Música
Vinga va, que passen uns minuts de les 11 del matí.
Estem ja a la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
A punt de començar l'entrevista del dia,
connectem amb la convidada via telefònica,
ella és la Gina Harster, que és il·lustradora
i també muralista, Sant Justenca,
que ens acaba de deixar una estampa maquíssima
a un dels murs del Casal de Joves.
Hola, molt bon dia Gina.
Hola, molt bon dia.
Divendres 24 de novembre va quedar inaugurat
el mural del Casal de Joves dedicat a la violència de gènere.
Havia fet abans, Gina, alguna il·lustració
o algun mural dedicat a aquesta temàtica?
No, què va, el primer.
El primer, ostres.
I t'ha resultat difícil crear aquest mural,
aquest dibuix o fer art en general
per motius com aquest de la violència de gènere
que poden ser temes sensibles
i també punyents a la vegada?
Sí, és un tema que passa de moltes maneres.
També era difícil tractar-lo sense caure.
Jo al principi volia enfocar una mica més
des de la ràbia o des del dolor,
però vaig pensar que no,
que havia de buscar un tema més optimista.
Llavors, clar, es pot tractar d'un tema tan delicat
que costa una mica, bueno, que sigui,
no sé com dir-t'ho, que sigui representatiu,
però que no sigui ni molt trist tampoc,
que podria ser-ho, no hi ha cap problema.
En el meu cas, no volia que fos així,
o tampoc molt enfadat.
Llavors, és donar-li moltes voltes, és un tema complicat.
La gent pot veure el teu estil de dibuix
també en els teus comptes de les xarxes socials
i també podrà veure que la majoria de dibuixos,
malgrat que ens acabes de dir
que no havies tractat aquest tema,
la violència de gènere,
sí que són dibuixos on hi ha figures
amb siluetes de cossos despullats,
on, per exemple, les parts sexuals
no són cap impediment.
Hi ha alguna part reivindicativa
o alguna cosa que vulguis transmetre?
No, en els meus dibuixos vols dir en general?
Sí, sí, sí.
No, simplement l'estètica,
és bàsicament un tema estètic.
Jo funciono amb colors blancs,
bàsicament, com has pogut veure,
els meus dibuixos són molt...
perquè no vagi bé, bàsicament color blau,
és una cosa molt naïf, molt simple en forma i en composició,
i simplement en la composició m'encaixen els cossos nus,
m'encaixa de vegades un cert erotisme,
però tampoc...
No té cap...
Simplement vull dir, som com som,
i si faig persones en determinats espais,
els faig nus o nues,
i simplement és això, no és tan reivindicatiu.
És l'estil, no?
I com et va arribar, Gina, la proposta de fer
aquest mural del Casal de Joves dedicat al 25 de novembre?
Em va contactar directament el Guillem,
un dels treballadors,
i em va proposar això,
que no es treurien les idees i després treure...
I a mi em fa il·lusió perquè el Casal de Joves
al final és un espai on jo he viscut molt
i tinc molts records,
i poder pintar un lloc així em semblava bastant atractiu.
Ara el mur ja està acabat, però com s'ha anat fent?
Una mica com s'ha gestat, per dir-ho així?
Bé, s'havia de fer un taller col·laboratiu,
com t'he dit, al Casal de Joves,
i al final no va sortir,
però el que vam fer va ser...
Al mateix moment hi havia una dona que va donar el seu testimoni
de la violència que havia patit ella.
A través de l'escolta d'aquesta persona
vam treballar una mica les idees que ella havia dit.
Jo tinc un estil, sobretot aquí,
que és un estil molt còmic,
en el sentit, uns cossos molt desfigurats i tot,
però ella parlava molt que ella se'n va poder sortir
gràcies a la gent que la rodejava.
La gent que es va agafar totes les mans que va trobar...
Va ser com una narració del seu relac molt paulada, molt tranquil·la,
i a mi m'agrada molt això.
No s'entrenca tant en el dolor,
sinó en com n'havia pogut sortir i a què estava agraïda.
Llavors jo vaig fer una mica això.
Ella parlava molt.
Després el grup de dones crec que eren dones,
van fer uns dibuixos a través de la xerrada,
que jo també vaig agafar una altra cosa,
i llavors els dibuixos eren molt de negre.
Elles quan fan tallers no poden pujar amb el color negre.
I aleshores, per pintar-s'ho relàcticament,
vam poder utilitzar el negre, i és un color que va sortir molt.
Llavors jo sí que el volia incloure en el mural,
i és molt de negre, però no és un negre que sigui molt...
Tampoc és molt... no t'aboca tristesa, sinó és una altra cosa.
Molt bé. És a dir, que sí que s'hi veu el negre en el mural,
però que no és que vulgui semblar tristesa, com dius, sinó...
Bueno, el drama o la...
Al final el negre és un color que tu quan vols expressar emocions
des del dolor o des de la tristesa potser l'utilitzes més,
o des d'estar en una gàbia o des d'estar...
No et sabria dir, que estic pensant en els dibuixos que ells havien fet
i jo sí que vaig agafar això.
O sigui que et vas inspirar una mica en això que dius de dona i empresa
i també amb la xerrada que va fer la dona...
Jo he dit dona i empresa i no sé si eren elles,
les que van fer després del que ella va parlar
i després unes dones van fer els dibuixos inspirats en el relat.
Llavors sí, jo vaig agafar els dibuixos,
els vaig fer unes fotografies
i amb el relat que havia escoltat, més o menys, va sortir això una mica.
La idea de juntes, la força, que entre totes...
I una mica parlar d'això.
I el dia 24, el divendres, es va estrenar, per dir-ho així,
es va inaugurar el mural.
Com va ser aquesta inauguració? Et van ajudar a pintar-lo o...?
Sí, van venir i m'han ajudat sobretot amigues.
A mi no m'agrada que em mirin quan pinto
i soc molt insegura a l'hora de pintar.
Si puc pintar sol, ho prefereixo.
Millor.
Millor, sí. Si no hi ha ningú, millor.
Llavors que vingui gent és com... Ai!
Perquè a més la gent també és normal.
És normal fer alguna cosa a l'espai públic i la gent ho opina.
I jo, és que soc la inseguretat amb potes.
Aleshores, esclar, estic de nit pensant
que segur que no els agrada, segur que pensen.
Però no, al final el retorn és positiu
i jo penso que res pot agradar a tothom, tampoc.
Clar.
Com acostumes a treballar els murals, Inxina?
Ho dissenyes primer en petit i després ho passes en gran format?
Exacte, sí.
Sí, sí, agafo les mides del mur,
llavors les treballo en petit i després ho passo a...
Després hi ha molta matemàtica, també, en els murals.
Clar, suposo que sí.
Sí, sí, de per aquest quadre i tot.
Com que no són murals, tampoc molt grans,
hi ha gent que si no es fan com unes pautes, com unes senyals.
Jo, en aquest cas, no molt murals,
és una mica més treballant distàncies, convertint.
Si això és tal aquí, això aquí és tal, i ja.
I centrant-ho tot.
I, Inxina, on més podem veure murals teus aquí a Sant Just?
Doncs mira, fa poc em vaig fer un canigó,
no a l'escola, sinó com a la pista que hi ha al parc, exacte,
dels camps de coixinet.
Ah, molt bé, molt bé.
Una mica el mateix estil.
No fa tant que vol dir fa potser un parell de mesos o...?
Exacte.
I després hi ha el del cementiri, que és així, que és un altre estil,
perquè aquí també cada encàrrec a vegades et deixa un estil o un altre,
una cosa més rural, molt més...
Molt més d'acord amb el que és un cementiri.
Sí, òbviament, perquè tampoc.
