Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magasin de matins de Ràdio Desvern.
Passem a fer l'entrevista del dia, comencem la segona hora.
A més, és una entrevista que podeu seguir, com sempre, pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui la nostra convidada s'estrena aquí a la ràdio.
Ella és la regidora de Junts per Catalunya aquí a Sant Jús.
És Raquel del Riu, regidora de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Jús.
I amb ella tractarem ara alguns dels temes de l'actualitat del poble.
Molt bon dia, Raquel. Benvinguda.
Hola, bon dia. Bon dia i moltes gràcies per deixar-me estar aquí.
Em fa molta il·lusió perquè, com has dit, és la primera vegada que comento l'actualitat política.
Molt bé, doncs això. A veure què tal.
Tratarem l'actualitat i ho farem sota el prisma del partit.
I, si et sembla, Raquel, comencem parlant sobre temes d'educació,
potser també dins del que serien equipaments.
Les previsions del departament, de fet,
respecte a la construcció de l'edifici definitiu de l'Institut d'Escola Masllui,
apunten a uns quants anys d'espera.
Fa unes setmanes, l'alcalde, en Joan Bassaganyes,
va dir que, amb uns quants anys vista, potser 15 anys vista, 20,
seria un centre sobredimensionat per diferents motius, no?
Preferències escolars, per la baixa natalitat,
i que potser s'hauria de seguir en mòduls, també, al barri de Masllu, eh?
No només ara on hi havia l'antiga brigada, sinó també a Maslluí.
Confieu, des de Junts, que tard o d'hora s'acabi construint l'edifici, no?
Com veieu aquesta situació?
Recordant, a més, que també la portaveu socialista va deixar molt clar a la misura
que no era just ni il·lícit que es colpés al govern de l'Ajuntament
la planificació amb l'Institut d'Escola.
A veure, nosaltres no podem dir que no hi confiem,
perquè, i així ens ho ha transmès l'equip de govern,
ells estan a sobre del tema i perseguint-ho, no?
Llavors, doncs, els hi hem de donar precisament aquest vot de confiança,
que tot i que és veritat que no sigui la seva responsabilitat directa,
però el que sí que s'ha de fer des dels municipis
és perseguir el govern de la Generalitat perquè això tiri endavant.
També és veritat que en altres ocasions que l'equip de govern
ha fet aquest tipus de promeses, diguéssim, no?
Doncs després o no s'han complert o s'han complert tard
o d'una manera diferent el que s'havia plantejat,
que una mica és el que sembla que està passant ara, no?
Que ja des d'un inici, abans ja d'haver-se construït, no?
Ja ens estan una mica dient que aniríem amb un projecte menys ambiciós,
diguéssim, que el projecte original.
Si estarà sobredimensionat, doncs, la veritat és que, no ho sé,
nosaltres a dia d'avui, amb el que tenim a sobre de la taula a nivell de dades,
no ho sembla, no?
Estem amb Sant Jus construint cada vegada més i, per tant, més famílies.
I, a més a més, vosaltres veu donar precisament la notícia, no?,
que Sant Jus és l'únic municipi del Baix Llobregata on ha crescut la natalitat, no?
Sí, sí.
Llavors, doncs, no ens sembla que hagi d'estar sobredimensionat.
Més aviat ens dona una mica la sensació que, doncs, amb el risc que al final la Generalitat no acabi complint, no?
O acabi, doncs, complint, però aquest projecte menys ambiciós.
I ja sent que ara, doncs, són el mateix partit aquí al govern de l'Ajuntament i a la Generalitat,
que ja una mica ens estan anticipant, no?, perquè al final, si és que acaba passant,
que acaba sent un projecte de mòduls, doncs ja des d'un inici ja ho comencem a païr una mica, no?
Sigui com sigui, al final nosaltres estem sobretot perquè es construeixi l'institut,
perquè l'equipament fa falta, com tots ja sabeu, no?
I, per tant, doncs, com acabi sent, nosaltres donarem suport o ajudarem des de l'oposició tant com podem
a que es faci realitat, però sí que ens sembla que comença...
Que hauria de fer falta, no?, un edifici.
Sí, sí, sí.
Seguim amb més tema, Raquel.
Passem d'educació també als residus, no?
La setmana passada l'alcalde va declarar que l'Ajuntament es revisaria, de fet,
el número d'obertures del contenidor de l'orgànica.
Ara mateix està establert que són 144.
Estaven fent aquesta prova-error, no?
144, doncs, hem vist que potser és massa.
Proposaríeu una altra forma de calcular aquesta quota,
bé, la per variable, no?, de la taxa de residus?
