Ara mateix són les 10 i 17 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Avui som dimecres, 18 de juny, i farem ara mateix l'entrevista d'actualitat amb l'alcalde d'aquí del poble, en Joan Bassaganyes,
per tractar, doncs, això, els temes de l'actualitat, i també inclourem les preguntes que li ha fet la ciutadania,
que li ha deixat a les xarxes socials, a l'espai, doncs, anomenat l'alcalde Respon.
Molt bon dia, alcalde.
Molt bon dia.
Anirem resolent algunes d'aquestes preguntes a mesura que també vagin sortint els diferents temes que anem tractant.
I comencem per la nova etapa urbanística del sector de la carretera Rai Al Torre Blanca.
S'hi farà una zona residencial, comercial, amb 586 habitatges, 169 dels quals de protecció oficial.
Quina planificació s'està fent d'aquest nou futur àmbit urbà, no? Com serà?
Bé, doncs, primer de tot recordar que aquest és sostre, o sigui, edificabilitat,
que originàriament s'havia de construir a la Vall de Sant Jús,
i fruit d'un conveni que es va signar amb els propietaris de la Vall de Sant Jús,
aquella edificabilitat es va traslladar en aquest sector de la carretera Rai Al,
en un lloc que entenem que per mobilitat i per temes d'impacte paisatgístic i impacte natural
és molt més adequat.
Aquest conveni el que contemplava per aquest sector específicament és que en aquells moments es va fer
amb l'obligació per part dels promotors d'haver de destinar un 30% dels habitatges a protecció oficial
i fruit de les bones negociacions que va dur a terme l'Ajuntament en aquell moment,
no només aconseguim el 30% d'habitatge de protecció oficial, sinó que, a més a més,
el rebrem ja construït, de manera que tenim un notable estalvi a nivell de despeses per part de l'administració.
I això també ens permetrà, com que no ens haurem d'endeutar per construir aquests habitatges,
a poder, destinant a alguns d'aquests col·lectius amb necessitats específiques,
que segurament ni tan sols poden arribar als mínims que demana la protecció oficial
i, a la vegada, també ens permetrà donar resposta a moltes necessitats d'habitatge
que tenen persones de Sant Joan, de Sant Jus, especialment persones joves.
Però es conformarà com si fos un nou barri, a l'estil, per exemple, de Matruí?
Sí, serà un nou barri amb equipaments, amb zones verdes.
Evidentment, és un barri que tindrà davant els miralls,
per tant, constituirà les dues urbanitzacions un sol barri
i la idea és que pugui haver-hi un centre veïnal en un d'aquests edificis d'aquest sector
i que també hi hagi uns espais públics comuns per aquesta població
que o bé ja viu als edificis dels Miralls o bé anirà a viure en aquest barri en un futur de dos, tres anys.
Com garantirà l'Ajuntament que aquest nou desenvolupament no també pugui contribuir
a millorar l'accés a l'habitatge per a la ciutadania?
És a dir, qui podrà accedir a aquests pisos?
Hi podrà accedir, doncs, les bases encara no estan aprovades,
però aniran en consonància amb el que ja han estat altres promocions d'habitatge de protecció oficial.
A Sant Just acostumem a demanar, primer de tot,
que les persones sol·licitants estiguin inscrites en el registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial,
que és un registre únic a tot Catalunya, que depèn de la Generalitat de Catalunya.
En aquests moments la inscripció es pot fer al Consell Comarcal del Baix Obregat,
a l'oficina d'habitatge que ja hi ha ubicada,
i les persones que formen part d'aquest registre
i que estan en condicions d'optar a habitatges de protecció oficial
és perquè són persones que tenen uns ingressos mínims,
que garanteixes que poden pagar un mínim de lloguer,
i també tenen uns ingressos màxims,
és per dirigir-se a col·lectius que segurament tenen més dificultats
per accedir a habitatges del mercat privat,
i en canvi en preus més baixos, com són els de protecció oficial, sí que poden optar.
Aquest control l'exerceix directament,
aquest filtre l'exerceix directament la Generalitat de Catalunya,
però a més a més després hi ha un segon filtre,
que és el que fem a l'Ajuntament,
a través de la nostra empresa municipal,
però Munsa, que és qui gestionarà aquests habitatges,
a garantir que totes les persones que han estat adjudicatàries,
o que volen ser adjudicatàries,
doncs compleixen amb els requisits que marca la llei d'habitatge,
que són aquests ingressos mínims i aquests ingressos màxims.
I a més a més, també establim un empadronament mínim a Sant Just,
de tres anys,
i també, o bé, que una persona pugui optar havent treballat cinc anys
en el nostre municipi.