No, clar, clar.
I quina altra hi ha?
Després vaig fer una, bueno, aquest és un que mira,
jo no m'atreveixo d'anar-lo a veure perquè és el primer, el mercat.
El mercat de Sant Just, ostres?
Aquest en fa, aquest no, aquest en fa molta vergonya.
Ah, uau, però a dins del mercat...
O sigui, fa bé, però és el primer que vaig fer i aleshores sempre...
Clar, és que un mural és una cosa per primer cop, però és que és molt gran.
Sí.
Però que està dins del mercat, a dins o...?
Sí, sí, sí.
I sempre impacta.
Bueno, però sempre hi ha una primera vegada.
Sempre hi ha una primera vegada.
Sí, superagraïda tenir la oportunitat de tenir una primera vegada en lloc tanxol, la veritat.
Clar, sí, sí, sí, i tant.
I després també pot ser que hi hagués un, que fessis una actuació
per l'any 2021 a Can Freixes?
Ah, bueno, però això no era... Sí, vam fer una lona.
Una lona.
Una lona ben picuda, sí.
Vale, vale.
Això sí que era un dibuix que era petit i ja el vam...
I es va imprimint gros i ja està.
Però sí, sí, per la inauguració, que va ser un dia també molt bonic.
I tens requisits a l'hora d'agafar certes feines?
No, jo tampoc.
Pensa que jo ara estic recent minici una mica.
Aleshores, a mi Sant Just m'agrada molt treballar,
però més aviat quan comença ets tu, que has d'anar darrere de la gent.
Jo el món del mural el conec molt poc,
però funciona molt per convocatòries,
una mica com t'has de presentar concursos, bàsicament,
fins que tens un nom i a partir d'aquí et truquen.
Llavors normalment la feina la fas tu primer per seguint
i després ja vindran ells.
T'agrada més la il·lustració en petit format, per dir-ho així,
o el mural?
Ai, m'agrada molt el mural,
però quan el faig sempre dic que no en faré mai més cap més.
Sempre acabo i dic que és l'últim, perquè és molta energia.
És que, en el sentit del final,
tot el que tu has d'abocar en un mur és molta energia.
Saps, en aquest cafè molt fred i molta calor,
i igual de les grades el canigó que és pintar el terra.
Pintar el terra és veure un càstig,
en el sentit que estàs tot el retojo pillit.
Però després el veus i queda xulo
i tot el que hi ha darrere una mica.
I, per exemple, il·lustracions teves,
n'hem vist a la portada del llibre dels desperfectes de l'escriptora.
Sí, també va ser la primera.
La Irene també es va treballar amb mi.
El Marcat i la Irene són les meves primeres vegades.
Sí, sí, sí.
Fa uns anys va publicar el llibre,
que de fet va tenir també un premi.
Sí, el premi documenta.
Sí, sí, sí.
I la portada és teva, també.
Com va ser aquella primera il·lustració?
Amb la Irene som amigues
i em va contactar ella directament i ja està.
Sí, sí, però bueno, que sigui un llibre premiat
i que la primera impressió sigui el teu dibuix,
la teva il·lustració és forta.
Sí, sí, també fa partit.
A vegades el veig i és guai, però suposo que és normal.
I a tu quan és el primer encàrrec que tens,
així com tu mires tot més.
I crec que l'any passat, també, aquí a Ralludes Bern,
et van fer una entrevista per il·lustrar el llibre
La sanfa castells, els castellers d'esplugues.
Exacte.
Sí, no, van sortint cosetes, es va activant,
una mica una carrera a fons, això de la il·lustració.
Jo he anat a veure València ara per especialitzar-me en il·lustració
i ara estic aprenent altres com funciona aquest món.
Molt bé.
Doncs Gina, moltes gràcies per connectar-te avui
a Ralludes Bern.
Que vagi molt bé el dia i la setmana i fins la propera.
Perfecte, fins la propera.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.