L'11 i 43, finalment sí que podem fer l'entrevista del dia en Marc Riba, l'entrenador de l'equip
dels veterans del club de futbol Sant Just. Ja el tinc connectat via telefònica, el saludem. Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia Núria. Primer de tot disculpa'm el retras que he tingut un imprevist i no m'he pogut saber que estima't.
Bé, parlem almenys una mica de l'equip dels veterans, del club de futbol Sant Just, d'aquest equip que ha fet molt bona temporada
i això s'ha plasmat en haver aconseguit aquesta primera posició. Marc, parla'ns una mica d'aquest equip, de quantes persones el formen,
quants anys fa que funciona l'equip, si és la primera temporada que roda així de bé.
Bé, doncs mira, el veterans del Sant Just ja té una història de quasi més de cinc...
El que passa és que jo formo part d'aquest projecte fa tres anys.
Perdona, de quants anys has dit que forma part? És que just s'ha tallat en el moment?
L'equip de veterans de Sant Just fa més de cinquanta anys que existeix i jo formo part d'aquest projecte fa justament tres anys.
Aquest ha sigut el tercer any que estic amb ells i llavors realment va ser un projecte que es va iniciar amb molta il·lusió.
Em vaig reunir amb el president, amb la junta directiva i em van presentar el projecte, els valors que té tenir un equip de veterans a Sant Just,
que al final és ser un equip molt familiar i gent del poble, que tots estem units per una passió que ens uneix,
que bàsicament és fer esport i dintre dels esports el futbol iògicament.
Em va agradar molt el que em van explicar, jo soc de Sant Just també, coneixia ja molts jugadors dels quals formaven part de l'equip de veterans,
perquè jo havia jugat fa molts anys al Sant Just i llavors va ser el que em va acabar d'animar, agafar aquest projecte.
Va ser el primer any, va ser un any molt bo perquè vam aconseguir l'ascens també de categoria
amb l'equip que teníem, l'únic que vam fer va ser un canvi amb el sistema de joc, amb el sistema d'entrenaments,
i engrescar a tothom que s'unís al carro d'aquest nou projecte.
Va anar molt bé, sí que és veritat que va ser un ascens una mica, no va ser directe, ja que es van canviar una mica els grups que hi havia,
i vam anar cada quarts i pujaven dos o tres, però el fet de canviar-ho vam pujar quatre i llavors nosaltres també vam tenir accés a aquest ascens de categoria.
Però molt bé, perquè començar un projecte nou amb un entrenador nou que no coneixes pràcticament l'equip i aconseguir aquesta posició,
la veritat és que ja va ser un repte molt, ja va ser un any molt bo.
Cada any passat no vam tenir gaire incorporacions, estàvem en una categoria superior, que era la preferent,
i vam fer un any que va ser un any normal, ja no aspiràvem, categoria nova, després d'un ascens,
ja pensàvem que a mitja taula és el que podríem aspirar i era l'objectiu mantenir la categoria i consolidar-la.
Efectivament ho vam aconseguir, i sí que és veritat que l'any passat ja vam encarar aquest nou any en dir
que estaria molt bé poder pujar un altre cop per jugar a la màxima divisió.
Llavors l'any passat entre molts jugadors de l'equip, gent del poble, vam fer córrer la veu,
i la veritat és que si aquest any hem incorporat sis o set persones, que ens han donat un puj en quanta qualitat,
no només futbolística, sinó també humana molt important, i la veritat és que hem fet un any espectacular.
No està molt bé cotitzar jo, però realment jo crec que estem de moda i hem fet història dintre de...
Aquesta temporada com si digués si ho heu jugat a la lliga preferent?
Correcte.
I heu pujat a quina?
A Divisió d'Honor, que és la màxima categoria que hi ha a veterans.
La màxima de veterans, clar, a nivell de tot el futbol català, no?
Correcte, sí, sí. Ja no podem, si guanyem la lliga l'any que ve, ja no pugem de categoria.
Déu-n'hi-do, perquè m'entenguis.
Quantes persones formeu a l'equip? És a dir, quants jugadors hi ha, no sé si aneu rutan o...?
Som, aviam, normalment amb veterans hi ha que tenir per lentilles pràctiques.
Per què? Perquè la gent, aviam, tots tenim família, tots tenim obligacions,
i el futbol al final és un hobby que o així hauria de ser,
i primer de tot, jo sempre els dic el mateix, el primer de tot és la família i les feines de cadascun, lògicament.
Llavors, sí que té que haver-hi bastanta rotació.