Entenem que també s'han de donar oportunitats
a aquelles persones que treballen a Sant Just i volen venir a viure-hi, no?
I els preus dels pisos que són de venda lliure,
que no són d'HPO, els posa el promotor?
Sí, aquí sí que l'administració no hi pot intervenir.
Sí que és veritat que els habitatges,
els que són de venda, no hi ha cap mena de regulació,
els que són de lloguer, sí que ja hi ha uns topais a nivell de lloguer
que els marca l'Estat i la Generalitat de Catalunya
i llavors aquí sí que hi ha aquest marc regulador, no?
Però en el cas dels habitatges de venda,
pels quals em preguntaves, aquest sí que el preu el posa el promotor.
Hi ha una pregunta en referència a aquest tema
i un veí que pregunta que per què és tan difícil
fer un local habitatge,
que per què no s'havitzen les normatives
perquè els fills es puguin quedar a viure al poble
i diu que hi ha locals buits a Punta Pala
i que està clar que els negocis no funcionen
i, bueno, si es podria fer aquesta...
Sí, a veure, actualment hi ha locals
que es poden passar habitatge,
de fet, uns quants així ho estan fent,
no fa pas massa, crec que va ser l'última junta de govern local,
es va aprovar un canvi d'ús d'un local comercial
del carrer Generalitat de Catalunya
que passarà a ser un habitatge.
Això es pot fer actualment si...
Un tema tècnicament és complicat d'explicar
però és si la densitat de l'edifici no està esgotada.
Si la densitat està esgotada, a dia d'avui no es pot
però estem treballant amb una modificació de planejament
que permeti que, exceptuant en alguns eixos comercials
en els quals volem preservar que els locals es destinin a comerç
i no pas es converteixin tots en habitatge,
exceptuant en aquests eixos que marcarem,
doncs en la resta de llocs, inclús si l'edifici ha esgotat la densitat,
es podrà destinar al local habitatge
sempre que sigui habitatge de protecció oficial.
Per tant, d'aquesta manera,
segurament no seran molts casos,
però sí que hi haurà una possibilitat més
per poder facilitar habitatge assequible
a les persones que ho necessiten.
Aquesta és una modificació de planejament
que espero que aprovem inicialment durant aquest any
i que pugui ser una realitat d'aquí uns 12 mesos.
Vinga, anem al pla urbanístic de la Bonaigua
perquè ara ha fet un any, a finals del maig del 24,
de fet, la Plataforma Cívica Salvem la Vall
va convocar la manifestació de Sant Just
en contra del pla urbanístic.
200 manifestants, més o menys,
em anaven tirar enrere el projecte
i la desclassificació del sol com a urbanitzable.
A dia d'avui, en quin punt està la proposta d'urbanització?
Sí, jo crec que estem ja en un punt
en què el projecte comença a ser molt madur.
Fruit d'aquelles crítiques que va haver-hi
a la presentació de l'avantprojecte,
de pla parcial que es va fer ara fa dos anys i mig aproximadament,
és a l'Ajuntament. Hem recollit algunes de les crítiques
que es van fer a aquell avantprojecte,
no totes, però sí unes quantes,
i hem acabat elaborant una proposta
que a dia d'avui encara no està tancada,
però que més o menys ja s'intueix bastant per on pot anar,
que consistirà en reduir més de la meitat
l'edificabilitat a l'entorn de la bona aigua,
s'amplia a l'àmbit,
de manera que no es concentra tota l'edificació
a sota de la plana pedrosa,
que era la proposta que hi havia en aquell avantprojecte,
i, a més a més, s'incorpora molta protecció oficial.
Una part d'aquesta protecció oficial
anirà en aquest entorn de la bona aigua
i una altra anirà a la carretera reial
a la Cruïa amb Sant Feliu i Sant Joan d'Espí,
allà al costat de la parada del tramvia.
Per tant, tots aquests canvis que estem proposant
crec que recuïen algunes de les peticions
que ens van fer persones que van participar en aquell procés,
insisteixo, no totes,
perquè aquesta opció més de màxims
que demanaven alguns dels opositors
al pla parcial de la bona aigua
implicava que l'Ajuntament havia d'assumir en solitari
tots els costos d'urbanització d'aquell entorn,
que s'ha de fer sí o sí,
perquè vull recordar que tant el complex de la bona aigua
com l'Institut es troben actualment en zona inundable
i, per tant, hem de fer obres importants
per poder solucionar aquest problema d'inundabilitat.
Estem parlant d'obres que poden estar
a l'entorn dels 9-10 milions d'euros.
