I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia i avui volem parlar-vos del Premi Finestres de Narrativa, concretament que dues autores de Sant Jus, Irene Pujadas i Silvana Vogt, han estat nominades.
els Premis Finestres de Narratives aquest gener 2026. Pujades és finalista en la categoria en català amb la novel·la La Intrusa i és per això que avui la tenim en trucada telefònica per parlar amb ella i de les sensacions que té després d'aquesta nominació. Bon dia Irene, com estàs? Hola, bon dia, com esteu? Benvinguda al programa. Moltes gràcies.
Doncs res, primerament ens agradaria saber una mica què entreus d'aquesta nominació als Premis Finestres de Narrativa i com et vas assabentar, com va ser el primer contacte amb aquesta notícia? Bé, en primer lloc, moltes gràcies per l'entrevista i res, molt contenta, la veritat, perquè sí que ja va ser un goig estar com al que seria la llista llarga, diguem, que eren 10...
10 novel·les i ja segur un boig, ara està a la llista corta, que només en són 3. Així que no, a nivell de reconeixement i de validació, perquè també el jurat en forma gent que...
que respecto molt que dèiem literàriament, llavors, doncs és un goig, és un goig. Doncs, com dèiem, en aquest cas tenim avui el telèfon a Pujades, que és finalista en la categoria en català amb la novel·la La Intrusa. En aquest cas, Irene, competeixes amb El gat i les estrelles, de Jordi Lara, i escenerista de Ton Sala. Com valores les novel·les dels teus companys? Doncs...
És bastant curiós perquè sí que realment llegint-les les tres, o sigui, les tres són novel·les molt diferents, diria, perquè sí, perquè realment van cap a bandes molt diferents, però sí que era interessant que, diguem, que al final sí que es veia una mica com que, no ho sé, com que són com molt fruit dels temps contemporanis, no sé com dir-ho, però sí que, per exemple, la novel·la de Torrisada,
Hi ha un tema bastant important de la decadència moral del món contemporani i a la novel·la del Jordi Lara hi ha molt la pregunta de què pot fer l'art avui dia. És una novel·la distòpica que ens situa en un paisatge molt devastat
i et preguntes sobre la creació, com quin paper pot tenir la creació i l'art en aquest paisatge que està completament, doncs això, com un paisatge àrid, un món que diguem que està com, bé, que està molt per pedregar. I llavors era com curiós perquè sí que una mica es respiraven en aquestes dues novel·les, doncs això, no?
les circumstàncies contemporànies, que diguem que tampoc estem en un món gaire fàcil avui dia, a nivell de context històric, que és el context històric més amable en què podríem estar. I això es respira molt en aquestes novel·les. Clar. D'on neix la intrusa? Explica'ns una mica, parla'ns una mica de la teva novel·la. Doncs la intrusa neix de fa, de fet, fa com molts anys. Jo crec que va ser el 2020 o així que...
que vaig tenir com la idea, vull dir, realment la idea inicial va ser una mica com aquesta cosa de, i si fes això? I la idea va ser molt, agafa aquesta idea com del viatge interior, una mica del món de l'autoajuda i del món de la psicologia, de fer com un viatge interior com senador i transformador.
i pensar com, i si fes aquest viatge però el fes com literal, és a dir, que el viatge interior fos literalment un viatge a l'interior del cos, llavors m'imaginava un llibre que pogués fer aquest viatge, i que la protagonista entrés dintre de si mateixa, viatges com per diverses regions del seu interior i després sortís. I llavors, com si que, doncs,
vaig començar a investigar una mica el tema de les novel·les com d'aventures, perquè m'imaginava això que ella viatjava dintre seu i que dintre seu hi havia, doncs,
tots aquests països amb persones alienant a la illa, amb diversos tipus d'escenaris i fins i tot m'imaginava en realitat com si fos cada capítol com si fos un conte, no? I llavors a partir d'aquí vaig anar investigant una mica novel·les d'aventures, novel·les que tinguessin aquesta idea del viatge, també vaig veure com algunes pel·lícules que passaven dins del cos, bueno, explorant per aquí i per allà.
