una novel·la per explicar tot això, no?
I ara, els esports, amb el Sergi Andreu.
Participació dels equips catalans de primera divisió,
el Barça d'Espanyol i el Girona,
més a més d'altres institucions esportives del país,
en els actes de la diada, com ja és tradicional.
El Barça i l'Espanyol han fet la tradicional ofrena,
el monument de Rafael Casanova a Barcelona.
El Barça no ha volgut vendre jugadors
per mantenir així el nivell de la plantilla,
segons va explicar ahir el director esportiu,
Blaurana, Deku, en declaracions a la plataforma Barça One.
Deku, satisfeta amb la confecció de l'actual plantilla,
la veu i la considera equilibrada
gràcies a la presència de les joves.
Avui es disputa la primera ronda de la Copa Femenina de Futbol,
eliminatòria a partit únic amb els partits,
Atlètic Balears a M Lleida a les 6 de la tarda
i Espanyol a Europa a dos quarts de vuit.
Avui comença a Tarragona la Lliga Catalana de Bàsquet
amb aquests partits Andorra-Girona a dos quarts d'una del migdia
i Manresa-Joventut a dos quarts de nou del vespre.
També avui a Santa Coloma de Gramenet
tenim partits de la selecció catalana de futbol sala.
A la una, Catalunya-Galícia, selecció femenina,
i a les quatre jugarà la masculina.
I a la Champions d'enbol aquest vespre,
debuta el Barça,
ho fa la pista del Colstad a tres quarts de set
i per l'Esport 3.
Fins aquí, les notícies.
Marta Romagosa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, molt bé.
Com estàs? Estàs nerviosa o no?
No.
Tres dies falten ja, eh, només?
Però nerviosa, per què vols que estigui nerviosa?
Perquè és una estrena esperada.
Ets realitzadora també de la vida musical,
per tant entenc que la teva vida
està pendent de les estrenes musicals del país.
Això sí, però això no em posa nerviosa,
això em posa contenta.
O sigui, jo veuria musicals cada setmana.
Però no pot ser.
No.
No pot ser.
I menys d'aquestes característiques.
No, no, no, menys d'aquestes característiques.
Torna Mar i Cel.
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals.
Que es va estrenar al Teatre Victòria,
això que sentim, és de l'any 1988.
La segona versió, el 2004.
És el mar, la nostra terra ferma,
on vivim arrelats en el vent.
És el mar, la nostra terra ferma,
on vivim arrelats en el vent.
I el 2014, la tercera.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà,
com un caball de sudar per les ores.
Però, com dèiem, queden tres dies
perquè arribi un dels esdeveniments culturals de la temporada,
que és que torna Mar i Cel per quarta vegada.
Ja tens entrades, no, tu, Marta?
Tinc entrades, sí, tinc moltes entrades,
perquè les tinc, les he regalat,
o sigui, tot, ho tinc de tot.
Les has vist totes?
Les he vist totes, les quatre, sí, senyor, sí, senyor.
O sigui, des del 88 has vist totes...
Des del 88, quan tota la platea,
jo crec que se'n recordaran els convidats que tens aquí,
va fer, oh, quan vam veure el vaixell,
i jo també, o sigui, pell de gallina,
la primera vegada de la vida,
que veus aquell vaixell que es mou,
que dius, però què és això?
Saps? A Barcelona, què és això?
Fins a les quatre, la segona, també,
la tercera, que hi vaig portar la meva filla,
que va decidir que no volia veure,
i va agafar el programa demà i se'l va posar davant
perquè mataven gent i no li agradava que matessin gent.
Quants anys tenia, la teva filla?
Deu, en aquells moments.
Es va indignar pel tema violència.
La mort, la violència.
Ja, ja, ja.
Ara m'ha pregat...
Sisplau, Calip, que et porti a veure l'escena de violència.
Ja li hem regalat les entrades.
Més de 130.000 entrades ja venudes,
per tant, és espectacular l'expectació que hi ha
per aquest retorn de Maricel.
Albert Guinovar, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I Joan Lluís Botzo, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts i bona diada, per cert.
Gràcies.
L'Albert Guinovar és el compositor musical de Maricel,
el Joan Lluís Botzo, fundador d'Agoll de Gom.
No sé si recordeu aquest primer dia de Maricel, que ara deien.
Joan Lluís.
Sí, oi, que sí, el 88 fa molts anys, eh?
Ho intento sempre, però és una suma molt complicada,
perquè, a veure, del 88 al 2000,
són 12, eh?
I ara en portem 24.
O sigui, fa 36 anys.
Fa 36 anys, sí.
Estaves fent un procés de matemàtica, val, val.
Ara no sé què em diu el 2000.
Sí, sí, 36.
Això ho he de fixar.
Sí, sí, molts nervis, molts nervis.
A més, em sembla recordar que el vaixell se'ns va encallar
cap a la mà al final, eh?
Bueno, són coses que passen, clar, és que un vaixell així...
Sí, sí.
Clar, recordo que l'Isabel Soriano, que era el gromet, l'Hidris,
quan, clar, ells estan a dintre del barco i no saben...
Vull dir, quan estan a dintre no saben on estan, diguem-ne.
I llavors, quan va sortir, és clar, va sortir contra la paret, diguem-ne,
perquè pensant-se que volia el públic.
I llavors, molt dissimuladament, es va girar, no?
