Doncs seguim en aquest magazín de Matins de Ràdio Desveu. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlem amb en Miquel Reverter i el Sacongo Reverter. Volem fer-ho per ampliar una mica més d'informació sobre la celebració dels Tres Toms. Sabeu que és una activitat molt nostrada que aquí Sant Jus es celebra cada any i l'esperem amb moltes ganes després de Reis. En aquest cas serà el 25 de gener i ja els saludem. Els tenim aquí a l'estudi. Miquel Sacongo, bon dia. Com esteu?
Bon dia. Doncs expliqueu-nos una mica d'on ve aquesta tradició dels tres toms i on comença tot això.
Bé, els Tres Toms jo crec que porten més de 70 anys fent aquesta activitat de Sant Lluís. Jo recordo quan jo era, i tinc fotografies, ja quan jo tenia 4 o 5 anys, anar amb el cavall del meu pare a fer els Tres Toms, el cavall del camp, de les Masies, que baixaven tots adornats, ben guapos a fer els Tres Toms de Sant Lluís. Estic parlant de més de 70 anys, segurament, que es fa aquesta activitat.
Clar, al final també això és important, la implicació de les Ípiques, vosaltres en formeu part d'una molt important aquí a Sant Just, i clar, també és important valorar això, valorar la tasca que feu des de les Ípiques, abans també hi havia potser més feina ramadera, més agrícola aquí al nostre municipi, ara això s'ha perdut, teníem abans el carro de Campedrosa que també participava...
Ens comentaves fora de micròfons que molts dels carruatges que també venien de fora ara per temes de pressupost no poden venir i això fa que quedi una mica més íntim, que quedi amb els de casa. Sí, aquesta activitat dels Tres Toms es fa només el Boniclub i el Sol Solet, perquè són aquestes dues èpiques que mantenim aquesta activitat des de fa ja bastants anys, que són d'un altre sols.
Perquè, clar, si tu vols que vingui gent de fora, tu has també d'anar als altres pobles. Nosaltres, com a Ipica, ens és impossible. A més, també, si volem que vagi en carros i coses d'aquestes, vull dir que tota la gent per vindre en carros necessita un vehicle, uns camions, necessita un pressupost, que el poble de Sant Lluís no el té. Per això ens limitem només a aquestes ocasions, digues, però bueno...
Déu-n'hi-do els ponis i cavalls que baixem, vull dir, l'any passat, crec que hi havia 60 animals, entre ponis i cavalls, entre el poni i el sol solet, no entens? Que Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs, a partir d'aquí, aquesta jornada que arrenca, diguéssim, amb la benedicció dels animals a les 12 a la plaça Bardaguer, diguéssim, això seria...
a l'acte central, però abans vosaltres ja heu començat, feu un esmorzar, expliqueu-nos una mica com funciona aquest dia, el diumenge 25 de gener. El 25, en el nostre cas, comença molt més abans, en el propi club, venen les famílies, els nens, com cada dia que fan classe van a buscar els seus ponis, però la diferència és que aquest cop, a comptes d'anar a una pista amb el professor i fer l'activitat de sempre,
És per ells una activitat nova per a molts d'ells, alguns altres ja són, diguéssim, recurrents a cada any. Baixem a Sant Jús fins fa 3 anys, si no me'n recordo malament, anàvem a la plaça de Can Ginestà i que fèiem un petit esmorzar amb pares, amb alumnes, amb gent que venia també curiosos, podríem dir-hi.
I ja fa tres anys que ho vam traslladar a la plaça dels juvenívols. I seguim fent la mateixa tradició d'organitzar l'esmorzar. La diferència aquest any és que serem les hípiques qui organitzarem l'esmorzar i veurem com funciona. És una nova responsabilitat que assumim,
que a nosaltres ens fa il·lusió mantenir la lectura, com ha dit el meu pare, per tant, ens hem d'esforçar en aquestes coses. És molt important també mantenir aquestes tradicions, tot i que, Miquel, a vegades pugui semblar complexa. A vegades en aquestes entrevistes no entren en aquests temes i jo crec que també és important tenir-ho en compte, que al final també aquestes accions les feu de forma voluntària, són feines que traieu...
hores de l'ostre dia per poder organitzar tot això, i tampoc és fàcil arribar a consensos, a pactar coses, tot i que són activitats que fa molts anys que es fan i que es fan bastant igual any rere any, porta una feina al darrere, Miquel. Clar, vull dir, primer de tot el que has de motivar els alumnes per baixar.
Pobles que en Sant Lluís o el cosat de Barcelona, aquesta activitat dels Tres Toms, la gent jove ja no sap ben bé de què és. Ja s'ha de fer una pedagogia d'explicar d'on ve les tradicions, pel per què. Tot això pot ser motivat els alumnes a continuar la tradició aquesta. Pobles més agrícoles o més llunyats a Barcelona estan molt més assumits.
però per aquí l'àrea metropolitana i així l'agricultura ja és residual però jo crec que amb una esfarra de tots per explicar una mica el que consisteix aquesta festa crec que ara ens en sortim força bé
Recordem que la festa també es celebra en marc de la celebració de Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals, i en aquest cas comença amb una benedicció dels animals per part del mossèn de l'església del Sant Just i Sant Pastor a les 12 del migdia a la plaça Verdaguer. A continuació comença la cavalcada dels Tres Toms pels següents carrers. Recordem que inicia a la plaça Verdaguer, després baixa pel carrer Verge dels Dolors, tot seguit també marxa cap al carrer Miquel Reverter, plaça del Parador, carrer Ansem Claver o carrer de la Sala...
després va cap a Can Preciós per tornar a Verdaguer, i això ho fa fins a tres cops. Exactament, ja fa molts anys que es fa que la traïció del mateix recorregut, i al mig del poble esperem l'assistència de màxima gent possible que pugui veure aquesta activitat.
Jo me'n recordo fa molts anys que estava aquí, el Sakungo ho explicava bé, aquest esmorzar que s'estava fent aquí a Can Ginestar, i nosaltres estàvem també amb la meva família per aquí esmorzant i tal, i anàvem cap a missa, perquè es fa la missa abans a les 11, i després a aquesta celebració a les 12.00.
I recordo aquell dia que em va venir el Joan Esmerats, em va dir, escolta, que no hi ha l'abanderat, que no hi ha l'abanderat, i em van pujar un cavall i vaig fer davanderat aquell any. Això és una figura també que no sé si aquest any l'heu recuperat, però és una figura que també sortia a l'inici d'aquesta cavalcada.
A veure, els abanderats continuen sentits, hi ha l'abanderat i els dos, l'única pega que tenim, bé, pega no, però una mica tristesa, és que la bandera dels Tres Tons va desaparèixer fa 4 o 5 anys. Aquesta bandera o era seva o se la va quedar, no ho sabem.
però sí que abans els abandenats van guarnits i acapsalant la comitiva. Ens ho repartíem amb el Sol Solet i nosaltres cada any és una èpica que porta els seus abandenats.
Clar, sí, sí, és important també aquestes coses que també marquen una mica la tradició. Clar, abans aquí, en aquesta organització d'aquest acte, hi havia al darrere Cabaltoms. Ara Cabaltoms també hi és o forma part, diguéssim, una part més secundària? Perquè, com en comentaves, l'organització recau en les Ípiques i també en l'Ajuntament.
No, que Val d'Ons ja fa dos anys que s'ha desvinculat, ens va ajudar a fer el traspàs, però ara assumeix la festa aquesta, assumeix les dues hípiques, o Poni Club i el Sol Solet, no hi ha ningú més de darrere. L'Ajuntament assumeix el tema de banda, el tema d'ambulància, el tema de neteges, però tot l'altre d'unitjació, tot assumeix aquestes dues hípiques.
Doncs recordem també que aquest recorregut va amenitzat també per la banda, que m'imagino que és la de sempre, no? Se suposa. Esperem que sigui així, perquè també recordem, tirant una mica de nostàlgia, és la banda que sempre ha animat tant la calcada com els tres toms i també fa il·lusió poder-los veure pels carrers del poble.
Doncs, no sé, per anar tancant una mica, amb què us quedeu d'aquesta celebració? Què és el que més us agrada d'aquests tres toms? Jo crec que el que més il·lusió fa, si més no per nosaltres, és veure com cada any, per perdre les hípiques, els nens és com un objectiu anual, que sempre estan esperant una mica d'aquesta data, d'anar a Sant Just, a fer una activitat diferent.
L'altre costat, això ens fa il·lusió, veure com nosaltres podem moure alumnes. El que porta tristesa, com deia el meu pare, és el fet que, potser sóc jo, però tinc la impressió que els carrers de Sant Jús cada any estan una miqueta més buits i fa pena veure com algú que jo també ho vaig començar a fer, potser amb sis anys vaig començar a anar
Nosaltres baixàvem amb un petit carro i jo anava amb el carro i veies els carrers plens de gent, amb nens, amb pares, gent gran. Ara cada cop es troba una mica més trist i també com deia el meu pare, intentar recuperar una mica l'ambient que hi havia fa set, vuit, deu anys.
Tens la sensació que potser de cara del públic no s'acaba d'animar a venir a veure-us, és això? Sí, suposo que com tot hi haurà els motius socials, de població, que cadascú tindrà les seves prioritats, però clar, des de sobre el cavall és trist.
Doncs ja ho sabeu, des d'aquí nosaltres fem la crida a tota la gent de Sant Jus que ens estigui escoltant a participar de forma activa dels Tres Toms. I per tu, Miquel, què és el que més destacaries d'aquesta jornada?
Jo destaquiria aquest any una mica el relleu... Generacional. Exactament, vull dir que jo estic aquest moment ja a segon terme, el Sa Congo està agafant una mica de rentes d'aquesta activitat, gent nova, idees nova, sac nova, el sol solet també igual, abans d'estar amb la Maria i jo, ara estem al Sa Congo i la Judit, i lo maco d'aquí que els nostres fills agafin el relleu una mica per mantenir aquesta activitat a Sant Just.
Doncs amb aquest missatge, tanquem aquesta entrevista, ens en portem això, l'esperit aquest dels Tres Toms de mantenir aquesta tradició viva que per molts anys més es pugui dur a terme a Sant Just i també volem remarcar, volem recordar tota aquella gent que ens estigui escoltant, que hi participi, que és una jornada molt bonica, que es pot viure també des de les terrasses, des de la terrassa d'un bar prenent alguna cosa, després...
T'aixeques, fas una part del recorregut, vull dir que al final també és un dia molt festiu, és un diumenge, que dona per molt i per gaudir per celebrar aquests tres toms, aquesta celebració de Sant Antoni Abad. Miquel Sacongo, gràcies. Jo, més d'una cosa, vull dir, la gent que vulgui veure els ponts i els cas, més en directe, estarem com a mínim una hora, els joves juvenívols, que totes les famílies que poden venir per allà a visitar-se. Perfecte.
Doncs així ho farem. Gràcies, una abraçada. Cuideu-vos. Perfecte, que vagi bé. Gràcies.