I ara anem cap a l'espai de medi ambient i ho fem amb l'arbre Agulló i un convidat que deixo que el presenti ell mateix, hola arbre, bona tarda.
Bona, aquí tenim el Lluís Casals, home molt arregat al poble, és quasi mig patró del poble, sou president de l'entitat de l'ONG, el regidor per l'era al Pesuc i després el movem, jo em perco.
I ara ha acabat la seva fita com a aviador, que va començar com a professor de secundària, va passar l'aviador i ara ha passat aquesta fita i jubilat,
Lluís vol dedicar el seu temps a promocionar les plaques solars com a petit empresari al poble, cosa que a mi meravella i estic absolutament d'acord i molt feliç d'estar aquí amb ell.
Hola Lluís, què tal? Hola, bon dia, gràcies. Després de la presentació que t'ha fet l'arbre, qualsevol Wikipedia es queda curta.
Lluís, tu tens un negoci per muntar plaques solars, d'aquí és enjust, explica'ns una mica en què consisteix.
Sí, jo treballava professionalment tota l'última etapa de la meva vida professional, he sigut pilot d'avió, però fa uns anys amb un altre soci, un amic meu de tota la vida, enginyer,
vam muntar una empresa que es diu Cleanemp, que és l'acrònim de Clean Energy Provider, és a dir, proveïdors d'energia neta, inicialment per treballar fonamentalment a Gàmbia.
Tenim uns socis allà, perquè aquí pràcticament no es podia fer gaire cosa perquè la llei no permetia, però de fet la nostra il·lusió era treballar a l'Àfrica.
Després, quan la llei va canviar, hem començat a treballar en política i ja hem ingibilat, però a l'empresa hi treballa una ingeniera, que la coneixes molt bé,
i un parell més d'ingeniers a temps parcial, i som una enginyeria bàsicament, que ens dediquem a fer projectes d'instal·lació d'energia fotovoltaica, ens hem especialitzat en fotovoltaica.
De fet, llançant amb aquest començament que deies, a mi em sorprenia sempre quan estava volant amb els avions de passatges que feia les aproximacions a Frankfurt o a Manchester,
i veia que quasi totes les cases tenien plaques solars amb una insolació baixíssima o molt baixa que hi ha en aquests països,
i també aquí, amb una insolació magnífica, pràcticament l'energia solar era inexistent, fins que no va haver-hi el canvi amb l'entrada del nou govern, que es van canviar les lleis,
i en aquest moment el vent bufa absolutament a favor de l'implantació de l'energia solar, que ara podem comentar una mica quan vulgueu el tema de l'autoconsum i aquestes coses.
Per exemple, l'Ajuntament de Sant Just va publicar una nota informativa dient que la insolació de plaques o de gent d'aquí del poble que s'havia interessat en la insolació d'aquest tipus de plaques
s'havia quadriplicat, és a dir, s'havia multiplicat per quatre en tan sols, no sé si era un any o dos anys, la qüestió és que havia augmentat bastant.
Bé, és que en aquest moment l'opció de l'autoconsum és una opció magnífica. Això vol dir que una persona instala una sèrie de peninsulars en el sostre de la seva vivenda,
aquests peninsulars transformen l'energia del sol amb energia elèctrica, no entrarem en el detall profund del funcionament, però hi ha un cervell que és l'inversor que transforma la corrent contínua de les plaques amb corrent alterna domèstica.
Si féssim un símil hidràulic i fos aigua seria que la pressió que prové de l'energia solar és lleugerament més alta que la que entra de la xarxa a la casa, no?
Per tant, la casa el que fa quan tu consumeixes és que primer tira del solar i si li fa falta més llavors agafa el que necessita de la xarxa.
Si a sobre queda a casa i s'instal·len unes bateries, durant el dia la casa s'autoabasteix de l'electricitat amb el que produeixen les plaques.
A més a més, mentre hi ha sol carrega les bateries i en el moment en què es fa nou o en el moment que arriba el vespre, té energia acumulada que prové de l'energia solar que durant el dia s'ha produït en les plaques que hi ha als parells que hi ha a la taulada,
s'han carregat les bateries i al vespre consumeixen les bateries. I només en el cas que no hi hagi insolació i que les bateries ja estiguin baixes, llavors només en aquest cas entraria de la xarxa.