L'Ajuntament no està en condicions
d'afrontar-les en solitari
i, a més a més,
fer aquesta aposta també suposaria
descapitalitzar-nos,
no només econòmicament,
sinó també amb possibilitats
de construir habitatge de protecció oficial
en un moment en què l'accés a l'habitatge
s'ha convertit en un dels grans reptes
que tenim tots els governs,
no només municipals,
sinó també autonòmics i generals i estatals.
En entrevistes anteriors
va explicar que l'Ajuntament
estava treballant en una proposta
de modificació del Pla General Metropolitana
a aquesta zona,
precisament és així?
És aquesta que t'estic explicant, sí.
En referència a aquest tema,
la plataforma cívica Salvem la Valla
ha fet també un parell de preguntes a Twitter,
dient que a l'abril es va anunciar
des del compte del PSC de Twitter
que es comunicaria la decisió
sobre aquesta urbanització a la Bona Aigua
i pregunten que per què no es publica
des del perfil institucional de l'Ajuntament?
Doncs perquè encara no està el document tancat.
El que farem és,
quan estigui el document tancat,
doncs l'explicarem públicament
com ha de ser
i ho farem a través dels canals institucionals
i espero que tota la pedagogia que fem per explicar-ho
després no es digui que estem fent propaganda
des de canals institucionals.
El projecte té una certa complexitat
a l'hora de ser explicat,
s'haurà d'explicar de manera gràfica i visual
i per tant això suposarà
que haurem d'explicar-ho bé
perquè ho pugui entendre tothom.
Això vol dir
que des de l'administració,
en aquest cas des de l'Ajuntament,
doncs haurem de destinar alguns recursos
a poder fer una explicació més pedagògica possible.
Preguntant que quan es farà aquest anunci?
Quan s'explicarà? Com serà?
Doncs jo crec que ens en anirem cap al mes de setembre,
més o menys.
La meva confiança, esperança,
és que ho puguem fer al mes de setembre.
Ho preguntaven perquè en el tuit del partit
deia
després de Setmana Santa
comunicarem la decisió que hem pres com a Ajuntament.
Sí, el que passa és que són temes complicats.
El que estem intentant fer
té una certa complexitat
a nivell urbanístic,
a nivell jurídic
i el que volem és que un cop
ho comuniquem
a la ciutadania
doncs ho fem amb la certesa
que el que plantegem es podrà fer.
Tenim pendent encara una reunió
amb la Direcció General d'Urbanisme.
Ja n'hem tingut anteriors
i veuen amb molt bons ulls aquesta proposta
però no farem res
fins que no tinguem
la llum verda definitiva
per part de la Generalitat de Catalunya.
Anem ara amb educació
perquè el 25 de juny
comença el període de matriculació
d'alumnes infantil, primària i secundària
preinscrits, ja en plaça assignada.
Sabem quantes matriculacions,
com ha anat aquest període
de preinscripcions
als centres aquí a escoles públics de Sant Just?
Bé, doncs no estem del tot contents
perquè la tendència a la baixa
que havíem tingut els últims anys
no només no s'ha revertit, sinó que es manté.
és un fet que ens preocupa
i que ara mateix posa una mica en qüestió
la segona línia del línia d'escola
que era un dels pilars d'aquest projecte educatiu,
projecte que es basava en dues línies,
es va poder complir amb l'I3 que ara s'acaba
però veiem complicat que es pugui complir
amb l'I3 del curs vinent.
Per tant, la resta d'escoles
ompliran les places,
en alguns casos a través de les segones opcions,
però en el cas de l'Institut d'Escola,
jo crec que o molt canviar en la període de matriculació
o és probable que perdem una línia
i aquesta notícia evidentment no ens alegra, ens preocupa.
Clar, perquè et va lligar tot el tema després, no?
Suposo de saber si el departament tria l'opció o no
de realment acabar construint l'edifici.
No només això, sinó que no volem tampoc
que s'enderreixi el trasllat a l'emplaçament definitiu,
que és el Mas Lluí.
Ara mateix, si l'Institut d'Escola
mantenia les dues línies,
doncs sabíem que d'aquí a tres cursos,
sí o sí, per manca d'espai
al solar del carrer Narcís Montoriol,
l'Institut d'Escola s'havia de traslladar el Mas Lluí.
Si en comptes de dues línies passem a una línia,
doncs la Generalitat de Catalunya,
el Departament d'Ensenyament,
pot tenir la temptació d'allargar un o dos anys
aquest trasllat a l'emplaçament definitiu,
que és on volem i on creiem que ha d'estar
l'Institut d'Escola, que és el barri del Mas Lluí.
Vinga, i anem a parlar també de les escoles
bressols municipals, que aquestes sí que depenen
de l'administració d'aquí, de Pública de Sant Just,
de l'Ajuntament.
La setmana passada es va fer el sorteig del número
de desempat per les matriculacions.
Han quedat moltes famílies fora?
N'han quedat algunes a Lactants,
que és on tenim el rati més baix,
de només vuit alumnes per aula,
i algunes a I1, en canvi a I2 han sobrat alguna plaça.
Veurem ara com acaba quedant,
perquè una cosa és el que passa en el sorteig
i una altra, al final, les famílies acaben entrant.
Però bé, no és que hagi quedat molta, molta gent a fora.
Vull dir, creiem que tenim unes escoles bressol
relativament ben dimensionades,
sobretot si tenim en compte que l'expectativa
en els propers anys és de,
si es manté aquesta reducció de la natalitat,
és que el nombre de nens, d'infants, en aquest cas,
doncs vagi disminuint.
Hi ha un parell de preguntes en relació a les escoles bressol.
Una d'elles diu,
un any més ens trobem amb el doble de preinscripcions,
que places disponibles a les escoles bressol.
Hi ha algun pla per solucionar la situació
de l'oferta pública de cara al curs vinent?
Hi posen d'exemple a Sant Feliu,
que al veure l'increment de la demanda,
ells han augmentat l'oferta per fer-hi front.
I diu, pot fer Sant Jus el mateix
o hem de seguir anant a pobles veïns?
No, a Sant Jus no augmentarem l'oferta d'escoles bressol.
Creiem que dues escoles bressol
és la dimensió correcta.
és veritat que de cara al curs vinent
intentarem també aquest curs,
però és més complicat.
Es poden modificar el nombre de cursos
dins de les escoles,
però nosaltres creiem que en dues escoles bressol
Sant Jus està en uns nivells correctes,
sobretot amb aquesta previsió
que la natalitat d'aquí un temps baixi.
L'altra pregunta en referència també a les escoles bressol.
Diuen si des de l'Ajuntament es preveu alguna subvenció
o ajuda a les famílies que s'han quedat sense opció.
No, no preveiem aquesta opció, no.
Vinga, parlem ara de mobilitat, no?
Avanços pel que fa també a la connexió dels municipis
de l'àrea metropolitana del Baix Llobregat i Barcelona.
M'hem sabut, bé, tothom ja sap, eh,
perquè també s'ha sortit als mitjans,
que el juliol s'obrirà el nou carril bus
que va per la B23 sentit Barcelona
i a Sant Jus ho notarem, si més no, amb l'X30.
Sí, esperem que sigui una millora
per una línia que és l'X30
que no està acabant de funcionar del tot bé
en aquests darrers sis mesos
i el que sí que es preveu és
que amb aquesta nova infraestructura
el temps per arribar a Barcelona
doncs és a Sant Jus pot reduir entre 5 i 7 minuts
que això en hora punta és
i en hora avall també és una xifra important.
Què ha de passar perquè funcioni bé l'X30?
Doncs ara mateix en l'X30
hi ha un conflicte laboral latent.
properament hi ha una...
un jutjat de Barcelona, un jutjat laboral
doncs ha de dictaminar una resolució
respecte a aquest conflicte laboral
que mantenen els treballadors de Moventis
i l'empresa
i ha de posar sobre la taula
una solució a aquest conflicte
i esperem que si soluciona aquest conflicte laboral
doncs aquesta línia
torni a funcionar bé
perquè era una línia
que abans el canvi d'operador
funcionava molt bé
i és una línia molt utilitzada
i que la veritat és que ens preocupa molt
que cada cop doncs
veiem que van passant les setmanes
i que els problemes no s'acaben de resoldre.
És una situació una mica complicada
perquè si bé el servei no funciona bé
no funciona prou malament
com perquè l'àrea metropolitana
que és l'òrgan gestor d'aquest servei
doncs puguin posar sancions
en aquest cas a Moventis
que és l'empresa que gestiona aquesta línia.
Estem amb un índex de puntualitat
superiors al 74%
i amb aquests indicadors
no existeixen unes xifres prou dolentes
com per poder iniciar un procediment sancionador
que en última instància pot acabar
amb una resolució del contracte.
En una altra línia,
a l'Hospitalet,
com que l'índex de puntualitat
és molt més baix que aquí,
sí que l'àrea metropolitana
ha iniciat un expedient sancionador
que té la pinta
que pot acabar amb una resolució del contracte,
però no és el cas de l'X30.
Jo em preguntes també en relació al JustRAM.
Per exemple,
per què el JustRAM no puja a Maslluir?
Ens donaria opció d'arribar a l'escola Can Ego?
Doncs perquè no pot arribar a tot arreu.
El JustRAM és un bus
que cobreix necessitats
que no cobreixen altres línies
i en el moment en què es va crear el JustRAM
doncs precisament
va fer que molta gent
de diferents barris de Sant Just
poguessin anar al Brogi
perquè l'arribada al Brogi
amb autobús
no era possible.
Afortunadament,
actualment hi ha fins a tres línies
d'autobús que arriben al Brogi.
una deies és a l'X30,
les altres són a l'L21 i a l'E77,
línies que tenim des de fa menys de dos anys.
I per tant, ara,
un cop la cobertura amb el Brogi
la tenim ben resolta,
hem de cobrir l'altre problema
que tenim a Sant Just
a nivell de mobilitat col·lectiva,
que és que la Miranda
és l'únic barri de Sant Just
que no està connectat
amb cap estació de transport
d'alta capacitat.
Entenent que són transports d'alta capacitat
el tren, el trenvia
i el metro.
Ara mateix la Miranda
és l'únic barri
que no té aquesta comunicació
amb una estació
de transport d'alta capacitat
i per tant entenem
que el Just Trump
ha de cobrir aquesta necessitat.
Un cop
el Just Trump
ha de cobrir,
ha de comunicar
la Miranda
amb el pont d'Esplugues,
que és on hi ha
les tres línies de tramvia,
el recorregut
que ens queda
doncs l'hem de centrar
a comunicar
els principals equipaments
que tenim
perquè també és
el Just Trump
l'equipament,
el Just Trump
és el bus
que cobreix
les demandes,
la comunicació
de la Miranda
amb la resta del municipi
i això impedeix
que pugui arribar
fins al barri
del Mas i Lleu.
Una persona
diu
què passarà
amb el Just Trump,
quin serà
el seu recorregut,
els conductors
saben que no arribaran
a l'hospital
i arriben al pont d'Esplugues
però no saben res
del recorregut.
Diu
hi ha una cosa
que no entenc,
deixa d'arribar
el Brogi
perquè hi ha autobusos
que arriben
però al pont d'Esplugues
hi arriben més.
Suposo que
no va tenir en compte
potser la connexió
amb la Miranda,
no?
No des de la Miranda
Sant Just.
O sigui,
aquí l'objectiu
és cobrir
amb transport públic
l'únic barri,
cobrir la demanda
que hi ha
en l'únic barri
de Sant Just,
és la Miranda
de Sant Just,
que no té
connexió directa
amb cap estació
de alta capacitat,
de transport públic
d'alta capacitat.
Bé,
doncs,
ens hauria agradat
que hagués pogut
arribar
fins a la
zona universitària,
com arriba
el Just Metro,
però per quilometratges
i per nombre
de busos
que tenim
en el contracte
d'aquesta línia
no podíem
arribar-hi
i
arribem
al pont d'Esplugues
que ja és
un salt qualitatiu
important
amb l'objectiu
de cara
al proper contracte
que serà
el 2028
de poder
cobrir
altres necessitats
com per exemple
el complex esportiu
de la bona aigua
o bé
intentar estirar
una mica més
aquesta línia
i fer-la arribar
fins a Barcelona.
Tot això
s'ha d'encavir
dins el nou contracte
que serà vigent
a partir del 2028.
Una altra persona
comenta
que des de la residència
Vitàlia al Brogi
cal fer transport.
Des de la residència
Vitàlia
al Brogi
hi ha
quatre transports públics
per anar-hi.
Hi ha el tram,
hi ha l'L21,
l'L77
i l'X30.
Hi ha una parada
davant de la Torre de l'Areu
que està
no sé
a 30 metres
d'Itàlia
per tant
són dos equipaments
precisament
que estan
molt ben coberts
amb transport públic.
