Són gairebé un quart de dotze del matí, esteu escoltant la Rambla, el magazín de màtins de Ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia, com sempre fem a aquesta hora,
i avui tenim amb nosaltres la periodista, formadora i escriptora Sant Justenca, Alicia Flames.
La tenim aquí perquè acaba de publicar el seu segon llibre, titulat Atrévete a publicar, amb l'editorial Círculo Rojo.
Li obrim els micròfons, la saludem. Hola, Alicia, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Bé, doncs, ja hem dit que ets periodista, formadora, escriptora, aquestes tres facetes,
que, en certa manera, sí que tenen el seu vincle.
Tu com les combines o com les has combinat al llarg de la teva carrera professional?
Doncs el tema de l'escriptura sí que, d'una manera més activa i publicada,
he començat molt recentment, com ja sabeu, a començaments d'aquest any,
em vau entrevistar quan vaig fer el primer llibre,
però les altres, doncs, vaig començar estudiant periodisme,
vaig treballar a televisió, vaig treballar també a ràdio, vaig fer alguna coseta a premsa...
Per tant, l'escriptura, d'alguna manera, estava allà, no?
D'una manera, potser, tan creativa, però sí que sempre ha estat present a la meva vida.
I la part de formació, doncs, és que realment les he anat combinant totes,
perquè ja quan estudiava la carrera donava classes d'anglès a Bristol
i al llarg de tots aquests anys, doncs, he continuat donant classes,
fent de directora i feia els meus pinitos també en el món de la comunicació.
I ara estic en un moment en què estic tornant en el món de la comunicació
i sense deixar la tasca a l'acadèmia, però delegant una mica més amb el meu equip,
doncs, ara m'estic una altra vegada introduint més en la comunicació.
Molt bé. Parlem de l'escriptura, no?
Lligant que potser és la faceta que té més a veure amb el motiu del llibre,
l'última de l'escriptura.
Tu, com vas descobrir una mica aquesta passió?
Perquè sí que és veritat que fent periodisme hi ha aquesta branca de...
Bé, doncs, més de l'escriptura.
Però bé, podries haver-te dedicat potser més per mitjans audiovisuals, per exemple, no?
Com vas descobrir, tu, aquesta faceta escriptora?
Jo, des de petita, ja escrivia sempre el meu diari.
Per tant, sempre, per mi, agafar un paper i un llapis i escriure els meus pensaments,
els meus neguits, els meus desitjos, sempre, sempre ho he fet des de molt petita.
Jo recordo sempre a les nits escriure, molt sovint.
Per tant, sempre m'agrada escriure.
Després, vaig viure un any a Perú i un altre any a Hawaii, als Estats Units,
i en aquella època no hi havia el tema dels e-mails,
i, per tant, escrivia molt.
Escrivia i explicava, doncs, les meves històries.
I recordo que les meves amigues em deien,
és que quan rebem les teves cartes és com si estiguessis aquí davant.
O sigui, notaven la meva veu, com jo els parlava i els explicava el que em passava,
el que sentia, i gaudia, sempre he gaudit molt d'escriure.
Aleshores, tinc moltes coses escrites, vaig escrivint pensaments, idees,
i, bueno, a poc a poc, poc a poc, diguem-ne que he anat prenent consciència
que és una cosa terapèutica i que puc també compartir-la,
no només per mi, sinó que amb el que un escriu pot ajudar altres persones.
I va ser un dia, a l'Escola dels Neus Fills,
van organitzar un taller d'escriptura per mares,
bueno, pares i mares, però definitivament érem tot mares,
i m'hi vaig ficar.
I llavors, allà també vaig aprendre una sèrie de consells i de tècniques,
i escrivia, doncs, una mica anant més enllà del que jo sempre havia escrit,
més pensaments i reflexions, sinó fer poesies, fer memoirs i diferents gèneres literaris.
I aquí és on realment vaig dir, ostres, sóc escriptora,
perquè la professora sempre era en anglès aquest taller,
i ens deia, hello writers, hola escriptores,
i jo em quedava com, ostres, estic escrivint,
i ens compartíem i ens dèiem, m'agrada això, m'agrada allò,
i pensava, doncs, Déu-n'hi-do, potser algun dia m'hi llenço,
però estava sempre allà en l'aire, en l'aire.
I explico una miqueta aquí, en el pròleg del llibre,
explico com vaig iniciar-me en el tema de l'escriptura.
I va ser en un lloc, vaig estar a Dubai,
on eren com unes xerrades i uns tallers de creixement personal,
i va haver-hi un...
Bé, no vull fer un espòiler, però...
