Ara són gairebé un quart de dotze del migdia,
esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és la Rambla, el magasin de matins,
i avui tenim el plaer de rebre una convidada que és escriptora,
guionista, columnista d'aquí de Sant Just.
Estem parlant de Joa Alexander, que ens acompanya avui
per presentar-nos el seu darrer llibre,
Una dona quan se vol tornar a casa, editat per Column Edicions
i traduït també al castellà amb el títol original
Una mujer cualquiera vuelve a casa, publicat per l'editorial Al Revés.
Són un recull de relats intensos, foscos,
també hem pogut llegir en alguna sinopsi o en alguna crítica
que hi ha gir inesperats,
una obra que no deixa indiferent
i que confirma també una altra vegada
l'habilitat narrativa de Joa Alexander.
Benvinguda aquí a Ràdio d'Esvern.
És un plaer, després de cinc anys, més o menys,
de tornar-te a tenir aquí els micròfons.
Sí, què tal, com esteu?
Ja tenia ganes de tornar a veure-us.
Aquest nou llibre, Joa, una dona qualsevol torna a casa,
arriba després d'una trajectòria bastant consolidada
amb títols com Extranyes Criatures, L'hivernacle o l'últim,
Palace i Héctor.
En què s'emmarca dins d'aquesta evolució com a escriptora, aquest nou llibre?
Bé, doncs, la veritat és que per mi ha estat una aventura absolutament novedosa
perquè jo fins ara havia escrit sempre novel·la i, de cop i volta,
sense plantejar-m'ho, he escrit un llibre de relats,
que era una disciplina que a mi, doncs, mai m'havia cridat gaire l'atenció
ni he estat lectora de relats,
però em van donar l'oportunitat de fer-ho, no?
Em van encarregar d'escriure un conte, un relat,
i jo vaig acceptar, després de molt pensar-m'ho,
afortunadament vaig acceptar,
i vaig quedar tan satisfet amb el resultat
i amb el procés d'escriptura que vaig dir
ostres, aquest format m'encanta, m'encanta.
I vaig decidir escriure un llibre sencer de relats.
Creus que es conserva el teu estil?
Creus que sí que aporta alguna cosa nova?
Sí, sí, sí, totalment.
Totalment, perquè aquest format, clar,
et permet incloure moltes més coses,
és a dir, si tu simplement estires una trama en 150 pàgines,
és a dir, fas una novel·la,
al final no et pots sortir d'aquí, no?
Has de continuar amb la història,
amb els mateixos personatges, més o menys, tal.
En canvi, cada relat és un món nou.
Llavors, comences de zero a cadascú.
I cadascú necessita un to diferent,
una manera d'explicar-se diferent,
els personatges no tenen res a veure els uns amb els altres,
és com començar un llibre cada vegada, no?
I et dona molta llibertat,
sobretot a les persones que, com jo,
tenim molta imaginació,
o el cap ens va a mil per hora, no?
El que avui potser diria en TDH, no ho sé,
però aquest format ens va molt bé,
perquè no ens avorreix.
I podem desplegar
totes les nostres personalitats, no?
Doncs ara vull escriure d'una manera més concisa.
Aquí no, aquí necessito, doncs,
un llenguatge molt més àgil.
I, clar, tens 10-12 relats
en els quals pots posar-hi de tot.
Si compares aquella primera novel·la, no?
Extranyes criatures,
publicada potser fa més de dues dècades,
amb el que escrius avui,
diries que ha canviat alguna cosa?
Veu narrativa?
Potser la teva manera de mirar el món?
O no?
O creus que no hi ha hagut gaires canvis, potser?
La meva manera de mirar el món?
Absolutament.
Absolutament.
Perquè, clar, jo tenia 19 anys
quan vaig escriure a Extranyes criatures
i, bé, era en altres temps
i jo era una altra persona.
Al final, doncs, era molt més immadura
i no havia viscut, no?
No havia gairebé començat a viure, no?
I en qüestió d'escriptura
jo crec que ha canviat
perquè vas evolucionant, llegeixes, no?
Aprens moltíssim,
aprens moltíssim, però la base és la mateixa.
Jo ja de molt joveneta
ja vaig tenir la sort
de descobrir els escriptors
que serien clau
per mi com a escriptora allà en el futur, no?
I no m'he desviat d'aquest gust,
d'aquest tipus d'escriptor, no?
Per tant, a sobre d'aquesta base
que ja tenia a Extranyes criatures
doncs he anat evolucionant, sí.
De quins escriptors ara estem parlant?
Si ens en pots dir algun així com de referent.
