I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler.
És moment de saludar a la Lauda Koderk, que ja la tenim aquí a la Laura,
la saludarem en breus, perquè avui ens presenta un curtmetratge
en forma de Ruth Mubi que es diu L'Horitzó,
que parla sobre el col·lectiu LGTBIQ+,
i que també parla sobre les cures en les relacions no monògames.
En aquest cas, avui ens presenten també un Verkami que ja han assolit el mínim,
però que volen aconseguir un objectiu més òptim per poder rodar.
I ens presentaran una mica aquest projecte de crowdfunding
i també el projecte en si, que és aquest curtmetratge
que arribarà en breus a la seva producció,
en el seu punt àlgic de la producció, que és el moment de la filmació.
D'aquí un parell de setmanes començaran a filmar.
I estan molt il·lusionades i ara sí, saludem a la Laura,
que la tenim aquí. Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda al programa.
Moltes gràcies.
Deia, amb un curtmetratge fet amb molta passió, amb molt de carinyo,
ens comentaves fora de micròfons,
tres anys al darrere de la preproducció, diguéssim,
aquest procés que hi ha abans de començar a rodar.
Com ha sigut això?
Sí, tres anys escrivint al guió,
no òbviament cada dia, sinó una mica temporades,
també passant per alguna residència on hem anat treballant
i matitzant cosetes i, sobretot, també en la búsqueda de finançament,
que és un procés molt llarg i costós a nivell burocràtic, també.
Llavors, al final, hem estat optant per aquest format més petit,
més familiar, de rodar el curtmetratge,
que ja la setmana que ve comencem.
Molt bé, doncs comenta'ns una mica,
Tona, quin és l'origen de la idea d'Horitzó?
Com va sorgir la història?
Doncs, en realitat, un dia estava localitzant per un videoclip
als Monegros i estàvem allà passejant i xerrant amb un col·lega
i a l'arriba que es faig pensar, guai,
m'ho volaria fer un curs sobre això.
O sigui, com un format de road movie,
que sigui molt de diàleg,
molt d'anar parlant i, bueno,
a mi un tema que em remou molt
és la visibilització del col·lectiu,
l'STBQ+, i també de les relacions no monògames.
i, bueno, llavors ja vaig començar a fer la primera versió,
que era molt, molt, molt de diàleg,
i llavors anava traient coses que volia treballar,
com comentaris que m'agradaria portar-les a la pantalla una mica,
i amb les residències que he anat fent,
doncs s'han anat treballant aquest guió,
que passi més amb accions,
i llavors tot el tema de les cures i tal
ha sigut alguna cosa que ha anat sorgint.
Bueno, en aquests tres anys també ha anat canviant una mica tot el...
Bueno, el motor sempre ha sigut el mateix,
però ha anat canviant com les coses més concretes
que al final surten.
Ens explicaves aquesta experiència personal,
els bonegros,
però m'agradaria saber
per què vas decidir ambientar-la com una road movie.
És a dir, què aporta aquest viatge a la narrativa de la història?
Doncs, per mi a nivell personal el tema del viatge,
i en aquest cas en el projecte és un viatge de tornada
cap a Barcelona, cap a casa,
els moments de tornada dels viatges
sempre és per mi el moment on penses en les coses que t'han passat,
és un moment per mi més reflexiu,
que no pas la nada, que és més de projecció de futur,
llavors trobava que tenia com un encaix i una coherència,
com que un projecte que parla de reflexió
fos en aquest viatge de tornada,
perquè és una mica més introspectiu.
I també la idea de l'horitzó,
que s'explica també en el projecte,
en el curt en algun moment,
que és com una meta invisible,
que sempre et serveix per avançar,
per anar cap allà,
trobava que també tenia encaix
amb un model de relació que no està tancat,
que no té unes pautes clares,
sinó que serveixen simplement per anar cap a un lloc
quan tu creus que és correcte.
