Bona tarda, Marc. Bona tarda, Eduard. Què tal, com esteu? Molt bé. Molt bé. Perfecte, nosaltres també molt contents de tenir-vos per aquí. Per començar, per ubicar una mica l'oient, que encara no conegui això de les estones de clàssica, ens podeu fer cinc cèntims de què és això.
Sí, tant. És un cicle de concerts que es va iniciar ja fa uns sis anys, més o menys, que jo coordino des de fa tres anys, ara farà quatre, i és un cicle que està destinat a apropar la música clàssica al públic, a aquelles persones que no coneixen la música clàssica, que tenen ganes de conèixer aquest estil de música,
Són uns concerts amb un preu molt popular i on venen músics d'una categoria molt important. Músics molt bons per apropar la música clàssica als oients.
Avui tenim un d'ells, l'Eduard. Eduard, tu ens pots ubicar una mica qui ets i què fas. Sí, clar. Bé, primer de tot, gràcies per convidar-me a aquest programa. És un privilegi. No, gràcies a tu. Bé, jo soc l'Eduard Maria, soc el violonçalista del Trioxes, que és el trio que la mare ha escollit per tocar aquest cicle.
I bé, amb el trio Occés estem estudiant actualment el màster de música de càmera, dedicat al trio, que és un trio clàssic de piano, cello, violí, amb Enrique Rovirosa, que és el nostre professor. Molt bé, ideal. I des de quan aquest trio va funcionant?
Fa un any ens vam formar fa un any, és veritat que tots tres sempre hem volgut tenir un trio, hi ha diferents tipus de formacions cambrístiques, i el trio per nosaltres subjectivament és la cambra per excel·lència.
És on hi ha més repertori, és on hi ha més versatilitat per cada instrument. Llavors, solidificar-nos com a tal fa aproximadament un any, més o menys. I com neix aquest vincle, Marc? Com et vas fixar en el Trioxis?
Sí, jo soc bastant amiga, companya de joventut, diguéssim, de la professora de l'Eduard, del Conservatori, de l'Esther. I llavors, parlant amb ella un dia, dic, ostres, és que tinc molt interès a portar un trio, però que sigui jove, que siguin persones que ja hagin acabat la carrera, que siguin professionals, però que estiguin, diguéssim, començant la vida professional ja.
I em va dir, ostres, doncs mira, l'Eduard és fantàstic i justament està fent el màster de la licenciatura, de la postlicenciatura, i te'l recomano moltíssim. El contacte és l'Esther Vila, que és una violoncialista de gran categoria. Molt bé. I una de les claus del projecte són els preus, tu mateixa ho has dit, preus populars, per apropar aquesta música clàssica a la societat.
i preus populars que trenquen una mica amb el cliché que la música clàssica és cara.
Exacte, sí. La música clàssica és cara d'estudiar, però no és cara d'escoltar. Perquè avui dia, amb els medis que tenim, Spotify, YouTube, etc., realment la cultura està a l'abast de tothom. No és com antigament, que certament aquests estils de música estaven reservats només a una minoria culta i rica. És a dir, el poble no podia accedir, diguéssim, a concerts de música clàssica, ni a anar a veure òperes...
En canvi, avui dia està a l'abast de tothom. I és un estil de música que val moltíssim la pena, perquè és un estil de música, jo sempre ho dic als alumnes, que et pot acompanyar durant tota la vida. I és un estil de música que es pot gaudir fent tasques relaxants a casa, disfrutant dels timbres, de les diferents sonoritats dels instruments...
Són instruments, moltes vegades, que si no tens l'acostum d'escoltar-los, et poden sorprendre en com et poden remoure emocionalment, en com et poden fer sentir. Que passa que per conèixer-ho ho has d'escoltar.
Llavors, a vegades, hi ha com la barrera, diguéssim, mental, no?, de dir, ostres, no, aquesta música és com d'un altre nivell social. No és així, perquè avui dia tot és de tothom. Vull dir, tots podem accedir a tot i és fantàstic, no? A més, el tipus de concert està dissenyat, quan vaig agafar jo el cicle, vaig donar-li així com una volta, i està dissenyat d'una manera que és que no té programa de mà.
