Ara, escolta, es previu d'Esvern.
Ara mateix són les 11 i 12 minuts.
Comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de tardes de...
No de tardes, sí, home.
Ja és l'antic costum que tenia just
amb el magazine de matins de ràdio d'Esvern
i arriba el moment de fer l'entrevista del dia.
Bé, doncs avui tenim en Jús Fos Alba, aquí als estudis de ràdio.
Molt bon dia, Júst.
Bon dia a totes i tots.
Bé, doncs comencem.
I ho fem parlant d'habitatge, farem un repàs
d'alguns dels temes aquí de l'actualitat del municipi.
I comencem precisament això amb l'habitatge,
perquè fa unes setmanes es va publicar
l'índex de referència de preus de lloguer
com a, bueno, un indicador de caràcter informatiu
per fer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer.
A Sant Just aquesta eina pot ser útil, realment,
si no hi ha un règim sancionador, per exemple?
Bé, jo crec que és un pas més, no?
És veritat que cada cop les administracions,
tant l'estatal com l'autonòmica,
que són les que tenen principals competències en habitatge,
han decidit fer passos per mirar de garantir el dret
i no només el negoci en l'habitatge,
i el de l'índex de preus jo crec que és un pas més.
També és veritat que nosaltres veiem algunes flaqueses.
Si algú mira i revisa el preu del seu habitatge,
veurà que és un preu molt actualitzat,
un preu que ja està molt inflat.
Nosaltres som del pare que caldria agafar
un històric més gran,
no només basades en els preus actuals per agafar i marcar l'índex,
perquè si no, realment, continuaràs perpetuant,
per a molt que agafis aquest índex de referència,
s'ha de deixar bona part del seu sou en el lloguer de l'habitatge.
Potser evitaràs que continuï creixent,
si la llei s'aplica bé i el règim sancionador
que hauria d'existir és capaç de controlar l'inflació,
però també creiem que és que el preu ara per ara
ja està desbocat pel tal cal que caldria,
no és només reflectir l'índex del preu actual,
sinó mirar de fer-lo baixar,
agafant referències de 5 o 10 anys enrere,
aconseguint que aquest índex fos més baix.
Jo crec que a la llei li falta un règim sancionador
que sigui capaç de perseguir les males praxis,
i també un dels forats que creiem que cal
i que convé tapar és el tema dels lloguers de temporada
i dels lloguers de tipus Airbnb.
Sant Just és una zona tensionada d'habitatges,
els preus de lloguer són...
Ara gairebé sembla que ho és tota Catalunya,
però si de l'ampliació el 90% del territori
ja formava part d'aquest mercat tensionat,
que reflecteix una realitat dura molt dura
per les persones que vivim a Catalunya.
Des de l'Ajuntament es pot fer alguna cosa més per l'ACPEO?
Seria viable, com deia també la cap de l'oposició
fa uns dies aquí a Ràdio Desvern,
fer un ACPEO de segona mà i tornar-lo a sortejar?
No entenc la proposta, francament,
de l'oposició, però en tot cas, jo crec que la resposta
ha de ser diversa, o sigui, no es pot afrontar
només el repte de l'habitatge des d'una perspectiva
de construir més habitatge d'ACPEO, que jo crec que
aquesta n'ha de ser una pota, aprofitar els últims
planejaments urbanístics que tenim per garantir
que creem una borsa d'habitatge d'ACPEO de lloguer important
i estem dient, sabeu que a Bomber i Frisico
ja hi haurà un bon paquet d'habitatge de lloguer
i el que vingui a jovenívols, el que va a module
i per gent gran, per tant, tot el que quedi
per planejament a executar, tot l'habitatge que es faci
garantir que hi hagi la màxima quantitat d'ACPEO
possible. Més enllà d'això, jo crec que el que
també cal és buscar altres fórmules, per exemple,
ja hem provat, jo crec que hauríem de tornar-ho a provar
el tema de la rehabilitació de l'habitatge i després
incloure'n a l'ACPEO, buscar com vam fer
amb el Modulei, amb el mil·lenari 2 que li diem,
doncs entitats del tercer sector
o empreses públiques que vulguin col·laborar
en l'inversió necessària per fer
les obres. També començar
de forma quirúrgica, evidentment, perquè si no
pots provocar un efecte no desitjat, doncs aquells baixos
que abans eren comercials, doncs que es puguin, que tinguin
la capacitat de ser transformats, perquè per mitjans
de mesos es puguin convertir en habitatge i que aquest hagi de ser
si o si d'ACPEO, que no vagi al mercat lliure,
i després jo crec que ens hem de plantejar un debat cert
que és que a Sant Just potser el que caldria convé també és començar-se
a densificar, que això no vol dir començar a tenir blocs
immensos a tot arreu, però sí que vol dir
que si algú es mira mai al pla
de Sant Just, algun plànol de Sant Just
amb l'ordenació urbanística, quins tipus d'habitatges
veuran que en veritat el plurifamiliar es concentra en pocs barris,
tenim plurifamiliar a Modulell, tenim plurifamiliar al barri sud,
al barri nord, una mica al centre
i Mas Llull i Torreblanca, efectivament la resta
és tot unifamiliar o unifamiliar aïat, hi ha realment
poc plurifamiliar. Jo crec que algun unifamiliar
aïat haurien de començar a pensar doncs a veure si realment
es pot dividir i
sense haver de fer la casa nova, senzillament una casa
que abans hi vivia una família, doncs n'hi puguin viure dos o tres,
perquè hi tenim cases que són molt grans, de molts metres quadrats
que valen molts diners, que hi ha famílies que no poden sostenir i mantenir,
se les han de vendre, doncs potser una bona solució seria doncs en comptes
que hi visqui una família en una casa unifamiliar aïada, que hi puguin viure dos o tres,
sembla que el confort i les mides i compleixin tota la normativa.