Llavors, tot això em conduïa a un camí
i per això aquest format de carretera.
Doncs avui estem parlant amb Laura Koderg,
que és la instigadora d'aquest curtmetratge,
que és la creadora d'aquest curtmetratge a l'horitzó,
que com ens comentava ella mateixa,
la setmana vinent arrenca filmació,
arrenca gravació.
Quin és l'espai que heu triat per gravar aquest curtmetratge, Laura?
Rodarem per la zona del voltant del Montseny,
perquè ens ha semblat fàcil a nivell de producció,
i llavors, bueno, tots els espais i una platja que apareix,
i a més, tot és Montseny i Maresme.
I per què aquesta tria?
Bé, jo sempre he estiu ajat a Vallgorgina,
que és un poble que està entre Sant Salón i Arenys,
i llavors, bueno, la proximitat amb el poble,
amb la zona i amb l'Ajuntament,
que també col·labora amb el projecte,
doncs ha fet que, pensant les localitzacions,
també ja en vinguessin al cap localitzacions de la zona,
i també que, ja que és un projecte de molt baix pressupost
i molt familiar, doncs fer-ho fàcil,
per l'equip també,
i llavors, bueno, hem acabat com triant aquelles localitzacions
que estan per allà.
Que bé, que bé, que interessant,
perquè al final també és un procés, un viatge, no?,
que heu anat fent durant aquests anys,
com comentaves, aquests tres anys per crear guió,
i després també, doncs, aquesta producció
que ha vingut en els darrers mesos.
Explica'ns una mica també
quin és l'estil visual o estètic que teniu al cap
quan comenceu a rodar,
quina és la imatge que buscareu,
el color, la llum,
perquè ens explicaves també fora de micròfons
que has fet diverses formacions,
que estàs també especialitzada
en temes de fotografia, de llum,
comenta'ns una mica també com enfocaràs el projecte.
Vale, doncs, bueno,
el curtmetratge té un
té un to bastant indi,
llavors sí que la
fotografia que imaginem és
realista,
però, bueno, a mi sí que m'agrada molt jugar
amb contrast de punts de llum,
de reflexos,
no sé com dir-ho,
llum incident que generi brillos.
Llavors, bueno, també pel format
i l'època que representen el curt,
que és final d'estiu,
també imagino algú més càlid.
no sé si responc.
Sí, sí, totalment, totalment.
Al final és buscar
aquesta essència, no?,
que veiem,
perquè la llum també, com deies,
ens indica moltes coses, no?,
en funció del tipus de llum
que veiem a l'escena,
ens podem imaginar
si estem en una època de l'any o d'un altre,
també ens pot dir
moltes coses dels personatges, no?,
si estan més il·luminats o menys,
això també és un gust més artístic
i potser poètic d'alt,
en aquest cas teu, no?,
de direcció
i m'agradaria
aprofundir una mica
en aspectes també del guió
perquè ens has comentat
que un dels temes principals
és les relacions no monògames
i les cures,
a vegades per no caure
en situacions complexes, no?
Com fas un guió d'això
sense caure en tòpics
i intentant també arribar a l'espectador?
Sí, doncs...