Llavors, no té programa de mà i si no s'utilitza el piano, que en aquest cas s'utilitzarà el piano de mà... Perquè per la gent que no entenem tant, què vol dir que no tingui programa de mà? Sí, el programa de mà és aquest díptic o folletó, diguéssim, on surten les cançons, les obres musicals que interpretaran els músics i surten els currículums dels músics que tocaran.
Llavors, a Estones de Clàssica, una de les coses que vaig decidir quan vaig agafar el cicle va ser eliminar el programa de mà. No amb intenció de no donar a conèixer els músics ni el repertori, sinó perquè els músics expliquessin al públic el que tocarien. Llavors, d'aquesta manera, es trenca la frontera entre el públic que escolta i el músic i es crea com un vincle de comunicació i aquest concert es converteix una mica...
amb una classe de música clàssica, també, i a prop encara més, diguéssim, al format de música clàssica. I Eduard, això quan t'ho va vendre, com ho vas rebre? I tens ganes, també, ara de parlar amb el públic? Sí, i tant. De fet, ja tenim uns quants concerts a les esquenes en poc més d'un any,
I normalment el nostre format és aquest. Mira, molt bé. En comptes d'imprimir un díptic i tal, crec que és molt interessant, és molt més proper cap al públic, i més avui dia, no? Que tothom ho veu tot a través d'una pantalla, tal, poder tocar i parlar, no? I explicar, això ha sigut, hem tocat el trio de Beethoven, hem tocat aquest, hem tocat qualsevol tipus d'explicació, però molt més propera.
I, de fet, aquest concert em fa molt d'il·lusió, precisament perquè va ser el primer concert que vam aconseguir com a trio. O sigui, quan justament ens estàvem... Encara estàvem parlant de... Vinga, com farem això, no? Quins dies d'assaig, tal? Com ens direm, inclús?
em va trucar a l'Ester i em va dir, mira, trucarà una noia molt maca que t'oferirà un concert i tu allà, jo te lo dejo allà i va ser molt, o sigui, tenim moltes ganes va ser el primer concert que ens han programat que bé, que bé, doncs sí, això recordem que serà el 18 de gener el diumenge a les 6 de la tarda i escolta, Eduard, per conèixer una mica més sobre tu en quin moment neix la teva passió per la música?
A veure, jo puc dir, i això li farà molta il·lusió a ma mare, que és gràcies a la meva mare perquè em va apuntar als 5 anys a l'escola de música del municipi de Sant Andreu, que és on vaig conèixer l'Esther. I va ser, a veure, des de petit...
M'ha agradat molt. Passió crec que més endavant, quan comences a desenvolupar-te una mica més i comences a conèixer una mica més, però des dels cinc anys ja m'ha agradat molt el violoncel concretament. Tenir una facilitat molt especial amb el violoncel, molt més que amb els instruments.
I va ser des dels 5 anys. Després vaig estudiar fins als 21, perquè no tenia classe de Carme o no, la típica, de la que no fes què fer amb la teva vida. I quan estava treballant d'informàtic, me'n recordo perfectament, a una empresa molt xula i el típic treball d'informàtic superguai, vaig dir que estic fent la meva vida.
si jo toco el cello perquè estic aquí tancat darrere una pantalla i vaig deixar la feina i vaig dedicar-me al 100% a tocar el cello i a voler dedicar-me al cello que és voler ser músic és realment complicat avui dia parlo aquí a Espanya almenys no sé fora com està el panorama però a Espanya és realment complicat va ser una apuesta un poco arresgada sí, sí, arresgada i com està sortint? molt bé
De moment, molt bé. Vaig acabar l'any passat el grau superior a la carrera, perquè ens entenguem, i m'estanen sorprenentment bé, però ho parlava amb la Mar fa poc, fa poca estona, que falta molta... Avui dia hi ha molta inseguretat, molta inestabilitat en aquest panorama. Hi ha poques orquestres que et donin aquesta estabilitat, pocs...
poca oferta realment, molt poca oferta. Òbviament, si busques i dediques gran part del teu dia a enviar correus, a fer spam ajuntaments, a associacions, a centres culturals, etcètera, acabaràs trobant. És a dir, gran part que em estigui anant relativament bé
És perquè s'ha buscat, no m'ha vingut el cel, vull dir... Però bé, no em puc queixar. Esperem que millor, amb més estabilitat, sobretot. I tant que sí, i tant que sí. Una mica amb les arts i tot això és el que sempre passa, aquesta petita inseguretat. Però bé, Mar, què voleu oferir al poble de Sant Just amb aquesta iniciativa?
