Bé, seguim-me en aquesta segona hora de la Rambla d'avui dimarts 28 de setembre.
Fa tot just 9 dies, diumenge 19 de setembre, va entrar en erupció el volcà Cumbres Vieja de l'illa Canaria-La Palma.
En molts mitjans s'està fent un seguiment aix estiu de com avança el fenomen,
amb imatges espectaculars de l'abat, dels desallotjaments, també dels pobles, del mantell de cendres que queden esparcides per tot arreu,
amb riurosos directes ofant i periodistes, de fet que veiem que s'aproximen molt a la zona.
Com passa sovint, sembla que de sobte ens convertim tots en experts i expertes del tema,
ja va passar amb la pandèmia, casi anticossos, antígens, proves PCR, mascaretes FFP2, i ara ho som en vulcanologia.
El cas és que ara mateix a Ràdio Desvern tenim una experta, de veritat, en aquest àmbit.
Ella és la Maritxell Aulines, que és professora de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB
i també concretament del Grau en Geologia i pertanyent al Departament de Mineralogia, Patrologia i Geologia Aplicada.
Música
Bona tarda Maritxell. Hola, bona tarda.
La primera pregunta que voldríem fer-te és exactament sobre què és un volcà
i també saber una mica com es forma i si n'hi ha de diferents tipus.
En termes molt generals, un volcà és com un punt a la superfície terrestre,
en el nostre cas, però també en podem trobar en altres planetes,
per on surt cap a l'exterior material fosc, que és el que anomenem magma,
i aquest magma es genera a l'interior de la Terra.
I no només surt aquest material fosc, magma, sinó que també gairebé sempre va acompanyat de gasos.
Això seria el que seria un volcà en termes molt generals.
El que em preguntes sobre com es formen, bé, hem de pensar que volcans no en trobem a tot arreu,
sinó que si ens miréssim un mapa de la Terra,
ens veuríem que de volcans només apareixen en unes zones molt concretes.
I en aquestes zones tan concretes, que va relacionat amb l'etactònica de plaques,
que més o menys tothom n'ha sentit a parlar,
són aquestes zones on hi ha la possibilitat que es pugui formar el magma per diferents mecanismes.
Podríem pensar que es pot donar un augment de temperatura,
perquè la roca que tenim a l'interior de la Terra es font i genera el magma,
o també hi ha altres mecanismes com disminuir la pressió o afegir, per exemple, aigua en el sistema.
Aquests mecanismes donen l'ocasió de poder generar el magma a l'interior de la Terra
i aquest magma, que encara que és menys dens,
el que fa és intentar, com pot, arribar fins a la superfície.
A partir d'aquí és quan comença tot el procés de formació del volcà.
I suposo que tots els volcans no deuen ser iguals, no?
No, no, no, òbviament no.
És a dir, de volcans n'hi ha de molts tipus.
De fet, nosaltres podem veure diferents morfologies i diferents dimensions,
però jo diria que a grans trets podríem dividir els volcans en dos grans grups.
I també hi ha un grup de volcans
en què inclouríem el volcà actual, el que s'està formant, a la Palma,
que serien els volcans monogenètics.
Aquests volcans monogenètics són aquells volcans
els quals els formen al llarg d'una única erupció.
És a dir, una erupció que pot durar dies, setmanes, mesos,
en algun cas, inclús ha durat algun any,
però que una vegada l'erupció ha acabat,
en certa manera el mateix magma a l'interior que s'ha anat refredant s'agella.
Queda tot s'agellat i, per tant, una nova erupció pot donar-se,
però sortirà per un altre lloc.
Aquell volcà en si no tornarà a entrar en erupció.
Això serien els volcans que s'anomenen monogenètics.
És a dir, són el contrari del que coneixem com a volcans poligenètics,
que són els que coneixem més o els que hi ha tendència
a que la gent tingui més curiositat.
Parlem del món fugi, parlem del Teide, parlem del Vajubi, per exemple.
Són volcans que criden molt atenció.
Ja només per les seves dimensions.
Són volcans molt més grans i aquests volcans poligenètics,
a diferència dels anteriors, sí que tenen una història erupciva.