Però allà, d'alguna manera, em va venir el gossanillo aquell,
i vaig dir, m'hi llenço, escriure un llibre.
I a partir d'aquí, doncs, vaig tenir la idea d'escriure un llibre
que, curiosament, aquest llibre encara no ha vist la llum.
Ostres!
O sigui, aquest llibre està encara preparant-se.
Val.
Llavors, vaig començar un segon, vaig dir,
o sigui, jo soc una mica caòtica, segons com,
però ho tinc tot allà al seu lloc.
Sí.
Vaig començar un altre, i dic, mira, aquests dos m'agraden,
però et portaran temps.
I va ser, com et vaig explicar a l'entrevista,
que el meu primer llibre, que es diu El mejor maestro,
va ser, quan estava en aquest procés d'escriure molt,
durant un estiu, estava preparant un manual pels professors
de l'acadèmia, i vaig dir, ostres, ara que ja estic aprenent,
i a més vaig fer també un curs de com escriure online,
dic, faré un llibre, que aquest serà ràpid,
perquè aquest és com molt didàctic, molt divulgatiu,
molt del que jo domino, i serà fàcil de fer-ho.
I m'hi vaig llançar i ho vaig autoeditar.
Val.
Aleshores, aquí ve la història d'aquest llibre,
atrevet i a publicar, un cop el vaig llançar,
clar, vaig comunicar-ho als meus amics, a coneguts,
i moltes persones em van dir, caram, Alicia, com ho has fet?
Si jo tota la vida he pensat, m'agradaria molt, i com ho has fet?
I jo els hi deia, doncs no és tan difícil, es pot fer, tu també ho pots fer.
Vols dir, doncs ja m'explicaràs, ja m'explicaràs.
I els feia cinc cèntims, una altra persona, una altra persona,
m'ho anaven preguntant i vaig dir...
Acabaves explicant sempre el mateix, no?, una mica.
Exacte, i pensava jo, sí que hi ha persones que volen escriure més de les que pensem,
però no s'atreveixen.
Dic, doncs escriuré la meva història, de com ho he fet jo,
els hi donaré els consells del que jo sé,
diguem-ne, perquè soc un novell, vull dir que no com a experta,
sinó com una persona que ho ha fet, li ha funcionat i pot ajudar a una altra persona.
Molt bé. I què és el que pot esperar el lector o la lectora, no?
Són només consells, rasos, o el divideixes el llibre com per capítols?
Com ho has fet, això?
Sí, està dividit en les, per mi, els cinc moments del llibre.
O sigui, primer escriure el llibre, després dissenyar-ho,
després la publicació, els llançaments,
la publicació és fer-ho, en paper, diguem-ne, crear-lo,
després el llançament i la venda del llibre.
Llavors, explico cada moment de quina manera l'he fet
i, evidentment, doncs consells o tips, o com li vulguis dir,
coses que crec que són adients i que poten ajudar
aquella persona que no ho ha fet mai.
Molt didàctic, molt fàcil, crec que és molt...
Crec que és un llibre clar i molt àgil de lectura.
I, bueno, alguna amiga meva que s'ho ha llegit m'ha dit,
home, el pots tenir a la capçalera, no?, allò de dir,
a veure, mira, com ho faré això, el títol, com ho faria?
Vinga, va, m'ha dit això, aquestes paraules van bé,
aquestes paraules que generin emocions,
com, per exemple, aquest títol, no?
Atrévete a publicar.
Sí, sí, home, la portada és bastant suggerent,
o sigui, que és molt visual, no?
Vull dir que té colors així molt vius,
o sigui, que crida l'atenció, és un llibre finet,
i, per tant, no és una cosa que, d'a priori,
a la gent potser li pugui fer, no sé, més mandra, no?,
obrir-lo i llegir, no és un manual d'allò de perseguir,
amb teoria, no sé, és que, bueno,
visualment fa la pinta de ser un llibre com bastant accessible, almenys.
Exacte, exacte, sí, sí, sí.
Com va anar la publicació del primer llibre,
perquè ens has dit que va ser autoeditat,
aquest, en canvi, més amb círculo rojo,
com ha estat fer aquest canvi, no?, aquest cas?
Molt bé, molt bé, aquesta pregunta.
Precisament, clar, el llibre, el que explico realment,
és com és el procés d'autoeditar,
però també explico que en aquest segon llibre
vaig optar per una editorial d'autopublicació.
Clar, aquí, imagina't, he fet com un màster de què és això,
no ho sabia que existia aquest punt intermig,
jo pensava en les grans editorials tradicionals de tota la vida
i l'autoedició, que també la vaig descobrir fa un any i mig.
