A la Rambla res s'aturar. Vina, queda't i escolta'ns.
Ara mateix són un quart de dotze.
Esteu ja escoltant la segona hora de la Rambla,
el Magazine Matinal de Ràdio d'Esvern,
avui dimarts, 16 de gener.
Comencem l'entrevista del dia
i avui tenim de convidada la Maritxell Virgili,
que és artista i antropòloga.
Aquest dijous, 18 de gener,
s'estrenarà l'exposició titulada
Per quan arribi l'Ulurcè.
És una exposició que estarà a l'espai de lliure creació
Carme Malaret, al carrer Bona Vista.
Saludem la nostra convidada, la Maritxell.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia i gràcies per convidar-me.
I doncs bé, comencem.
Abans per això, Maritxell,
abans de parlar de la mostra
i de les propostes artístiques que hi haurà,
parlem del teu recorregut professional
i també de l'especialitat artística que no...
Crec que no acostuma a ser gaire comuna,
si més no molt específica,
treballes amb el paper, no?,
que juguen una mica les olors en la nostra cultura
i de quina forma ens impacten.
Jo et pregunto, hi ha formes avui en dia
de representar les olors?
Bé, hi ha una professió,
evidentment que coneixem tothom,
que són els perfumistes,
però això són uns dissenyadors,
són uns artistes, també,
però tenen la seva pròpia professió.
Aleshores, jo arribo a aquest camp
provinent de l'entropologia,
jo tinc un background, soc artista plàstica i visual,
i amb els anys decideixo estudiar entropologia
perquè sempre m'havia obsessionat una mica
com fa l'humà de traspassar la biologia amb cultura, no?
Què és el que ens fa més humans?
I això m'apropa a l'entropologia.
Aleshores, estudio entropologia
i és un camp meravellós,
l'entropologia és un camp molt desconegut a casa nostra,
la veritat s'ha de dir, encara,
és un coneixement que et permet
no només descobrir una mica més la condició humana
des de totes les parts culturals,
sinó que també et fa relacionar
amb els possibles mons d'una altra manera.
I estudiant,
em vaig meravellar, jo amb l'entropologia, de veritat,
va ser una cosa que jo em vaig quedar,
la veritat és que em va anar molt bé estudiar-ho,
dic que la carrera em va anar molt bé,
però mira com són les coses
que després de passar per Mèxic i passar per tot,
perquè són dos llocs que vaig estar visquent,
vaig tornar a l'art.
I per què? Perquè l'art em donava aquell punt de llibertat
i perquè l'art et deixa obrir els camps semàntics,
et deixa investigar,
et deixa sense la limitació a vegades, entre cometes,
que et pot portar a l'acadèmia.
I això també als entropòlegs ho entenem una mica millor,
també per aquest estudi que tenim de les cultures.
I què era aquell element humà que ens unia més,
què és el que estava més en contacte amb l'ambient,
amb el medi ambient? Doncs era l'olor.
Clar, però colorar és com una cosa molt efímer,
inclús una mica subjectiu, no?
Sí, és molt subjectiu,
però mira, els primers que van començar a estudiar
les olors des de la perspectiva cultural
van ser al Quebec, als Quebecois,
que un departament d'entropologia que va començar a estudiar
com les diferents cultures tenien aquesta relació amb l'ambient
a través de l'olfacte.
S'havien fet grans etnografies,
però tots els grans etnògrafs havien parlat sempre
de les cultures que ells havien estudiat.
En algun moment, sobre l'olor d'aquell poble,
però mai s'havia fet estudis exhaustius.
Llavors, que pels anys 90, aquests entropòlegs
comencen a estudiar des d'aquest punt de vista,
des d'aquesta perspectiva,
i a partir d'aquí, ja es comença a dir
que l'olor no és aquell sentit sense paraules,
sinó que podríem començar a dir que és un sentit exuberant.
Per què? Perquè n'hem de començar a parlar sobre les olors.
És un sentit situacional que podem, a més a més,
el podem adaptar, podem treballar-lo,
podem, que això és el que farem dissabte, per cert,
després el que parlarem.