Al llarg de la seva vida, des de la seva formació,
han tingut diferents moments en els quals hi ha hagut erupcions.
Bàsicament aquesta és la gran diferència.
Dins de cadascun, volcans monogenètics o volcans poligenètics,
podem trobar-ne de diferents tipus amb diferents morfologies.
Què és el que diferencia quan un volcà està actiu i un que no ho està?
És quan li surt el magma?
No.
Nosaltres podem distingir entre volcans actius i els que estan extingits.
També sempre hi sol haver-hi un concepte de volcà adormit.
Això ho hem sentit moltes vegades.
El que hem de pensar és que quan nosaltres parlem de volcà actiu,
volcà actiu no vol dir que en aquell moment estigui en erupció.
Dins dels volcans actius podríem distingir aquells que estan en erupció
i els que estan adormits.
Què considerem quan considerem els geòlegs que un volcà està en actiu?
Nosaltres ens referim a un laps de temps normalment de 10.000 anys.
Que si bé per als humans és un temps molt llarg,
en el camp de la geologia 10.000 anys és molt poc.
El que es considera és que en els 10.000 últims anys, més o menys,
hi ha hagut activitat volcànica.
Aquell volcà o aquella zona volcànica continua estinactiva.
En canvi, si ja hem passat tot aquest temps en el qual ja no tenim activitat volcànica,
llavors diríem ja que la zona volcànica en concret o el volcà està extingit.
Caram!
Aquí a Catalunya, la zona de la Garrotxa és una zona volcànica.
Quins tipus de volcans són aquests?
Estan actius?
La zona volcànica de la Garrotxa és una zona volcànica que encara considerem activa.
Perquè en els últims 10.000 anys hi ha hagut alguna erupció.
Però a diferència ara de la Palma,
no cal pensar que perquè sigui activa demà mateix ens podem trobar en una erupció.
Realment és difícil, perquè ha passat força temps ja.
I la majoria de volcans que formen part de la zona volcànica de la Garrotxa
són d'aquests tipus que hem dit de volcans monogenètics.
És a dir, són molt similars, diguéssim, al volcà que s'està formant a la Palma.
Tenen característiques similars, sí.
I a Espanya hi ha altres zones també de volcàniques?
Sí, de volcanisme així més o menys recent.
Doncs a part de la zona volcànica de la Garrotxa,
que aquí a Catalunya sempre us centrem només a la zona volcànica de la Garrotxa.
Però hem de pensar que també hi ha volcanisme relativament recent a l'Empordà,
que es coneix amb la zona volcànica de l'Empordà, i a la zona de la Selva.
La zona volcànica de la Selva.
Que potser, diguéssim, un dels volcans més coneguts,
o si més no és el castell el qual està edificat a sobre, seria Ustalri.
Això forma part de la zona volcànica de la Selva.
Però a la resta de l'Estat, sí que hi ha altres zones,
les més conegudes serien la zona de Calatrava,
Carai, aviam si no ho dic bé.
La zona de Calatrava, òbviament, estaria geogràficament a Castilla-La Manxa.
Llavors hi hauria tota la zona del sud d'Almeria, al Cabo de Gata.
I llavors a prop de València hi hauria les Illes Colombretes.
Aquests serien els principals.
Però diguéssim que la zona que està actualment activa, diguéssim,
encara activa és la zona volcànica de la Garrotxa.
Hi ha alguna manera que els geòlegs puguin preveure
quan pot entrar en erupció un vulcà?
No sé si hi ha alguna tècnica o algun gest?
No, és a dir, a veure, té prediccions sobre erupcions?
No. És a dir, això no.
La vulcanologia no fa això.
Però sí que és veritat que hi ha una sèrie d'eines
que t'estan dient que s'estan donant certs canvis a l'interior de la Terra.
Per exemple, pots començar a registrar
que hi ha més tismes del normal.
O pots registrar que hi ha una deformació del terreny
o un augment de temperatura del sol.
O inclús també el que es pot veure és...
Espera, que ara se m'ha anat del cap.
No, et preguntava de com es detecten.
M'has dit que les erupcions del vulcà no es poden preveure.
No, no.