Sí, sí, a mi sempre m'agrada
recomanar escriptors perquè
bé, a més són clàssics
però no els clàssics que són els més coneguts, no?
M'agraden molt a mi els escriptors
que tenen una veu pròpia molt acusada.
És a dir, tu llegeixes dues frases,
les dues primeres frases del llibre
i saps qui són.
I això és molt difícil d'aconseguir.
Llavors, jo vaig començar descobrint
escriptors com a Jacques Kerouac, per exemple,
que és molt conegut per la novel·la El Camino,
però a mi m'agrada molt més Los Subterránios,
Henry Miller,
que era un tio molt, molt, molt innovador,
Faulkner, per exemple,
que tots aquests tres, per exemple,
estaven per davant,
anaven per davant de la seva època.
Eren moderns? No.
Lo següent.
Vull dir, podrien escriure ara
i continuarien sent supermoderns.
I més endavant ja vaig descobrir
escriptores com la Marguerite Duràs,
que també estava piradíssima,
m'encanta perquè era ella mateixa sempre.
La Yasmina Reza,
podria ser l'única escriptora viva,
potser, que admiro.
És francesa.
Agatha Christophe té un gran llibre,
El Gran Quadern.
El Thomas Bernhardt, us el recomano,
sobretot un llibre que es diu
El malaguanyat, el malogrado.
Gent així.
Parlem d'una mujer qualquiera
que vol ve a casa
i dels seus personatges.
Gairebé totes les víctimes
són homes joves,
les assassines, dones,
com funcionen els personatges
en aquest llibre?
Doncs com que el conte
que em van encarregar a escriure
havia de tenir una protagonista
assassina, dona,
vaig decidir continuar escrivint
i conservar això
com a fil conductor,
però no com a reivindicació política
ni res d'això.
Jo soc feminista obertament,
però el meu feminisme
no va tenir res a veure
amb aquest llibre.
Simplement em va agradar
que la temàtica fos aquesta.
Llavors, totes les assassines,
a cada relat hi ha una assassina
que és una dona,
una dona més aviat de mitja edat,
com jo,
i les seves víctimes són homes joves.
Per què són homes joves?
Perquè sí.
O sigui, simplement, clar, a veure,
ets una escriptora, no?
Llavors, clar, t'has d'imaginar
la víctima com algú atraient, no?
Algú, no sé,
que tingui un encant especial.
Doncs, clar, penses en nois joves,
no pensaràs en un cinquenton barrigudó, no?
Amb tot el meu respecte
cap als homes de la meva generació.
Sou encantadors i tal,
però al final una assassina,
una tia així,
què busca?
La vida real passa el mateix,
els assassins què busquen, no?
Doncs nois joves, no?
Innocents,
o sigui, la innocència,
i alhora aquesta aura
de no conec el món, no?
Exacte.
Doncs, amb les dones del meu llibre,
el mateix.
Les dones, a part...
Les assassines, a part de ser dones,
tenen algun altre punt en comú entre elles?
No.
La veritat és que cadascuna és molt diferent
de l'anterior.
I tampoc és intencionat.
Jo no...
Quan escric no em faig fitxes
ni plantejo abans què escriuré.
sóc molt, molt espontània
i em vaig donar compte
que són molt diferents entre si.
Hi ha des d'una professional
de l'exèrcit
en un país àrab
fins a una professora de matemàtiques,
una fan d'un equip de futbol
de 16 anys,
una mestressa de casa...
Són molt diferents
i maten per circumstàncies diferents.
A tu, aquest,
aproximament a la mort,
t'ha fet remoure alguna cosa emocional?
Has hagut de recórrer
vivències teves
en torn, bueno,
aquests llocs potser més foscos?
O t'hi has aproximat d'una forma
que, bueno,
t'has quedat una mica al marge
perquè no t'afectés?
No, no, no m'he implicat en absolut.
De fet, m'ho he après
en sentit de l'humor.
En sentit de l'humor
i com una aventura.
Per què?
Perquè és cert
que al final
un assassinat
a la vida real
és una tragèdia
immensa.
O sigui, la gent,
hi ha gent,
hi ha lectors
que els hi han matat algú.
I això,
escriptors
de novel·les
o escriptors
de sèries
que estan molt de moda
ara tot això,
no?
la novel·la criminal.
El true crime, no?
Sí, no?
No ho tenen en compte,
tampoc.
Però hi ha gent
amb la qual
ens creuem pel carrer
que els hi han matat els fills,
que els hi han matat
el pare,
que els hi han matat,
no?
I s'ha de tenir
una distància
i un respecte
perquè convertir això
en un entreteniment
també té tela.