Llavors què passa? Tots els kilowatts hora que estan entrant a través del sistema solar són kilowatts hora que no passen pel teu comptador, que no entren.
I amb un kilowatt hora de la companyia hi van moltes coses, hi va l'energia, hi van impostos, hi va tota una sèrie de coses que t'estalvies.
A més a més, per exemple, Sant Just és un dels pobles que té una bona poètica a nivell de favor, perquè tens el 50% de l'IVI durant cinc anys, en el cas de domicilis, fins al 33% de la factura.
El 33% de la factura, per exemple, amb les cases unifamiliars tu estalvies ja del descont de l'IVI.
I a més a més, endavant es va obrir a finals de l'any passat, es va obrir les subvencions al New Generation de la Unió Europea que et subvencionen 600 euros per kilowatt i pràcticament el 40% de les bateries.
En aquest moment estem parlant d'un retorn que gairebé no supera els tres anys si s'ajunten totes aquestes coses, i amb el qual la instal·lació està apagada i la gent pot autoconsumir l'energia que produeix.
És una cosa que s'hauria d'haver fet en aquest país fa dècades.
Això és el que volia dir, diguem, per fer el contrast, que m'agrada molt el que has explicat, que fa d'aquí quasi vint anys estic a la ràdio, ho he explicat més d'una vegada.
Un dels programes que va fer l'Alnus, que a Barcelona vam fer Barcelona 1000, que era tèrmica, sobretot era per plaques tèrmiques.
Llavors jo, com per jubilat, me'n vaig córrer en un mapa tot el poble de Sant Just i en els follets que es va donar per plaques tèrmiques.
La tèrmica era per escalfar aigua, més senzill, que era rendible, que als 15 anys, que començava a 10 o 15, començava a estar amortitzat i sortia gratis l'escalfament d'aigua, era per això, sobretot.
I vaig calcular de mil follets, els que em van donar, 1.100, se'm van acabar els 1.100.
Hi ha 1.100 cases unifamiliars. No totes tenen condicions per tenir les plaques solars, però jo crec que 900 o 1.000 sí que en tenen.
Hi ha cases realment al·lucinants, en caps de tenis, lios, aquí a la costerata que puja, grandíssimes.
I per tant, vam fer aquest esforç, no es va notar.
O sigui que estem predicant aquí al desert de fa molt temps. Jo aquí a la ràdio, els que bonament m'escolten, ja ho he estat explicant moltes vegades.
Jo sempre et pregunto, coratge d'anar comptant, casa per casa, arbre?
Sí, si no, no, perquè les capses comptades es van donar 1.100 follets de Barcelona.
Jo no ho vaig comptar, sinó que anava a 1.100 i hi anava un a cada bústia dels ous que anava.
Per això ho tinc al culà. No és que jo els que he estimès.
Era molt fàcil perquè així es van esgotar tot, per carrer, per carrer, tot, tot.
I després, recordo una altra cosa, ja l'he dit la paraula, que era l'important,
que el senyor Oriols, sent regidor, sembla que estaves tu abans també amb ell alguna vegada,
tenia la preidea, clar, aquestes coses requerren un afinançament,
de fer-ho en el talús que n'hi ha, on van a fer ara la diselleria nova, hi ha un talús.
Allà on talla l'ITB?
Per fer una macroestació de placa solar.
Allò es volia fer en un passat?
Ell tenia la idea. Jo dic home, està molt bé, i el talús aquell, una vegada que serà guapo,
i allà pega el sol enorme, caut justament, quasi tot el dia li pega el sol,
el sol ve d'aquí, està en aquesta situació, i el sol se mava per aquesta banda que continua,
quasi donant-li. Dic, clar, això requereix finançament. S'han finançat coses borrades.
I aquest finançament ha d'haver-s'ajudat a la zona industrial que està per les empreses.