A veure, nosaltres ja des del principi, quan es va començar a parlar d'aquesta tasca,
que ha patit diverses modificacions i ara una altra vegada, no?,
vam estar en contra i així ens vam manifestar a tot arreu on hem pogut explicar
i especialment, no?, doncs, en el ple d'ordenances i pressupostos,
per dos motius, per l'increment o per l'impacte econòmic que això té en la ciutadania
i també perquè nosaltres sempre estem més per el fet de bonificar
i no per penalitzar, diguéssim, aquell que no recicla com s'hauria de fer.
Dit això, estem treballant just en una proposta,
el que passa que encara no la tenim tancada
i no, bueno, preferiríem explicar-la quan la tinguem tancada
perquè sí que és un tema que sabem que preocupa molt la ciutadania
i estem preparant una proposta en aquesta línia
en vez de bonificar i també, sobretot, de minimitzar el residu, diguéssim,
que no tant de penalitzar, que sí que ens sembla que és massa.
Si ara, com va dir l'alcalde, es reviséssim aquest número d'obertures,
ho veuríeu amb bons ulls, no?, que poguessin modificar o canviar.
Sí, i tant.
També, seguint amb més qüestions que afecten a la ciutadania,
en aquest cas no només a Sant Justenca, sinó a nivell de tot Catalunya
i pràcticament a tot Espanya també,
és l'emergència social de la crisi de l'habitatge.
N'hem parlat sovint aquí també amb Ramon Figueroa, el portaveu,
però abans seguim parlant.
Per quines polítiques públiques d'habitatge aposteu junts, no?,
per augmentar també aquesta oferta.
Sí, a veure, evidentment és un problema molt greu,
de fet és una emergència, ja no un problema, no?,
com tu bé has dit,
i sobretot per la gent jove,
però també ja per la gent gran, fins i tot, no?
Sí, sí.
I nosaltres estem per atacar-lo de manera directa
i fer polítiques que ajudin.
Per una banda, a nivell local,
ja en el ple d'octubre nosaltres vam donar suport
a la creació del Consell Municipal d'Habitatge
i esperem que comenci a funcionar aviat
per poder allà presentar les nostres propostes
ja, diguéssim, encarades aquí a Sant Just.
Per altra banda, la principal mesura és el fomentar
la construcció d'habitatge protegit.
Aquí a Sant Just sempre es parla de 240 habitatges protegits.
Llavors, nosaltres estem per aquesta política.
Sí que és veritat que valent, no?,
perquè s'havien de construir 8 els juvenils
que tot just ara començaran
i han trigat 8 anys a començar-se, no?
Llavors, no pot ser que anem a aquest ritme
perquè, si no, trigarem, no sé, 100 anys o 200, no?,
en acabar-los de construir
i això no pot ser.
Des del punt de vista més de partit,
apostem per diverses mesures.
Unes més encarades a que hi hagi, doncs, més habitatge
i altres també a l'ajuda, no?, a la població
a poder accedir a aquest habitatge.
Que hi hagi més habitatge, doncs, per exemple,
posar a disposició dels municipis i de la Generalitat
els 13.000 habitatges i 3.000 solars
que l'Estat té del rescat bancari, per exemple.
I a nivell d'ajuda a la ciutadania, doncs,
reemprendre, per exemple, les deduccions d'IRPF
que hi havia hagut, tant per gent jove
com per compra de primer habitatge,
fomentar la rehabilitació d'edificis.
Una mica serien aquests dos grans blocs, no?
Ajudar a que hi hagi més habitatge
i ajudes també per poder-hi accedir.
Tiraríeu més per la venda o potser pel lloguer?
Doncs pensem que segurament hi hauria d'haver una mica de tot.
El lloguer cobreix unes necessitats
i la venda en cobreix unes altres.
I fins i tot amb aquests 240 que s'han de construir aquí a Sant Just,
esperem que en el Consell de l'Habitatge
ho puguem debatre per acabar trobant solucions
que puguin arribar a les diferents necessitats
que té la ciutadania.
Sabeu si el Consell aquest de l'Habitatge d'aquí de Sant Just
ja s'ha acabat de...
És a dir, està tirant endavant la creació d'aquest Consell
o encara falta posar...?
Hauria de tirar endavant.
El ple d'octubre és veritat que sembla que fa bastant,
però ja sabeu a vegades que l'administració va una mica lenta, no?
Però nosaltres pressionarem tot el que faci falta
perquè tiri endavant i puguem començar ja a parlar de solucions.
Raquel, seguim amb més temes.
Avui, de fet, hem començat aquí als titulars de Sant Just
comentant ja el funcionament de la nova deixalleria municipal.
Tot just avui ha estat uns dies tancada l'antiga,
la de Can Biosca, per aquest trasllat de serveis.
És una filosofia, una deixalleria que té una filosofia
de més proximitat a la ciutadania,
d'aquestes eines que vol també perfumentar l'educació ambiental,
la creació d'aquest espai també més net i sostenible pel poble.
S'ha de fer incís en la ciutadania,
en l'ús d'aquestes instal·lacions?
Creieu que aquesta nova ubicació en el carrer Ponce de León
facilitarà el seu ús?
O sigui, que la gent la tingui com més a mà per poder-hi anar?
Doncs sí, sí.
Ara ja, fins i tot, de fet, el dia 29 es fa una jornada de portes obertes,
que seria una mica aquest primer pas
per apropar la deixalleria més a la ciutadania.
es fa el dissabte 29 de 11 a 2,
o sigui que animem a la gent a que la vagi a veure.
Precisament el nostre portaveu, el Ramon Figueroa,
hi va anar la setmana passada amb una visita del Consistori.
És una deixalleria en si mateixa ja feta amb material reciclat
i que sí que és veritat que fomenta aquesta educació ambiental.
de cara a que aquest tipus d'educació es faci efectiva,
també hi va una aula a la deixalleria, que encara no estava construïda, això sí,
doncs precisament per poder fer aquest tipus de tallers.
Esperem que la cosa vagi ràpid, no?, i que es pugui fer
i que així ja neixi amb tota la seva essència de manera complerta.
La seva ubicació, tot i que a nosaltres al principi just en el lloc on està,
doncs ens semblava que era una mica massa lloc de pas, no?
I ja sabem també, no?, i potser després ho parlem, no?,
del tema dels problemes de mobilitat cap a Maslluí.
Però sí que és veritat que estigui el polígono,
almenys que estigui més a prop del poble, de l'antiga ubicació,
així és com s'estan enfocant totes les deixalleries del segle XXI, no?,
que siguin més, doncs això, properes a la ciutadania,
que la gent no hagi de fer un gran esforç per poder anar-hi.
No podríem dir que estigui integrada al mig del poble,
però sí que és una ubicació millor que la que hi havia anteriorment
en aquest sentit de proximitat a la ciutadania,
o sigui que aquí, en principi, bé.
Vinga, doncs anem a mobilitat del barri de Maslluí.
És una problemàtica ja més concreta d'aquí del poble.
L'aposta de Junts, quina seria per poder millorar aquesta situació,
la mobilitat del barri, tenint en compte tot el tema també de l'aparcament, no?
Fa unes setmanes va haver-hi una reunió entre el veïnat i l'Ajuntament
per veure si s'acabava d'implementar la zona verda, la zona blava, si no,
què es feia, quina és una mica la proposta que fa Junts?
Doncs mira, sobre aquest tema, la veritat és que tenim molt a dir.
Pensem que Junts amb l'emergència de l'habitatge, que hem parlat abans,
és un dels grans reptes que tenim a Sant Just amb l'increment de la població que hem tingut
i això es manifesta, per exemple, que hi ha un increment de trànsit,
per exemple, per la carretera reial de més d'un 15% en els últims anys,
no només d'habitants de Sant Just, sinó també dels pobles colindants
que fan servir Sant Just per anar a l'autopista o a Barcelona,
per altres rutes.
I com que pensem que és un gran repte que tenim per endavant,
nosaltres en aquest ple precisament volíem presentar una moció
amb 12 propostes per poder millorar la mobilitat,
no només al barri de Maslluí, sinó en general a tot el poble
i en barris que històricament tenen problemes de mobilitat,
no ens en oblidem, com per exemple el barri de la Miranda.
El que passa que finalment parlant amb l'alcalde
hem decidit de fer un grup de treball amb el govern
i també amb els altres partits
per veure de totes aquestes propostes quines realment...
Nosaltres pensem que totes es podrien tirar endavant,
però al final ja sabeu que aquí ens hem de posar d'acord
amb l'equip de govern per acabar de veure quines presentem
i aquesta mateixa setmana ja tenim una reunió tots els grups
per poder-ne parlar.
Algunes de les propostes que nosaltres portem o portàvem en aquesta moció
seria per exemple una nova línia de Just Metro
que connecti Barcelona, la Miranda, l'Institut, el CAP, el camp de futbol i Maslluí,
que seria la ruta complerta.
O també, per exemple, el tema de la mobilitat a la nit a Maslluí,
que pensem que hi hauria d'haver un nit bus.
A més a més, també aquest més a l'article del Bulletí,
el Ramon Figuerole explicarà una mica de manera resumida
quines són totes aquestes propostes.
Llavors, quan presentes una moció i després comences a parlar-ne
no és que tiri enrere, sinó al revés, no?
És molt millor perquè vol dir que se'n pot parlar
i es pot arribar a acords i a mesures efectives
que puguin ajudar la ciutadania.
Per tant, nosaltres, de moment, a veure com acaba,
estem contents que això hagi evolucionat d'aquesta manera
i pensem que tenim idees que poden ajudar molt, la veritat.
Doncs acabarem de conèixer més detalls
quan presenteu des del grup la moció
i parlant també justament d'una altra moció
que va presentar Junts, no?
Ara no sé si fa un mes o un parell de mesos.
No, sí.
Sobre el tema del parc central a la vall de Sant Just,
aquest parc que queda inclòs, com si diguéssim,
dins d'aquest més projecte del corredor verd, no?
Que vol unir diferents zones,
entre elles, bueno, doncs des del barri Torre Blanca
fins a Collserola.
Molts grups, la majoria de formacions polítiques,
de fet, us van donar suport, no?
En tirant endavant aquest parc.
Com esteu treballant en aquest projecte, no?
Com imagineu aquest parc?
En quin punt està?
Doncs, mira, la veritat, per la manera com m'has fet la pregunta,
em va molt bé per explicar quina és la nostra idea, no?
I que seria una mica a l'inrevés, no?
No és que nosaltres pensem que dintre del projecte del corredor verd
i cap també la idea que teníem nosaltres,
sinó que una mica és al revés, no?
La nostra idea és com més ambiciosa,
el que volem,
quasi no se li podria dir la paraula parc, no?
Seria tota una zona que acabi lligant
amb Eslluí, amb el barri sud,
amb la plana Vellsoleig, amb el centre, no?
Que sigui tota una zona verda
al mig del nostre municipi.
De llarg, fins i tot més que el que es proposava en el corredor verd,
però sobretot d'ample,
amb terrasses, escales, camins,
que poguessin arribar a connectar tota la zona,
que ara mateix només té una part, diguéssim,
de cotxes i la passera per estar connectada, no?
I que ens sembla que això podria ajudar,
precisament, a lligar aquests barris.
I, a més a més, a recuperar el que és la Riera, no?
Que ara mateix, doncs, està bastant deteriorada.
El corredor verd, doncs, seria una part, no?
Sí.
D'aquest parc.
I, bueno, doncs, quan vam presentar l'emoció,
precisament, no?
El que dèiem és que volíem anar més enllà
i estem contents perquè se'ns va donar suport també en el ple.
Llavors, una mica tothom deia que això ja ho teníem pensat,
i tal, és igual, no?
Al final, l'emoció es va tirar endavant
i el que es tracta és de, doncs, això,
d'aconseguir la manera de fer-ho.
La part del corredor verd, en concret,
just en el ple anterior,
ja es va presentar que es demana una subvenció
a la Fundació en Biodiversitat del Ministeri
per a la Transició Ecològica.
Llavors, aquí ja s'estan buscant fons,
per tant, doncs, això sembla que segueix, no?
Però es necessitarà més per poder fer tot el projecte complet.
Llavors, esperem també comptar amb el suport de l'AMB
i que això acabi sent una realitat,
perquè pensem que pot tenir realment beneficis pel nostre poble.
Un dels objectius, bueno, una mica del parc, no?,
d'aquest parc central,
és que tota la zona de la Riera
es renaturalitzi, com es diu, no?, així, entre cometes.
Alguns grups, entitats de Sant Just,
suposen aquesta renaturalització de la Riera,
ho veuen perillós,
fer-hi projectes urbanístics, no?,
en aquestes zones, doncs, que són catalogades com a inundables.
Vosaltres veieu aquest parc com un projecte urbanístic
i no sé si sabeu que, bueno,
l'entitat concretament de Plataforma en Defensa de la Vall
va sol·licitar una moratòria urbanística.
Sí, a veure, nosaltres no ho veiem com un projecte urbanístic,
per això t'he dit que potser la paraula fins i tot parc, no?,
que ens estem imaginant potser coses més de ciment, diguéssim,
molt de formigó i elements per jugar als nens i les nenes, etcètera.
No ho veiem així, ho veiem com un pulmó verd al mig de la ciutat,
per tant, no ho consideraríem un perill en aquest sentit.
I el tema de la moratòria, bueno, el projecte original, original, no?,
aquí crec que ja sabeu que nosaltres tampoc ja estàvem d'acord
i, de fet, bueno, el propi equip de govern, no?,
doncs, ho va parar i ara estan remodelant el projecte.