Doncs hi ha també editorials que estan a mig camí,
que tu tens tots els drets, el tema de les vendes és teu,
però t'ajuden en diferents moments del procés.
I llavors vaig fer una recerca important,
investigant diferents editorials,
els vaig trucar per una mica sàpiguer de què anava
i la veritat és que també em va anar molt bé també,
perquè tot això ho explico aquí al llibre, no?
Llavors, amb aquestes editorials,
doncs unes et feien com uns packs d'una sèrie de coses,
uns altres et deien, no, nosaltres només t'ho corregim
i o et fem això,
els altres t'ajudem amb la portada.
Llavors, crec que està molt bé perquè així cada persona diu,
mira, jo soc un dissenyador i jo em faré la meva portada,
però en canvi, amb aquesta part de correcció no ho tinc clar,
vull dir que pots fer-ho a la carta.
Llavors, Circulor Rojo em va donar molta, no sé, molta confiança,
van ser molt àgils en contestar
i també, tot s'ha de dir, els hi vaig enviar el primer llibre
perquè ells m'ho valoressin.
Clar.
Pensa una cosa, aquí faig un incís important.
Quan vaig fer el primer llibre vaig pensar,
si tu vas a un editorial gran, de tota la vida,
has de passar per un filtre
i ells et diran si aquest llibre mereix ser publicat o no.
Clar, quan tu autoedites,
no has de preguntar-li a ningú,
ets tu qui decideixes que aquell llibre val la pena treure'l.
El treus, el poses allà, en aquest cas jo a Amazon,
i la gent serà la que ho comprarà o no ho comprarà.
Li agradarà o no li agradarà.
Aleshores, quan estava preparant aquest segon llibre,
ja estava pràcticament escrit
i volia buscar un editorial que m'ajudés amb això.
Llavors els hi vaig enviar el primer,
perquè no havia acabat aquest.
Els hi vaig enviar el primer llibre i els hi vaig dir,
mireu, sóc escrit aquest llibre,
m'agradaria que m'ho valoressiu
i també perquè em donéssiu pressupost de com costaria.
I els hi va agradar molt el primer.
Em va dir aquest, este libro promete.
Em va dir.
I vaig dir, ah, mira, em vaig sentir...
Mira que bé, mira, clar,
perquè des d'un professional t'ho digui,
no és el mateix que el teu amic et digui,
molt bé, molt bé, m'agrada molt.
Dius, va bé, perfecte.
M'ho crec, però bueno, és el meu amic, no?
Exacte.
Llavors, quan vaig escriure aquest segon llibre,
doncs també em van dir que era interessant i tal
i que els hi agradava,
però no em van dir...
O sigui, no sé fins a quin punt ho filtren,
no sé fins a quin punt, si et soc sincera,
però a mi em van dir que era dient el contingut i tot
i que hi endavant amb el projecte.
Molt bé.
El títol diu, atrevet-te a publicar, no?
Que, bueno, crida l'atenció, doncs, això,
a la gent que potser està en aquest punt
de que no s'atreveix, que sí, que no.
Tu, quins creus, Alicia,
que són els principals obstacles
que impedeixen a molta gent
a fer aquest pas de publicar?
Doncs, ara que preguntes això,
et diré que jo estic pensant
sempre que aquest llibre, precisament,
va dirigit a aquestes persones
que encara no han publicat.
O sigui, els escriptors
que ja han escrit llibres,
aquest llibre no crec que els aporti
gaire cosa perquè és molt a la BC,
és molt bàsic, és molt bàsic.
que és P3, P4.
Però, clar, aquella persona
que diu, ostres, és que,
com dius tu,
no m'atreveixo.
Per què?
Doncs, jo crec que moltes persones
no creuen en si mateixes.
Els hi falta la confiança
de saber
que el que escriuen ells
val la pena.
però també una de les coses
que molt atura la gent,
sobretot els que ja no són tan joves,
crec que és tot el tema
de com es fa tot aquest procés.
Perquè el jovent s'espavila.
A més, ara veig aquí un tutorial
i m'espavilo i em busco la vida.
Però potser algunes persones
que són una miqueta més grans,
doncs, mira això, com ho faig?
Per on començo?
Per on començo?
I jo dic, si jo ho he fet,
és que ho pot fer qualsevol persona.
No és difícil.
A tu et va haver alguna part
una mica més complicada
del llibre que et va costar
més d'escriure
o de desenvolupar-la una mica
o de donar ses consells
que tu mateixa dubtessis
o no estiguessis del tot segura?