També t'haig de dir que, com que ens ha anat molt bé, la gent s'ha engrescat molt,
i la gent, tothom volia venir als partits, i al final això és una roda, no?
Si les coses van funcionant i van bé, cadascú hi ha negoci a casa seva amb la seva dona,
amb els seus fills, com gestionar el dissabte a la tarda.
És veritat que hi ha que tenir per lentilles pràctiques.
Som uns 28 jugadors, entrenadors aquest any també és molt important,
hem incorporat un ajudant per mi, un entrenador, que fa de segon entrenador,
que m'ajuda moltíssim, que és el Gala, que és un exjugador del veterans,
és un tio que té una experiència brutal en aquesta categoria,
i coneix tothom, perquè és de la casa de tota la vida,
i llavors ja feia dos o tres anys que va deixar de jugar, seguia entrenant, va deixar de jugar,
però el vam incorporar al cos tècnic, i a mi m'ha ajudat moltíssim,
m'ha fet poder-me preocupar de moltes coses, i dedicar-me única i exclusivament als entrenaments,
i més en els partits.
És una feina que es veu poc, la veritat és que es veu poc,
però que realment és una feina espectacular, la que ha fet,
i a vegades poc reconeguda, també t'ho dic.
Has dit els dissabtes a la tarda, entenc perquè és quan es programen els partits dels veterans?
Correcte, als veterans sempre juguem, hi ha un horari establert per la federació,
que és de 3 de la tarda fins a les 7 del vespre, els dissabtes.
I normalment per quines zones de Catalunya us toca, almenys aquesta temporada, us ha tocat competir?
Principalment Baixo Bregat, Barcelona i Baixo Bregat.
Hem tingut dos equips a Carrassa, una a Rubí, però principalment molts de Baixo Bregat.
I els jugadors que formen part de l'equip, la majoria,
clar, els veterans entenc que tenen tots més de 30 anys.
Correcte.
El més gran, quina edat té, més o menys?
El més gran, sí, el més gran i a part és un exemple per a tots,
que és el nostre capità, el Salva.
Té 50 anys.
50 anys, però sembla que en tingui 40.
I la majoria dels jugadors són antics jugadors d'altres equips
del mateix club, del club de futbol de Sant Just?
La majoria de jugadors han jugat als Sant Just,
perquè al final, el que intentem, l'esperit que té l'equip de veterans de Sant Just,
com t'he dit abans, és que sigui un ambient molt familiar.
Això no vol dir que no siguem competitius,
no és un tema d'anar de costallada, perquè ens ho prenem molt en sèrio.
Hi ha molt compromís, tant per part de la directiva,
com per part dels jugadors, com per part del cos tècnic,
però sí que intentem que sigui gent del poble.
Això no treu gent que hagi jugat antigament en alguna categoria dels Sant Just.
Això no treu que hi hagi alguna incorporació d'algú de fora, lògicament.
Que haver referenciat sempre per un amic, per un jugador,
escolta, porta un amic meu, vinga, perfecte.
Al final, el boca a boca és el que més a nosaltres ens funciona.
Difícilment vindrà algú que no coneix ningú de l'equip,
que no és del poble, i vulgui venir a entrenar amb nosaltres.
Això no passa.
Si tenim algú de fora és perquè ve, ve per algú, referenciat per algú.
Quins dies feu entrenament?
I com són els entrenaments que feu?
Tu els animes a practicar més la tècnica, condicionament físic,
o això ho fan per la seva banda?
Lògicament, amb veterans el tema de tècnica ja és complicat.
Al final jo sempre el sé jo mateix.
Jo ensenyaus a jugar a futbol.
N'aprens quan ets petit, n'aprens quan ets jove.
Jo el que us puc fer treballar més és la intensitat, les ganes, la colocació.
Feu-vos millors jugadors, però no perquè n'aprengueu més,
sinó perquè cometeu menys errors en el vostre futbol.
Aprendre a jugar a futbol és complicat en aquestes edats.
Tot ja tira més per un tema emocional, motivacional, sobretot,
perquè al final molts venen cansats, molts tenen els nens a casa.
No és fàcil.
Lògicament, jo sempre els dic el mateix,
que les famílies també són partícips del que hem aconseguit aquest any,
perquè si deixen els nens a casa, algú els està cuidant.
Les seves dones, qui sigui.
Llògicament és un tema motivacional,
i fer físic quan venim de pre-temporada, quan venim de l'estiu,
és quan més físic s'ha de fer,
perquè tots s'han accedit una mica amb les cervesetes i les païlles,
però és normal, som bacanants.