Bé, amb estones de clàssica, sempre ho comento a les entrevistes, diguéssim, el que volem és simplement que la gent de Sant Just s'animi a venir a Ateneu a escoltar música clàssica i escoltar música clàssica com si estiguessin al sofà de casa. És com...
que es teletransportin, diguéssim, del sofà a la butaca de l'Ateneu, perquè és ben bé un ambient el que es crea, i això és així, amb tots els músics que han passat per estones de clàssica, el comentari sempre és el mateix, que es crea un ambient molt bonic, d'un caliu i una energia superxula,
I ho recomano a tothom, que s'animin, encara que faci una mica de mandra, diumenge a la tarda, que s'animin i que vinguin cap a l'Ateneu a gaudir d'aquests músics que són impressionants. I tant que sí, perquè aquest concert, més o menys, quina durada té?
Una oreta, sí. I després la xerrada. Clar, llavors durant el concert hi ha algun comentari i han acabat, doncs hi ha aquesta oportunitat que el públic pot preguntar coses als músics sobre els seus instruments, sobre la seva carrera musical, sobre el repertori que han interpretat. Bueno, es crea així com un diàleg també molt enriquidor per tothom. I tant que sí, i tant que sí.
I justament amb aquestes obres, amb aquests concerts de càmera, aquí a la sala de cinquantenari de l'Ateneu, el preu és això que hem dit, preu reduït, des de 14 euros, tot i que si sou menors de 30 anys són 10 euros, i els alumnes de música només res, gratuït. Exacte, els alumnes de l'escola de música és gratuït, és el vincle aquest una mica que es crea amb la idea que l'alumnat s'engresqui també a veure músics en directe.
Jo us vull preguntar una mica als dos quin és l'estereotip més gran que existeix sobre la música clàssica i què s'hauria de fer per trencar-lo. Estereotip. Que és música per gent gran.
Jo m'ho passo de puta mare, si es pot dir aquí a la ràdio, tocant qualsevol tipus de repertori. Bé, a mi a nivell personal Mozart m'ho regeix una mica, però tota la resta, de veritat que és espectacular. Això és de gent gran, res. De fet, tinc família que no s'atreveix a venir perquè es pensa que s'ho passarà malament, saps? O sigui, no, s'ha moriré molt, tal, és que...
Vina i m'ho dius, si no et fot la pell de gallina, certes coses, o tens més de plorar, o et cabreges, potser no tens massa ànima, perquè és un estereotip molt gran, això del típic senyor de traje...
Clar, també el que deia una mica la Mar, que és per la classe més alta i res a veure. Sí, el tema edat i classe social s'ha de trencar, ja, perquè no és real, o sigui, és una cosa com inventada, és com si diguéssim els extraterrestres estan aquí ara fent entrevista, és que no és real, però falta el pas aquest, no?, que la gent, diguéssim, també s'atreveixi, no?, faci com el pas, diguéssim, això.
També hi ha un dels concerts d'estones de clàssica del cicle, que és precisament el Team Classic, que és destinat a adolescents. I es fa tota la feina, diguéssim, amb l'Institut de Sant Just, amb l'Escola Alemana, etcètera, on es vincula, diguéssim, els adolescents a que vinguin a escoltar el concert, aquest concert gratuït, i on l'interpret és adolescent, també.
Aquí també és molt interessant l'aposta aquesta de realment apropar la música clàssica a tothom i en especial als joves.
Bé, hi ha dos... La primera obra serà el segon moviment del segon trio de Schubert, que Schubert és un dels compositors... És clasicisme, escoltarem un clasicisme... El clasicisme encara no es deixa emportar tant per les emocions...
Tot i que dins d'aquesta estabilitat emocional és preciós, és perfecte. Però és molt difícil, perquè aquesta perfecció també s'ha de traduir als instruments. O sigui, va una mica lligat de la mà, quan al·locada és l'obra amb quan difícil és...
ja estem parlant a nivell de molt detall però és molt difícil de totes formes, fora de dificultat és una obra molt bonica a més és un moviment bastant conegut perquè va sortir a una pel·lícula de 1968 del qual mai me'n recordo del nom sempre que la presento i ara tampoc, òbviament però és bastant conegudet aquest moviment després d'obrir el concert amb aquest moviment tocarem el trio Ando Menor de Beethoven
que és de l'opus 1. L'opus, per qui no entengui, és la publicació. És a dir, si és l'opus 1, és la primera publicació que es va fer pública a Beethoven, a la seva època. No ara, sinó a la seva època. Per tant, estem parlant d'una obra super... super...
jove de Beethoven i és el tercer trio el tercer trio de set que en té si no m'equivoco ara mateix crec i després el trio de Beethoven sí que el tocarem sencer són quatre moviments i després el primer moviment sempre hi ha ràpid lent ràpid lent normalment però en aquest cas és ràpid lent primer moviment ràpid segon lent molt bonic el segon és un tema amb variacions el tercer és un rondó que és molt juganer
I el quart acaba amb... És superèpic. I després acabarem per tancar el concert amb el segon moviment del primer trio de Mendelssohn, que és un caramelito. És una cosa increïble. Realment hem muntat aquest concert pensant que la gent vol conèixer la música clàssica i s'ho vol passar bé. Aquí no us avorrireu, és impossible. La veritat que acabem el concert. I després ja veurem si hi ha molt d'aplaudiment. Un bispo.
Doncs esperem que sí, que la gent aplaudeixi molt i puguin veure això també. I tu abans has dit que tens un vincle especial amb el cello. Què et va enganxar a tu d'aquest instrument? Home, és... No ho sabria dir. Crec que ens passa a tots tres. Bé, qualsevol música que hagi escollit el seu instrument...
És una cosa que no es pot explicar exactament, però... Vaig provar el piano. No acabava d'adaptar-me molt. Vaig provar... Vaig provar 3 instruments més, la típica roda d'instruments que fas de petit. I amb el xelo va ser immediat. Va haver-hi alguna acció... No sé, és com...
Algo màgic, sí, sí. Algo així, d'acord? Però sí, algo així. Per la gent que l'ubiquis, aquest, que és el més grandot, no? No, és el tercer. És a dir, hi ha el violí, la viola, que és un violí més gran, el cello, que es toca assentat, i després hi ha el contrabaix, que es toca de peu, que és el més... aquell sí que és un armari. Molt bé, molt bé. I més endavant, Marc, també tenirem el mes de març, el trio Galea, que presentarà Salon Music. Què ens oferiran ells?
Ell és un trio, són dues flautes traveseres i piano, també farà un repertori clàssic una mica més a través de la història. Després al maig vindrà el Tint Clàssic, crec que és al maig, em sembla que sí que és al maig, amb el Pau Bosch, que el Pau ara està precisament amusiquent, eh?
M'estudia en direcció d'orquestra, que és super, super complicat entrar a aquest conservador musiquent, és molt, molt important. I això ho fa un jove, no? Sí, és el concert d'atín i el Pau just, bueno, just ha començat la carrera ara aquest any, diguéssim, té 18 anys. Exacte, 18 anys i...
I vindrà el maig, vindrà Musiquene a fer el seu concert amb el violí. Ell és violinista, acompanyat al piano pel seu pare, pel Pau Bosch, que és també un superpianista, el Pau. I després, a final del 2026, que ja serà la temporada 26-27, tindrem una cosa molt xula...
que seran les sonates de Beethoven, però la integral, de cello i piano, que les interpretaran els músics en dos concerts. Faran el primer concert a la tardor i el concert del gener del 2027 serà la segona part d'aquest concert de la integral de les sonates per piano i cello de Beethoven. O sigui que tenim aquí una bona programació en marxa. I durant aquests sis anys, com ha estat la resposta del públic fins avui en dia?