Si a més a més, com sempre estem dient, totes les teulades de les empreses estiguessin connectades
amb placa solar, i fer una xarxa de connexió entre elles per ajudar-se...
A nivell veïnal?
A nivell de poble, a nivell de poble, una xarxa de connexió per ajudar-se,
que és l'alternativa que sempre han donat els ecologistes.
No estiguin borrades de portar l'energia de fotre muntanyes naturals i grans,
i tenen la que transportar aquest 30%. Ho he dit diverses vegades, un 30% de l'energia
que es transporta es perd, en les grans línies.
Lluís...
Entrant en el pragmatisme, com deies abans, també, evidentment, les plaques tèrmiques
són una solució molt interessant, i a més aprofiten molt més energia,
tenen una mica més de manteniment, qualsevol cosa que té fluïts per dintre,
requereix més manteniment, la placa solar menys, però la placa solar, per escalfar aigua,
és molt poc efectiva, en canvi, la tèrmica és molt efectiva.
El respecte del que planteges, ara, és interessant el tema del compartir.
Bé, ara, amb la nova llei, es va obrir una possibilitat,
que són les instal·lacions comunitàries o compartides.
Això ja es pot fer, però té certes limitacions.
Per exemple, això que parlaves tu del talús d'allà de la ITB,
per repartir-ho per les empreses, té la seva complicació.
Actualment, es poden compartir les instal·lacions, sempre quan siguin, primer,
menys de 100 kW, i segon, que es poden compartir amb usuaris
que estiguin a menys de 500 metres de la instal·lació generadora.
Això és un problema molt important. A França, no sé si són 3 o 6 quilòmetres,
crec que 6 quilòmetres, i això tira cap aquí.
És a dir, això ho han d'arreglar, ho han de canviar.
Les 500 metres és molt poc, perquè s'estan plantejant solucions
als pobles de terra de dins, a les comarques de Tarragona, etc.
que plantegen alternatives a les macroinstal·lacions
que es plantegen fer en el seu territori.
Hi ha pobles que són la pera, és a dir, Santa Coloma de Carral
té distribuïdora pròpia, no comercialitzadora, no, distribuïdora.
Les línies no són d'Endesa, són d'ells.
Són d'ells, són independents a nivell de distribució i de comercialització.
És una experiència única.
O el poble de Senant, l'alcaldessa de Senant va ser la primera,
la pionera que va muntar una planta gran que ven l'electricitat
i això són uns ingressos importants per a l'Ajuntament.
L'Unió Europea ja ha creat una directiva de comunitats energètiques.
Aquest és el futur.
És a dir, grups de ciutadans o pobles que plantegen conjuntament,
comunalment, plantegen el tema d'un camp solar
que autoabasteixi una part important de l'energia del poble.
Però avui, per avui, la llei no ho permet.
I nosaltres treballem per un grup de Tarragona
que vol anar a tirar endavant dos camps solars.
Ara s'ha obert una mica.
Però és que les dificultats burocràtiques administratives
per tirar endavant un camp solar són molt grans.
Però en aquest moment, quan planteges camps solars,
encara no està preparada la llei per fer comunitat energètica.
L'únic que pots fer és vendre-la.
Vendre la electricitat al púl,
que te la pagaran el preu que toqui en aquell moment de la subhasta.
Ara, en aquests moments, fer un camp solar és un negoci magnífic
pels preus que avui en dia s'està pagant l'energia.
Però esperem que no sigui sempre així.
Que l'energia torni a baixar? No ho sé.
Vosaltres ho heu notat amb el tema de la pujada del preu de l'energia?
Sí, amb molta demanda.
Vosaltres som una empresa molt petita,
però si el meu soci jo tinguéssim 40 anys,
en aquest moment tindríem 15 treballadors.
Perquè et demanda per posar solar?
És una locura. Tothom vol solar.
I no s'ha d'ocorreixi posar un anunci.
Perquè nosaltres som molt petits.
Fem molt poca cosa.
Dissabte marxem cap a Gàmbia.
Fa dues setmanes estàvem a Gàmbia.
Aquesta il·lusió que ens va fer néixer i seguim treballant.