Molt bé, doncs interessant aquest punt de partida, aquest inici d'on comença tot, aquesta intrusa, i m'agradaria saber també una mica què és el que t'ha portat, perquè és un viatge, és un camí que ja porta el seu recorregut fet, i ens agradaria saber com l'estàs vivint, com l'estava vivint l'escriptora. Doncs la veritat és que amb molt de goig, perquè recordo que abans que sortís la novel·la estic...
jo pensava, ostres, això no ho sé gaire, és a dir, pensava que li podia agradar certa gent o el que fos, però també era una idea una miqueta boja i amb un nivell de ficció molt alt, i tenia bastant la incògnita de què passarà, suposo que passa sempre quan publiques un llibre o quan
treus qualsevol cosa una cosa que s'ha fet fent com tu sola a casa, la treus al món exterior sempre hi ha com aquest medit de aviam com anirà i la veritat molt sorpresa i contenta perquè en general ha anat força bé de fet ara fa just un any que es va publicar i això sí que m'ha posat moltes alegries també s'ha traduït i es traduït com alguns
alguns idiomes, vull dir que no ho sé, la veritat és que com molt gratament sorpresa, diguem, amb la bona acollida.
Doncs avui estem parlant amb Irene Pujadas, ho comentàvem a l'inici, la introducció d'aquesta entrevista, i és que tenim el goig que aquí a Sant Just d'Esvern, dues autores, Irene Pujadas i Silvana Vogt, han estat nominades als Premis Finestres de Narrativa a aquest gener del 2026. Avui estem parlant amb... La novel·la de la Silvana és meravellosa, i això realment també és com un goig que estiguem com les dues...
Això, al final, crec. En aquesta nominació sí que és veritat que en català, en aquest cas, estàs tu, Irene, i en castellà, doncs, la Silvana, que comparteix també final amb El gran sueño de Celso Castro i Larves, de Tamara Silva. Amb ella la tindrem aquí a Ràdio Desbem també en els propers dies. Podrem parlar amb ella.
sobre aquesta nominació. Recordem també que les obres guanyadores s'anunciaran el 26 de febrer i que bé, els Premis Finestres són impulsats per la Fundació Finestres que reconeixen actualment i de forma anual la millor obra narrativa publicada l'any anterior en català i en castellà. Cada premi està dotat també amb una aportació econòmica i el jurat forma part
per professionals, en aquest cas del sector literari, que valora especialment l'originalitat, l'audàcia i la qualitat literària. Entenc que això també pot generar una certa pressió de dir, ostres, ens estan llegint també un jurat qualificat que d'alguna manera, de ben segur que es deu llegir la novel·la amb molta estima perquè arribar fins aquí ja és molt, però al final no deixa d'haver una mica de pressió o no estàs tranquil·la?
Estic tranquil·la, la veritat, o sigui, suposo que no, eh? Suposo que sí i no, però estic tranquil·la perquè la veritat és que només que s'hagi valorat fins aquí ja a mi ja em genera molt de boig, que diguem, és a dir, sí, és més del que esperava. Llavors, la veritat és que vull dir clar que hi ha com el neguit de veure què i tal, però...
però està aquí ja està molt bé i ja és molt, que diguem. Doncs a mi m'agradaria també fer-te una pregunta, Irene, relacionada amb la gent que està començant a escriure, amb els escriptors que arrenquen, perquè just la setmana passada vam tenir aquí al programa un jove escriptor d'Albes Llobregat, el Pou Guilabert, que ha començat a escriure, que va venir a parlar amb nosaltres per parlar de Bruma, la seva primera novel·la,
I ella ens explicava que ara està amb peribles per aconseguir editorials, que ha contactat amb diversos editorials, que li està costant molt que les editorials acceptin el seu material. I m'agradaria saber, d'alguna manera, quines són els reptes que una persona que escriu...
s'hi troba en el seu dia a dia. Ell deia a l'entrevista que la part fàcil és escriure, perquè al final, tot i que té la seva complexitat, tu vas escrivint, però després, quan arriba l'hora de vendre-la, de fer aquesta part comercial, és tan bé complex. Com ho vius tu? Clar, jo crec que d'una banda hi ha la complexitat d'escriure, com quan comences, diguem, que al final estàs tu sol, allà fent coses a casa teva, vas com molt perdut, i aquí...