I a partir d'aquí, doncs també tota aquesta perspectiva,
el que vaig fer és deslimitar l'entropologia
i desdibuixar l'art.
O sigui, una mica posar-les als marges,
les dues disciplines, per poder situar-me
en aquest nou món que se'm presentava i que volia investigar.
I com ho vaig començar a fer? Vaig començar a anar jo a FES,
vaig començar a fer autotnografies, que es diu,
i a partir d'aquí vaig començar a descobrir
que hi havia també altres persones arreu del món, internacionalment,
que estaven començant també a estudiar des d'aquesta perspectiva,
i al final ara, ja fa tres anys que participo d'un estudi europeu
que són diferents en universitats i estem tot de professionals en xarxa,
i ens ajudem entre nosaltres, i no només està estudiant
l'olor des del camp cultural en termes de llenguatge,
sinó que també s'està integrant amb molts altres artistes
que estan també treballant aquest sentit,
i com ens afecta a nosaltres, al nostre món, a l'olfàrter.
És a dir, és un sentit que, insisteixo, des de la part cultural,
s'està escrivint ara, tot aquest coneixement,
per inaudit que sembli, des de la part cultural s'està escrivint ara.
És evident que molts metges tenen claríssim com funciona,
i, de fet, jo he estudiat com funciona el sistema olfactiu des de la part biològica,
però el que no està tant estudiat és com això es traspassa a la part cultural
i com ens relacionem els humans amb l'olfacte.
I aquí ve la investigació que he fet els tres primers anys,
és del 2021 fins al 2023, que és amb els animals,
perquè jo em vaig adonar que vaig començar a fer investigació
de quina era l'olor dels Pirineus, si hi havia alguna olor que ens unia.
Ara ho estic explicant molt ràpidament, de debò, és complicat.
Ja he imaginat, òbviament, que deu haver un treball, un estudi al darrere,
però s'ha de sintetitzar.
I fent entrevistes, jo dic que faig viatges olfactius,
he ajudat gent a fer viatges olfactius,
em vaig adonar que no tenia sentit parlar de l'olfacte, dels humans,
sense els animals domèstics, és a dir, cavalls, arrugues, gossos, gats, vaques,
són animals domèstics, ovelles, cabres, i que no tenia sentit.
Llavors vaig començar a treballar amb aquests animals domèstics
i la veritat és que els resultats, el que he descobert, és meravellós.
Si en voleu saber més, doncs...
He llegit que a Estana, a la fàbrica Fabra i Coats,
vas desenvolupar un projecte cultural que es diu O Muses.
Exacte, sí.
No sé si és el que té a veure amb això dels Pirineus o...?
Bé, O Muses és una consultoria, perquè treballo per museus
i també vaig fer una investigació pel Museu Andològic de Cultures del Món,
de les olors de tres barris de Barcelona.
I és una consultoria.
També treballo amb persones amb accessibilitat,
el tema de la discapacitat sensorial per a museus.
Però després vaig obrir una altra línia, que és l'AP, que és Osmologies.
O Muses és la consultoria i l'AP, barra, baix, Osmologies, és l'AP,
la investigació és el lloc on ens podem divertir, com si diguéssim.
I entro a la Fabra i Coats amb aquests dos projectes.
O Muses, que és consultoria, i no sé si ho he dit bé abans,
O Muses, consultoria, i l'AP, Osmologies, que és el laboratori, la part artística.
I com arribes a l'espai de lliure creació de la Carme Malaret?
Sí, és realment...
Per contactes...
Sí, va ser un amor a primera vista, quasi,
perquè jo vaig vindre a la sala Mons,
amb projecte Mons que teniu aquí a Sant Just Desver,
perquè una companya de la Fabra i Coats del Centre de Creació va exposar.
I jo em considero part de les pràctiques bioartístiques,
que això també anem de parlar, és un camp en el qual anem de començar a parlar una mica més,
perquè és aquesta relació que nosaltres tenim amb la resta dels éssers vivents a la Terra,
dels cossos, i això realment anem de parlar profundament,
i els artistes tenim molt a dir en aquest context que tenim de canvi climàtic, etc.
