A la Rambla res s'aturà.
Vina, queda't i escolta'ns.
Un quart de dotze del matí comencem la segona hora de la Rambla
al Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern.
I ho fem com sempre amb l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim de convidada la Sant Justenca Paula Vidal,
perquè ahir va sortir, publicat el seu primer llibre,
la seva primera novel·la, titulada Inversamblant,
en català, inverosímil, en castellà.
Una novel·la juvenil, publicada a l'estat espanyol,
i amb destino en castellà.
Hola, Paula, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia. Molt bé, molt contenta, la veritat, sí.
T'has estrenat, podem dir, de forma oficial en aquest ofici,
que és en el d'escriure com a escriptora.
Inversamblant és el teu primer llibre.
Quan et comença a rondar pel cap la idea de fer aquest projecte,
de tirar-lo endavant?
No sé si sempre t'agrada, però és un llibre que m'agrada molt,
perquè és un llibre que m'agrada molt,
perquè és un llibre que m'agrada molt.
T'agrada, t'agrada tirar-lo endavant.
No sé si sempre t'ha agradat escriure.
Jo he volgut ser escriptora des de sempre,
des que vaig aprendre a escriure i a llegir.
La veritat, sí, sí, sí.
Feia comptes de petita, després d'adolescent,
també escrivint novel·les que tinc allà inacabades,
i sempre ha sigut el meu somni.
I llavors, potser diria que a partir dels 20 anys
m'ho vaig començar a aprendre més seriosament,
i a intentar fer coses, fer manuscrits,
a trucar a moltes portes que no s'obrien,
però ara, amb aquest llibre, tot ha fluït moltíssim.
I la idea...
El vaig començar amb la pandèmia, el 2020.
El 2020, eh?
El 2020, sí, sí, sí.
El que passa és que vaig escriure la meitat del llibre d'una tirada.
Em va venir la inspiració i vaig estar escrivint i escrivint.
Escrivint moltíssim, també estàvem tancats,
no es podia fer gaire cosa i això escrivia molt.
I després vaig estar com un peron creatiu,
estava una mica com desenganyada amb l'escriptura,
perquè era tot molt difícil, perquè no...
No en sortien oportunitats.
No en sortien oportunitats.
I llavors vaig estar, jo diria, dos anys amb el llibre aparcat.
I el 2022...
Sí?
Em vaig retrobar amb Inversemblant
i vaig tornar a agafar-lo amb ganes i amb il·lusió.
Mm-hm.
El vas tornar a reescriure o el vas acabar?
No, em quedava, potser, la meitat.
Vaig reprendre la idea que va ser complicat,
també va ser un repte perquè potser no era la mateixa persona
que quan l'havia començat a escriure,
llavors sí que algunes coses les vaig modificar,
però va ser tornar-me a enamorar del llibre,
tornar a reprendre el projecte i vaig tornar a tenir
un altre procés creatiu molt.
El vaig tornar a escriure d'una...
La segona meitat la vaig escriure d'una tirada,
també de l'estiu de 2022 a Nadal de 2022.
I mira, i llavors el va agradar i aquí estem avui.
Que bé, que bé.
Inversemblant, inverosímil en castellà,
és un títol que pot abocar realment a moltes coses.
És un adjectiu que defineix quan alguna cosa és irracional,
una vegada és il·lògica, increïble, improvable,
també bastant fabulosa.
Desvetllen el significat que aprena
inverosímil, inversemblant, en el llibre?
Això m'agradaria que l'actor anés descobrint,
hi ha pistes al llarg de les pàgines,
però quan acabes de llegir la novel·la
és com que queda tot bastant rodó, has tancat el cercle.
Però podríem dir, el protagonista
ha de fer uns deures durant l'estiu
i ha d'escriure un diari d'estiu,
perquè li han anat malament a classe
i li han posat aquests deures.
I el seu professor considera que les redaccions
que fa són força inversemblants.
I a partir d'aquí ja s'estira el fil.
