This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I com hem avançat ja en l'espai de Femèrides, avui és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i bé, doncs volem parlar sobre aquest tema, concretament avui, 11 de febrer, que es commemora el Dia Internacional de la Dona en la Ciència. Les universitats d'arreu del món estan celebrant aquesta febrera.
i també ho fan els instituts, com el nostre Institut de Sant Just. I és per això que avui hem convidat alumnes de l'Institut Sant Just, també amb la seva professora, per poder parlar sobre aquest tema i fer una mica de tertúlia. Avui tenim aquí els estudis de Ràdio d'Esvern, que encendrem ja als micròfons perquè ens puguin saludar. Tenim l'Ariadna Wilmanchi, també a la Lula Porcar i a la Joana Brufau. Molt bones, com esteu?
Bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies. I també tenim la professora de tecnologia industrial, Laura Ortega. Laura, bon dia. Laura, bon dia. Amb elles parlarem al llarg d'aquest matí sobre aquest tema, aquest assumpte, el de la dona en la ciència i també ho farem amb la Catalina Coll, que la tenim al telèfon i que en una estona parlarem amb ella també sobre aquesta qüestió, perquè concretament ella s'hi dedica en el món de la ciència i també volem aprofundir una mica en aquests aspectes. Primerament,
M'agradaria parlar amb la professora, amb la Laura Ortega. Laura, per arrencar una mica també aquesta entrevista i trencar el gel. Com valores, diguéssim, el moment actual de la ciència i també en quin moment es troba també per la dona, aquest sector, el sector de la ciència?
Sí, doncs, bé, personalment crec que estem en un moment que està disminuint la participació femenina. Fa uns anys, en la meva generació, érem un percentatge més elevat i actualment està disminuint aquest percentatge de participació femenina a les carreres STEM, que es diuen, no? I bé, doncs, per això fem programes a l'institut per donar visibilitat a la dona a la ciència.
I a què creus que es deu aquesta disminució?
A veure, pot ser molts factors, sobretot educació social, en el sentit que al final acaben escollint sectors més de salut, més de cura. És totalment educació social que se'ns inculca o se'ns genera a les dones des que naixem.
i quan hi ha un nou terreny per conquerir es creen certs estereotips que fan que es creen prototips masculins que s'enfoquin en la mateixa tecnologia i faci que el tipus de persona en el nostre imaginari ens vingui més un noi
que no una noia en el sector en concret de tecnologia, que és el que entenc jo més. Doncs ara passem també a saber l'opinió de les alumnes que ens acompanyen avui als estudis de Ràdio d'Esvern. En primer lloc, el que volíem era agrair-los que estiguessin aquí amb nosaltres, perquè recordem que avui hi ha vaga, hi ha aquesta vaga convocada pels sindicats estudiantils i que en aquest cas...
doncs elles han fet vaga, però sí que han volgut venir aquí al nostre programa, al nostre magazín, per poder parlar sobre aquest tema, ja que tenien el compromís ja al calendari i no volien faltar aquesta cita. Per tant, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i començarem parlant sobre què significa per vosaltres aquest Dia Internacional, aquest Dia de la Dona i la Ciència.
Per nosaltres considerem aquest dia com un molt bon dia per reivindicar el trencar els estereotips que tenim una mica creats en aquest àmbit. Hem vingut aquí per donar la nostra opinió sobre què. Nosaltres, per exemple, som estudiants de primer batxillerat de l'IES de Sant Just i estem fent el batxillerat tecnològic.
I només som quatre nenes a la classe, però ens hem sentit molt acollides i tot està, o sigui, tenim les mateixes capacitats que pràcticament tots, o sigui, tots estem al mateix nivell. I doncs considerem que aquest dia és important per poder donar una mica de bola a aquest tema. I per què vau triar batxillerat tecnològic? Explica'm una mica.
Doncs perquè ens agrada molt més fer càlculs que totes les lletres i realment tenim la capacitat per fer-ho i totes les sortides que té el batxiller tecnològic són molt més interessants. Ja heu pensat una mica en aquestes sortides que ens explicaves, en aquestes sortides que podria tenir aquest batxillerat tecnològic a nivell estudiantil?
Sí, ho hem pensat bastant clar. Per exemple, jo a mi m'agradaria estudiar arquitectura i això. Doncs fem una mica aquesta roda. Què us agradaria estudiar? Expliqueu-nos una mica. Doncs a mi m'agradaria fer enginyeria informàtica o alguna altra enginyeria, tot i que vaig més cap al cantó d'enginyeria informàtica. I per què et crida l'atenció l'enginyeria informàtica?
Bueno, és com de les enginyeries que ja és la que em veig més i la que més, no ho sé, perquè... La que més et motiva, no? Sí, això. Perquè també és veritat que ara està com molt a l'ordre del dia, no?, el tema informàtic. Molt bé, i per aquí, què has pensat en estudiar? Jo tinc pensat estudiar una enginyeria industrial o alguna cosa de l'estil, igual que la Joana, o sigui, és la que més em crida i, bueno, de moment vaig per aquesta banda.