I ells feien aquesta exposició i aquesta companya i vaig anar.
I jo feia temps que buscava un espai on poder explicar una mica més tota aquesta investigació.
Jo ho explico, ho he explicat moltes vegades ja en jornades d'entropologia,
formo part del grup de recerca de la vida animal de l'Institut Català d'Entropologia,
però començo a tenir aquesta necessitat d'explicar-ho d'una manera més plàstica, visual, artística, poètica,
que en definitiva són unes performatives, perquè jo faig unes performatives amb aquests animals,
que us explicava abans,
i si veniu podreu veure com hi ha una intervenció de la tecnologia
i gràcies a aquesta tecnologia com jo me n'he adonat de l'olfacte d'una altra manera.
I bé, com us deia, vaig anar a l'exposició Mons perquè es posava aquesta companya
i els vaig veure un equip molt obert a la investigació i això em va traure, que és el que buscava.
No buscava la típica galeria.
Sí, no és que l'espai de la Carme no és la típica galeria,
sempre porta coses que s'estan experimentant, que s'estan investigant,
també és un lloc on la gent aprofita.
Normalment els artistes aprofiten per explicar una mica què estan investigant o què estan fent.
Sí, i és meravellós això, perquè de fet els artistes el que fem és això, és investigar, són els processos.
Al final hi ha un objecte artístic, si vols, o no, perquè n'hi ha a vegades que n'hi és,
però de bo a vegades és com...
Que passa que a vegades la gent també quan ve espera a trobar alguna cosa...
Clar, clar. En aquest cas trobareu també dues peces.
Trobareu dues propostes?
No, trobareu dues peces que són els penjols olfactius recollectors d'aquestes essències.
Trobareu unes performatives, les performatives, una recopilació que he fet,
i després evidentment hi haurà una experiència olfactiva.
Ah, mira.
He llegit també que hi ha un smellwalking.
Sí.
Què és això?
Mira, això és aquesta experiència que farem, que us he comentat abans, el dissabte al matí a les 11.
Us podeu presentar a les 11 en punt a l'espai.
I el que farem és una mica de taller al començament,
i explicaré com funciona el sistema olfactiu una altra vegada en termes culturals, com culturitzem.
Ens situarem, farem uns exercicis de nas, de boca, de columna, de cos,
i després anirem a passejar per la ciutat i anirem a caçar olors.
I el que farem serà un exercici molt interessant i que costa una mica,
a tots ens costa una mica, a mi també,
és descriure aquestes olors.
Ja us explicaré com les descriurem una mica més, ja us ajudaré abans de sortir.
Serà un petit tast d'aquestes olors culturals.
Perquè l'olor, Maritxell, s'educa o es pot treballar?
Sí, sí, sí.
És un sentit que tenim...
Saps què passa? Que l'olor és un encaix amb la cultura.
És a dir que si no és tòxica, el cervell no identifica com a tòxica.
Bueno, sabeu que...
Ara us començo a explicar qüestions tècniques.
Es situa en el cervell límbic, que es diu, perquè ho entengueu.
És una de les memòries més profundes que tenim.
El cervell humà ho memoritza.
Aleshores, tenim fins a 400 receptors en el moc d'aquestes olors,
d'olors d'aquestes molècules químiques que arriben pels orificis,
arriben pel moc, tenim aquests 400 receptors.
Penseu que només tenim 3 receptors en els ulls.
I en canvi tenim 400 que poden identificar diferents olors.
A començaments del segle XX,
deien que els humans podríem arribar a reconèixer 10.000 olors diferents.
Ara s'està parlant d'un bilió, amb B alta.
I passa directament a aquest cervell límbic.
Aleshores, tot això, podem fer-ne consciència.
De fet, hi ha altres cultures que n'han fet consciència d'això.
I com que som els mateixos humans, les mateixes humanes,
doncs en podem fer consciència.
I és molt interessant perquè ens connecta amb aquest ambient
que hem de tenir més sensibles a tots aquests altres cossos que ens rodegen.