La gent que vulgui saber una mica el motiu, calla.
Com se't va ocorre la trama?
Hi ha alguna coincidència o alguna similitud
amb la vida real?
A veure, és 100% una ficció.
Sí que és veritat que sempre els escriptors
ens inspirem en la realitat i agafem coses de la realitat,
però és 100% una ficció.
El que sí que és veritat és que jo dedico el llibre
als meus avis,
i el vaig començar a escriure quan ja no tenia avis,
ja se m'havien mort els quatre,
i també per mi és un homenatge als meus avis.
Al final, el Daniel, el protagonista,
té una relació molt especial amb la seva àvia,
i sí que hi ha puntets que em ressonen.
Vaig tenir dos avis amb els meus avis.
Té força punts similars amb l'Alzheimer.
Hi ha molts detalls de l'àvia del Daniel
que venen dels meus avis,
però al final és un personatge de ficció.
De ficció inventat.
Per què decideixes iniciar-te?
Perquè és una novel·la adreçada a un públic més aviat juvenil.
Per què decideixes iniciar-te?
Perquè és una novel·la adreçada a un públic més aviat juvenil.
Per què decideixes iniciar-te o llançar-te
amb un públic juvenil?
No sé si era la teva idea principal,
si realment vols seguir per aquest camí.
No sé quin camí seguiré en el futur, la veritat,
però sí que m'ha agradat molt sempre escriure
per joves.
Altres projectes que tinc escrits també són juvenils.
Potser per mi la literatura és molt important
i ha tingut molta importància en la meva vida
des de ben petita, de jove, i m'ha marcat molt el camí.
Potser per això,
però la veritat és que no estic tancada a cap estil.
Fins i tot a vegades em venen idees de novel·la de Saig,
per exemple, que no n'he fet cap,
però em venen ganes d'explorar algun tema.
No estic tancada a res,
però sí que és veritat que em sento molt còmode escrivint juvenil.
En aquests moments que dius d'entrega del procés creatiu,
de crear el llibre,
has tingut aquests moments de col·lapse.
Has tret algun aprenentatge o t'ha servit
per aprendre més sobre com ets tu
o com has d'aprendre les coses,
per conèixer-te millor a fons?
Sí, l'aprenentatge és constant.
Jo crec que cada dia estic aprenent molts aprenentatges.
Per començar,
és que soc més forta del que penso.
A vegades dius que no podrem tot,
i si de veritat t'importa o acabes traient...
És un ofici molt sacrificat,
perquè al final tu tens la teva feina normalment,
amb la que vius,
i després la teva passió,
amb el que somies,
i has de treballar molt perquè això es materialitzi.
És un repte diari,
no tirar la tovallola,
seguir intentant sortir de la zona de confort,
i al final m'agrada molt escriure,
que és una tasca molt solitària,
molt d'estar jo a la meva habitació,
sense parlar amb ningú, escrivint...
Ara, per exemple,
amb la publicació del llibre
surto de la meva zona de confort,
em llegeixo altra gent,
he de perdre la vergonya...
Realment l'aprenentatge està sent diari.
També hauràs d'estar preparada a crítiques bones
i crítiques no tan bones,
perquè les no tan bones.
Sí, completament.
Com que això em passa ara,
amb 30 anys,
fa una dècada que estic intentant que escric,
que he trucat a portes,
que he trobat portes tancades,
que després hi ha hagut gent a qui li han agradat,
he anat per camí perdent la vergonya,
aprenent moltíssim,
i crec que estic més preparada per les crítiques negatives
que si això m'hagués passat fa 5 o 10 anys,
jo tinc clar qui soc,
que estic molt orgullosa d'aquest llibre,
per tant, cadascú, al final,
cada persona té la seva opinió i no passa res.
Quins suports has tingut?
Vull dir, no sé si la teva família,
amics, amigues,
o ha estat un procés realment bastant solitari?
A veure, escriure és un procés molt solitari,
però sí que et recolzes en gent.