Pel que fa a mobilitat
sortint del recorregut
del Justram
ara que hi ha hagut
aquests canvis
també es parla
de les entrades
i sortides
al barri de Maslluí
em pregunten
que per quan
un canvi d'entrada
i sortida
de vehicles
també una altra persona
diu que la situació
doncs en el barri de Maslluí
a hores punta
és preocupant
que els cotxes
que intenten sortir
dels pàrquings
del passeig de Maslluí
cada matí
o tarden
han de vigilar
la sortida
del pàrquing
perquè no hi ha
visibilitat
del carril
en fi
problemes
de circulació
en general
en aquest cas
que no hi ha
visibilitat
doncs el que s'ha de fer
és posar un mirall
per a la sortida
i després
sobre
la circulació
és que
al barri
de Maslluí
viu la gent
que hi viu
i el que es pot fer
és millorar
el transport públic
a partir de l'any
2026
l'X30
que és l'autobús
que va
al Maslluí
doncs ampliarà
la seva capacitat
amb sis autobusos
articulats
i a més a més
arribarà fins
a l'estació
de Renfe
de
Sant Feliu
així que
hi haurà més persones
que podran fer
el pas
del vehicle privat
al vehicle públic
hi ha gent
que no podran fer-ho
aquesta gent
doncs
evidentment
en hora punta
al barri
de Maslluí
té
un índex
d'ocupació
de l'espai públic
dels vials
perdona
del 90%
que és un índex alt
però
és que justament
l'índex més alt
la situa
en el punt
de sortida
i per aquest punt
és per on han de sortir
tots els veïns
del Maslluí
l'alternativa
que tenen
és anar
per
Sant Feliu
però després
la volta
que han de fer
és molt més llarga
estem a meitat
de legislatura
el 2023
van haver compromisos
en tirar endavant
grans projectes
obres
equipaments
que certament
a mitjans de mandat
veiem que van
en retard
quines són
les previsions
d'aquí el 2027
amb alguns
d'aquests projectes
que estan
ara per ara
encallats
són projectes
a Taneu
el teatre
el centre cívic
de veïns
el teatre Taneu
per exemple
jo crec que en aquesta
propera junta de govern
ja aprovarem
el projecte
modificat
i la idea és que puguin
començar les obres
aquest mateix any
centre social de veïns
o leig
aquesta junta de govern
també aprovarem
definitivament
el projecte
de manera que
el mes de juliol
podrem començar
la licitació
també el mes de juliol
farem la licitació
de les obres
de climatització
del complex
de la bona aigua
amb la idea
que les obres
es puguin fer
el mes d'octubre
el mes de setembre
octubre
començaran
les promocions
d'habitatge
de jocs juvenívols
i del segon mil·lenari
al carrer Generalitat
de Catalunya
el 25 de juny
o sigui
ja
la setmana que ve
començaran les obres
del tram inicial
del corredor verd
entre
entre la carretera
Reial
i
el carrer
Ponce de León
les obres
de la pista
poliesportiva
ja han començat
jo crec que
la gran majoria
d'obres
que les quals
ens vam comprometre
o bé
ja han començat
o bé
estan a punt
de començar
començaran
durant aquest any
penseu que
hem hagut de fer front
a un increment
de preus
molt important
fruit de la guerra
d'Ucraïna
i de la inflació
que va
provocar
aquests
increments
ens han obligat
a revisar
molts dels projectes
perquè
en alguns casos
es van començar
les obres
i només començades
es va veure
que eren inviables
i
per tant
hem hagut
de fer
un esforç
molt
molt gran
per
refer
aquests projectes
per buscar
el finançament
i per poder-los tirar endavant
tal com ens havíem
compromès
jo crec que
d'obres
que estaven
en el pacte
de govern
que no es podran
executar
n'hi ha dues
una és
la
plaça
la Pau
i l'altra
és el carrer
de la Plana Pedrosa
però la resta
d'obres
a les quals
ens havíem compromès
jo crec que es podran
executar totes
també
properament
començaran les obres
de construcció
d'un col·lector
al carrer Riera
Ens pregunten
també
per les obres
de la Masia
de Can Freixas
Les obres
de la Masia
de Can Freixas
van avançant
s'ha hagut de fer
un modificat
del projecte
perquè es va veure
que la
que l'estructura
que la fonamentació
era
més deficitària
del que es preveia
en projecte
s'ha hagut de fer
uns
s'han hagut de recalcular
els fonaments
però
l'obra
continua
i evidentment
no s'acabarà
la Masia
aquest any
ni aquest mandat
però sí que
es podrà deixar
en millors condicions
del que estava
és una obra
que requerirà
un esforç inversor
continuat
en els anys
i que segurament
serà durant el proper
mandat
que es podrà
dur a terme
Parlem ara també
també s'ha fet
la segona
Bressol
ja la gent se n'oblida
però l'escola
Bressol
La Mainada
la vam acabar
no fa massa
per tant
Déu-n'hi-do
les obres
que s'han fet
també aquí
afegiríem
obres en espai públic
que ja s'han executat
les que s'estan fent
i les que començaran
properament
Parlem també
de les campanyes preventives
de control de plagues
suposo que
en el mes de maig
que és quan normalment
s'han fan
ja s'han acabat
ja s'han fet
tot i així
hi ha veïns
que per exemple
també tenen
algun neguit
pregunten
mesures adicionals
que s'hagin pres
per evitar
plagues
de mosquits
per exemple
a veure
aquí
l'Ajuntament
el que
el que ens trobem
és que
on podem actuar
més
és en el
en el cas
dels
els emburnals
els emburnals
són focus
de problemàtiques
aleshores
tenim dues solucions
o posar sifons
o no posar-los
si posem sifons
el que
el que provoquem
és que
és més difícil
que surtin
les peneroles
també les rates
però en contrapartida
és molt més fàcil
que s'estanqui
l'aigua
i per tant
puguin haver-hi
focus
de mosquits
si traiem
els sifons
com
durant molt
de temps
es van anar
traient els sifons
perquè
quan va venir
el mosquit tigre
generava focus
de mosquit tigre
que després
provocava molèsties
doncs
el que passa
és que després
les peneroles
surten
amb molta més facilitat
el que
el que podem fer
és
quan es detecta
un problema
doncs
que se'ns avisi
si el problema
té l'origen
a l'espai públic
nosaltres tenim
un servei
contractat
que actuem
amb immediatesa
jo crec
que amb un màxim
de 72 hores
i el que fem
és desinfectar
el focus
origen
d'aquest problema
és un servei
que és gratuït
que funciona bé
i que
no soluciona
el 100%
del problema
però el redueix
notablement
continuem
amb via pública
l'últim tema
abans de tractar
un parell
de preguntes
més
que ens ha deixat
la gent
pel que fa
a la via pública
incivisme
es continua veient
amb els propietaris
de gossos
que no recullen
excrements
la gent d'aquí
també de Sant Just
és sensible
en aquest tema
es farà properament
alguna campanya
per agafar més consciència?