Plantes, animals...
En l'actual moment d'emergència climàtica
hem de situar-nos d'una altra manera al món.
Jo tinc una pregunta referent al títol de l'exposició.
Què és l'olorcé?
Perquè això em sona com a etapa històrica.
Sí, exacte.
Hem de pensar en aquests futuribles a través de l'olfacte.
Si ens situem més des del sentit de l'olfacte,
serem més conscients del que fem continuament.
Al final tot és un tema de consciència del que fas dia a dia.
I si ets més conscient d'aquest olor,
que està tan encaixada amb la nostra cultura,
potser un dia no compres una cosa i ho compres una altra.
Perquè al final tots som consumidors.
No només consumidors, consumidors en tots els sentits de cultura,
però també d'alimentació, de roba...
A través de l'olfacte podem fer més consciència d'això.
És molt abstracte el que parlo ara,
però jo crec que podem intuir alguna cosa del que dic.
I l'última qüestió. Ser conscient del paper que tenen les olors.
Què ens pot aportar a nosaltres?
La relació amb els altres, amb el medi...
Sí, primer és un coneixement.
Ser conscient d'aquest sentit que tenim.
I que podem fer servir.
També s'ha de dir que hi ha una qüestió
que penso que seria bastant interessant.
El fet que hi ha moltes persones que són anòsmiques...
Ui, què és això? Anòsmiques?
Sí, que no oloren.
I hi ha persones que són hipernòsmiques, que oloren molt.
Però ningú va al metge per dir...
Escolta, miri quin és el meu grau de l'olfacció.
Ningú ho fa, això no es fa.
I estaria bé saber-ho una mica.
Però n'hi ha professionals que ho fan?
De debò, jo no he anat mai al metge i li he preguntat.
Perquè jo no sé quin és el meu grau.
És a dir, si tu no dediques a aquestes professions
que són els perfumistes, que és la seva professió,
que tenen el seu llenguatge personal
i tenen un llenguatge molt estricte.
Molt químic, inclús.
Són químics.
Ells sí que saben, però jo parlo de les persones.
Jo soc antropòloga.
Tu ets més de la part cultural.
I què és el que hem de fer amb aquestes olors?
Temes de medi ambient.
De tòxics en les ciutats.
Temes de ser conscients, per exemple,
en les nostres ciutats mediterrànies,
segons les clavegueres.
Per exemple, aviam, quantes vegades us heu vist...
Un pis de luxe al barri de no sé on...
Potser el pis és de luxe,
però jo no dic pel barri, fa pudor.
Com pots vendre un pis de luxe
en un barri que fa pudor?
Ja no és de luxe.
No ho pensem, això.
O els paisatges olfactius.
Com han canviat en els territoris?
A casa nostra tenim un paisatge
molt canviat olfactivament
per la indústria del porc.
No vull fer propaganda ara,
però hi ha un reportatge per TV3
molt interessant,
com les explotacions intensives
ens estan afectant al medi ambient.
Però això també ha canviat
els paisatges olfactius i com les persones
s'han adaptat a aquesta olor,
però no és normal aquesta olor.
Hi ha coses que a vegades no et planteges
que puguin afectar.
Sí que està afectant, perquè està afectant
a tota una cadena tròfica.
Hi ha insectes que estan desapareixent.
Ser conscient d'aquesta olor
que estic colorant dia a dia,
que sembla ser que no és tòxica
i que s'ha encaixat amb la meva cultura,
però no és el cas de totes aquestes espècies
que estan desapareixent,
perquè et fa conscient.
Ara parlo d'això, però també les grans ciutats
també passa.
De fet, aquests paisatges olfactius
és la pròxima investigació que vull fer.
Maritxell, ho vam deixar en aquest punt.
Ha estat molt interessant aquests minuts
i, res, dijous 18 de gener, a les 7,
inauguració de l'exposició,
a l'espai de lliure creació de Carme Malaret.
Que vagi bé, que tinguis bon dimarts.
Moltes gràcies a vosaltres.