No, perquè tu, Albert, quants anys tenies quan es va estrenar Maricel?
Quan es va estrenar 26.
26 anys.
Quan el vaig començar a fer, sí, 25.
És el nostre Mozart.
Sí, i tant.
Perquè això com va necessitant un càsting per triar la música?
Sí, sí, vam agafar quatre compositors molt creïbles, molt bons,
i els vam donar dos temes, dos o tres, potser?
Dos.
Dos temes.
Dos temes i, o sigui, que ja tenim la lletra i els vam posar una mica en situació
i ens van escriure les seves propostes i la que més ens va agradar va ser la de l'Albert.
Jo no era d'aquests quatre compositors, crec, perquè jo era un mindundi.
El que passa és que, per amistat, diguem-ne, vaig demanar a veure si podia fer també la prova.
Sí, vull dir, però que jo no era dels que veu tocar perquè...
Vale, no els dèiem, no els dèiem, no els dèiem.
No, però és que jo no era...
Alguns dies s'haurà d'explicar, no?
T'has superat, no?
T'has superat, no?
Alguns dies sí, però ara no.
Encara no.
Em sembla que seria una mica pels altres com...
Però perquè primer haver-hi la música i després la lletra?
No, de fet, o sigui, l'espectacle, bueno, si no em corregeixes,
estava pensat per Dagoll de Gom i amb Xavier Brudassala com a llibretista i com a lletrista,
per tant, quan ja es va triar el compositor,
hi havia moltes lletres que estaven ja com bastant apamades.
Això no vol dir que no fos flexible per canviar coses, no?
Això mateix.
I al final vau triar en Guino Barra.
Sí, sí, quan Nans va fer la proposta, crec que era perquè he plorat, no?
No, era la cançó d'Osman, però que curiosament...
Correcte, sí.
Després no és la castana, o sigui, la vaig canviar.
No els hi va agradar?
No, a mi em va semblar que era molt llarga i que l'havia de referir.
La vas canviar.
Però bueno, els hi va agradar...
I aigua per pietat.
I aigua per pietat, això sí que recordo, que és un dels cors.
Sí, i ens va agradar molt.
I una gràcia que fa, diguem-ne...
I ell estava vivint a Londres.
Sí, perquè la meva carrera era pianista.
Jo estava allà...
El que passa és que m'agradava fer música,
però en l'entorn acadèmic, doncs, la música més especulativa a mi no m'interessava.
I quan vaig tenir aquesta oportunitat, doncs, va ser fantàstic per mi.
Clar, com explicaríeu alguna cosa que ens estigui escoltant,
que no hagi vist Maricel?
Què té Maricel?
De què va Maricel?
Perquè és una història que ens connecta tant com a país?
Joan Lluís.
Bé, el fons del fons de Maricel hi ha Romeu i Julieta,
que és la gran tragèdia d'amor mai inventada
i que sempre es pot aplicar a totes les situacions
en les que dues comunitats estan enfrontades.
En aquest cas són moros i cristians,
com està passant en aquest moment, no exactament, però a Gaza, no?
Aleshores, només que imaginem que un membre de cada una de les dues comunitats
enfrontades a mort s'enamora de l'altra,
ja tenim una història d'amor dins d'un context molt tràgic, no?
Això és la...
Després el Guimarà va tenir la genialitat, perquè era molt genial,
ara estem celebrant el seu centenari de la mort
i convé recordar-ho que ha estat un home
que li van enfortar el Premi Nobel,
quan ja el tenia a la punta dels dits,
i que hagués estat un gran reconeixement,
perquè Guimarà es feia a tot arreu del món,
a través de la Xirgo i a través de grans actrius,
i va sàpiguer situar-ho molt bé en el tema de l'expulsió dels moriscos.
L'any 1609 es van expulsar,
crec que són cap a 300.000 persones de tot el litoral valencià i tortosi i tal, no?
O sigui, una catàstrofe de les que també estem veient ara.
És que és el que passa, no és una història universal,
l'amor sempre ven, el 88 i el 2024,
i a més a més, com passa amb Shakespeare,
que tu fas un Shakespeare ara i serveix igual,
i tot el que es diu,
dius com és possible que aquest senyor que hagués escrit això fa tants anys,
serveix exactament igual pels nostres temps,
per tant, és tan vàlid,
si li poses la música i l'emoció,
doncs és la perfecció absoluta.
Sí, serveix també per si vols fer,
què sé jo, un conflicte entre gitanos i paiós,
vull dir, d'això se'n diu clàssic.
Sí, sí.
Clar, hi ha el conflicte i també hi ha l'amor,
que al final és el que ho cura tot, no?,
en qualsevol guerra.
Peros i tant, a tots.
Clar.
Però estem parlant, Marta,
de la gran obra musical del Teatre Català.
Per mi és el musical per excel·lència de País,
que s'ha fet amb aquesta quatre vegades,
però jo per mi l'hauria mantingut en el temps.
És a dir, és d'aquelles històries que tu te'n vas a Londres o Broadway
i espectacles fa 15 anys que es fan,
i dius, per què no han fet aquí el Maricel?
Anar a canviar, com passa ara mateix,
salvant totes les distàncies amb el rei León a Madrid,
que fa més de, no sé si 12 o 13 anys que s'està fent,
i van canviant els càstings, i van renovant els càstings,
però aquella obra s'ha quedat.