Doncs aquesta seria una altra opció que es podria plantejar
estudiar, intentar
densificar sense haver de tirar terra del res de l'existent,
senzillament permetent que més famílies puguin viure en un habitatge unifamiliar.
Jo crec que aquests són debats que ens tocaran
assumir en els propers anys,
perquè el creixement del municipi no pot ser infinit,
això està clar, els límits d'obtenir
nou APO s'acaben, perquè tenim el pla parcial de la
bona aigua, que l'estem reformulant, tenim
Bómeri Figi-Coi, tindrem el pont Reixet 3 als metres
de Can Candale que aterraran allà, i francament poca cosa
més hi haurà, Modulei, Juvenil, que està més en marxa,
algun habitatge dotacional més que puguem fer, però
seran molt poques promocions. A partir d'aquí hem de començar
incidint al mercat privat i fent
amb aquestes fórmules que he anomenat
habilitació de baixos comercials,
potser densificació en algunes zones per mirar
que habitats unifamiliars passin a plurifamiliars
i en una torre hi puguin viure dos o tres famílies.
Hem d'estudiar, hem de garantir aquest dret, que és complicat,
i les altres administracions que es posin les piles, que posin diners,
que posin lleis, que permetin regular i garantir aquest dret.
Just, passem de l'habitatge mediambient
i amb una novetat també, lògicament
a Sant Just en Comú Podem us toca la regidoria
de mediambient, per tant hi fem referència, i és que l'Ajuntament
ha començat el procés de rehabilitar
la zona periurbana de Sant Just, creant
un espai agrícola anomenat la Riva, dirigida
a un centre especial de treball. Com es desenvoluparà aquest espai?
On estarà ubicat exactament? Quins objectius es busca
també amb la Riva?
Aquest és un espai que està, perquè ens fem tots en el map,
són uns antics ors, associades a la masia
de Can Padrós en el seu moment, estan entre Can Oliveres
si baixem una mica cap al terreny,
direcció a la bòbila, just per sobre la bòbila,
a Can Oliveres i la bòbila hi ha uns terrenys, allà hi ha una actària
i poc que agafem,
i ajuntament amb el Parc de Coix Sola
mirarem de recuperar l'activitat agrícola que hi havia abans.
Per diversos motius, nosaltres creiem que per una banda
volem generar una economia de proximitat
del sector primari,
que no en tenim, Sant Just pràcticament ha desaparegut
tota, fer-ho amb col·lectius
col·lectius de difícil inserció laboral, com és un
col·lectiu de persones amb capacitats diverses
o qualsevol altra entitat del tercer sector
i generar una nova oportunitat,
una oportunitat que és paisatgística, uns espais que estan
oblidats, que estan abandonats, que estan desordenats,
doncs tornar-los a ordenar i donar-los vida, vida i oportunitat
econòmica, però vida també a nivell agroecològic,
està demostrat que la creació d'aquests espais
genera uns ecosistemes que garanteixen una millor diversitat
ecològica i també
paisatgística, un canvi en
la manera de veure aquest parc i intentar crear
un espai de transició periurbà on
abans de, des que s'acaba les zones urbanes
les nostres cases i els nostres carrers
hi hagi un espai de transició on comencin
aquest tipus d'activitat i després ens trobem
al parc, jo crec que és interessant, crees aquest mosaic agroforestal
que tothom en parla i després també com un espai
educatiu, doncs també que les escoles puguin
anar a visitar-lo, que es pugui fer...
S'ha pensat quin tipus d'activitat sí que del sector primari,
però...
Hortícula, serà una activitat hortícula
amb unes condicions d'agricultura ecològica
regenerativa i s'hi cultivarà una mica
de tot, no hi haurà un monocultiu d'una sola varietat
de tomàquet per inventar-me una espècie,
sinó que s'hi cultivaran enciams, tomàquets,
hi haurà una mica de tot.
També passem ara a l'educació,
de tenir més notícies de tot plegat de la riva,
suposo que ara mateix.
Jo crec que ahir o avui es publicava
l'oferta perquè les empreses interessades
poguessin presentar.
I em sembla que està obert fins al 10 d'amat, una cosa així.
Bé, s'estan fent aquestes setmanes
les portes obertes de les escoles braçolpúbliques de Sant Just,
Marex, Mainada, i a partir del 8 d'amat
ja es podran fer les preinscripcions.
Com es preveu tot aquest procés que culmina també a mitjans,
finals de juny, finalment amb la matriculació dels infants?
Per exemple, no sé si a Mainada les famílies que han començat
no sé si l'oferta serà sent la mateixa.
L'oferta serà en principi la mateixa,
per tant hi haurà unes 100 i escaig classes d'oferta,
es repartiran amb els dos centres
i hi haurà la mateixa oferta
d'un grup d'electants a cada centre, per tant dos grups,
tres grups d'un any i tres grups de dos anys a cada centre.
Els nens que pugen es quedaran al grup següent
més l'oferta de classes que en trinova.
Hauríem de veure com van les preinscripcions.
També és veritat que, com que tenim una certa flexibilitat,
si hi ha més nens d'un any que de dos i s'obre algun espai,
segurament transformarem aquell espai en una aula mixta
que ja ho hem fet algun any, on acaben nens de primer i de segon,
els grans de primer i els petits al revés.
No, jo ho he dit bé.
Que al final no es porta ni un any entre ells,
però que no és l'any natural.
Intentarem flexibilitzar-ho, però en principi l'oferta inicial és aquesta.
Jo crec que hi haurà demanda, com als anys anteriors,
hem de veure si podem acceptar el màxim nombre de sol·licituds.
I pel que fa al centre de primària infantil
i també a l'institut, el procés de matriculació,
això ja depèn de la Generalitat.
Demà, a 17, crec que es publiquen les llistes
de les sol·licituds de preinscripció, per tant,
sabran les peticions que l'Escola Montserrat, Montseny Canigó
i l'Institut d'Escola també tindran per al curs 24-25.
A més de posar en marxa aquestes dues línies
d'I3 amb l'Institut d'Escola,
se sap o es preveu si s'hauran d'obrir nous grups
o línies a les altres escoles?
En principi, en el procés de preinscripció, la demanda principal
sempre és d'I3 i de primer d'ESO, perquè són els salts d'etapa.
I jo crec que ha sigut una preinscripció bastant equilibrada,
demà ja es podran veure els números.
I amb els grups que ja estan creat
de gent que arriba al municipi,
tenent el quart de primària o segon d'ESO, m'invento,
doncs s'ha anat col·locant en principi
la comissió de garanties d'admissió.
La inspecció no ens ha fet veure que de moment s'hagi d'obrir
cap altre grup, però en tot cas, quan es facin les comissions de garanties
i el repartiment equitatiu de les unitats educatives,
veurem si convé obrir algun altre grup,
que no caldrà.
La setmana passada, com a regidor de Ciutat Educadora,
vas representar Sant Just en una trobada que es va fer a Granollers
amb 30 ciutats i pobles per parlar de la cultura
i l'educació com a instruments per crear comunitat
i construir una ciutat inclusiva.
Sant Just és un municipi exemplar o ha de fer més xarxa,
ha de treballar més en polítiques d'inclusió?
Jo crec que, com sempre, tenim moltes coses a aprendre
a compartir experiències amb ciutats i a parlar
dels reptes que té la ciutat entorn
les realitats de la nostra societat, doncs et fa veure
que sempre hi ha moltes coses a fer i a millorar.
Va ser una xerrada, francament, va ser un espai
de dos dies francament interessant on vam poder compartir
amb ciutat les diferents preocupacions, que sobretot
vam girar molt entorn la potencialitat
que té la cultura per generar comunitat
amb les persones no vingudes o amb les persones
que potser no tenen accés a la cultura
de forma regular.
I aquí van sortir diverses idees, diverses potencialitats
i també reptes perquè no és...