Ha estat bona. És un cicle que es va mantenint, és un cicle que... Clar, si són sis anys, vol dir que té cert èxit. Sí, sí, sí, té un recorregut i té un... Bueno, forma part de l'Ateneu, no? Jo sempre dic que l'Ateneu és la casa de la cultura i com a tal ha de tenir diferents registres. És a dir...
que hi hagués un concert cada mes de música clàssica, potser és massa excessiu, no?, perquè s'ha de donar ventall a tots els registres musicals, a totes les arts, diguéssim, també ha d'haver-hi teatre, també ha d'haver-hi teatre musical, ara faran, ara aquest cap de setmana al Trencanous, amb dansa, vull dir, realment, és la casa de la cultura, no?, i com a tal ha de promoure la cultura.
I la música clàssica ha de ser-hi. Ha de ser-hi i jo estic molt contenta de poder aportar aquest granet de sorra. I tant que sí, i tant que sí. Clar que ha de ser-hi. I ja anem a mirar una mica cap al futur. Comencem per tu, Eduard. Quins projectes o quines novetats tens previstes per aquest futur?
Home, clar... On et podrem sentir? On em podrem sentir? Bueno, a veure, esperem que hi ha molts llocs, però... Clar, tenim amb el trio, parlo en nom dels tres, és una prioritat bastant gran. És a dir, li comentava la Mar fa una estona que la nostra idea és seguir endavant...
Fins que duri, no? Sí, fins que duri, exacte. I que gran part de la nostra professió sigui la música amb aquest trio. Fem música amb el trio. Perquè en el món de la música com funciona? Que us heu d'anar fent un nom, no entenc?
Sí, sí. Hi ha dos o tres factors superimportants. El primer factor, que ja es dona per suposat teòricament, que és quan acabes la carrera que toques bé. Exacte. Ho sorprendria, però... Que això, òbviament, per suposat, quan et contractes amb un músic que toca bé perquè té la carrera.
Un cop es acaba la carrera, hi ha el segon punt, que és ser molt pesat en enviar missatges, correus, currículums, anar aquí i allà per dir hola, no em coneixeu de res, no tinc res, però confieu en mi, saps? Amb el trio ens va passar això, va ser enviar i a veure qui tenia la bona fe de...
I el tercer és tenir sort, com a tot arreu. O sigui, realment són tres, bueno, aquests dos últims són bastant aplicables a tot. T'has de currar molt el sortir cap enfora, t'has de currar molt que no et cobrin les coses del cel, i has de tenir molta sort també.
Sí, exacte, però jo sempre dic que al final la sort també es treballa, no? Perquè si et quedes esperant al sofà, està clar que aquest punt de sort no t'arribarà. Clar, clar. Però si et mous i canvies correus i coses, potser tens un punt de sort, però perquè te l'has treballat. Clar, clar, clar. Sí, sí, el 3 sense el 2 no vindria. Exacte, exacte. Totalment. I tu, Omar, et veurem fer més projectes de música clàssica aquí a Sant Just. Què tens pensat? Bé, tu ho fas de tot una mica, perquè també vas fer l'Octoberfest una mica, no de Sant Just. Ah, exacte. Sí, sí. Tu ja sap, Jaume, que soc una persona activa.
El Jaume en coneix perquè és exalumne meu de secundària de música. Doncs sí, jo activa amb el poble sempre, sempre des de ben petita, nascut a Sant Jús. Vaig començar a estudiar música a l'Ateneu, precisament, de molt, molt petitona. I sempre portant el que deia abans, granets de sorra al poble dins de les possibilitats, de temps, de...
el que permet també la família, és molt important per mi, estar amb la família és prioritari, i tot el que sigui cultura i donar un cop de mà i ajudar, per mi és imprescindible, i sobretot aquestes tasques una mica més altruistes, que penso que han de formar part de la vida de la persona. No tot pot ser diner, no tot pot ser produir, produir, produir...
s'han de fer accions, diguéssim, també que comportin el donar a la comunitat. O sigui, és una cosa realment important. Totalment. I això existeix en les zones de clàssica i això existeix en la comunitat internacional, que també els ajudo a establir aquest vincle, diguéssim, entre la part internacional de Sant Jús i els locals d'aquí. Molt bé. Doncs clar que sí, ara estarem també molt atents a tot el que vagis movent.
I res, ja ens queda poquet temps, ens anem acomiadant. Mare, Eduard, gràcies per venir i estarem molt pendents d'aquest concert, que segur que anirà molt i molt bé. Molt bé, gràcies. Gràcies a tu. Adéu, gràcies.