Sí, com bé has dit
el tema central és les cures
en les relacions no monògames
diríem que
al final cada relació
té les seves complicacions
a nivell de com fer
que tothom estigui còmode
i de més
i la manera en què
ho reflexem en el curtmetratge
és que el vehicle central
representa una metòfora
d'aquest format de relació
llavors a partir del manteniment
que requereix aquest vehicle
que també el converteix
entre vèria gent
i té uns pactes
perquè tothom el pugui utilitzar
en les condicions correctes
a través d'això
doncs es metaforitzen
les cures de les relacions
personals
de cadascú
i llavors, bé,
les protagonistes
doncs
cada una té una situació
diferent
i té un arc
on
on
cada una fa el seu viatge
personal i propi
amb les seves pròpies relacions
i entre elles
aquest arc
també es creua
i acaben de complementar-se
l'una a l'altra
Clar, comentaves això
del vehicle
el fet d'aquest espai
aquest personatge
que no parla
però que ens parla molt
que ens diu moltes coses
que és el fet
de compartir aquest cotxe
aquest viatge
aquest road movie
i a partir d'aquí
doncs també
com d'una forma
una mica més metafòrica
ens pot estar parlant
també de les relacions
personals
les relacions
en aquest cas
de parella
Parlem de
de com s'aterra
tot això
és a dir
en el moment
en què tu tens el guió
tens una productora
que et recolza
tens un projecte
com ho feu
doncs
per cercar
macenatge
per cercar
suport
per cercar també
persones
mans
que ajudin
a fer aquest projecte
com ha sigut aquest procés
he de dir
que el procés
d'escollir
el procés
de tenir
equip tècnic
és per mi
de la més fàcil
ja que
com que
el dia a dia
estic treballant
amb això
i moltes amigues
també treballen
en el sector
doncs ha sigut
com
trucar a les amigues
de confiança
per treballar
en el projecte
i és molt agraït
que la gent
estigui motivada
i li vingui de gust
fer-ho
la veritat
hem fet un procés
de càsting
que això ha sigut
alguna cosa més obert
on vam
publicar
la proposta
i
amb la residència
de la Bona
i també l'ajudat
del Casal de Joves
de Sant Jús
vam fer dues sessions
de càsting
i allà sí que
clar
eren actrius
que no conec
a nivell personal
i
era molt xulo
i molt gratificant
veure que són
són actrius
també amb trajectòria
i molt potents
que estaven interessades
en fer aquest projecte
en les condicions
que hi ha
i de veritat
són perfils
molt xulos
molt potents
llavors molt content
amb això
i pel fet
del missatge
és a dir
a partir
ara diguéssim
tens ja
totes les eines
i tot l'engranatge
a punt de funcionar
per poder gravar
aquest projecte
i pel que fa al missatge
quin creus
que serà
el missatge principal
que t'agradaria
que arribés
a l'espectador
després de veure l'horitzó
un cop ja
la pel·lícula
passi per la pantalla gran
a mi m'agradaria
que quan la gent
acabi de veure la pel·lícula
estigui
amb una bona sensació
que digui
ostres
que guai
potser mola
m'agradaria
sento que
que molts cops
la representació
del col·lectiu LGTB
i de relacions
no monògomes
són estigmatitzants
i molts cops
són
que s'ensenya
la mala cara
perquè és veritat
com a vegades
et trobes en situacions
incòmodes
o és difícil de gestionar
i molts cops
s'ensenya
aquesta mala cara
i a mi m'agradaria
ensenyar la bona cara
la part maca
que la gent
surti del cine
i es senti motivada
i amb ganes
i que la gent
que és sent identificada
amb el col·lectiu
o amb aquest format
senti una representació
també agradable
tot i que
evidentment
hi ha algun conflicte
en el curt
perquè si no hi ha conflicte
no hi ha història
però que el curt
acabi
amb un bon sabor
de coca
d'alguna manera
també
explica
de forma respectuosa
aquestes
altres veritats
que hi ha
dins del col·lectiu
que moltes vegades
com deies
és molt estigmatitzant
hi ha algunes etiquetes
que s'han quedat
i sembla
que costa treure-les
però al final
també hi ha
aquestes veritats
veritats personals
situacions
que si les escoltéssim
de prop
potser diríem
ostres
aquesta realitat
doncs
es veu
es veu
tangible
per una banda
però es veu també
com aquella condició
fa que
la gent
que està seguint
aquesta condició
és feliç
viu en una vida
en la que
està a gust
i està còmoda
i hi ha un respecte
aquesta paraula
que és tan important
en les relacions
avui dia
el fet del respecte
perquè estem tornant
a unes condicions
bastant
surrealistes
és a dir
l'abús de l'home
cap a la dona
encara és
molt freqüent
la violència
vicària
la violència
masclista
clar
tot això
també vulguis o no
d'alguna manera
ha d'afectar
a l'hora de veure
aquest tipus
de curtmetratges
per entendre una mica més
i no quedar-nos
en el superficial
en el fet de
el col·lectiu LGTB
són una colla
de
bueno
doncs això
de gent que
tant els hi fa
vull dir
no és així
és explicar la veritat
explicar la realitat
explicar
que hi ha moltes condicions
d'entendre l'amor
i que ara
per sort
s'està trencant una mica
amb això
que les relacions monògames
ja no només
amb el col·lectiu LGTB
sinó també
amb totes les
orientacions sexuals
s'està trencant
una mica
amb el fet
de veure l'amor
d'una manera diferent
que no va tan lligada
a
costums
a tradicions
religioses
etcètera
què en penses
de tot això?