Molts de nosaltres que potser som d'aquí
i hem viscut el dia a dia de Sant Just i participem
de les associacions, doncs també veiem que hi ha un viatge
en la participació, en quin perfil participa, com es participa
i el fet d'intentar treballar per incloure
la gent invisible, la gent que no s'apropa, la gent que no participa,
doncs és complicat però que és un repte
que hem de poder assumir.
El gener, precisament, es va fer una xerrada a l'Escola Marrec
sobre el que s'està fent a Sant Just per la inclusió
per discutir sobre el pacte contra la segregació educativa.
A Sant Just l'educació està segregada?
A falta que acabin dues sessions
per acabar la reelecció del pacte,
clar, quan parlem d'educació parlem de moltes coses.
Llavors, nosaltres aquí, com a municipi, ens hem marcat
treballar per la inclusió i això
ho hem fet amb diversos instruments.
Els dos primers que hem posat en marxa
ha sigut el pla d'inclusió, que és un pla que estem redactant encara,
que vol fer-ho des d'una mirada molt important
del que són els serveis, els equipaments, els espais públics
i mirar a veure què podem fer per ser més inclusius.
Clar, aquí primer vam fer una feina de diagnosi
de què vol dir la inclusió i quan parlem d'inclusió
a quins públics ens estem dirigint.
Perquè la inclusió pot ser persones amb capacitat diversa
però també pot ser gent gran que se sent exclosa,
també pot ser gent jove o infants que senten exclosos
a l'espai públic, també pot ser les persones estrangeres
que no parlen d'idioma i que no s'integren degudament.
Al final, quan parlem d'inclusió, estem parlant
de moltíssims col·lectius i moltíssimes coses, perquè molts cops
fins i tot nosaltres dia a dia ens podem sentir exclosos
d'alguna part de la societat. Per tant,
vam acabar d'acotar a quins públics ja ens referíem
quan parlàvem d'inclusió per no tenir un pla
que va estar tanc que som incapacit d'executar res
i ara estem treballant amb la fase de quines accions podem dur a terme.
Pel que fa al pacte contra la segregació, aquest era un recurs
que ens donava la Diputació a través de la universitat també
i aquí ja s'entra molt més en, quan parlem d'educació,
anem a l'escola, anem a les entitats educatives i mirem a veure
realment quan parlem de segregació què vol dir.
Al final, la segregació és una mesura, és un càlcul que es fa
aritmètic en el que es fa és molt encengir.
Si tu tens una població repartida
amb realitats de procedència i sobretot socioeconòmica
que són els dos valors principals que es miren
i es mira si a l'escola aquest patró es repeteix.
Per tant, si hi ha un 40%, m'invento, un 50%
de gent nou-pinguda i un 50% de gent autòctona,
es mira que en aquella escola, en aquells grups classe,
realment hi hagi un 50-50. Si és així,
aquella escola no està segregada, representa fidelment el que hi ha
a la realitat i són números que m'estic inventant, que ningú
els agafa d'exemple perquè Sant Just no està composat d'aquesta manera.
Si en una escola hi ha el 90% de gent autòctona i el 10%
de gent extranjera, doncs aquella escola està molt segregada,
perquè realment no s'assembla gens
del que hi ha a la realitat al que hi ha. O al revés,
si hi ha el 90% de gent extranjera i el 10% de gent autòctona,
doncs també està molt segregada.
Jo el que s'estan mirant són aquests valors.
Les dades initials indiquen que no hi ha moltíssima segregació
al municipi. També és veritat que els valors
de la realitat són molt diversos al municipi.
Una cosa és el que diu la dada i l'altra és quan una afina
i va a la realitat i comença a rascar, doncs s'ha d'adonar
que sí que hi ha elements de segregació. Hi ha elements de segregació
dins de l'escola però també fora de l'escola. També hem parlat
amb entitats de lleure, amb esportives, amb moltes altres espais
on els infants es mouen i també estem detectant certs patrons
de segregació que creiem que el pacte
de ser com un document d'entesa
i d'edificis educatius treballem per mirar
i millorar aquests valors.
Aquí a Sant Just està notícia el fet
que la xarxa 06 hagi evolucionat
i ara passi a ser com la xarxa educativa
per incloure l'educació de tota la vida.
Aquesta nova fase com es va gestar?
Aquesta fase es va gestar en el projecte educatiu de Ciutat
com vam fer al fòrum educatiu local, que segur que cada dos anys
celebrem el fòrum educatiu local
on ens plantegem nous reptes de forma participada
amb la ciutadania, que participen més de 100 persones
plantegem nous reptes en diferents àmbits
de què fem amb la ciutat educadora
i com avancem cap a aquest model de ciutat.