I jo és el que he trobat a faltar,
que Maricel estigués en cartellera sempre,
o com a mínim durant molt de temps,
i no això d'ara un, d'aquí uns anys o un altre,
que està molt bé, perquè l'emoció es manté,
però per què no hem fet...
Saps, per què no s'ha pogut mantenir?
No hem sabut exportar això, no?, d'alguna manera.
Exportar és una altra cosa,
però com a mínim mantenir-ho aquí, mantenir-ho aquí.
Aquí, per manca de públic.
Vull dir, ahir vam celebrar la festa, oi?, de Detka,
i vam estar molt contents
perquè hem tingut 3 milions d'espectadors a Barcelona.
Clar, això ho poses en comparança,
aquestes xifres amb Londres o amb Nova York,
i aquests 3 milions per temporada
es converteixen fàcilment en 30 o en 40.
O sigui, Maricel, en totes aquestes versions,
sempre hi ha perdut diners?
No.
Sempre hi ha guanyat.
Per sort.
Està donada a les boies...
Però és a dir, que no féssiu això, com diu la Marta,
de fer-la sempre,
és perquè preveieu que no tindria el públic o s'ho tindria.
No, que no tenim prou públic.
No hi ha prou públic a Catalunya.
Potser si s'hagués picat pedra en un moment determinat,
potser s'hagués aconseguir.
Però el petit príncipe es fa cada any, des de fa 11 anys, per exemple.
Sí, sí, però això un mes.
Bueno, això, però potser es podria fer, no?,
una cosa més.
Un mes cada any sí que es podria fer.
Sí, sí.
I a més, ara hi ha un talent en aquest país
que l'any 88 no hi era
perquè no hi havia la formació que hi ha en aquests moments.
Bueno, talent n'hi havia, eh?
Sí, però no hi havia la formació.
Clar, ni havies d'anar buscant la gent
i ara fas així i et surten gent bona
i amb unes veus brutals i que interpreten i canten
que abans no es veien tant, no hi eren.
Jo crec que precisament un dels èxits de Maricel
és que va fer que es fundessin escoles de musical,
que hi hagués molta afició de gent que s'hi volia dedicar,
gràcies precisament a l'èxit del primer Maricel.
i això ha fet que ara, vull dir que quan el primer càsting
te les veies per aconseguir gent, no?
Encara que els que vam tenir jo crec que eren genials.
Genials, sí.
Però ara, en canvi, hi ha uns càstings
que has de deixar gent a fora molt vàlida, no?
Perquè el camí del teatre musical, de Goy de Gom,
per què l'agafa? En quin moment l'agafa?
De Goy de Gom, el primer, el més fons,
el més profund del seu ADN
és fer teatre popular de qualitat.
Això vol dir arribar a crear nous públics.
Fer públic.
Fer públic perquè ens comencem a l'any 74
que el públic és molt, molt, molt migrat.
Patit els 40 anys de franquisme està molt descartalat.
I aleshores el que nosaltres pensem
és que s'ha de fer teatre popular,
però un teatre popular que a nosaltres ens agrada
i no estem més posats a fer coses d'aquelles
que amb l'etiqueta de popularia justifica
perquè siguin molt dolentes, no?
De molt baixa categoria.
I això és la feina que ens plantejam fer
i ens adonem de seguida que la música
és un vehicle magnífic
per captar nous públics,
perquè sensibilitza molt,
perquè interessa molt,
perquè distreu molt
i d'aquí ve el nostre pas cap al musical,
que és molt gradual.
Perquè diries, Albert,
que qualsevol text es pot portar al món musical?
Evidentment hi haurà textos que són bons
i textos que no,
però gairebé sí, no?
Ara sí, és una cosa molt de saig,
però bueno,
si es pot trobar sempre a la manera.
L'Albert ha portat a Musicat
unes instruccions
per fer funcionar una cafetera.
Com, com, com?
Te'n recordes?
Això ho has fet, Albert?
Sí, no ho sé, he fet de tot.
Ho recordes, això?
Això seria, no?,
que ha estat una mica el nexar.
Sí, sí, sí.
No ho recordes?
Bueno, sí, i el VIP...
No, el que no sé si ho trobaria.
Ah.
Però el VIP és que és el compositor a mi, no?
Les teves obres completes i...
Sí, sí.
Diu que soc capaç de musicar
llistit telefònic, no?
Perquè jo li poso molta imaginació
i, bueno,
és que a mi m'agrada fer música.
Però escolta,
el que hem de fer, Marta,
per tirar-les les notícies...
És que l'has de veure amb aquest home
sol en un lloc toquen al piano.
Que musiqui les notícies.
Per exemple.
Home, jo crec que estàs a fer un programa nou
que no expliquis les notícies cantant
i tocant al piano.
El que passa és que jo crec que,
de Goylego,
una altra de les claus per mi de l'èxit
és que,
amb això de fer teatre popular,
heu anat a buscar clàssics.
I això no ho fa tothom.
És a dir,
heu convertit Guimarà
o heu convertit Caldés en Antaviana
o heu convertit Vázquez Montalbán en un musical.
Vull dir,
això no ho fa tothom.
Per tant,
és país
i ho heu musicat
i ho heu convertit Rodoreda
en l'home en un musical,
encara que aquest potser no...
Mira que era maco i no va funcionar tant
perquè no tot funciona,
no?
No saps mai per què.
Però que,
clar,
els textos
no eren les instruccions d'una cafetera.
Sí, sí.
Eh, Rodoreda, Guimarà...
La cafetera era molt bona,
perquè era una traducció.
Era una cafetera xinesa.
Sí.
Però no,
escolti,
s'ha de voler bonso que reivindiqués això,
però que t'hem posat en valor
també totes les obres que heu posat.
T'estimo si he begut,
i sé que...
Ah,
i també n'hem fet de fora,
hem fet una adaptació de Poe,
hem fet Dorothy Parker...
Sempre temes que ens motivessin
i que ens donessin peu
a fer una escena,
un fil teatral musicat,
no?
No en plan gran musical,
només potser ha estat
els tres que ha fet l'Albert,
que són Maricel,
Flor de nit i Escaramoix,
no?
Però l'altre,
doncs,
també han estat,
de vegades,
una obra,
com era Dorothy Parker,
amb cançons de Cole Porter,
no?
O dintre del gran musical
també hi seria Poe,
que no hi havia ni una frase parlada,
i...
i bueno,
així anar remant,
diríem,
fins a arribar avui aquí,
que era l'objectiu final.
de la companyia.
Era la diada de l'11 de setembre
del 2024,
està fent el matí de Catalunya Ràdio.
Doncs...
Era l'objectiu, Ricard.
Ja està.
O sigui,
ara ja està.
Cercle tancat.
I de boll de gom,
jo crec que també s'ha de reivindicar
que ha donat feina
a molts compositors,
a molts escriptors,
a molts tècnics,
a molts actors,
i a molts il·lustradors
per fer els cartells.
Vull dir que sempre ha estat
com una cosa
molt de fer país.
I per què s'acaba, això, ara?
Per...
Fem 50 anys,
els tres socis,
fundadors,
dos,
som en Miquel Pariel i jo,
i ens sentim cansats.
Però n'hi havia relleu,
possible?
No.
i l'Anna Rosa
queda...
L'Anna Rosa
ha quedat
al Mando,
ella
que té energia
per això
i per molt més,
però nosaltres,
jo ja fa 5 anys
que estic retirat,
ja...
És allò...
Està jubilat,
però a l'estiu
estava el grec
fent espectacle, eh?
Bueno,
per això ho va dirigir
al...
Sí, sí,
però va sortir,
va sortir.
El Daniel Anglès,
que ho va fer estupendament.
Clar,
però que es disolgui
la Goy de Gom
és una mala notícia
pel país.
Sí,
perquè anirem mancats
d'això.
Jo entenc
que desapareix
com a tal,
però com diu l'Albert,
com que ha creat
un munt d'escola,
hi haurà un...
Jo vull pensar
que amb l'alegria
que passa,
gent que està involucrada
amb l'alegria
que passa,
continuarà
el bagatge
teatral
i musical
de la Goy de Gom.
És molt probable,
sí, sí.
Perquè crec que és així
i a més a més
jo crec que aquest any
és un dels anys
que hi pot haver
algun musical més
que no pas altres anys,
torna un musical
en un teatre públic
també.
Vull dir,
fins ara teníem musicals
per de Goy de Gom
i els que fa
l'Àngel i el Manu
i aquest any
n'hi ha algun més.
Això ho entenc,
que hi ha una bona notícia.
Hi ha una escola feta
i que tindrà,
però clar,
una marca tan potent
no tingui relleu.
És que és molt complicat,
vull dir,
no voldríem ser pretensiosos,
però, a veure,
la comparació
és completament odiosa,
eh?
Però,
eh,
que no t'imagines
que el Picasso
digués,
bueno,
això ha de tenir
continuïtat,
eh?
I ja
ho triaré
un altre pintor
o el Gino Bar,
que es digui
mini Picasso.
Que segueixi l'obra
que jo faig.
Això ha estat
la coincidència
d'unes persones
durant un temps
en unes circumstàncies
i això ha tingut
una vida
i ara el que cal
és que,
o sigui,
no tenim cap ànsia
de permanència
ni de res d'això.
Ara el que convé
és,
com dèieu molt bé,
que la gent
que està,
ja no joves,
sinó joves
i no tan joves,
arrenquin projectes
potents
perquè el que s'ha demostrat
és que el català
serveix per fer musicals
i que té públic.
Clar,
135.000 entrades
ho demostren.
Està en el seu millor moment,
Marra,
perquè dilluns
es van fer públiques
les dades
de la temporada 2023-2024
i hi ha rècord
d'espectadors
més de 3 milions.
Sí,
si mires la lletra petita
després veus
quins són els espectacles
que més han recaptat
en públic,
per entendre'ns,
eh?
Però que està bé.
Sí,
mirant la lletra petita
potser no és tan optimista.
No és tan optimista,
però hi veu un moment
en què tancaven sales,
ara se n'obren algunes,
es fa teatre
en llocs més petits
que vol dir
que s'omple
i com a mínim
l'espectador,
però l'actor
té la sensació
que no hi ha cosa
més trista
que fer teatre
per una sala
mig buida.
Tu estàs en un lloc
més petit
i està tot ple
i veus que cada dia
s'exhaureix,
ostres,
el mateix actor
en aquell moment
el director
i saps?
Estan com molt contents.
Això és mitja vida.
Suposo que també
és interessant
que al final
el teatre comercial
ben fet en català
també funciona
i que això
és el que heu fet
durant molts anys
i això és una cosa
i un missatge
que ha de servir
per aquestes generacions
que dèiem ara
que creixeran,
que tinguin confiança
perquè això funciona.
A partir de la trampa
aquesta en la que
la nostra cultura
i la nostra llengua
està caient
que és que
amb el castellà
arribes a més gent
i que és més comercial,
això és una trampa
que s'està utilitzant.
Però jo,
el castellà en musicals
no sona tan bé
com en català, eh?
Això és perquè
ens estimem la llengua.
No, no, no.
Ens estimem la llengua
però si tu veus
uns miserables
en anglès
sona d'una manera
i si els veus en castellà
Bueno, és que
les traduccions
no sona igual
i el català
no sé qui va ser
algú
ara no recordo
qui va ser
que va dir que
no me recordo
qui va ser
ara no puc recordar
però que el català
tenia un
una sonoritat
que per cantar
té les vocals
que el castellà
que són totes tancades
i jo, per exemple,
clar, he musicat textos
en diversos idiomes
i el castellà
no és fàcil
Veus?
Perquè a més sempre
totes les paraules
són planes
vull dir que el pobre traductor
en anglès
que tot va a sac
diguem-ne
sempre li sobra
una síl·laba
nosaltres tenim
l'avantatge
per musicar textos
que juguem
amb molts monosíl·labs
exacte
moltíssims
és més fàcil
bueno, sempre
tens un foradet
tens un monosíl·lab
ara no comenceu
a treure conclusions
que no era
ja està
però sona millor
escolti, amb el vaixell
què passarà?
el vaixell
intentarem guardar-lo
el que passa
que és molt
és el mateix
de sempre
s'ha anat renovant
sempre la tècnica
la mecànica
però
el fora
és el mateix
que ara no es podria fer
perquè és un
és un treball fet
amb artesania
de vaixell
o sigui
corbant
les
les planxes
de fusta
i encaixant-les
com es fa
amb una barca
això no crec
que ens ho fessin
ara
no es poden jubilar
els tècnics
que mantenen això
vius
saps?
els tramoyes
es pot passar
el coneixement
també
sí
no sé
però algú
ha de fer
una assignatura
específica
per mantenir
el vaixell
de Montsell
i després
guardar-ho
on?
això
aquest també
és un programa
perquè fins ara
això ho guardàveu
perquè el metre
cúbic
saps que va
molt
per això
t'anava a dir
pagàveu un lloguer
per anar mantenint
el vaixell
tenim un lloc
però aquest lloc
clar
si s'acaba
la companyia
ara es busca pis
i es busca lloc
per guardar el vaixell
de Marisa
l'altre titular
ha de ser un pis
una miqueta gran
subhasta
no en fareu
aquest vaixell
s'ha de guardar
perquè això
un dia o altres
s'ha de tornar a fer
el museu d'història
de Catalunya
no però el museu no
que aleshores
no el tornés a posar
no et volen
no et volen
ho has provat?
sí clar
que ho he provat
clar clar
al museu
et volen un vestit
tenen el mateix problema
que tothom
no tenen lloc
no tenen lloc
aquest vaixell ha de tornar a sortir
un dia o altre
a part d'ara
el guardarem
ha de tornar a sortir
home aquí
visc que per aquí darrere
teniu uns magansems
potser el portarem
aquí
no aquí no
però potser
no sé
no
buscarem
mira si hi ha algú
que tingui un magansem
que es vulgui
que es posi en contacte
telèfon del directe
9-3-1-7-4-7-4
passar-me una cosa
que teniu avui
la vida és un musical
un nou capítol
sí
la Carme Sansa
la Carme Sansa
que justament
reivindicava
que va fer a l'home
va ser el seu últim musical
i diu
vull cantar
i ningú em fitxa per cantar
imagina't
Carme Sansa
que és la gran
una de les grans dames
d'entendre català
molt gust
molt gust
sí, sí
i tant
la vida és un musical
s'emet als festius intersemanals
i avui doncs l'escoltarem
amb la Carme Sansa
Marta Romagosa
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
Sant Lluís Bonzo
també gràcies
per aquests 50 anys
de Llegoll de Gom
moltes gràcies
i Albert Guinovar
molta sort en els projectes
que tens per endavant
moltes gràcies
fem una pausa
i de seguida
parlem de televisió
i d'altres coses
amb Xavier Grasset
ara tornem
A partir del 5 de desembre
per primera vegada
en mig
en 5 segons
la mosca
i el cargol
del Super 3
seran al teatre
la biblioteca
per cantar
jugar
explicar contes
fer trucs de màgia
quina bona idea
que hi voldràs venir
serà molt xulo
aconsegueix
les teves entrades
MagMagMig
una producció
de la Perla 29
consulta amb la informació
al web del Super 3
de BBVA
per a tothom
més d'un 20%
de la població
del nostre país
té més de 65 anys
aquestes persones
són les que més recorren
a oficines bancàries
i a familiars
per les seves gestions
financeres
com hi podem
contribuir als bancs?
a BBVA
hem posat a disposició
de més de 2 milions
de clients grans
un equip de més
de 300 gestors
especialitzats
atenció preferent
horaris ampliats
i caixers i app adaptats
avancem
BBVA
benvinguts a la Selva
un nou territori indòmic
per explorar
cada tarda
ens endinserem
en un món ple de criatures
amb fam d'actualitat
d'entreteniment
de bona conversa
i amb un bon toc d'humor
a partir de dijous
a TV3
i a la plataforma
Trescat
La Selva
el nou programa
de Xavier Graset
cada tarda
quedem
a La Selva
L'operació
a la regió
de Curs
que ajuda
a la...
Tres de mesos
de guerra desastrosa
entre Israel i Gaza
N'estem pendents aquí
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Catalunya Migdia
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant
amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
i a partir de les tres
l'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya Migdia
l'informatiu central
del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
Què coi és això?
Ah, sóc en aquell programa
que t'amaguen els bitllets
a casa teva
10.000 euros concretament
On és la pasta?
Amb Gerard Romero
el concurs
de la plataforma 3CAT
en què els concursants
demostraran
si són capaços
de destrossar
casa seva
per emportar-se el premi
Disponible
a la plataforma 3CAT
de BBVA
per a tothom
Més d'un 20%
de la població
del nostre país
té més de 65 anys
Aquestes persones
són les que més recorren
a oficines bancàries
i a familiars
per a les seves gestions
financeres
Com hi podem contribuir
als bancs?
A BBVA
hem posat a disposició
de més de 2 milions
de clients grans
un equip de més de 300 gestors
especialitzats
Atenció preferent
horaris ampliats
i caixers i app adaptats
Avancem?
BBVA
Viu la Diada Nacional
de Catalunya
Avui
la tradicional ofrena floral
A la tarda
el seguiment
de les concentracions
arreu del territori
I a la nit
des de Montjuïc
acte institucional
Diada Nacional
de Catalunya
a TV3
i a la plataforma 3CAT
I ara
entrem al búlter
El cinturó de seguretat
ha de romant recordat
si la llum
ho indica
És que
perdona
és que
fas més veu de dona
que moltes dones
que conec
En cas d'evacuació
els punts lluminosos
indiquen les sortides
Fes-ho
de les portes d'emergència
En aquest avió
hi ha 8 sortides d'emergència
situades a la part
davantera de la cabina
4 sobre les ales centrals
i dues portes
a la part posterior
No, per què?
És possible si jo
Al búlter
amb empegui
el Jair Domínguez
i la meu Rossell
de dilluns a dijous
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
I també disponible
a la plataforma 3CAT
Catalunya Ràdio
Doncs avui també a televisió
quan passen 3 minuts
de 2 quarts de 12
Toni García Ramon
Bon dia
Què tal? Bon dia
Com estem?
Mariola Cuells
Bon dia
Bon dia
Com que avui també
a televisió
Estem en la ràdio
Sí
Avui és Diada Nacional
a Catalunya
i hi ha gent
que s'escaqueja
que fa festa
però vosaltres no
Vosaltres som complidors
servidors públics
Però hi ha algú
que sí que s'escaqueja
Sí
Molta gent
Que comença a parer
i acaba a Mariola
Ah, sí estic
Sí, però on estàs
Mariola avui?
Pues en la casa
Sàpigues doncs
que avui et perds
uns fantàstics croissants
He portat uns croissants
de crema catalana cremada
de The Bakers
Eh, eh, eh
Són
La meva pastisseria
de confiança
Fort Pieng
Heu vist el debat
de Trump
contra Kamala Harris?
Jo me l'hem passat sencer
de 3 a 5
a la CNN
Doncs mira
Jo vaig estar
fins a l'últim moment
esperant
me vaig dormir
Ja vas dormir
Vas dormir, Mariola
Quan m'he alçat
me l'he vist
en diferit
en televisió espanyola
i estic completament
en desacord
amb Toni
a qui li ha semblat
avorrit
Ah, sí
És que tu, Mariola
has fet un exercici
que no és el que he fet jo
Jo m'hem passat el debat
en anglès
de 3 a 5 del matí
Ah, bueno
De 3 a 5 del...
No, no, perdona
És que clar
no és la mateixa experiència
No, clar
No, i a més
hi havia una queixa
de l'equip
de la Kamala Harris
abans del debat
i era que no es poguessin
obrir els micròfons
i no es poguessin
interpel·lar el candidat
que era tan absurd
que al final
a la mitja hora final del debat
s'han obert els micròfons
perquè es poguessin interpel·lar
que és una cosa
que s'havia de fet
des del principi
i el que em digui
que un debat millora
si no és així
m'he entès
El que passa
és que Kamala
ha fet una cosa
molt intel·ligent
i és que ha portat
el debat
a un perfil
molt baix
no diré avorrit
però sí un perfil molt baix
perquè Kamala
en el perfil baix
és la reina
Llavors, cava l'altre
Però a mi m'agrada
a nivell més tècnic
televisiu
aquesta realització
de veure sempre
les dues cares
Exacte
Ahi anava lluny
Ahi anava lluny
A mi això m'encanta
Si es poguéssit interpel·lar
això seria encara millor
Sí, però tota l'estona
veies les dues cares
era un pla molt estàtic
però funcionava molt
I a més
molt curiós
com la cara hieràtica
de Trump
que semblava
que el bòtox
no li dissava
i la cara sorpresa
absolutament
davant de les bestieses
que ha arribat a dir
este home
de Kamala Harris
Us diré una altra cosa
Mariola
que això segurament
no ho saps
i és meravellós
i és que
el debat
quan ha arribat Trump
Trump ha arribat
amb Eric
i Lara Trump
d'acord?