Això és un hobby que ens apassiona a tots,
però al final tots tenim la nostra vida
i no hem de renunciar a res de la nostra vida per fer això.
Però sí que és veritat que quan comença la pre-temporada
és una mica més de físic,
després, a mesura que va passant els entrenaments,
que entrenem dimarts i dijous una hora,
sí que és veritat que dimarts costa que vingui més gent.
Un dia sempre el d'entrenem, que és dijous,
i els dimarts intentem.
Al començament ve tothom,
a mesura que va avançant la temporada per obligacions i tal,
som menys gent entrenant.
Dinàmiques de motivació, com has dit,
no sé si també en feu o formen part de l'entrenament.
Bueno, al final formen part de l'entrenament.
Nosaltres sempre, després dels entrenos,
anem a sopar junts.
Ens quedem a sopar tots al camp.
El dimarts o el dijous també anem a sopar tots
quan acaba l'entrenament.
És el que et dic, al final som un grup d'amics
que ens hem ajuntat i això és superimportant i és bàsic.
Som un grup d'amics que ens hem ajuntat,
que intentem millorar,
que intentem fer les coses de la millor manera possible,
però sobretot per davant que hi hagi un grup,
que això és molt important també a veterans,
i molt difícil d'aconseguir-ho.
Tenir un grup d'amics que tots ens ajudem,
dintre, fora del camp, això és bàsic.
I això és una de les coses que possiblement
hem de fer diferents aquest any d'altres equips,
sense voler dir res de cap equip llegicament,
però al final és que hem fet una segona volta
que només hem perdut un partit.
Crec que a la història de tots els veterans
mai ha passat això.
Hem guanyat absolutament tots els partits,
menys un.
Si ha sigut algú i a mitja temporada
ens vam posicionar per quedar primers de lliga.
Quarts, cinquens o inclús sisens.
Per tant, l'objectiu era molt difícil.
Va haver-hi un canvi d'equip.
Vam dir que si volem això ens hem de posar les piles tots.
És l'objectiu que tenim en comú.
Només us puc dir una cosa, si guanyem tots els partits
que ens queden, pujarem.
Tampoc depeníem de nosaltres perquè si tots els altres equips
guanyaven tots els partits no haguéssim pujat.
Però lògicament és molt difícil.
El que jo vaig dir em vaig mullar una mica,
em vaig tirar a la piscina.
Jo sabia que no hi havia cap equip que pogués guanyar tots els partits.
És pràcticament impossible.
Hi ha lesions, la gent té compromisos,
l'època d'esquiar i el millor se'n van esquiar.
És molt difícil.
I després ens va sortir una segona volta espectacular.
Ha sigut una festa.
I ja per acabar,
perquè ens queden 3 minutets,
punts forts d'aquest equip que has estat entrenant.
I també el teu vincle amb els jugadors.
Jo intento ser el motivador principal d'aquest equip.
Tenir-los a tots engrescats i amb ganes de venir a entrenar,
amb ganes d'entrenar,
els vaig muntar un vídeo quan faltaven dos o tres partits
per acabar la lliga amb imatges de tots,
amb escenes d'una pel·lícula,
perquè tots estiguessin superengrescats.
I envio missatges abans dels partits.
Es forma part del meu rol com a entrenador.
A part, m'agrada molt tenir-lo.
Secret,
l'incorporació de gent,
gent més jove,
que és un tema que lògicament es nota.
En veterans,
si incorpores 4 o 5 persones amb 36 anys,
una cosa així es nota molt,
perquè realment la baixa és la mitjana de l'edat,
i gent que sap molt de futbol,
gent de futbol,
gent que ha jugat a futbol tota la vida,
i la il·lusió.
Amb ganes i il·lusió s'aconsegueixen coses molt xules.
Doncs Marc, ens quedem amb aquest missatge,
si et sembla d'acord.
Amb ganes i il·lusió s'aconsegueixen moltes coses.
Enhorabona per la feina feta durant tota la temporada
per haver motivat també els jugadors
i per haver solit la fita
d'haver pogut pujar un altre cop de nou
en la primera categoria.
Moltíssimes gràcies per l'entrevista
i espero que l'any que ve me'n tornis a fer un altre
campions de Lliga.
Això t'anava a dir, amb campions de Lliga,
haver aconseguit la primera posició de la categoria més alta del futbol.
Que vagi bé, una abraçada.
Adéu.