logo

Entrevistes de La Rambla (radiodesvern)


Transcribed podcasts: 621
Time transcribed: 10d 1h 15m 28s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia. Avui parlem amb col·lectiu Meraki, un grup d'artistes i artesans locals apassionats per promoure la cultura, la creativitat i el respecte pel medi ambient. Ells i elles formen part d'aquesta entitat que es va fundar a Sant Just fa uns anys i que ha repetit un canvi, una modificació en l'estructura, diguéssim, més legal de la Junta Nacional
directiva, i per això, per veure quins han estat aquests canvis reals i també quins són els objectius de futur, de futur més pròxim i també més lluny, per fer un balanç de l'entitat, hem convidat en Daniel Cano, president, i a la Blanca Viladoms, tresorera d'aquest col·lectiu Meraki. Bon dia, família, com esteu? Bon dia, bé, bé. Bon dia.
Benvinguts al programa. Comencem una mica amb la pregunta que crec que és ineludible, no? El fet de què és Col·lectiu Meraki i com el definiríeu? Doncs mira, el Col·lectiu Meraki és un col·lectiu que va néixer fa tres anys fruit d'una necessitat d'ajuntar artistes i artesans que volíem començar a fer coses al poble, però no teníem el respecte i legal ni el respecte
per poder participar-hi activament dins de l'entramat d'activitats de fires del poble. Llavors va sorgir així i ens hem ajuntat, actualment som uns 30 socis o sòcies que volem fer coses pel poble, som artistes que ens dediquem a la cultura, volem promoure la nostra cultura, el nostre art i la nostra artesania i és un marc legal per poder encabir-nos a tots.
Diguéssim que d'alguna manera és aquest paraigües que xupluga totes aquestes persones que de manera, diguéssim, individual volen formar part d'aquest col·lectiu i participar de l'artesania del nostre poble. Clar, dèiem, aquesta entitat va néixer ja fa uns anys, però ara hi ha hagut una reestructuració dins de la Junta. Què es deu aquest canvi?
Doncs mira, es deu que nosaltres vam començar des de zero, quan vam arribar. No teníem, tant la Blanca com jo vam formar en part de l'antiga Junta, eren vocals, però la Junta, la que portava més pes, les tres noies que portàvem, la Sara, l'Aranxa i la Mari Àngels, doncs van fer molt esforç per tirar-ho endavant, però ara creien que havien de fer un pas al costat per deixar entre noves idees i per fer una nova membre.
Molt bé. I Blanca, vosaltres com heu viscut aquest canvi? És a dir, ara teniu una part una mica més activa dins de la Junta, ja formeu part, com ens ha explicat el Dani, com a vocals, però ara com a president i tresorera, com esteu vivint aquest canvi?
Bueno, a poc a poc ens estem posant al dia, la veritat és que ens està costant perquè una cosa era venir com a vocal, participar o estar-hi a les juntes, i l'altra és, ara el Dani s'ha de fer tota la subvenció, ens hem d'entrar de tot com funciona, hi ha molts temes potser no legals o de presentació de subvencions o coses que no som nosaltres professionals aquest perquè som artesans en aquest sentit.
I ens toca remangar-nos i veure com funciona. I anar tantejant i preguntant i picant portes, també. Però bé, amb ganes, perquè realment el que ve darrere serà xulo. Clar, en el món de les entitats et veus obligat i abocat a entendre de burocràcies, quan tu realment no tens aquest...
aquesta base, no? I no t'ho ensenyen en ningú lloc i no hi ha tampoc cap directori on tu puguis entendre bé tot això, com funciona. Clar, la gent que treballa a l'Ajuntament, els tècnics tècniques, la gent que està acostumada a demanar subvencions, doncs ho té molt per la mà, però les persones de carrer, diguéssim, vosaltres sou artistes, com tu comentaves, i és una mica més complex. Us heu trobat dificultats? Com ha estat la relació amb l'Ajuntament a l'hora de demanar ajuda?
De moment està sent bona. També és veritat que el que passava és que l'antiga Junta, abans de formar part del col·lectiu Meraki, ja formaven part de l'entramat de l'Ajuntament, havien fet altres associacions... Llavors tenien una relació més directa amb tot el que és tot aquest tema, però no només burocràtic, sinó...
Personal. Sí, coneixien a les persones, a les tècnics. Nosaltres no coneixem... Jo ara, quan faig reunions, he de preguntar qui és qui perquè no conec a ningú. Però la veritat és que, de moment, tot està sent bastant fàcil. Sempre que escric un mail per preguntar qualsevol cosa m'ho contesten sense cap tipus de problema i, de moment, dins de tota la feina i l'estrès una mica de voler-ho fer-ho bé, perquè, a més, que és el tema subvenció, que és el més important, perquè si ho fas malament...
Te la podem denegar. Clar. I no és només per mi, és per tots els socis. És a dir, que potser és el tema més important. Que hi ha un punt de responsabilitat. Sí, sí, això. Però de moment bé. De moment bé. Sí, sí. També s'ha de tenir en compte que tots els que formem el col·lectiu Meraki, principalment, que potser el 80% de nosaltres tenim la nostra feina, amb una jornada sencera, amb una altra feina, i això ho fem encara a dia d'ara, en paral·lel,
per intentar enxegar el nostre projecte o el que ens agradaria ser el dia de demà. És doble feina perquè la nostra jornada sencera, més la nostra feina en paral·lel, que és Meraki. Avui estem parlant amb el col·lectiu Meraki, concretament amb en Dani Cano i amb la Blanca Viladoms, i també ens agradaria saber quins són els reptes i els objectius que es planteja aquesta nova junta.
Doncs mira, el principal repte que tenim és trobar una mica més de col·laboració per part dels socis, també fer-los més proactius dins d'aquesta associació, perquè sí que és veritat que ara ens trobàvem que a l'hora de participar en fires i col·laborar, aquí sí que col·laboràvem de forma puntual, però en el dia a dia de l'associació, és veritat el que deia la Blanca, que és que és molt difícil trobar el moment perquè cadascú té la seva feina,
però volem intentar promoure coses i fer que com que la roda vagi rodant durant tot l'any, que no sigui només els moments de les fires, sinó anar fent projectes. Ara, per exemple, volem encetar una pàgina web Portfolio perquè tothom pugui entrar i veure qui són els socis de l'associació, qui fa cada cosa, potser estar interessat en veure com una mica de promoció,
I volem fer això, volem començar a fer tallers, no només els dies de la fira, perquè aquí, al cap i a la fi, fem la fira de primavera, tenim la nit de Sant Just i tenim el mercat de Nadal, que són tres moments puntuals. Què passava? Que els socis semblava que la resta de l'any, l'associació com que estava mig, no es feia res. Parada, no existia, en aquest sentit. I la intenció també, perdó, Dani, una de les coses que ens agradaria també potser és...
intentar lligar una miqueta el col·lectiu amb el comerç de Sant Just i fer lligams també amb les tendes o els comerços que tenim aquí nosaltres. Potser també podríem, amb el portfolio de la web que fem nosaltres i les tendes de Sant Just, que realment vegin que nosaltres també podem aportar molt al comerç de Sant Just en aquest sentit.
Molt bé, doncs important també aquest repte que té la Junta, el repte de tirar endavant també aquesta vessant una mica més visual, més que la gent conegui els socis i sòcies.
i que també sigui conscient que a part d'aquestes activitats, d'aquestes accions que es desenvolupen de forma periòdica en el calendari d'activitats de Sant Just, vosaltres també teniu, diguéssim, un motor que esteu fent coses i que s'està fent una activitat de forma permanent.
Clar, perquè a part d'aquesta cara més visible, que són els mercats, també participeu en alguns moments determinats oferint tallers, oferint activitats. Entenc que això també d'alguna manera mostra, evidencia el caràcter que teniu creatiu i també d'alguna manera és un escaparat, un espai de parador de la vostra feina i de com s'elabora aquesta feina, no?
Sí, sí, tal qual. El que volem fer és això també, obrir-ho més al poble, que tota la gent vegi que som molts artistes i artesans diferents, que cadascú fa la seva cosa, que a més som molt diversos i que tenim molt per oferir al poble, des de pintors, tenim gent que fa macramé, tenim gent que es dedica més...
A la fusta tenim moltes coses, tenim un teixit artesanal i artístic bastant enriquidor i només per portar 3 anys, però ens falta que la gent ho vegi i és aquí cap on volem encaminar l'associació.
Que la gent i la gent del poble sàpiga que Sant Just és un poble ple d'artessants i d'artistes, en aquest sentit. Crec que això és molt important i molt valorable cara a fora. Tot el que tenim aquí dins del poble i que li hem de donar valor.
Clar, sí, sí, no, no, totalment. Al final, moltes vegades tendim a anar fora, no? I quan anem a fora, doncs ens ha agradat molt aquests mercats d'artesania, no? Jo recordo que en algun moment donat tots hem anat, per exemple, a la Fira de Santa Llúcia o hem anat en fires d'aquestes puntuals i temàtiques i que també van molt amb el calendari, no?
i que no dubtem en apostar per aquest tipus de fires i per aquest tipus de turisme, per dir-ho d'alguna manera, de gaudir del que tenim a casa. Però a vegades ens oblidem del que tenim justament al nostre poble, no? I crec que és important també...
que s'hi faci realitat i que d'alguna manera també aquest col·lectiu d'artistes, mira aquí, doncs tingui aquesta intrusió en el poble, que la gent us conegui, que la gent sàpiga l'acció que feu i que la gent sàpiga que Sant Just es mou molta creativitat. Correcte. Jo hi anso fins i tot aquí...
Deixo aquí el missatge que potser fins i tot podríem fer el dia de l'artesania a Sant Just, ja ho deixo aquí, i fer una mostra un cop a l'any a conjuntament amb l'Ajuntament. És una cosa que potser podríem nosaltres també, quan a poc a poc estiguem ja assentats a l'Ajuntament, parlar-ho per veure si es podria fer, perquè és una manera també de donar a conèixer tots els nostres socis del col·lectiu.
Sí, són idees que anem tenint, però també és veritat que hem arribat com a Junta i hem dit, si arribem amb quatre persones joves amb totes les idees als socis, potser s'atorullen una mica i diuen... Poc a poc. Llavors sí que ens hem proposat que durant aquest primer trimestre sortirà la pàgina web, que és un algú tangible, que ells tenen la seva part de feina de fer-nos arribar tota la informació que vulguem que surtin i nosaltres ens hem compromès...
en fer-ho. Un cop ho tinguem, quan ja vegin ells també que mira, això que diuen es fa. Doncs vinga, anem pel següent pas. Perquè si arribem així i volem fer tot, després potser passa com abans, com va passar antigament, que cadascú té la seva feina i quan abarques moltes coses no pots. És a dir, hem preferit anar a poc a poc, fer un pas un, pas dos, pas tres, i algú tangible que es digui, mira, s'ha fet. I que si no es fa, ens puguin dir, mira, vau dir que havíeu fet això o no ho heu fet.
Totalment, sí, és interessant també tenir aquest full de ruta, aquesta guia a seguir d'accions que s'han d'anar implementant, no fer-ho tot de cop perquè llavors és quan, com diu el Dani, la cosa a vegades estorça perquè és més complicat assolir-ho tot i més quan és, recordem, una acció voluntària, que són gent que el que fa ho fa de forma voluntària
altruista per beneficiar aquest col·lectiu i que ens comentaves a fora de micròfons, Dani, que li heu dedicar aquelles hores que teniu lliures que normalment i habitualment són les hores de son, treure-hi hores al descans per poder dedicar-li. És a dir, a la nit, quan arribes a casa, quan tens ja el dia tancat, obres aquest calaix de sastre i comences a treballar una mica amb tot plegat.
Sí, sí, tal qual. A més, la meva situació personal és que tinc dos nens petits i jo quan vaig començar, amb la meva parella vaig dir que no volia treure temps dels nens i fins que no s'adormen, a no ser que tingui molta feina tant del meu projecte d'artesania com ara, però el que és normal és que fins que no s'adormen llavors obro el meu despatx i és quan començo a treballar.
Avui, per exemple, tenim reunió als 4 de la Junta a les 9 de la nit. Llavors fem un online, una cadada, i marquem les feines que tenim pendents, què hem fet i cap a on anem. O sigui que... Sí, sí.
Doncs el col·lectiu Meraki, l'Associació d'Artistes i Artesans de Sant Just d'Esvern, que ens han vingut avui a presentar el projecte Carra Nova i que, a més a més, ve en pas ferm per mantenir aquesta idea clara, no?, la de que un espai d'artesania i de creació a Sant Just és possible. Dani Cano, Blanca Viladoms, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Gràcies, moltes gràcies. Cuideus-vos molt. Molt bé.