La meva mare i la meva germana són les meves lectores,
sempre com beta.
Sempre, des del primer moment,
aquest llibre jo anava escrivint
i els anava enviant capítols
i m'anaven dient el que pensaven.
I això amb tot el que escric,
elles són les meves grans lectores i les meves fans.
També és veritat que elles sempre em diran
que els sembla tot bé.
I després, també molt recolzament,
dels amics, també de la parella,
que a vegades tornes a casa,
et tanques, jo em tanco al despatxet a treballar
i surto per sopar.
I clar, la persona amb qui convius
ha de ser comprensiva també amb això
i m'està ajudant moltíssim, la veritat.
Jo bé.
Com veus la teva trajectòria com a escriptora?
Penses que l'exercici d'escriure
et seguirà acompanyant en altres projectes?
T'agradaria publicar més llibres, més novel·les?
Sí, és que no m'imagino la vida sense l'escriptora, la veritat.
I confio en que pugui fer un canvi molt llarg,
que m'acompanyi tota la vida
i estic amb moltes ganes de seguir amb molta il·lusió.
I escolta'm, és la teva primera novel·la
i com ho has fet, perquè un editorial tan gran?
No sé si és del grup 62 d'aquestes dues editorials.
Asteria Polar és grup 62 i Destino és planeta.
Al final, grup 62 també forma part...
Sí, són com grup, però que sí.
Al final, jo fa molts anys que...
Perquè és com que has començat per la porta grossa.
La porta grossa està superbé, estic superagraïda.
A més, et trobes un equip...
Tu deies abans que l'escriptura és molt solitària.
Ha sigut un procés en què primer he estat molt sola,
però ara, quan em van dir que volíem publicar,
de cop et trobes amb un equip de gent
que t'ajuda, que et proposa coses,
que confia en tu, que et valoren.
I és una sensació que mai havia tingut.
I passes d'estar molt sola a saber que hi ha de gent,
que també vol que això funcioni, que t'acompanyarà.
Si tens dubtes, és fantàstic.
I el camí que he fet per arribar-hi...
Ana picant, no?
És que no hi ha un altre.
Sí, sí, sí.
Paula, digue'ns també si tu de petita,
o de més adolescent, quins llibres llegies,
si t'agradava també a tot el món de la lectura,
recomanar llibres o si llegies blogs o...
Sí, jo de fet venia aquí a Ràdio Desvern
una vegada per setmana, els dimecres a la tarda,
a la Penya del Morro, que era un...
A Mallorca i Domènech.
Sí, a Mallorca i Domènech, després a Pablo Westling,
i vaig estar durant l'ESO, venia amb els dimecres,
amb una amiga i recomanàvem un llibre cada setmana.
Era molt divertit, ens ho passàvem molt bé.
Al final, clar, jo com a Millenial,
som la generació de Harry Potter, que hem crescut,
ens hem fet grans, els llibres de Harry Potter
em van marcar moltíssim, però també hi havia
la Laura Gallego amb Memòries d'Idun.
Ara, per exemple, que es torna a fer la pel·lícula
de Wonka Rowaldal, quan era petita, Matilda,
Charlie, la Fàbrica de xocolata, les Bruixes...
De petita ho devorava tot el que em caia a les mans.
Vas estudiar la Grau d'Humanitats a la Universitat
i després la vida t'ha portat a treballar
en àmbits relacionats més amb l'escriptura,
en la comunicació... T'hauria agradat publicar llibres
abans?
Sí, sí, clar. O sigui...
Sempre el meu objectiu ha sigut aquest.
Sí, sí, sí.
Per això, en certa manera també vas escollir Humanitats.
Sí, Humanitats és una carrera preciosa.
Me'n donen moltes portes, eh, Humanitats?
Sí. De fet, jo vaig començar el doble Grau
de Periodisme i Humanitats, ara a Pompeu.
És veritat que fa... Sí, és una doble carrera.