Això sí que m'ho vaig plantejar
mentre escrivia, no?
Hem de pensar
què estem fent, no?
Perquè
per nosaltres
és un divertimento
però
en realitat
estem parlant
de coses
molt serioses, no?
Clar.
El projecte original
està escrit
en català
o en castellà
i com decideixes, no?
La llengua d'escriptura
d'un projecte
vas canviant
en funció
del tema
o del conte?
Fins ara
sempre depenia
del llibre
que estigués llegint.
Si estava llegint
un llibre en català
doncs m'inspirem
en català
i si no
doncs en castellà.
Soc absolutament
bilingüe
i no tinc cap problema
amb això.
En aquest cas
com que se'm va encarregar
un conte en català
vaig continuar
escrivint en català
i després ja
les meves representants
van buscar
la manera
de traduir-ho
de traduir el llibre
en castellà
i vaig tenir la sort
de trobar un editorial
al revés
que l'ha publicat
en castellà.
Molt bé.
tot el tema
del procés creatiu
de l'escriptura
tu com
com te'l prens
jo
a l'hora
d'escriure un llibre
no?
Tens algun lloc
concret
tens alguna
tècnica
o...
Jo escric
per desesperació
perquè no tinc
res més
en aquell moment.
Sí, sí.
És algú
o sigui
jo no vull
escriure
és la vida
que em demana
que escrigui
en sèrio.
Llavors clar
arriba un moment
en què penso
mira has d'estar agraïda
perquè hi ha molta gent
que vol publicar llibres
i no aconsegueixen
i tu
no és que no vulgui
m'encanta publicar llibres
m'encanta
però el procés d'escriptura
se't fa feixuc
és
és un infern
és un infern
o sigui
ara
en aquest últim llibre
sí que he après
a
en alguns moments
en alguns contes
a disfrutar molt
però també és
una emoció
molt extrema
o sigui
de dir
ostres que guai
estic aquí dintre d'aquest compte
és brutal
o sigui
estàs com
jo crec que en aquest moment
t'analitza un psicòleg
o un psiquiatre
i et tanca
llavors clar
a nivell mental
per mi és
tan extrem
estar dintre d'un
d'un procés d'escriptura
que acabo esgotada
jo vaig acabar d'escriure
aquest llibre
ara farà
gairebé un any
encara em faltaven
les correccions
i tal
però
el que és escriure
gairebé un any
i m'estic recuperant
ostres
sí
encara m'estic recuperant
encara
quan em parla
en Déu
per què no comences
un altre
sempre hi ha gent
esperant que torni
a escriure
dic
ara mateix
no podria
o sigui
realment és un procés
que et treu
com molta energia
o el que li dediques
a molta energia
també mental
molta
sí
em xucla
tota l'energia
mental
totalment
sí
ostres
suposo que no
tots els escriptors
o escriptores
ho deuen viure
de la mateixa forma
no
perquè si no
és
no no no
ja he parlat amb alguns
i no
què va
hi ha alguns que
és com una teràpia
i tot
per ells
i m'encanta
perquè jo escric
quan tal
jo penso
m'hora de Déu
però perquè
potser en el sentit
de no sé
de posar-t'hi
et demanes
vull dir
suposo que ets
perquè molt
autoxigen
o
molt
molt
molt
jo sempre dic
que l'escriptura
és un esport
d'elit
del nivell
del cervell
per mi
llavors a mi m'agrada
molt l'esport
m'agrada molt
el futbol
m'agrada molt
el tenis
i
m'admirajo
molt
amb els esportistes
del nivell
si tu fas
algú que
has nascut per això
perquè se't dona
molt bé
com a mínim
has de ser
dels millors
sempre
has de fer-ho
és com si el Barça
surtis a jugar
i digues
bueno
surto per jugar
per disfrutar
com a teràpia
no
tu has de guanyar
tio
saps
llavors
ho aconseguiràs o no
però la teva actitud
ha de ser aquesta
jo tinc la sort
que soc escriptora
i no he de
escriure
no he de guanyar
una Champions
cada any
ells sí
jo puc descansar uns anyets
però m'ho prenc així
i acabo rebentada
però el resultat
per als lectors
és genial
quan et diuen
ostras
quan et donen el feedback
fas
uau
menys mal
suposo que
la recompensa
deu valdre
perquè
si no
la balança
queda desequilibrada
potser li dones
moltes voltes
als contes
en aquest cas
en aquest últim llibre
que quedin rodons
és a dir
són contes
que quan els acabes
de llegir
el lector
queda com
quina sensació creus
que els hi queden
als lectors
no?