I Kamala Harris
ha arribat
amb Antonio
l'Antonio Scaramucci
l'Antonio Scaramucci
que era
exdirector de comunicació
de Trump
i Olivia Troy
que era
exconsellera
de Seguretat Nacional
de Trump
i es veu
que Trump
quan ha entrat
i ha vist
aquells dos
que anaven
amb la Kamala Harris
i ha començat
a perdre els nervis
perquè avui
estan llegint
el Hollywood Reporter
ara mateix
que parlaven
que al tio
ja allà
se li ha començat
i de la Mollera
perquè clar
dos dels seus
grans pilars
quan estava
a la Casa Blanca
ara estan
del control
del demòcrata
i clar
aquestes persones
a les que han ajudat
a preparar el debat
a la Kamala
que es notava
que estava preparadíssima
per fer el debat
i després
que no li ha colat
ni una
és molt difícil
combatre els arguments falsos
i ho ha fet molt bé
no
no arguments falsos
sinó
unes mentides
absolutes
que els immigrants
es mengen gossos i gals
això
no sé si s'ha explicat
i la verificació
immediata
de periodista
amb lo de Ohio
això també
s'ha de fer
a nosaltres
un pensament
però això és una cosa
Mariola
que té un avantatge
i és que
aquest bulo
va començar a córrer ahir
algú va dir
que en un poble
d'Ohio
s'estaven menjant
els haitians
els gossos i els cats
la policia
d'aquell poble
va dir que no
però això és una cosa
d'ahir
és a dir
s'ha pogut fer
el fact-checking
en directe
perquè algú
ja havia comprovat ahir
que era fals
han estat atents
i han pensat
que això
igual i sí
en el debat
perquè si no
és una notícia
que pot existir
i tu no li fas cas
home sí
però és que
saps què passa
has vist l'últim tuit
de Trump
abans del debat
no
era un tuit de Trump
ell
fet amb intel·ligència artificial
rodejat de gossos i gats
llavors sí
sí sí
en sèrio
aquest ha sigut l'últim tuit
llavors estava clar
que el tio
en algun moment
intentaria treure
reddit d'això
bueno a mi
jo m'ho he passat
molt bé
la veritat
també és de veres
jo ho he vist
doblat
s'ha traduït
doblat
al castellà
i l'he vist
a les 9 del matí
jo ho vaig fer
anglès pelat
de 3 a 5
i no us ho aconsello
com a experiència vital
amics meus
deixa'm dir també
que està el debat sencer
i tots els comentaris
que hem fet
perquè hem fet
un seguiment especial
avui aquesta matinada
si ho voleu seguir
en català
està penjat ja
al web de Cat Radio
el que sí és
és interessantíssim
per entendre una amiga
com funciona
la política nord-americana
i sobretot
com funcionen
les ments
de Kamala Harris
que és una política
jo crec de
en fi
de pe a pa
sí sí
sí
amb una impecable
de dretes
però bueno
impecable
de dretes
sí però és que el que aquí
això és un error
això és un error
de concepció
total
nosaltres considerem
és una manera de veure-ho
però nosaltres considerem
que el partit demòcrata
és un partit d'esquerres
i el partit demòcrata
no és un partit d'esquerres
el partit demòcrata
és un partit de centre-dreta
el que passa
és que si el compares
amb els republicans
els republicans
són nacionalsocialistes
pràcticament ara mateix
l'eix és un altre
clar
és un altre
completament diferent
és a dir
llavors
és clar
que és clar
que és de dretes
però és una senyora
que aposta per la sanitat universal
però bueno
però escolta'm
Mariola
és una senyora de dretes
i el abortament
el matrimoni homosexual
és a dir
és una persona de dretes
però molt civilitzada
sí
visca Camala
visca
broncano
a veure
doncs mira
però encara et diré
ahir va haver-hi notícia
que és que va ser el líder
que va fer Sorpasso
Sorpasso
va fer-lo a Mormiguero
per molt poc
molt poc
i a més en audiència
és a dir
a veure si tu analitzes
ara Mariola
ara m'agrades
ara m'agrades
Mariola
de moment
de moment
l'Hormiguero
en la seva totalitat
ha guanyat per un punt
és de veres
que és impressionant
que el segon dia
estiguem així
sí
perquè en totes coses
el segon programa
normalment sempre baixes
exactament
perquè hi ha una expectació
generada al primer
que el segon desapareix
jo crec que ell
i està en la línia
una cosa molt interessant
és
a mi m'agradaria
jo després
de tota la setmana
vaig a fer un anàlisi
de totes les coses
que se suposa
que en el programa
van a favor de Moncloa
que tu dius
bueno
per què os espantàveix tant
no?
la gent que va
protestar tant
contra la ideologia
de Broncano
que no és
que no és real
llavors
a mi m'encanta
de moment
que jo sé
que Pablo Motos
estarà
la veritat
pues
un dolgut
un dolgut
un dolgut
un dolgut
un dolgut
Pablo que sí que sabem
que és una miqueta
una miqueta
Maribel està dolgut
però dijous
però dijous
hi va
la Miniamal
per exemple
eh
vull dir que
sí
sí
sí
sí
els convidats
els convidats
encara
arrasarà
la gran virtut
de Broncano
en aquest programa
i reconec la meva equivocació
jo pensava que el tio
rebaixaria una mica el to
i no ho ha fet
fa la resistència
no ho ha fet
i a mi això
em sembla
això que hem de batre
la setmana passada
perquè si canviava el to
i feia una altra cosa
demano perdó públicament
perquè és veritat
que el tio
ha aconseguit
mantenir el to
que ja tenia de completar
aquest to aguantarà
correcte
i dos
els convidats
seguiran sent
de l'estil de resistència
o anirem cap
a coses més populars
doncs mira
jo crec
que no va a canviar
res
d'aquest programa
és a dir
que els matisos
seran imperceptibles
és a dir
perquè ja està
o sigui
ja
ha demostrat
el que sap fer
ahir ho va dir
li ho va dir
l'anam
ja
no bueno
estem així
com diuen
fem el mateix programa
des de fa 7 anys
és a dir
que de què estem parlant
jo no he canviat
ni de escenari
mira el moment d'ahir
amb Najma Rimbri
anem a escoltar
¿has visto el programa?
¿lo has visto?
¿el 1?
sí
no pero sé que la audiencia ha sido
¿a dónde?
ha ido bien
¿no?
ha ido bien pero
¿qué?
¿pero qué?
estás a esto
de barrerle
a esto
que ya sé
que tú
tal cual
winners
o winners
mañana haremos
la mitad
de audiencia
de ayer
no perdona
claro
pero y ahora
tú tendrás que ir
a hacer allí promoción
también
no me llevan
no te llevan
¿por qué?
estoy vetada
cancelada
ya te dije
no me llevan
no me llevan a sitios
de cálcer
solamente
mira como la mira
al sitio
que ahí es balsar
es balsar
no me llevan a sitios
no que es balsar la camiseta
gris

Toni, però tu pots dir, mira, aquest tipus de persona
no, perquè em costarà, perquè no entra en els jocs
i jo vull unes entrevistes més amables
que siguin, clar, això són perfils...
I una altra cosa és que hi ha un...
I una altra cosa és que això també passa
a l'Hormiguero i ja ho sabem,
ho hem comentat això, quan ell crida i diu no,
o sigui, quan el seu equip diu
no, o sigui, no m'ha agradat
el que has fet, això ja
se considera un veto, és a dir,
aquesta persona ja no va anar mai a l'Hormiguero.
És clar.
Però en el cas d'ella
jo no crec que siga tant un veto com el que diu el Ricard.
No és...
És un personatge que a Pablo Motos no...
O sigui, tu els veus i te xirria tot.
I ella xirria.
A mi xirria sempre, Pablo Motos.
Però a part d'això, deixa'm només dir
que veurem que...
Tu dius que no canviarà res o que hi haurà canvis imperceptibles,
jo crec que això sempre dependrà,
perquè està a la tele pública, dels ratings.
O sigui, si la cosa li va bé,
no es tocarà res.
Si hi ha una baixada súbita
i l'altre el comença a matxacar,
s'hauran de fer canvis,
perquè això sempre funciona així.
I els dos sabem, Mariola,
que a la tele un dia és el sol
i el dia segon és la pluja.
Total, total.
Però jo...
conegu-te el taranà de l'equip...
Conegu-te el taranà de l'equip...
Haig de dir que vaig a programar molt enarmat.
El programa està molt enarmat.
Bueno, és que, clar, és la resistència.
Clar, és que portaran fent-lo.
Si és que és la resistència...
Sí.
Escolta, i el del l'altre,
creieu que els panellets ja no se'ls menjarà...
El l'altre ja està.
Ja està, eh?
Què es menja el 12 de setembre?
Demà?
Cruçants de crema catalana.
Em fa pena, em fa molta pena, la veritat.
Però he de dir que ara ja,
jo ahir,
jo que m'entere de tots els convidats,
jo ahir ja no sé ni qui va estar.
No, és que, a veure, té un problema...
O sigui, jo sé que estava Javier Càmera,
però no sé qui estava amb l'altre.
L'altre té un problema,
que ja vaig comentar,
que era que ell era un gran sidekick,
era el gran Robin de Batman,
però no pot ser de Batman,
i ara, sobretot,
ha quedat completament fora del terreny
de joc.
O sigui, estan jugant al Barça i al Madrid,
i ell és el Huelva, saps?
Si està mirant des de la banda,
a veure si li fan cas,
a veure si al Jotge li marquen fora d'això o no.
Vull dir que no està al partit.
No està al partit i no estarà al partit.
I està en la tendència...
I està en la tendència de Telecinco,
que penseu que ni tan sols
el gran hermano
està tenint lo que ells esperaven,
perquè no vam fer un 15...
I això demostra...
I això demostra
que no n'hi ha prou amb fet
a Telepurqueria,
si li voleu dir així,
ja sé que no està ben dit,
però que no n'hi ha prou amb això,
sinó que cal gent pensant com Bacile,
que una cosa tenia que tenia la tele al cap
i sabia per què feia les coses
i les feia funcionar.
sobretot que si vols fer un...
És a dir, primer,
jo de moment,
si fos una persona de Telecinco
i volvés canviar la graella...
Jo fitxaria Bacile un altre cop.
L'últim lloc pel que començaria
seria per la nit.
O sigui, jo,
la franja dels Leits,
jo allà a Telecinco
ho té molt malament.