Mira
les campanyes
jo soc molt crític
no crec
que serveixin
de molt
el que farem
i de fet
en el ple
de la setmana que ve
aprovarem
amb una modificació
d'ordenança
de manera inicial
és introduir
el sistema
de l'ADN
per
tots els gossos
de Sant Just
s'hauran de
hauran de
donar una mostra
d'ADN
dels seus
propietaris
dels gossos
hauran d'aportar-nos
una mostra
a través dels veterinaris
de l'ADN
del gos
d'aquesta manera
contractarem
un servei
una empresa
que analitza
els excrements
i podrem saber
de qui són
els excrements
que no s'han recollit
aquest sistema
ja està implementat
a altres municipis
i funciona bé
els propietaris
dels gossos
els demanem
primer de tot
que tinguin el gos
sensat
si no ho fan
seran sancionats
en segon lloc
que
tinguin
l'ADN
que portin
l'ADN
del gos
si no ho fan
també seran sancionats
i en tercer terme
que recuïn els excrements
perquè si no ho fan
podrem saber
que no ho han fet
i per tant
també podran ser
sancionats
d'acord
és una modificació
d'ordenança
que té una triple apota
en primer lloc
actualitza
l'ordenança
que tenim
incorporant els canvis
que recull
la Lleida
Benestar Animal
que es va aprovar
fa un any
pel Congrés
dels Diputats
en segon lloc
endureix
el règim sancionador
per als propietaris
dels animals
que no sensen
els seus gossos
i que no
recullen els excrements
i en tercer lloc
introduïm
aquest tema
l'obligació
que portin
l'ADN
per
d'una manera
per totes
una vegada
per totes
poder
posar fi
a aquest problema
que tenim
que és
o posar fi no
però mitigar notablement
aquest problema
que tenim
des que
hi ha
malauradament
molts propietaris
de gossos
que no recullen
els excrements
de les seves mascotes
i això no ens ho podem
permetre
no és
una ordenança
en contra dels gossos
i tampoc
en contra
dels propietaris
cívics dels gossos
al contrari
és una
campanya
aquesta
o una ordenança
que el que pretén
és
que aquells
que no recullen
els excrements
per tant
aquells
que no compleixen
amb el seu deure
cívic
doncs
tinguem més elements
perquè puguin ser
sancionats
les últimes
tres preguntes
de la ciutadania
una
fan referència
a les quotes
d'estiu de la bona aigua
diu que el preu individual
i la suposada quota
parella
és del mateix import
diu
durant l'any
la situació complexa
és la mateixa
i la rebaixa
per tot el que implica
no és gran cosa
el concepte parella
sembla que dona per fet
el preu de dues persones
quan no és així
diu
quan hi haurà
una regulació
dels preus
i quina és la resposta
davant d'aquesta publicitat
enganyosa
titula
doncs
les conec
i em comprometo
que ho mirarem
no ho coneixia
i ho mirarem
entenc que fa referència
a les quotes
per utilitzar
la piscina exterior
en aquest cas
parla de les quotes
d'estiu
de la bona aigua
que el preu és el mateix
tant per al preu individual
com per la suposada
quota parella
o sigui
que la quota parella
és la suma
de dos individuals
aquí està el dubte
que són
que es veu que són
segons el que
diu el comentari
que és una publicitat
enganyosa
que no queda
doncs ja
ja ho mirarem
després també
una altra pregunta
sobre
les obertures
del contenit
de l'orgànica
diu que
en una entrevista
havia dit
que eren massa alt
el número d'obertures
però que ja no es podia canviar
perquè s'havia aprovat
el ple
diu en base
que es va fixar
aquest número
i va votar a favor
suposo
que s'hauria estudiat
un tema
que pot costar
tants diners
als ciutadans
i
com per adonar-se
uns mesos després
que no és correcte
diu
jo almenys obro el container
moltes més vegades
per evitar la taxa
sense tirar res
doncs es va fer
en base
a la
a la
a la
creença
que
les bosses
no poden