hi hauria com una part dels consells, que al final jo crec que cadascú ha de trobar la seva manera de fer, però sí que, doncs, per exemple, no ho sé, a mi a l'hora d'escriure, penso, em va anar com bé en el seu moment donar-me cert marge de maniobra, que diguem, que al principi a l'hora d'escriure em posaven en uns nivells d'ideals i d'exigència molt alts, i això sovint em bloquejava bastant,
i va haver-hi un moment que vaig decidir, doncs, intentar acabar contes, encara que no m'encantessin els finals o el que fos, només com per anar agafant ofici, que diguem. I, evidentment, per la gent que escriu, el primer consell i el més important de tots és llegir moltíssim. És a dir, és la manera com... Bé, segons el meu pare és la manera en què s'aprèn més sempre, perquè al final per escriure el que s'ha de fer és...
de bones frases, i això s'aprèn llegint, llegint, llegint i llegint. I llegint també et dona moltes idees per escriure. Vull dir que són dues coses que van com molt entortillades.
I llavors també la segona part, que és la part de publicar, que ja és com, clar, és tot un altre... És un altre món, no? Clar, és un altre regne, perquè dins la literatura tu estàs com, diguem, com dins de, diguem-ho molt romànticament, com dins de l'art, que diguem, i llavors l'altre és com passar a la indústria. I llavors, clar, aquí sí que és complicat, que realment una de les opcions...
que a Catalunya funciona més o pot funcionar perquè n'hi ha bastants, és el tema dels premis, dels premis literaris. El Premi Documenta, per exemple, que és per a menors de 35 anys, hi ha diversos premis, que si tu tens un manuscrit fet, doncs et poden presentar-t'hi i...
I si el jurat el valora bé i si hi ha sort, perquè sempre hi ha un element de sort en totes aquestes coses, i te'l publiquen, doncs perfecte, perquè ja és composat com el primer peu. I un cop tens com una obra publicada, jo crec que les coses es fan una mica més fàcils, diria. Llavors, clar, hi ha com això, el tema premis, llavors hi ha la cosa d'enviar manuscrits directament a les editorials...
Que clar, aquí depèn una mica, o sigui, sí que crec que si ens està escoltant algú que tingui un manuscrit acabat, crec que sí que és important triar bé on l'estàs enviant. És a dir, mirar com quines editorials creus que tenen sentit pel que tu has escrit i intentar afinar bé els enviaments perquè s'ha de tenir en compte que les editorials reben moltíssims manuscrits, moltíssims.
Llavors, si tu has publicat com un, no ho sé, si has fet una novel·la de ciencia ficció, doncs busca com a editorials que facin això, sobretot. Sí, i clar, més enllà d'això, no sé massa més. Vull dir que crec que són les dues vies com més habituals per aconseguir publicar, però...
I ara ara mateix... Digues, digues. No, no, que anava a afegir una cosa, però m'agrada també escoltar-te, digues. No, no, no, digues-te, digues-te. Anava a comentar que referent a la intrusa, que ara has culminat aquesta obra amb aquesta nominació, si tenies alguna feina pendent de publicar o si estaves ja treballant amb un altre projecte literari.
L'obligació és que ara sí que estem a punt de publicar un llibre de contes d'unes col·laboracions que l'any passat vam fer una secció a Catalunya Ràdio amb dos escriptors, amb el Jordi Puntí i el Miqui Otero, que consistien en... la gent ens enviava àudios amb anècdotes seves i nosaltres convertíem aquests àudios en contes.
I els llegíem a Parantena, sí, la veritat és que va estar molt bé. I ara hem fet una selecció de... vam fer moltíssims contes, perquè clar, això sí que s'havia d'anar fent producció a producció cada setmana, i hem fet una triada d'alguns d'aquests contes, i sí que els publicarem ara d'aquí bastant poc, crec, abans de Sant Jordi. Però a part d'això, jo ara mateix tampoc no...
No estic posant res perquè he estat treballant molt, la veritat. Tinc moltes ganes de llegir i de...
i a veure què passa, a veure si sorgeix algun projecte nou. Clar que sí. Doncs amb aquestes ganes de seguir creant, de seguir escrivint, esperem que nosaltres et puguem seguir llegint i també seguir entrevistant, perquè és un plaer tenir una Sant Justenca també aquí en aquesta llista, en aquestes nominacions, i res, una abraçada molt gran, cuida't molt, Irene, i res, que tinguis molta sort el 26 de febrer. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu.