disposen del seu aparell.
Han de ser les nenes
que sàpiguen posar en condor els nens.
Això és una aberració total.
S'han d'ensenyar a respectar les diferents.
És una diferenciació.
L'escola és molt important.
De fet, ha hagut una polèmica
que educa el que és la sexualitat.
La temàtica a l'EGTBI, com sempre,
és una patata calenta, que la passa amb molt de refilor.
Tot i que hi ha instruccions,
hi ha protocols dintre l'ensenyament
per poder-ho lluitar endavant,
procuren sempre qui dia passa en campany.
Aquesta no és la funció.
La funció l'hem fet durant molt de temps
a l'EGTBI.
En alguns casos ha sigut acceptada,
en pocs altres no.
Aquest any, d'entrada,
tenim les propostes de 3 escoles per les formacions.
Això ha sigut un bo cobrella.
És el clàssic al Montseny.
Quants anys fa que aneu a fer xerrades al Montseny?
4, jo crec.
Pràcticament des que us vau fundar.
Sí, exactament.
Va ser derivat al tema que ja sabeu vosaltres,
però l'input que reps dels pares és molt bo.
Em vaig quedar molt sorpresa
que al col·legi de Montserrat
els nanos venien amb una preparació descombrada.
A quins cursos feu les xerrades?
A 6a de primària.
A l'ASO.
Com que depenen de la Generalitat,
això ja és pal d'una altra taula.
Això costa més,
que ja hi intervenen altres factors.
Però ens agradaria? Sí, evidentment.
A 6a de primària tenim l'escola Montserrat,
el Montseny i la Madre Sacramento.
És una proposta que ens hem rebut
per estudiar les dates, per poder-les fer.
Els inputs dels pares sempre han sigut molt bons.
I aneu amb propostes que vosaltres feu
a l'alumnat per treballar durant aquestes xerrades?
Són ells que us venen amb preguntes?
És més una xerrada a nivell informatiu?
Com la plantegeu?
Aquí ve el pit de la qüestió.
Siguin ponències, siguin formacions a les escoles,
com un lloro, tots els conceptes que creiem,
si no ens agrada que interactuin.
Comencem a preguntar,
fem sortir els nens a la pissarra obertament i tal.
I això ajuda a prevenir el possible bullying
que pugui arribar a haver-hi.
Hi ha nanos que no saps per què, però s'ho passen malament.
Això ajuda a detectar aquestes deficiencies estructurals
dintre l'educació.
La veritat és que el resultat és molt maco.
Quan veus que hi ha una sinceritat entre ells
i entre els companys, quan acabem les xerrades,
hi ha un compromís.
Em sento molt orgullós quan passo pel carrer
i molts nanos em saluden.
Rosa Maria, perquè els dones la confiança
de poder tractar de tu a tu,
i han fet unes preguntes que es posen vermells,
això és normal.
Però quan els hi respon, amb la franquesa,
des de l'ànima, des del sentiment,
ells també t'ho valoren des d'aquest punt de vista
i és molt bonic. Estem molt contentes.
Que bé. Parlant ara també de l'associació,
Transvaix Power,
creieu que en els últims dos anys
ha crescut el nombre d'associacions
no només al Baix Llobregat, també a nivell català,
que defensin el col·lectiu trans,
més específicament?
Sí, però no hi ha una unificació de criteris.
Han crescut molt les associacions,
però hi ha moltes associacions
que tenen el seu discurs i per ventilar.
I això no és conseqüent.
Poden sortir avui i demà ja no hi són.
Hem fet una feina de camp,
una feina lenta,
pas a pas.
I l'esteu fent. Sí, l'estem fent.
La prova és que aquesta revista...
Ara parlarem de la revista.
Sí, anem pas a pas.
Tenim noves incorporacions,
estem molt més oberts.
Ja t'adones que les nostres generacions
hem tingut una lluita.
Aquesta lluita, avui per avui,
ha canviat una mica.
Ara hi ha molta més informació per xarxes.
Estan tots al dia per Instagram.
Quan els vols reunir a tots per dir
que anem a fer un sopar,
pensen que aquesta carca ens ha de dir sopar.
Però ja està bé.
Nova sang, nova empenta.
Sempre ens agradaria que tingués un discurs moderat.
Els discursos hiperventilats
no tenen cap dubte a la nostra associació.
Parlem d'això de la revista,
perquè és una eina bastant potent dins de l'associació.
Ho feu servir com a mitjà de difusió,
no només de les activitats,
però és una revista que no només es parla sobre coses
en relació amb el fet trans.
És una revista ben diversa,
on hi participen diferents veus.
Cada revista de fet hi escriuen persones diferents.
Explica'ns el sentit de la revista de transvaixpower.
Les persones trans són com la resta del món.
Quan agafem un diari ens poden interessar
uns articles o altres.
Si pensàvem tot el dia en temes LGTBI,
ens tornaríem ximples.
Me'n recordo d'una revista que parlàveu
de l'ampliació de la pista de l'Europort del Prat.
La segona, però va ser la primera
que anem a imprimir.
Tenim un interès polític,
perquè les persones que participem
dins del social,
també són polítics.
Ens interessa conèixer les veus polítiques
del nostre entorn
i que ens enviïn articles
que facin pensar a la gent.
Jo sóc el que busca els articles
a nivell de gruix polític.
La Natàlia i la Bea fan els seus propis articles,
que també són molt bons,
i després hi ha la classe política
que els demanes que et facin un article
i t'escriuen sobre un tema LGTBI,
cosa que et sorprèn.
Jo no l'he vist mai parlar
de tema LGTBI,
però un article de tema LGTBI demostra la valentia.
Aquesta valentia la valoro molt bé
perquè és una valentia transformadora.
Ja no queda amb el mono.
És una cosa que ja tocarem el dia menys pensat.
És una cosa que ja ho tenen present amb el dia a dia.
Si ho tenen present el dia a dia, per nosaltres ja és valent.
Sigui quin sigui el seu posicionament.
Però ja és un punt de partida bo.
A partir d'aquí és on estem nosaltres per fer la feina transformadora,
per ajudar, per donar-los una mica d'empenteta
i posar-los les coses fàcils.
Tenim articles molt potents
en aquesta última revista que ha sortit.
Qui us escriu, per exemple?
Ens ha escrit el expresident de la Generalitat,
el molt honorable senyor Josep Montilla,
amb un article polític, evidentment.
No queda com el seu tema, no?
Sí, però ingratament.
Jo el tenia per una persona
amb aquest aspecte i la veritat és que m'ha sorprès gratament
les coses com siguin.
He vist un article molt profund.
Li veus una intencionalitat.
No és una intencionalitat bona,
amb el bon sentit de la paraula.
Després tenim un article sobre el Sur,
que ha sigut àmpliament comentat per les xarxes.
És un 10 sobre 10.
És un article de La Nostra Terra,
en defensa de les produccions agràries de la nostra terra.
La veritat és que a mi m'ha agradat molt.
Jo li vaig proposar a la diputada,
a la Sílvia Pareque,
fer-me un article i em va dir
de què vols que te'l faci.
Me'l vaig mirant i em va dir del tema del Sur
i em va fer una rialla de punta a punta.
Com parlo amb algú, sé qui tinc al davant.
Deixant a banda la política,
vull que m'escriguis sobre el tema del Sur
perquè és de la teva comarca.
Deixant la revista a banda,
que recomanem a la gent que es faci una lectura,
on la poden llegir?
A www.transbaispower.cat.
Allà se la podran descarregar.
De l'anterior hem tingut 2.200 descàrregues.
Amb aquesta capa més potent,
avui el Raimonubiols ens ha etiquetat
amb una publicació que ha fet.
A mi m'ha sorprès.
Raimonubiols us havia escrit a la revista?
No, fa un comentari sobre l'article del Sur
de la Sílvia Pareque.
Estic d'acord.
Ha sigut un sencer.
La nostra revista té un cert pes.
Això ens agrada molt.
El primer article de la revista
és sobre la primigènia
o sobre els orígens dels sais.