doncs
mira
jo quan els escrivia
sí
sempre busques
doncs
una bona manera
de tancar
jo crec que soc
una escriptora
a la que se li donen bé
els principis
i els finals
tot el que va enmig
és el que més en costa
però el lector
m'ha donat
una resposta
que jo no m'esperava
per exemple
sempre m'han dit això
ostres
és que tens uns girs
super super inesperats
i al final
no me l'esperava
jo clar
com a escriptora
ja me l'esperava
i aquesta sensació
de sorpresa
jo no la tenia
no?
i bé
veig que sí
que la gent es sorprèn
i a mi m'ha sorprès
que es sorprenguin
no?
molt bé
per tant
entenem que
el to del llibre
combina una mica
el dramatisme
amb aquest humor
no?
potser una mica
més especial
has intentat
trobar aquest equilibri
t'ha estat difícil
trobar aquest punt d'equilibri
o és per això
que ens deies
no?
de mantenir el respecte
i tampoc no passar la ratlla
no?
sí
no, no m'ha costat
trobar l'equilibri
perquè
jo crec que ara
que em preguntes
potser és perquè tinc
un sentit de l'humor
bastant negre
bastant
llavors sempre
hi ha situacions
que et donen
et porten
a fer una mica
a portar aquest sentit
de l'humor
una miqueta
no a tots els contes
evidentment
hi ha alguns
que són esgarrifosos
ara estic
recordant
no confonguis
les paraules
que té un final
molt així
monstruós
i tal
i d'altres
però sempre hi ha
sempre hi ha
alguna situació
que pot ser
molt xunga
però que alhora
dius
ostres
és tan xunga
que et rius
a l'últim conte
l'assassina
és una nena
de 13 anys
i l'estan
interrogant
dues dones
una policia
i una psicòloga
i la nena
comença a fer-li
bullying
a la policia
perquè veu
que ja li havien
fet bullying
segur
al llarg
de la seva vida
a aquesta dona
i comença
a fer-li bullying
d'una manera
i jo mentre
ho escrivia
reia
pensant
que cabrona
saps
quin horror
i el bullying
és una cosa
que jo he patit
a casa meva
amb la meva filla
a l'escola
o jo quan era petita
no a l'escola
però socialment sí
i és impardonable
però bueno
jo crec que
la distància
un llibre
o una pantalla
t'aporten
una distància
i un espai
en el qual
tu pots
treure
tot això
tens marge
sí
sí
no sé si és positiu
o negatiu
però
bueno
és el que és
sí
i el títol
no?
una dona qualsevol
torna a casa
sí
estava escrivint
ja el setè conte
crec que al final
ara és el vuitè
perquè vam canviar
una miqueta l'ordre
el de
el de la francotiradora
síria
l'estava escrivint
i ja la primera
o la segona pàgina
estava escrivint
em va sortir una frase
tornaré
sortiré d'aquí
i tornaré a casa
seré una dona
qualsevol
que torna a casa
em va sortir
aquesta frase
i vaig dir
uau
m'agrada molt
serà la frase
del títol
del llibre
del llibre
sí
va ser molt natural
que bé
sí
i
ja per anar acabant
Joe
recentment
has fet el cafè literari
a l'ataneu
sí
no?
i també presentaràs el llibre
a la biblioteca
Joan Margarit
en uns dies
sí
el dia 22
com està sent la repuda
del llibre aquí
a casa teva
Sant Just
no?
molt bé
bueno
ja sabeu tots
que Sant Just
sempre aposta
pels artistes
locals
i bueno
tenim
som una meravella
som un exemple
no?
tenim mil mecanismes
implica tothom
és increïble
jo animo
els escriptors
i els artistes
que vinguin a viure
a Sant Just
d'Esvern
perquè aquí trobaran
altaveus
i molta gent
interessada
en el que fem
sí
molt bé
doncs
Jo
ha estat un plaer
tenir-te avui aquí
als Estudis de Ràdio d'Esvern
gràcies per compartir
el teu món literari
amb nosaltres
i doncs
com ha dit
la podeu acompanyar
en persona
el dimarts
dia 22 d'abril
crec que és a les 7 de la tarda
sí a les 7
a la biblioteca
Joan Margarit
on conversaràs
em sembla
que amb Charo González
sí
és una crac
la Charo
la Charo González
sí
per tant
res més
molta sort
i molts encerts
que segur que els tindrà
Jo
i ja sabeu
si no sabeu
quin llibre comprar
per Sant Jordi
doncs teniu el de la
el de la Jou
gràcies i que vagi bé
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
agressions
a vosaltres
hei
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres