Escolta's la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Vinga, comencem ja la segona hora de la Rambla al magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Ara mateix passen 14 minuts de les 11 del matí i esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Fem l'entrevista del dia i avui tenim de convidat en Víctor Murillo,
que és el president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just.
Bé, dimecres 29 de maig a dos quarts de nou s'inaugura el Juny Fotogràfic,
l'esdeveniment de fotografia de més envergadura podríem dir a Sant Just,
organitzat anualment per aquestes ates sempre per l'Agrupació.
Molt bon dia, Víctor. Hola, bon dia.
Aquesta setmana comença el tret de sortida del Juny Fotogràfic.
Estan tots els preparatius enllestits, queda encara alguna cosa pendent?
Bueno, queda alguna coseta, però jo crec que el 90 i escaig està enllestit.
Quantes edicions ja portem de Juny Fotogràfic aquí a Sant Just?
Jo crec que aquesta és la tretzena.
La tretzena?
La tretzena, sí, sí. Ja fa anys, sí.
Per tant, és més antic el concurs internacional de fotografia, no?
Sí, sempre. El concurs sempre és un any més antic que l'Agrupació.
De fet, el concurs neix estant jo a l'Ajuntament,
vam començar amb una broma i al final va sortir bé,
i l'any següent neix l'Agrupació.
Neix l'Agrupació, molt bé.
Recordes una mica com va ser aquella primera edició del Juny Fotogràfic?
Com va respondre la gent? Quines van ser les primeres impressions d'allò?
Va ser una mica, un dia jo, sorprenent.
Des del principi, però clar, si recordaràs, jo en aquella època estava a l'Ajuntament,
de via pública, i vaig donar la ordre, la idea,
he dit, escolta'm, has de fer 100 forats al terra i clavar 100 pals de ferro.
I la miràvem amb una cara, de, t'has vuelto loco, Víctor, què has fet?
A més, a Can Gines estàs. A Can Gines estàs, sí.
En un lloc que dius, va home... Sí, sí.
I sí, sí, que t'he pensat, van ja 100 fotos.
Diuen, home, estàs mal del cap? Provem.
I bueno, la veritat que, si recordaràs, el primer any,
els pals de ferro van anar enroscat, van anar amb un cargol.
Antigament, anaven punxats al terra.
Anaven punxats, ostres.
Amb el vent, es morien... Clar, clar.
Tampoc triem clar que això fos una fórmula que pogués funcionar.
Jo tinc la idea al cap que sí, però la gent ens equivoquem,
amb molta freqüència.
Aquella la vam encertar. I jo recordo que la idea surt,
jo vaig fer un viatge a un poble de Francesc que es diu Arlès,
que fa el festival fotogràfic més antic, i vaig lligar dues idees.
Una idea vaig veure una exposició amb bessons.
Tot era amb bessons.
I una altra vaig entrar a una sala i hi havia pals de ferro
clavats amb tiestos de flors.
De plantó.
Sí, clavats, però en lloc de terra el que hi havia era guix.
Això feia que el pal estigués vertical.
I no sé com se va córrer la idea de,
en lloc de posar el tiesto, posem el terra.
Directament al terra.
A partir de bessons vaig muntar-me una idea que era
de 104 mirades.
Ostres, sí, em sona molt.
Va ser una idea de fer una fotografia
per cada any d'edat de la gent.
Buscant quina era la persona més gran de Sant Just.
La persona més gran tenia 104 anys.
Per això eren 104 mirades.
I la primera fotografia era una ecografia.
La segona, el nen,
i després un nen d'un any, de dos, de tres, de quatre,
fins a 104, que era l'últim.
A mà esquerra de la rembleta anava pujant,
i a mà dreta anava pujant,
però ja baixant, fins a ser el quatre.
Va costar, crec que va faltar un any,
que era el 98, que a Sant Just no hi havia ningú.
Aquell any no van trobar ningú de 98 anys.
Però va ser un cop important.
Va tenir un èxit brutal.
Després hem fet germans, avicinets, cunyats...
Cada any costa més trobar el que.
Cada any costa més trobar el tema.
El juny fotogràfic el conforma en diferents exposicions.
Per això no només la de Can Gynastà,
que estan ubicades en diferents punts de Sant Just,
diferents sales.
També hi ha activitats i tallers.
Comença amb la de Can Gynastà,
amb els jardins de Can Gynastà.
De què tracta aquest any?
Aquest any portem fent fotos des del GN.
Els últims anys fèiem les fotos a Sant Just al carrer.
Muntàvem el xiringuito,
el fot d'un fotocol, fèiem la foto i després la posaven aquí.
Però ja tot cansa una mica.
S'ha d'anar canviant.
I sempre són els mateixos fotografiats.
La gent que va a la festa són els mateixos.
Un presentatge molt elevat dels fotografiats.
Cada any es repetien.
Hem de buscar la fórmula que això vagi canviant.
Ens va córrer fer aquest any fotografia
al teixit comercial de Sant Just.
Molt original.
Dona peu, no?
No he dit el comerç, els bars,
qualsevol persona,
qualsevol grup de persones que tinguin un negoci a Sant Just.
Em dona igual de quin nivell.
Fixa't que tenim paradetes al mercat
i tenim el pàdel de Mas Jui als extrems.
Són negocis que fan bullir l'olla aquí a Sant Just,
que mouen els calerons i el personal.
Que participin.
Vam enviar a final d'any un e-mail
a tota la xarxa de botiguers, comerciants i del negoci.
I se n'anaven inscrivint per la web.
Molt bé.
Si nosaltres som molt seriosos amb això.
Penjar una foto al carrer no es pot penjar
sense permís del fotografi.
Donar-me permís per muntar un WhatsApp,
donar permís per posar la seva foto,
posar-lo per telèfon...
I tot això es va clicant i m'adonen permís.
Jo tinc un document, un excel, en què diu que aquestes persones
m'han donat permís per penjar la seva foto a Can Ginesda.
Després van muntar tres grups de fotògrafs
i cada grup de fotògrafs l'hi havia assignat
x inscrits.
La mitjana pot ser al voltant dels vint fotos cada un, més o menys.
I ens van apuntar un número de comerços,
però amb això no omplíem.
Quantes fotos havíeu d'umplir?
95.
Eren 100 inicialment, però com que hem deixat lliure els passadissos
que hi ha a la Rambleta aquesta, amb esquerra i dreta,
s'han eliminat quatre o cinc pals de ferro.
Hem de fer 95 fotos, 94 fotos.
Vam quedar sense cobrir un número de fotografies,
però sabíem que era el moment que sortíssim al carrer
i anéssim al mercat, que s'havien apuntat
cinc o sis, i muntes la parafernàlia,
els flaixos, la fotografia, les càmeres...
Jo crec que al mercat al final s'han inscrit tots.
És que això ho veus a vegades i t'animes, no?
La gent t'arriba un mail que és fred
i t'ho explica això de la foto, no sé què va...
El que et coneix ja sap el que fem.
Però al final hem omplert tota la Rambleta.
I jo crec que sortirà bé.
A finals de maig, el dia 30,
és a dir, un dia després d'aquesta inauguració,
serà la inauguració d'una altra exposició,
que és de la Eurofu,
que és un alumne de l'Escola Madre Sacramento.
Explica'ns això.
Aquest any l'Ajuntament ens truca i ens proposa col·laborar
en el programa Conecta, que és el programa
que fan servir, que estan vinculats a l'Ajuntament,
Madre Sacramento i l'Institut, per alumnes que tenen
certes dificultats en la continuació dels seus estudis.
I sempre vinculen l'estada de l'alumne
amb una empresa d'interès per a ell.
A ell m'agradava molt la ràdio,
i m'interessava molt la informàtica.
A la Euro li interessava molt la fotografia.
Tenia moltes ganes d'implicar-se en el món de la fotografia.
No hi ha cap empresa de fotografia.
Vam dubtar al principi, perquè això és una responsabilitat important.
Jo vaig explicar a l'Ajuntament,
si algun dels meus fills hagués tingut un problema d'estudis,
m'hauria agradat molt
que algú li fes un cop de mà.
Bajo aquesta premissa, jo crec que tenim l'obligació,
amb menys moral, d'implicar-nos en aquest tema.
I ens van implicar, vam xerrar amb la Euro,
perquè jo l'inicialment li agradava molt la fotografia,
però no havia fet res de fotografia,
i li hem dissenyat un curs de dos mesos només per a ella.
Home, això és una implicació important i molt xula, no?
Tant de bo totes les empreses o agrupacions
s'impliquessin d'aquesta forma.
Des de l'inici, li vam implementar
algunes pautes,
li vam proporcionar càmeres,
li vam dir com han de fer les fotos,
les normes de composició, quatre detalls.
I al final, pocs dies després de començar,
li vam dir que si teníem prou material
amb el que anem fent,
et proposarem fer una exposició.
D'això per a ella devia ser molt motivador.
I al final hi ha fotos que es nota que té molta ajuda,
però les fotos les ha fet ella.
Ella ha muntat el bodegó.
A la distribució del material, encara que tenim molt material,
li hem posat una taula amb tot el material i li hem dit
que fes el bodegó.
Li hem explicat la il·luminació, com funciona la càmera,
i al final del disparat també ho ha fet ella.
La foto és de la Yurou, molt assessorada.
I en fotos, 100% d'ella,
ha sortit al carrer, ha fet la foto i res més,
i fotos amb assessorament nostre.
Li hem fet fotos d'estudi,
li hem fet fotos al llanterna, agafar un objecte a les fosques
i amb una llinterna començar a il·luminar i la foto surt.
I jo crec que...
Coneixements n'haurà adquirit, segur.
Jo crec que sí.
El que és més important, ella, dues o tres vegades ens va preguntar
quan acabi això del Conecte,
jo podré seguir venint.
Això per nosaltres és molt.
Una alumna, una noia de 14 anys...
14? 14. Tu has de comptar que jo...
Ostres, pensava que era 16, 17...
Podeu comptar, jo tinc 65 anys i soc dels joves de l'agrupació.
Hòstia...
Potser algun com 57, 58, però la mitjana està als 60.
60, 60 i escaig.
I ara ve a una agrupació i el que es troba són gent gran.
I vol venir.
Es troba a gust.
Clar, perquè la fotografia li deu cridar molt.
I bueno, per nosaltres és molt important.
Després he parlat amb personal docent de la Desagramentos
i ens han dit que bé, que ha funcionat molt bé,
que ha fet un canvi, que tot ha anat bé
i per nosaltres contents.
Nosaltres estarem supercontents.
És bon per l'agrupació que hi hagi moviment de gent jove, no?
Sí, baixar a la mitjana d'edat.
Aquesta sinèrgia de l'agrupació amb un centre escolar
ha estat nova?
Sí, primera vegada i sorprenent per nosaltres
i suposo també per ells.
Després també una altra exposició, no?
És la de les fotografies del concurs fotogràfic.
Ha estat la quinzena edició?
Ja som quinze anys.
On les exposareu, les fotografies?
Aquest any les farem al Mas Llull.
Nosaltres volíem exposar, com sempre, Can Ginesa,
que és el lloc emblemàtic, però aquest any no ha pogut ser
i les farem al Centre Civil Soledat Sants de Mas Llull.
Les penjarem el dia 3 i inaugurarem el dia 4.
Quin número de fotografies hi haurà penjades?
Tenim 12...
56 fotos.
I hi ha 12
que seran molt grans, faran el metro per 80.
I al voltant de cada d'aquestes fotos
tindrem quatre fotos més petites.
Són fotos dels guanyadors i guanyadores.
Te n'anava a dir que les que són en gran és perquè són
la dels guanyadors.
El concurs té vàries medalles d'or,
perquè té vàries entitats que es patrocinen.
La medalla d'or de la PSA,
de la FIA, de la Federació Catalana,
de la Confederació Espanyola...
Cada un d'aquells estaments tenen una medalla d'or,
una de plata, una de bronsa...
I és el que posem allà, els guanyadors.
Hi haurà, com sempre, les categories
de fotografies en blanc i negre,
fotografies en color...
I el tema concret que era l'aigua.
Cada any hi ha dos calaix de sastre,
blanc i negre i color,
i després hi ha la fotografia del tema específic
que cada any ho canviem.
Són molt bones, però creiem tots
en l'àmbit fotogràfic que des de la pandèmia cap aquí
hi ha molts fotògrafs que no tenen fons d'armari.
El fotògraf anem fent fotos,
anem a exposicions, fem sortides,
fem xutins,
són sessions d'estudi,
i jo crec que durant la pandèmia uns s'han retirat.
Ja veig que hi ha molts noms que no continuen sortint.
S'ha incorporat molta gent nova,
però aquesta gent nova no té fons d'armari.
El major part de concursos hem punxat una mica.
Per exemple,
hem estat a 152 participants
en les 1.600 fotografies.
Tenim en compte que arribem a les 3.500 habitualment.
En 3.000, 3.500.
Hem estat una mica per sobre de la meitat de participació.
Un concurs referent a l'Estat, que és el Torretas,
que té més de 40 anys,
com nosaltres,
ha tingut quatre menys que nosaltres.
I és un concurs que porta 42 o 43 anys.
Això vol dir que s'està movent alguna cosa,
s'està incorporant gent nova
i crec que no tenim prou fotos.
I no pot ser, Víctor, que també tot el tema de la intel·ligència artificial
de generar continguts i inclús imatges
amb aquest tipus d'intel·ligència també desmotivi la professió?
No, jo crec que no,
perquè s'està gestionant a nivell d'entitats,
d'entitats de federacions, bastant bé.
Ens ha pigut diferenciar entre el que és una imatge
i el que és una fotografia.
Jo soc membre de la Junta de la Confederació Espanyola de Fotografies,
abans era el tresorer,
ara soc el responsable d'imatges i publicacions.
Nosaltres el que hem fet és crear una secció específica
per a la intel·ligència artificial.
No reneguem de la intel·ligència artificial, perquè és una imatge.
El que passa és que si parlem d'un concurs fotogràfic,
la base de la fotografia ha de ser fotogràfica.
No ens posarem si li has posat una gavina
o l'hi has fet o l'hi has posat,
perquè això ho puc fer igualment amb intel·ligència
que sense intel·ligència.
Es demana la manipulació que no sigui brutal
per a la foto original,
però hi hem creat una secció específica només per allà.
No té sentit que un que ha fet una fotografia
la presenti una secció que no hi hagi.
Més que de desqualificatges.
Parlem d'altres exposicions que també hi haurà
en aquest juny fotogràfic, Víctor,
per exemple, estic veient que també hi ha una de
Leó Vandro Cubillas.
És soci de la agrupació,
que aquest any, ahir vam saber que per segon any consecutiu,
ha guanyat la secció de bodegó
de la Federació Catalana Fotografiada.
Molts de nosaltres participem cada any
en la lliga de la Federació Catalana
i en la lliga de la Confederació Espanyola.
Les lligues aquestes tenen seccions,
una secció general que, entre tot,
vols enviar-la a bodegón o a natura,
a arquitectura.
Tu envies la foto, al general, però a més participes
en una subsecció, que seria bodegón.
Leandro, aquest any, per segon any consecutiu,
ha guanyat aquesta secció.
No ho sé, però quina il·lusió!
Tornar a guanyar per segon any.
Nosaltres, com a entitat, l'any passat vam quedar
en la lliga de la Federació Espanyola.
Jo crec que són les 100 entitats que participen en aquesta lliga.
L'any passat vam quedar tercer i aquest any hem quedat setè.
Està bé.
Està dintre del top 10, dintre del rànquing.
A part d'exposicions, Víctor,
també duren el juny fotogràfic,
es duen a terme diferents activitats o tallers.
Quina és la voluntat també
d'experiències per a la gent?
No sé si és per gent només associada,
per gent que no té cap idea de fotografia o sí.
Està obert el tomb.
Tot el que fem, primer, intentem no encaixillar-nos.
Intentem que el fotògraf sigui una mica tot terreny
i que, una vegada, ell hagi tocat
diversos temes, i bé, m'agrada aquest.
Però no d'entrada, no, jo només faré retrat.
Potser no has provat natura, no has provat macro,
no has provat fotos d'estudi,
aquest d'Esteban Punk, no ho sé.
Has de pensar, quan t'hagis tocat quatre temes estils,
a mi el que més m'agrada és la bodega,
ser encantat de la vida, però has de tenir un ventall
d'opcions per poder triar i poder formar-te.
Nosaltres intentem això i tot el que fem
està obert a tothom.
Fem diferència de diners,
per exemple, el que farem aquí el dia 8
a Can Ginyasta, que és la sessió d'estudi
amb persones, models,
que venen amb una estètica Esteban Punk.
L'estètica Esteban Punk és una barreja
entre l'estil Julio Berne i futurista.
Si mirem les fotos,
són algunes d'aquestes disfresses,
que són vestits molt ben creats,
són espectaculars.
Els artil·lusos que fan,
els barrets, les pistoles, els fusells...
Són gent a munt inventiva.
Encara no m'han assegurat quants tindrem.
Tindrem un mínim de sis models i un màxim de deu.
I una mica farem servir Can Ginyasta,
les sales de Can Ginyasta, la porta de Can Ginyasta...
Són llocs que busquen postos emblemàtics,
un fondo d'estudi negre...
Busquen un lloc on la foto directament
surti una mica maco, una mica...
colonial.
Can Ginyasta sempre està molt bé
i ho farem aquí a Can Ginyasta.
Està obert, per exemple, el cos d'això serà 20 euros.
El soci de l'agrupació fotogràfica.
El cost de la Federació Catalana o de la Confederació Espanyola
seran 30 euros.
I si no ets soci de cap lloc, seran 40 euros.
Tenint en compte que pagar aquests diners sembla diners,
però si tens a la base deu models
per anar fotografiant tot un matí, és un luxe.
Home, total i absolut.
Gent amb diferent indumentari.
No és atractiu.
I tant, canviarà el lloc i canviarà el model.
No serà el mateix model amb una finestra,
el mateix model amb una porta, el mateix model amb una...
No, a cada lloc tindrem un model diferent
o una parella de models.
Això serà el dia 8 de juny.
Després, no podem comentar-ho tot,
però alguna altra activitat o taller?
Víctor, així destacat que hi ha.
Tenirem a Sant Sadorní de la Noia,
al voltant d'aquí, amb un fotògraf de natura
i amb un cetrero.
Autèntic, autèntic.
També tenim la presentació del llibre
del Francesc Fàbregas,
aquest llibre de Buses Printings, 1981.
El 18 de juny.
I tenim una sortida a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Aquesta és més formativa,
és anar a visitar la secció fotogràfica de l'Arxiu,
que ens ensenyin les fotos de fotògrafs catalans
de tota l'època, de totes les èpoques.
I com guarden aquest material?
Com conserven aquest material?
Avui dia és fàcil, tens l'ordinador i això no es fa malbé,
però com que tinguis una fotografia impresa amb paper
i no el tinguis a la humitat necessària,
no s'han de conservar bé
i suposo que allà també ho deuen explicar.
És més idàctica aquesta.
I tenim també una que és la fotografia de fototrampeo,
que és molt xula, col·loquem càmeres i quan el lucell passa,
la màquina se dispara i ens explicaran com es fa això.
Que xulo.
Aquesta més és gratuïta,
és oberta a tothom, gratuïta, no fa falta inscripció
i hem d'explicar-nos com es fa això.
Molt bé.
Víctor, ha estat un plaer tenir-te aquí.
Ens hem fet una idea del que ens espera en aquest juny fotogràfic.
El dimecres aquí a inauguració al Jardins de Can Gynastam.
Dos quarts de nou.
I res, tothom està convidant, no?
Convida tothom que vingui, sobretot que vinguin els fotografiats,
els models i esteu convidats a una copa de cava
i a les xarxes.
Fantàstic, Víctor. Que vagi bé, una abraçada.
Igualment, fins ara.