Nosaltres estem a l'espera una mica que ens ho expliquin
i disposats, com sempre, a escoltar, fent oposició constructiva, diguéssim, no?,
però, bueno, esperant que ens ho expliquin
i que ho expliquin bé també a la ciutadania, no?,
que amb aquest tema també hi ha hagut aquí molt a dir, no?,
amb la comunicació i, bueno, esperant a veure com acaba
per poder resoldre aquest problema.
Raquel, anem acabant ja.
Fem menció de cal dimarts, dia 4 de març,
el grup municipal de Junts va organitzar l'acte anomenat
Realment hem avançat?
Ho vau fer al Salvador Civi, al centre cívic Salvador Espriu
i vau participar tres dones del partit com a dones referents
i, bé, va ser un debat entorn a la igualtat,
reptes com a dones, no?, transformació de la societat,
les noves generacions, tot plegat una mica,
marcat en el Dia de la Dona.
Avui, de fet, has vingut tu, normalment,
les entrevistes venen als portaveus,
en aquest cas Ramon Figueroa,
estem en el mes de la Dona.
Això significa que des del partit voleu implicar-vos més
en aquesta defensa de drets i reivindicacions?
Bé, estem completament implicats i implicades
en aquestes reivindicacions.
La veritat és que l'acte va anar molt bé, estem molt contentes,
tant jo mateixa com les dues dones que em van acompanyar,
que van ser l'Anna Navarro, suposo que la coneixeu, no?,
diputada del Parlament i número dos a la llista del president Puigdemont,
i l'Ariadna Urroz, advocada i secretaria general de la JNS
i veïna d'aquí nostre, de Sant Jus,
que també l'heu tingut aquí a vegades, no?, a la ràdio.
Va anar molt bé, va haver-hi molta participació,
homes i dones de totes les edats,
i es va generar bastant de debat
en torn a aquesta pregunta, no?,
de si realment hem avançat,
perquè aquest any fa 10 anys que es va aprovar
la llei de la igualtat efectiva entre homes i dones
del Parlament de Catalunya,
i tot i que és una bona llei, pensem,
sí que és veritat que pensem que si s'ha avançat,
s'ha avançat molt lentament,
i que no podríem ara mateix dir
que hem aconseguit la igualtat plena, efectiva,
sincerament, ni de lluny, no?
Des del partit, el que volem primer de tot
és que aquesta llei es faci efectiva
amb tot el seu ventall de mesures,
perquè ha tingut poc suport institucional i polític,
i que es faci efectiva,
i per posar exemples,
des de sancionar empreses
on encara es mantinguin les desigualtats,
que les baixes maternals
no siguin un problema
en la carrera professional de les dones,
i també apostant molt
per la corresponsabilitat
entre homes i dones, no?
Serien algunes de les mesures.
I jo també, des del punt de vista
potser més meu personal, no?
També crec que s'ha d'apostar molt
per l'educació.
De fet,
el títol era realment hem avançat,
però potser fins i tot pensem
que s'han fet algunes passes enrere, no?
I pensem que aquí hem d'apostar molt
per l'educació dels nens i les nenes
i dels nois i les noies.
De fet, a la columna del butlletí, no?,
la que vas escriure tu,
dedicaves la columna una mica a això, no?,
a l'educació.
Sí, sí, sí, perquè ho trobem essencial,
perquè ara mateix, doncs,
bueno, ells són el futur, no?,
i aquí és on hem de posar-hi, doncs,
tot l'esforç a les noies,
i és el que deia la columna, no?
Se'ls ha de dir, doncs,
que poden fer el que sigui, no?,
que no s'han de fer petites,
però a més a més també,
i, bueno, jo que tinc una filla adolescent, no?,
per algunes actituds que observo, doncs,
que s'ajudin entre elles, no?,
que no rivalitzin,
que a vegades encara ens fem entre nosaltres més mal, no?,
i en els nois, doncs, el primer de tot, no?,
que tots som iguals, respecte,
i sobretot, sobretot,
molt d'èmfasi en aquesta responsabilitat per igual
en la família, en la cura de fills,
en la cura de la gent gran, no?,
que ho tinguin des de ben petits ja molt, molt clar.
11 i 36, Raquel del Riu,
gràcies per haver vingut aquí a l'emissora,
esperem tornar-te a trobar més endavant
amb altres entrevistes també
pel que fa a la visió de Junts
amb els temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just.
Molt bé, gràcies, Núria.
Que acabis de tenir bona setmana i bon dilluns.
Gràcies.