contenir
matèria orgànica
més de 3 dies
problemes
d'olors
d'insectes
de salut
etcètera
però és evident
que dins
dins d'aquests
de cada llarg
hi ha casuístiques
que no controlem
i per aquest motiu
doncs
hem decidit
doncs
reformular
de cara
a l'any
vinent
aquesta
ordenança
a vegades
ens equivoquem
quan ens equivoquem
doncs
hem de demanar
disculpes
i modificar
esmenar
els errors
que s'han comès
es va fer
amb aquesta lògica
de pensar
que no era bo
que hi haguessin
bosses
més de 3
matèria orgànica
dins de les bosses
més de 3 dies
i que per tant
era raonable
que cada 3 dies
la gent
anés buidant
llençant
la bossa orgànica
però
sembla ser
que hi ha molta gent
que no arriba
a aquests
promitjos
a mi mateix
també
a la meva família
ens va molt just
arribar-hi
i reciclem
i per tant
doncs
hem vist
que no estava
ben enfocada
que entren
en joc
moltes més
variables
que fa que
això ha de dir
que cada 3 dies
has de buidar
l'orgànica
perquè si no
tens
no es recomana
tenir més de 3 dies
orgànica
dins d'una bossa
doncs
que no és
l'única
variable
que s'ha de tenir
en compte
per tant
es canviaria
d'aquí a
uns mesos
o el proper any
es canviarà
el mes d'octubre
però entrarà
en vigor
el gener
de l'any que ve
penseu també
tot lo pasado
tot és molt fàcil
però penseu que estem
ens ha caigut
una normativa
que ve d'Europa
que s'ha traduït
en una llei
estatal
que et marca
unes directories
genèriques
i després
els ajuntaments
ens hem hagut
d'espavilar una mica
cadascú
pel nostre compte
doncs
intentant
definir
com
la part variable
com es podia
calcular
qui recicla
o no recicla
en base
al nombre
d'obertures
doncs
estem fent
un aprenentatge
evidentment
ara tenim
molta més informació
que la que teníem
fa un any
quan ens vam
començar a plantejar
com calculàvem
la part variable
i per tant
home
no ho sé
jo també demano
a la ciutadania
una mica
de comprensió
perquè estem
prenent decisions
una mica
cegues
no tenim
uns models
que ens hagin dit
mireu
si feu això
doncs
anirà bé
si feu això
no anirà bé
aquí cadascú
s'està espavilant
una mica
cada ajuntament
i jo crec
que si mireu
les notícies
veureu
que
en tots els municipis
doncs
com es diu
en castellà
Cuecenaves
i és una mica
perquè
tots estem
actuant una mica
així
a les palpentes
intentant buscar
fórmules
el més justes
possible
però sense tenir
uns models
determinats
que ens diguin
què funciona
i què no funciona
l'última pregunta
diu
només dos dels
sis refugis
climàtics
de Sant Just
estan oberts
el mes d'agost
limitant molt
les opcions
pel que ja apunta
un dels mesos
més calorosos
es preveu
alguna alternativa?
nosaltres
el que ens estem trobant
i t'ho dic
amb molta sinceritat
és que
no s'utilitzen
pràcticament
els refugis
climàtics
a tres anys
potser
sobretot al principi
quan es va
introduir el concepte
de refugi climàtic
se'n van
posar molts més
però després
la gent
tampoc
en feia ús
vull dir
sí
que va potser
també en funció
de l'ús
que s'ha vist
altres anys
tenir equipaments
oberts
tot l'agost
amb l'esforç
que això suposa
perquè no hi vagi
ningú
o perquè tinguin
un ús
molt reduït
no sé
si
paga la pena
en tenim dos
creiem que
està bé
si veiéssim
que hi ha
molta demanda
no tindríem
cap inconvenient
en ampliar
el nombre
de refugis
climàtics
però és que
l'experiència
dels darrers anys
ens demostra
que
som
poquíssims
poquíssims
comptats
els usuaris
que fan
les persones
que fan ús
dels refugis
climàtics
Alcalde
ho hem de deixar
aquí
en aquest punt
ja és l'hora
que passi
bona rebetlla
de Sant Joan
moltes gràcies
i res
ens tornem a trobar
aquí a l'emissora
a la propera
moltes gràcies
bona rebetlla
no