Però sí que tens evidències.
Pots tenir certes evidències que hi ha alguna cosa que s'està canviant.
També, l'última que volia dir que no em sortia,
és que també hi ha alliberació de gasos.
El principal alliberació de gasos que tens és l'aigua.
Però n'hi ha d'altres.
A vegades, canvis en la composició dels gasos
que s'estan alliberant en una zona,
també pot ser indicatiu que es cou alguna cosa sota terra.
Però és impossible.
Passarà aquí tal hora i tal dia.
No, això no és possible.
I en el cas del Combre Vieja,
no sé si ho van poder predir unes hores abans.
Jo diria que es van poder adelantar
a certa manera l'erupció.
Ja se sabia,
feia uns dies,
en els quals,
a partir de l'11 de setembre,
ja havien vist que es començava a registrar
una sismicitat molt més important.
Hi havia coses que ja indicaven que a l'interior de la Terra
hi havia el magma que s'estava movent.
Amb el pas dels dies,
ja es va anar veient amb aquesta deformació,
amb aquest augment de cismes,
que realment l'erupció era imminent.
Quan dient imminent,
pot ser que sigui qüestió d'hores,
pot ser qüestió de dies.
En certa manera,
és anticipar-te una miqueta.
Es pot veure l'evolució que tindrà
a les properes setmanes,
o quant de temps durarà?
L'erupció que s'està donant
és una erupció estromboliana.
Com evolucionarà l'erupció?
No en sabem, en certes.
El que hem de tenir en compte
és que no és només això,
sinó que també el que hem de tenir en compte
és que s'ha d'explicar la mateixa història.
Ens podem basar en el coneixement
de com funcionen les erupcions estrombolianes.
Tot el que s'ha anat esdevenint
són fenòmens normals.
És tot normal dins d'una erupció estromboliana.
El que m'havies demanat...
T'estava comentant
si podíem preveure
com evolucionava el cumbre vieja,
si es podia detectar com aniria evolucionant
o succeint les següents setmanes.
Si hi ha el temps que podria durar...
Nosaltres podem preveure
el coneixement del tipus d'erupció.
El que és cert és que
els fenòmens que s'estan donant
ens revien dins la normalitat.
El que és cert és que els quants durarà no se sap.
Cada erupció té les seves particularitats.
En què es basen les fonts oficials?
Per què s'ha dit?
Pot durar entre 24 i 80 dies?
Ha aparegut les xarxes socials?
Bàsicament,
és una mica amb les erupcions
que es coneixen precedents
que hi ha hagut a la illa.
Hi ha hagut erupcions precedents,
les quals la més curta ha estat de 24 a 25 dies
i la més llarga d'uns 84.
Això no vol dir que hagi de comportar-se igual.
Cada una és diferent,
però si la lava arriba al mar...
Ahir, pel matí,
havia parat una mica,
però per la tarda de nit es va tornar
a treure més material.
Ara diuen que podria arribar al mar.
Què passaria si arribés al mar?
Si arribés al mar passarà exactament
el que veiem en els reportatges
és que es forma un gran núvol
en el qual hi ha lliberació de gasos.
El principal és vapor d'aigua.
Sí que hi poden haver-hi altres gasos.
Està explicant molt que poden ser tòxics.
Però normalment aquests gasos
tendeixen a diluir-se bastant a l'atmosfera.
Si la lava arriba al mar,
lògic és que les persones no s'hi acostin.
Però en principi,
no hi ha d'haver cap mena de problema.
Quan has dit que era un volcà estrambul·lià...
Estrambul·lià, el tipus d'erupció.
Quin tipus d'erupció és?
L'estrambullià és a diferència...
Tot el que veiem ara aquests dies,
no d'erupció,
per a totes les persones
que no estan avasades a conèixer
les erupcions volcàriques,
dins allà realment espanta.
Perquè veus que és una erupció explosiva.
Tins a les erupcions explosives,
nosaltres les classifiquem
en funció de la seva magnitud.
Les erupcions estrambulianes
diuen que són erupcions explosives,
i que estan a la part baixa de l'explosivitat.