sí total
has explicat molt bé
i
és per això també
que al final
després de tots els anys
d'anar treballant
amb el guió
i tal
m'he acabat quedant
amb que la part important
d'aquest projecte
és les cures
i en aquest cas
és una relació
no monògama
i aquestes complicacions
però en realitat
el motor
és les cures
en les relacions personals
que evidentment
són molt necessàries
i importants
en tot el format
de relacions
perquè cada persona
és un món
i té unes necessitats
i unes
particularitats
que al final
es veuen reflexades
en cada relació
estem davant
del projecte
més ambiciós
de Laura Koderk
l'horitzó
què en penses?
sí
perquè és el primer
projecte
curtmetratge
que
que estic fent
jo com a directora
per tant
després de l'escola
diguem
per tant
sí
és el primer projecte
personal
que l'estic
empanyent
si no ambiciós
com a mínim
complet
podríem dir
que és el més complet
de tots
sí
de moment
dels que he fet
sí
i ja per anar
tancant Laura
algun aspecte
que vulguis destacar
del que vagi passant
a partir d'ara
és a dir
tenim un crowdfunding
que encara està operatiu
que tanca
d'aquí un parell
de setmanes
si no m'equivoco
la gent com pot
col·laborar
com pot participar
explica'ns una mica
sí
doncs
ara la part més important
en realitat
és la del finançament
perquè és el que ens facilitarà
rodar i rodar
en unes condicions
més amables
queden
com bé has dit
dues setmanes
per tancar aquest Verkami
però una setmana
per rodar
per tant
aquesta setmana
sí que és bastant clau
la manera de participar
és fàcil
hi ha un enllaç
on pots accedir
i hi ha diferents tipus
de donacions
que cada donació
té recompenses
hi ha la donació
més econòmica
que la recompensa
és
menció als crèdits
òbviament estarem
molt molt molt molt
molt agraïts
de qualsevol aportació
i després
les aportacions
poden anar
sumant
de pressupost
o sigui de preu
on la següent
tens una entrada
per la visita
la preestrena
del curtmetratge
en sala de cinema
després hem fet
unes peces
de merchandising
amb el lema
I love my girlfriends
també com per
valorar
el suport
de les amigues
i de les parelles
en aquest cas
com donant-li
la mateixa importància
a nivell de teixits
d'afectes
i
les més
les recompenses
més grans
bueno
menció especial
van per aquí
crèdits
passe al cinema
i merchandatge
òbviament també
pots fer una aportació
lliure
sense cap tipus
de recompensa
amb el que vulguis
i puguis donar
qualsevol cosa
és benvinguda
doncs podeu cercar
tota aquesta informació
a vercami.com
allà doncs
trobareu
aquest projecte
a l'horitzó
un curtmetratge
en forma de road movie
que ens ha presentat
avui la Laura Coderca
aquí al programa
gràcies
per passar pels micròfons
de Ràdio d'Esvern
i que vagi molt bé
aquesta experiència fílmica
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
a les gotes
plàniu d'Esvern