Un dels reptes d'aquest últim
fòrum educatiu local
era precisament el de
ampliar el concepte de la xarxa.
La xarxa 06 va néixer fa 12 anys amb un concepte molt clar
que era el poder treballar a la petita infància,
aquell salt educatiu, aquella transició educativa
entre les escoles bressol i el segon cicle d'educació infantil
de les escoles on hi havia alguns elements
que calia polir i trenar
i a més sumaven altres agents, sumaven el CAP, sumaven
l'educació no formal.
Al final, quan l'educació es dona al llarg de la vida
el que té sentit és que la xarxa vagi creixent
i vagi incorporant nous agents, perquè els infants
no només aprenen quan tenen entre 0 i 6 anys.
Les persones aprenen des que naixem fins que morim.
Per això hem anat creixent conceptualment
amb la dificultat que costa, perquè no és fàcil
créixer amb un concepte de trans i voler aparcar
des que neixes fins que mores.
Tot és educador, hem de poder connectar
els diferents espais, temps educatius i agents educatius
i la xarxa busca això, no només centrar-se
en una etapa concreta vital, sinó ampliar la mirada
i buscar que des que naixem fins que morim
som capaços de rebre i generar l'educació.
I ara anem just per l'últim tema,
perquè fa un mes s'ha fet el tancament
de contenidors amb xip a la zona sud,
al barri nord, i crec que s'està previst a finals de maig
que tot s'enjusti, que quedi amb aquests contenidors
intel·ligents, i algunes bateries amb les portes
dels contenidors gris trencades, algunes obertes,
també es veuen algunes bosses d'escombraries fora,
que abans ja se'n veien també, però ara també
i potser una mica més. Falta més pedagogia?
Cal donar temps a la ciutadania
que s'acostumi, que aprengui a l'ús de la targeta?
Jo crec que cal donar temps. Estem canviant un hàbit diari,
els hàbits sempre costen de canviar.
Educar, ara semblaria una tonteria el que diria,
però és un procés que implica un cert dolor, perquè vol dir
canviar uns dogmes per segurament uns altres.
I, evidentment, poder canviar un hàbit tant del dia a dia
com el de llançar les escombraries
pot generar certes reticències
i certes descuix, al final algú us pot deixar un dia
la targeta a casa, no la porto.
Nosaltres estem treballant per fer-ho fàcil, per mirar
de simplificar el procés. D'aquí poc implementarem
l'obertura també amb telèfon mòbil, perquè sigui
si deixem la targeta, qui vulgui també pugui fer servir el mòbil
per obrir el contenidor. Nosaltres ho valorem positivament.
Realment creiem que sí que és veritat que a vegades
ha hagut tingut algun desbordament puntual en algunes de les bateries
amb què hem aplicat el nou sistema, però jo crec que la reacció
que hem fet. Hem tancat de cop a 3.000 habitatges de Sant Just
les bateries que tenien al voltant seu.
I jo crec que podíem esperar un resultat pitjor
i jo crec que ens hem sorprès molt positivament del bon resultat
i el bon comportament de la gran majoria de la ciutadania.
I cal dir-ho, felicitar pràcticament tothom
perquè ho està fent bé. I això donarà uns millors resultats
a la llarga a nivell de reciclatge, perquè està demostrat
que quan tanquem el contenidor de la gris i de l'orgànica
és un percentatge de recollida selectiva.
I perquè fa els trencaments de contenidors, en primera instància
vam pensar que potser havien sigut
persones que volien boicotejar el sistema
però després amb les diferents investigacions
que s'han anat fent hem descobert que no, que eren persones
que el que buscaven volien buscar el contenidor gris
a l'amens per després endur-se'ls i revaloritzar-los, vendre'ls
i per tant gent que es dedica a buscar els contenidors.
Hem anat veient que són aquestes les persones que forcen
el contenidor, intenten forçar i a vegades han aconseguit trencar
l'etapa. I vaja, estem parlant des de la policia,
estem mirant d'intervenir i parlant amb ells perquè entenguin
aquest nou sistema i intentin deixar
els contenidors de resta en pau perquè no aconseguiran
obrir-los. I amb això estem.
Però vaja, és una mica, principalment és aquest
un tema de boicote del sistema que potser
ens podíem pensar en primera instància com unes persones
que senzillament el que fan és intentar trobar material
de valor en el regidu.
Doncs just, deixem aquí l'entrevista.
Ens tornarem a trobar la propera vegada que toqui
l'entrevista aquí a Ràdio Desvern, d'acord?
Fantàstic, que vagi molt bé.