Si tenim en compte que nosaltres
valorem aquesta magnitud
entre 0 i 8,
cal qualitat estaríem a 2.
Aproximadament.
Però potser no deixa de impressionar
en aquest sentit.
Quins efectes medioambientals podria
tenir que a la península ibèrica
ens podrien arribar gasos?
En principi el que crec,
aquí potser hauries de consultar
altres especialitats,
és que els gasos...
No és una erupció gran.
En aquest sentit, òbviament,
que se'n van gasos cap a l'atmosfera,
els gasos estan diluïts.
Perquè aquests gasos,
o aquesta mena de fum que veiem...
Principalment es va por d'aigua.
Una cosa és quan arribis al mar,
de tots els gasos que surten,
hi ha va por d'aigua,
però tota la columna que tu observes,
no només hi ha gasos,
sinó que aquests fragments piroclàstics
són molt petitores,
són el que lumenem cendres.
Aquestes cendres són particulars molt petites,
que òbviament és millor no respirar-les
i per tant és millor anar amb mascareta.
I ja per anar acabant,
com afectarà l'erupció d'aquest volcà,
la geografia de la Palma?
A veure, totes les erupcions volcàniques
en aquestes illes,
aquest tipus d'erupcions,
a més a més que en moltes d'elles,
i es veu amb altres de més antides,
el que fan és arribar al mar,
el que fan és anar vivent agafant terreny al mar,
vas construint l'illa.
En aquest sentit està sent un procés constructiu
i per acabar, Maritxell,
la diferència entre lava i magma?
Aquests dies, en el rang de periodistes,
s'ha sentit bastant que a vegades s'utilitza
indistincament lava i magma.
El magma, diguéssim, és quan parlem
d'aquest material fosc a l'interior de la Terra.
Una vegada és eruptat
i baixa per les pendents,
llavors és quan parlem de la lava.
El que trobem a la superfície és la lava,
en canvi, a l'interior parlem de magma.
Un magma, quan nosaltres mirem quins components té,
un magma té una part líquida,
una part que poden fer cristalls,
que ja s'han anat formant,
a poc a poc també es va retredant,
i també conté gasos que inicialment estan visons.
En canvi, quan ja tens la lava,
una vegada ja estigui en cruz preda,
llavors aquesta lava no deixi de ser una roca vulcànica,
la qual estarà formada per mineral,
tindrà vidre vulcànic,
si és que hi ha hagut un refredament ràpid,
i també tindrà els motlles dels gasos que podien contenir,
que seran escapats, que són el que anomenem vesícula.
I a quina temperatura està el magma
dins de la Terra?
Depèn molt del tipus de magma que tu tinguis.
Aquests dies hem sentit molt a parlar
de mil graus de temperatura.
Quan sortia la lava, aproximadament uns mil graus de temperatura.
Però és bastant variable.
Podem trobar més altes temperatures,
inclús una mica més baixes.
Doncs res més, Maritxell, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Acabem de veure com evoluciona el Cumbre Vieja.
Moltes gràcies.
Que vagi bé. Bona tarda.
Adeu.
Fins que acabem perdent la raó.
A la trinxera
en la que vam créixer plegats
em vas fer creure
que tot estava al nostre vas
i ara tot canvia i ens té atrapats.
Busquem una sortida entre mitges veritats.
És una guerra i vull lluitar-ne al teu costat.
Sense regles que ens prohibeixin
sé qui som.
Com si a la nit avui se'ns acabés el món.
La llum al cel
com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Hi ha un món que crema
i és imparable quan ho fa.
Treu-me la pena
i encén-me com un volcà.
I quan tot destorça tu ets l'escalfor.
La meva força sempre que em guanya la por.
No hi ha bombes que paguin el que ens crema el fons.
Sense regles que ens prohibeixin
sé qui som.
Com si a la nit avui se'ns acabés el món.
Sense regles que ens prohibeixin
sé qui som.
Com si a la nit avui se'ns acabés el món.
La llum al cel
com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Sense regles que ens prohibeixin
sé qui som.
Com si a la nit avui se'ns acabés el món.
La llum al cel
com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
La llum al cel
com dos volcans en erupció.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Ballant junts fins que acabem perdent la raó.