Ara estem a punt d'engegar una planta de producció de gel
per un petit poble de pescadors en un poble de Gàmbia,
finançat per Nacions Unides.
És que l'empresa va néixer amb aquesta vinculació.
Clar.
Amb una idea que penso jo que s'ha de promocionar.
Sortir del concepte ONG clàssica
per plantejar empreses socials.
Nosaltres muntant instal·lacions a Gàmbia
no ens fem rics, però hi guanyem.
No ho fem gratis i tenim un benefici.
Però qui vulgui que hi vagi.
Les dificultats són immenses allà.
Tenim aquest component i el volem mantenir.
Si hi ha dificultats burocràtiques aquí, allà a Gàmbia...
No, allà cap.
No has de demanar permís.
Però aquí s'ha de fer una mica de meva culpa com a país.
Avui tu vols muntar un camp solar o un camp eòlic
a qualsevol lloc del país.
I et garantitzo que al cap de 15 dies hi ha una plataforma
anti-aquell camp solar.
Sí que és veritat que el camí i la solució
ha de passar fonamentalment per comunitats energètiques.
Hi ha una directiva europea que regula el tema
dels comunitats energètiques.
Espanya encara no l'ha implementat.
Les directives europees no són d'obligat compliment
fins que els estats no agafen la directiva europea
i la implementen en el país amb legislació pròpia.
I en aquest moment, per exemple, les comunitats energètiques
no es poden compartir la producció.
La limitació és de 100 kW.
I no tenen encara forma jurídica.
Els pobles que ho estan fent, que ja ho estan engegant,
s'estan trencant les banyes.
Que sigui comunitat d'interessos econòmics, cooperativa...
És molt complex.
Però segur que aquest és el camí.
La zona industrial, com deia l'Arbre,
ara ja s'està tirant endavant els blocs de pisos,
les comunitats originals...
Posar a dalt la taula de plaques
amb consum compartit entre els veïns
o, com a mínim, les despeses comuns,
els que tenen piscina a dalt o fora,
el pati o el que sigui, els motors...
Totes aquestes despeses.
Però, jo crec, la meva opinió és que
el gran camp i el gran camp eòlic
i el gran camp solar també s'haurà de fer.
Perquè la necessitat energètica
de la zona franca,
si no fem instal·lacions eòliques grans
i no fem instal·lacions solars grans,
els megawatts hora que necessita
la indústria de Catalunya
no ho aconseguirem amb taulades
o amb petites instal·lacions.
El que passa és que s'ha de compensar la gent.
Perquè tenen raó. Tu no pots anar a l'Empordà
i omplir-los de molins.
I venen aquí i veuen que Collserola no n'hi ha.
Jo crec que el primer que hauria de fer Barcelona
és omplir Collserola de Molins
i omplir el fons marítim del port de Barcelona de Molins
i llavors tindrien l'autoritat moral suficient
per parlar amb la gent de terra endins
i dir que anem per aquí.
Tot té el seu contrapès.
Per exemple,
veniu aquí a instal·lar per les necessitats de Barcelona.
Jo parlo amb l'alcalde de Santa Coloma Caral
i li deia que de què viu la gent aquí.
Una mica d'agricultura i jubilats.
Molt jubilats.
Les pensions surten també de la franca
dels milers de persones que treballen.
Tot té la seva història.
Però s'ha de predicar amb l'exemple.
Si vols posar molins a l'Empordà, primer posa'ls a Collserola.
Aquest és el meu punt de vista.
Com ho veus tu ara que tens una visió més ideològica?
T'agafo la bandera.
Fa més de 40 anys
que els ecologistes, teòricament,
deien que només la província d'Almeria
podia alimentar mitja Europa.
No estic parlant d'Espanya, de la premsa obèrica.
Estic parlant d'Europa.
A base de centrals de fotovoltaiques.
Grans centrals.
Tenen una torre al mig,
que és tot un camp de moltes hectàrees.
La energia puja a dalt.
No he vist alguno fotografiat.
Fotovoltaic o hòlic?
Fotovoltaic.
Tenen una torre al mig.
Està escampat i l'energia va aquí dalt.