Molt bé, perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, seguim avançant avui en el magazín de matins de Ràdio Desgran la Rambla. A l'entrevista del dia estem parlant del dia de la dona i la ciència. En aquest cas, m'agradaria saber també què els diríeu a les generacions que estan per venir, no? Perquè ara...
Vosaltres esteu a primera de batxillerat, però clar, hi ha nenes i nens, nois i noies ja, de quart de l'ESO, que han de començar a pensar què faran l'any vinent, si marxaran cap a un cicle formatiu o es quedaran a l'institut estudiant alguna de les disciplines que s'imparteixen a l'Institut Sant Just. Què els diríeu a aquestes generacions de quart de l'ESO que els toca decidir ara? Fem una roda també, que vull sentir-vos a totes.
Jo els diria que endavant que facin el que ells vulguin fer i que també pensin en les sortides laborals o el grau universitari que volen fer després i que també tinguin en compte si tenen capacitats per fer el batxillerat que estiguin escollint però que també els motivaria a fer un batxillerat científic si els agrada perquè realment se'l poden treure i si els agrada doncs és molt bona opció.
Què més? I doncs que si estan motivats per fer-ho, que s'ho podran treure. I les sortides que té ja és molt ampli.
Clar, hi ha una mica també aquesta idea que el batxillerat és bastant complicat, que a vegades crema molt els alumnes. Vosaltres creieu que és així? O senzillament el que s'ha de fer és tenir un focus, una mirada clara cap on s'hi vol anar i a partir d'aquí redirigir aquests esforços?
Nosaltres considerem que el batxillerat, per exemple, és una etapa de l'institut que si vols arribar a fer una carrera en concret, que necessites un batxillerat, és molt bona opció i tampoc, si tu tens una constància, un esforç i una motivació per fer-ho, al final és com si fossin dos cursos més i amb una mica més de complicitat, però no té més.
Molt bé, doncs alguna cosa més que vulgueu afegir abans de sumar la veu de la científica, que ja la tenim aquí al telèfon de Ràdio d'Esvern, alguna cosa que vulgueu dir? Els micrófons? Perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, no marxeu perquè d'aquí una estona us tornaré a interpel·lar, però abans saludem que ja tenim els telèfons de Ràdio d'Esvern a la Catalina Coll, ella és estudiat màster en nanociència i nanotecnologia per la Universitat de Barcelona, actualment
treballa de professora en aquesta mateixa universitat i la saludem ara mateix aquí als Estudis de Ràdio Desvernella en via telefònica. Catalina Coll, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Explica'ns una mica, no sé si ja ens has pogut escoltar, però... Sí, sí. Doncs senzillament què opines del que deien les alumnes de l'Institut Sant Just? Doncs em sembla molt bé que estiguin tan motivades per fer el batxillerat tecnològic
Perquè sí que és cert que, per exemple, jo dono classes tantes signatures que formen part del grau d'enginyeria com del grau de física i hi ha una desigualtat, com comentava la professora Laura, que tenim molts menys estudiants noies que nois i no hi ha cap principi físic i no hi ha cap motiu pel qual això hagi de passar. I m'ha agradat molt sentir que estaven molt motivades amb el seu batxillerat i espero que tinguin molta sort i que puguin...
arribar als seus objectius, perquè són carreres molt interessants les que volen estudiar. M'agradaria aprofundir una mica més, també, ja que tenim avui els telèfons de la Ràdio Catalina, sobre el sector científic a Catalunya. Ara mateix, en quin moment es troba i a nivell laboral, també, quines possibilitats té? El tema és... El sector científic acaba sent molt ampli, perquè tenim, per una part, tots aquells científics i científiques que treballen als instituts de recerca...
que seria el que nosaltres entendríem, no? Tindríem aquella imatge del científic que només fa investigació. Però també hi ha tota una altra part molt important, que són els científics i científiques que estem treballant a la universitat. I per tant tenim una dualitat. Tant fem experiments, estudis, investiguem alguna cosa, com també donem classes. És a dir, som els professors i professores que després apareixen els graus.
i per tant acabes tenint, és a dir, la ciència acaba sent molt més complexa del que potser es pot imaginar d'una persona sola, sobretot hem d'eliminar aquesta idea de persona sola, és a dir, la ciència acaba sent col·laborativa i les condicions laborals i de treball dependran una mica d'on exerceixis aquesta ciència, perquè també, per suposat, hi ha ciència en empreses, les empreses també fan desenvolupament tecnològic i acaben contractant-te científics, és a dir, és
és complexa, és ampli i hi ha moltes opcions amb moltes condicions diferents. I pel que fa a les sortides laborals, em comentaves que són molt àmplies, però passa com en altres sectors, que la gent marxa fora del país a treballar perquè a vegades no troben aquí oportunitats sòlides? Totalment. És molt complicat estabilitzar-se aquí com a científic o científica. Se't demana haver marxat fora...
com a requisit quasi indispensable, haver passat un temps fora per després tornar o no tornar perquè no sap si s'oferiran aquestes condicions. Sí que és cert que les universitats estan començant a treure moltes places perquè ja és necessari fer una renovació de personal, tot i així els requisits són molt estrictes i el que va acompanyant la carrera científica en gran part del temps és una mica d'incertesa. Això sí, si marxes fora estem molt ben formats i trobem feina molt fàcilment.
El que passa és que a vegades el sol em fa tornar cap aquí.
Però sí, en molts casos és necessari marxar, però no sempre. Deies això de tornar. Jo torno ara aquí a la taula un moment perquè hem obert un meló que crec que també és interessant compartir amb les alumnes i m'agradaria preguntar. Vosaltres sou conscients que potser en algun moment quan acabeu els vostres estudis o per continuar cultivant-vos a nivell acadèmic haureu de sortir del país i haureu de marxar a fora? Vosaltres això ho contempleu com a...
com a opció, ho veieu ja com un factor clau, i si és així, doncs, què és el que penseu al respecte? Bé, jo personalment crec que, o sigui, sí que pot ser que al fer el batxillerat tecnològic igualment podem trobar sortides aquí, però també crec que sí que és viable, o sigui, això que he dit abans, trobar aquí, doncs,
un càrrec o alguna cosa, però també cap la possibilitat de no trobar-ne i haver de sortir del país per trobar-ho. Però jo crec que hi ha bastants possibilitats aquí. Almenys jo conec gent que ha estudiat enginyeries i han tingut bastantes oportunitats aquí. S'ha de treballar, com deia la professora, també. Què n'opina la resta? Què dieu?
Doncs el mateix, que jo no havia pensat molt de si m'hauria d'anar fora de país per poder tindre un treball, però que jo crec que és viable poder... A lo millor costa més, però si sabeixes... Si us poguéssiu quedar, us quedaríeu, per tant. Sí.
Jo també, si tingués aquí oportunitats em quedaria, però sí que és veritat que hi havia la possibilitat aquesta que no n'era conscient que hagués de marxar i estudiar a un altre lloc. Encara us queda molt, eh? Encara us queda molt. Heu de matricular-vos, heu de començar la carrera i heu d'acabar-la. Però sí que són coses que va bé també tenir una mica present, no, Catalina? Vull dir, al final també és la realitat del sector.
És la realitat del sector, però no us preocupeu, hi ha opcions a tots els llocs. És una cosa que va arribant, tampoc no cal obsessionar-se en pensar no faré això perquè després no voldré marxar perquè potser hauran canviat les condicions, potser hi haurà un munt de places obertes o en qualsevol cas les empreses també necessiten molta gent i empreses n'hi ha a Catalunya, no és un problema.
Però sí que, és a dir, el meu consell és no limitar-se mai en pensar massa en el futur, sinó gaudir de cada un dels passos. I, és a dir, per treballar hi ha un munt d'opcions de feina.
I tu ara mateix, que també ets com a professora de la Universitat de Barcelona, estàs també treballant en aquest àmbit, què gaudeixes més? És a dir, treballar amb la ciència en un aspecte, en un àmbit més teòric i pràctic, o treballar en aquest àmbit més divulgatiu, per dir-ho d'alguna manera? Jo gaudeixo poder combinar totes les parts.
També tinc experiència d'haver treballat a un institut de recerca on només es fa recerca i es fa una mica de divulgació i es parla també amb escoles i instituts perquè sempre és important transmetre la ciència, però en aquell institut de recerca no donava classes i ho vaig trobar molt a faltar. Per tant, ara estic molt contenta de poder treballar a la universitat on combino la recerca
amb la docència i també, per suposat, amb la divulgació per arribar a la gent que encara no ha arribat a la universitat i que també és molt interessant saber què està passant aquí i quines opcions ofereix. Doncs, Catalina Coll, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui aquí al 98.fm. Un plaer tenir-te aquí en via telefònica i bé, doncs, una abraçada molt gran i que vagi molt bé aquest dia internacional. Que vagi molt bé.
Adéu-siau, gràcies. Adéu. I amb vosaltres, família, doncs, aprofito tornant aquí als estudis per tancar com hem començat, acomiadant-me de vosaltres. Gràcies per venir aquí als estudis de Ràdio d'Esvern de nou, perquè sabem que avui és un dia complicat on també us esteu jugant una mica això, el futur educatiu, i està molt bé que també sigueu conscients d'això i que sortiu a fer vaga.
I res, aviam com va avançant també en les properes hores tot el tema a nivell d'àmbit educatiu. Recordem aquesta vaga que està convocada avui amb aquesta manifestació a Barcelona. I res, m'acomiado vosaltres, Adriana, Lola, Joana i també la Laura. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, que vagin molt bé. I res, espero que us hagi agradat aquesta experiència aquí als micròfons, que també és casa vostra, que és el 98.9 FM.
Moltes gràcies. Gràcies. Adéu.