El que passa és que Periodisme la tinc allà
sense acabar, tinc la meitat, i Humanitats,
que Periodisme està molt bé i al final
et jerseixo gairebé d'això, però...
Quan em vaig trobar... Jo volia ser periodista.
És que... Jo volia ser periodista. Ah, val.
I Humanitats va venir com, com que l'he de fer amb un altre Grau,
doncs d'aquí de les opcions que hi ha, doncs Humanitats,
perquè havia fet el batxillerat humanístic,
m'havia agradat molt, però la meva idea era ser periodista.
I llavors em vaig trobar, vaig descobrir
un món meravellós, perquè allà ens ensenyaven
pensament, història, art, literatura,
i amb una esponja, i gaudíem moltíssim, moltíssim
de les classes, i... Que bé.
Sí, sí, la veritat, meravellós. Molt bé.
Escolta, Paula, ara t'estàs ja preparant, no?
Suposo que per la firma de llibres per Sant Jordi...
Bueno, encara falta, eh?, per Sant Jordi, però, bueno,
és una cita important pels escriptors i escriptores.
Et veus, per exemple, firmant llibres a aquest llibre teu,
o a algun lloc? Sí, això ho hem parlat ja
i ara estaré signant allà. Ai, que guai.
Que guai, no et fa il·lusió? Em fa moltíssima il·lusió.
A més, el teu poble, Sant Just? Sí, de fet, ahir, quan va sortir
un llibre, el primer que vaig fer a primera hora de la tarda,
quan vaig poder, va ser en aquell llibre T, i el tenen
a l'aparador, i va ser... Va ser una sensació,
em va fer vertigen. Jo crec que la paraula és vertigen.
Que fort. Sí, sí, sí. Home, veure allà el teu llibre, no?,
posat un dels teus somnis a la teva vida,
però també posat allà amb la portada,
parlem de la portada, ensenya així el llibre que es veu
pel YouTube, la gent ho estarà mirant. És molt xula.
És molt xula, l'ha feta una il·lustradora que es diu Paula Blumen,
que m'encanta, i és meravellós,
aquesta portada. És de les que es fa mirar, jo crec.
Sí, sí, sí, de les que et quedes mirant, no?
A més, és molt suggerent i molt maca.
Vas haver de corregir alguna cosa, bueno, corregir quan s'ho van llegir
els editors, i això vas haver de canviar algunes parts?
Del llibre. Sempre hi ha un procés d'editing,
que es diu, que vaig haver
d'aliminar alguns capítols, que és una cosa
una mica dolorosa, per dir-ho així,
però m'ho vaig prendre molt bé, de veritat, perquè al final
tu tens l'editor que et diu, ostres, aquí això se m'ha fet
una mica llarg, i dius doncs, si se t'ha fet una mica llarg,
no volem això pels actors. Jo ho crec. Fora, no? I has de ser
i sé que hi ha autors que no volen que els toqui ni una coma,
però si tu tens una altra persona que
domina del tema, i que t'està dient, ostres, aquest capítol,
potser no està portant res, doncs tu tornes a llegir
amb els seus ulls i dius, ostres, és veritat, potser no està portant res,
i ja està, vaig treure algun capítol, però
realment vam tocar molt poca cosa, i estic molt satisfeta,
i totes les indicacions que em van fer van ser
per millorar el text, així que fantàstic.
Fantàstic. Molt bé, ostres, doncs, felicitats, Paula,
que tinguis moltíssimes vendes.
Gràcies. I res, esperem veure't per Sant Jordi
firmant... Sí, i el 18 d'abril
el presentaré a la biblioteca, també. Ah, sí? Sí.
A la d'aquí a Sant Just. Sí, a la d'aquí a Sant Just. Que bé.
Molt bé, doncs, també ens apuntem a l'agenda com a cita
per fer. Molt bé. Gràcies per haver estat
aquesta estoneta aquí a Ràdio Desvern. Moltes gràcies a tu.
Que et vagi molt bé el que queda de setmana.
I endavant amb el llibre. Gràcies. Adéu. Adéu.