Bé, a veure,
tot d'alguna manera,
el no ser experta en la matèria,
clar, he parlat del que jo penso,
de la meva experiència,
i, bé, sí que d'alguna manera
penses
això els hi servirà a tots,
els hi servirà a tots
aquests consells,
això que estic dient.
Sí.
Bé, jo amb tot el que he après
he fet com un refregit,
per dir-ho d'alguna manera,
i ho he posat aquí.
no recordo res que digui
m'ha costat més.
El que sí que és cert
és que hi ha capítols
que són més llargs que d'altres,
perquè no he volgut posar palla,
he posat el que tenia.
Si d'això, de vendre llibres,
no en sé més,
doncs és un capítol breu
i estic explicant com ho estic fent
i com està funcionant.
Però diguem-ne que
no ha sigut més o menys difícil.
Amb la digitalització
i també les noves eines que hi ha,
creus que és més fàcil
o, per lo contrari,
que és més difícil
acabar publicant un llibre avui
i que destaqui una mica més
amb tot el volum
que pot haver-hi ara
de material?
La digitalització el que fa
és que el procés
sigui més fàcil,
evidentment,
però el tema de destacar o no destacar,
clar, cada vegada
som més persones al món,
cada vegada hi ha més llibres,
el tema de destacar,
m'imagino que hi ha persones
que fan anuncis
i hi ha moltes maneres
de promocionar-ho.
Clar, també és cert
que jo no tinc aquest objectiu
de dir
és que vull vendre milions
i milions de llibres.
Si la persona
que es vulgui dedicar
només a això,
suposo que pot,
jo crec que es pot facilitar,
li pot facilitar
el tema de buscar
eines de màrqueting
que els puguin ajudar.
Clar,
destacar
per sobre dels altres
sempre
som conscients
el que paga
doncs està dalt,
no?
Quan fas el cercador
de llibres
o del que sigui
doncs surt el primer,
no?
Però
jo crec que
la tecnologia
ens ajuda.
Ens ajuda.
Alicia,
també destacant
i parlant una mica
sobre les teves altres facetes
més enllà de la descriptora,
també per exemple
com a formadora,
tens experiència
en ajudar altres persones
a expressar-se, no?
I a donar forma
una mica
a les seves idees.
Quin paper
ha tingut
aquestes experiències,
han tingut
aquesta trajectòria teva
en la creació
precisament
del llibre?
Tot
ajuda,
tot ajuda.
No sé,
ara,
com
m'ha vingut al cap
quan estaves parlant,
no sé si té massa
a veure el que et diré ara,
ahir,
per exemple,
va venir una persona
des de Cervelló
a comprar el llibre,
va venir a Bristol
i li vaig signar el llibre,
perquè
els meus contactes
doncs
els hi vaig dir
he llançat el llibre
i tal,
i era una dona
que és professora
d'alemany
i una vegada
la vaig entrevistar
i tenia el seu
WhatsApp
i
bueno,
li vaig escriure
també amb l'altre llibre,
doncs he publicat
aquell llibre
per si t'interessa
i com que em va contestar
i hi havia feedback
doncs
també li vaig enviar aquest
i em contesta
i em diu
ai,
vull que m'els signis
i tal,
doncs vindré aquí,
no havia vingut mai
a l'acadèmia
perquè vam fer l'entrevista
aquella vegada
online,
no?
I va venir
i vam estar assegudes
al meu despatx
i
llavors
li vaig dir
tens ganes
d'escriure un llibre,
tens la idea,
diu
sí, sí,
no sé,
i vam estar
com 15 minuts
parlant,
em va estar
explicant
els seus neguits,
els seus obstacles
per escriure
i va sortir d'allà
amb la idea
perquè va començar a parlar
i li vaig donar
i em va dir
és que m'estàs fent teràpia,
m'estàs fent coaching
i dic
és que estic molt acostumada
a fer coaching
de nens,
de pares,
de professors,
per tant
és una faceta
que m'omple molt,
saps el que és?
Que aquella persona
no només s'hagi anat
amb el meu llibre
signat,
sinó que
s'ha anat
amb la il·lusió
i amb la
certesa
que publicarà un llibre
sobre un tema
molt seu,
la seva experiència,
que és estrangera,
molt interessant,
i dic,
ostres,
si puc ajudar
només aquesta senyora,
sinó a moltes més persones,
doncs,
fantàstic.
Per tant,
jo crec que,
tornant a la pregunta,
amb aquesta faceta
de formadora,
d'ajudar les persones
a comunicar-se
o a creure
en elles mateixes,
jo crec que
és fantàstic
poder fer això
i ajudar les persones,
la veritat
que
em dóna
molta,
molta alegria.