Aquesta gran dona va ser la promotora
de serveis d'atenció integral
per a les persones a l'EGTBI,
encara falten molts per establir-les.
És un tema per créixer,
però és un tema ampliament defensat
per a tots els partits polítics.
Ja que parlem de serveis,
com està el tema dels serveis
que esteu lluitant ara mateix al col·lectiu?
Quines són les persones més desafavorides?
A nivell laboral?
Bé, és molt ampli
l'espectre de les nostres necessitats.
Tenim una veu potent
dintre del món de l'activisme,
però en realitat no som tanta gent.
Les nostres necessitats
no han de ser tan honoroses per a la societat
quan som un col·lectiu petit,
però que tenim una veu molt potent.
Quina és la salut?
Hi ha mancances, evidentment.
Encara necessitem les dones transsexuals
que hi hagi...
Em refereixo per posar-nos una etiqueta
per a les persones que podem estar resignades genitalment
que ens siguin tractats amb els serveis de ginecologia.
Encara no hi ha estudis sobre vagines trans
sobre el tema sociosanitari.
Tenim patologies que patim les mateixes.
I voldria fer un incís en aquest punt.
Hi ha tècniques
que s'han fet amb vagines trans
que ara s'estan aplicant amb dones.
Si bé hem servit
com a conillets d'Índies,
o conilletes d'Índies,
de cara al servei sociosanitari,
el mínim que poden fer és un reconeixement per a nosaltres.
Si són capaços de reconèixer
que hi ha tècniques molt novedoses
que han servit per a persones nascudes dones
per fer una vaginoplàstia,
les patologies derivades
que podem tenir dins un canal vaginal,
que siguin recollides
als serveis sociosanitaris
és un tema que...
Després tampoc tenim un sistema hormonal,
unes hormones estrictes,
específices per a nosaltres.
Ens estem aprofitant de les hormones
que ja existeixen al mercat
en unes dosis que crec que són de cavall
per poder feminitzar,
però tampoc sabem massa si no és amb valors estadístics
per provocar aquestes grans dosis d'hormones.
Falta investigació i voluntat política, sobretot.
Si no s'inverteix a nivell econòmic,
difícilment es poden fer investigacions
o avançar en el camp de la ciència.
Torno a repetir que tots els tractaments que tenim
han estat basats en l'estadística
de totes les milers de persones transexuals
i s'han presentat en un servei de salut
i els han dit el que volia que li diga.
El que volia que li diga.
També als sanitaris, potser els falta formació, no?
Els sanitaris de mig nivell,
a la classe mèdica,
són el servei de les infermeres,
de la sèrie d'enfermeria.
Es fan molt més al dia
que no pas al dia que no pas al dia
que són els mateixos metges.
Això és una cosa de congruència, no?
Què passa aquí, no?
Després hi ha el tema de la feina, el treball,
que és molt ampli.
La nostra sucessió va aconseguir,
dintre de la llei trans a la transitoria,
em sembla que va ser la número 14,
la diversitat sexual,
a l'apartat de les no discriminacions
de l'Estatut del treballador,
que ha passat molt desapercebut,
però és molt important.
Aquest anunciat ha sigut ratificat
per al Tribunal Constitucional.
Aquest anunciat ha sigut utilitzat
en tots els altres articles
i en altres veus que fan més pompa
i s'han penjat totes les medalles.
Nosaltres no volem medalles,
volem que les persones trans
tinguin un projecte de vida,
són persones com la resta,
podem tenir coneixements.
La majoria de les persones trans
tenen un cervell educat d'una manera
que no tenen molta gent, les coses com siguin.
Rosa Maria, ho hem de deixar en aquest punt.
Doncs ja està.
Moltíssimes gràcies per passar-te per aquí
a Ràdio d'Esvern.
Escoltarem com va l'acte del dia 27
a Sant Feliu de Llobregat,
que esperem que sigui bé.
Està convidat, ja hi haurà xocolatada.
Doncs res més, que vagi bé.
Moltes gràcies, Núria.
Un petonat molt gran.