Per tu,
ha estat també
com
alguna cosa
inclús,
no sé si
terapèutic
o
a nivell,
no sé,
de desenvolupament
personal també,
poder dir,
ostres,
he acabat una cosa
que tenia moltes ganes
de fer,
el veig materialitzat
amb el llibre,
veig que hi ha
com un feedback
amb la gent
del meu voltant,
ha estat així també
per tu.
Absolutament,
absolutament,
sí,
sí,
sí.
És terapèutic
i a més a més
cada pas
que fas
et porta
al següent.
Aleshores,
et va donant
seguretat,
et va donant
confiança
i et va donant
com una mica
ales,
no?
i ara,
clar,
abans em
preguntaves,
no?
O parlàvem
dels altres llibres
que no han sortit
encara,
no?
Estan allà
i sortiran
en algun moment
i cada vegada
que escrius
alguna cosa,
ara estàs com
molt alerta
del...
Ja saps
una mica més
com és el procés
de publicar,
per tant,
no t'has de
concentrar
o estressar
amb això.
Ara ja et dediques
més
amb el tema
de què vols dir
també
en la teva tribu,
en les persones
que d'alguna manera
connecten
amb tu,
perquè ara
al veure
lectores,
dic,
ostres,
que bé.
Te'n recordes
a l'altra entrevista
que et vaig comentar
que una senyora
que havia vist
amb un sopar
de Nadal,
que ella
no és professora
i em va dir
ai,
m'ha agradat molt
el teu llibre
i faré
alguns d'aquests
consells,
els faré servir
amb la meva neta
quan li ensenyo
coses.
Doncs aquesta dona
la vaig veure
l'altre dia,
perquè hem tingut
el sopar
de Nadal
aquesta setmana
i es diu
Montserrat
i em va dir
ai,
Alicia,
doncs aquest nou llibre
també el llegiré
i tal
i em fa una il·lusió
dic,
mira,
aquesta dona
és lectora,
és persones
amb les que puc
diguem-ne
inspirar,
puc ajudar
i et vas fent
una miqueta la idea
i llavors
quan estàs escrivint
te les imagines,
saps?
Te les imagines,
doncs què li puc dir
a la Montserrat,
què li puc dir
a la Susana,
què li puc dir,
què els hi puc dir
amb elles,
no?
Llavors et sents
com que estàs parlant
amb persones individuals
i els hi estàs ajudant,
no?
Molt bé.
Ja anem acabant,
Alicia,
tens pensat
escriure'n,
o clar,
dic,
escriure'n un tercer,
ja ens has dit
que tens algun així
al calaix,
però veurem
la llum
de més llibres
dels teus?
Estic convençuda
que sí
i
t'avanço
que
de cara
a l'any 2025
tinc un projecte
molt
i molt maco
però no té res
a veure
amb l'escriptura.
Ah, no té res
a veure
amb l'escriptura?
Però sí que
té molt a veure
amb la comunicació
i amb ajudar
a persones
i en concret
a dones.
Ostres!
Punts suspensius.
Vamos,
ens acaba de llençar aquí
una primícia
sense especificar massa,
però bueno,
ens ha deixat aquí
amb les antetes.
esperem anar-te seguint
i anar-nos assabentant
d'això
que comentes.
Alicia,
com podem trobar
el teu llibre?
Doncs el podeu trobar
a Amazon
i a través de la pàgina
de Círculo Rojo.
Si poseu
Atrevet a publicar,
el podeu trobar
tant en paper
com en e-book.
Però de fet,
Círculo Rojo
ho ven també
a través d'Amazon.
I si voleu,
les persones de Sant Just
o els de Catalunya,
evidentment,
si hi teniu ganes,
podeu venir directament
a l'acadèmia
i us el puc signar
a Bristol.
O sigui que
encantada de conèixer
els meus lectors potencials.
Doncs Alicia,
us deixem aquí.
Moltes gràcies
per haver vingut
a Ràdio d'Esvern.
Que acabis de passar
bon divendres,
bon cap de setmana,
bones festes de Nadal
també
i que la gent,
si no sap allò
que regalar,
que aprofiti també,
escolta'm,
com a regal
un llibre,
també està la mar de bé.
Molt bé,
un plaer sempre estar aquí
i animo a tot
a les persones
que vulguin escriure,
que s'animin,
que llegeixin el llibre
i que em preguntin,
que em truquin
o que vinguin a l'acadèmia
i els donaré consells.
Fantàstic, Alicia,
que vagi bé.
Adéu,
bon dia.
Ràdio d'Esvern 98.1
Cl stress Devassung Réal
de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàviói de humàvióizó.
Bye com'm now we Term standbyWeillet.com