Es calfa l'aire.
Acumula en algun lloc.
Això és superficialment el que vaig dir.
Aquestes grans centrals,
en tots els deserts d'Almeria,
en comptes de tenir els plàstics contaminants,
i aquella verdura que dos dies a obres...
Els hivernacles...
Sí, obres d'aquelles precioses i no sap res.
No tenen ni aliment.
Pugen a base d'aquí.
Serien centrals.
Hi ha una situació per connectar a Europa i tot.
I no s'ha fet.
I no s'ha fet.
Això eren partidaris de tots els grups ecologistes.
Alguns ecologistes, com normal,
i tu bé ho dius,
angoixats, com tota la societat,
en l'actualitat es veuen en la trampa
de dir que aquí, a l'estona de l'Ebre,
gasten un 8%
i tenen el 36% d'energia.
Nuclears.
Portueixen el 36% de tota Catalunya.
Ells gasten un 8%.
Hi ha uns contrastes aquí.
Tenia que donar exemple aquí a Barcelona.
Obligar a totes les empreses
que és possible,
posar-la a tal,
fer aquests núclears de connexió petit.
En Coixerola hi havia un senyor
que volia posar-ne un macro,
perquè ara són molt grans, 120 metres d'altura.
Volien col·locar-ne un.
D'acord.
Hi ha molts puristes
que no mirem més enllà de l'ull.
És una contradicció de consumir.
Ja cal consumir i vestir.
Entrem en una contradicció.
I d'enxofar la nevera i la tal.
Això és una contradicció de campionat.
Vius sense energia.
Estic d'acord,
però també hi ha altre detall.
Els japonesos van inventar un molinet
que puja a la llum.
El faro que hi ha a la ciutat
pot ser 40.000.
Puja a dalt hi ha un molinet i dos plaquetes de solars.
Abasta suficient
i una petita bateria per a aquell faro.
Ja podia haver-se posat a tota Barcelona.
Solament hi ha algun parc.
A partir de les gamberrades.
No puc entendre-me si és possible o no,
però això podia estar la ciutat il·luminada.
Jo llegia que donaven com parar una casa.
10 postres d'aquestes.
La reticència és que pot tenir algú
a l'hora de posar-se plaques
o alguna comunitat de veïns.
Normalment quines són?
Fa por la inversió inicial?
Els veïns normalment
hi ha molt d'història que no hi ha manera
que es posin d'acord.
Això és meu, això és teu,
que si llavors farà ombra no sé on.
És complicadet.
Nosaltres, comunitat de veïns,
n'hem fet una i no l'hem fet nosaltres,
hem fet l'enginyeria.
L'empresa que té l'exclusiva de distribució
no t'ho posa fàcil.
Ells volen desenvolupar la seva solar
i no tenen ganes que la gent faci autoconsum.
Totes les pegues que poden te les posen.
Nosaltres tenim una comunitat de veïns a Forja
que porten 7 mesos amb les plaques instal·lades
i encara no hem aconseguit que posin el comptador
de generació neta.
Quan fas una comunitària
no es fa un autoconsum directe,
perquè això seria impossible.
Una comunitària es decideix quin percentatge de l'energia
utilitzarà cada un dels que participen d'aquella comunitària,
que no té per què ser igual.
Si un posa més calés, té més tant per cent d'aquella.
No es pot fer un autoconsum directe,
perquè l'energia aniria al que engegués més al micro,
i si no anés més al forn, se la quedaria tota.
S'ha de posar un comptador més
i tota l'energia que produeix la solar es buida a la xarxa.
Aquests quilovatts d'hora
que Endesa rep a la xarxa,
que els té comptabilitzats,
i els té comptabilitzats per hores
amb el preu que val cada hora,
li resta, després, quilovatts d'hora real
a tots aquells usuaris
en el percentatge que ells hagin decidit.
Això es fa així.
Això costa molt.
L'altre dia vam fer una teleconferència
amb Solidança
i hi havia gent convocada per Solidança
sobre aquest tema.
Solidança ara està formant gent
de formació per gent amb dificultats
de trobar feina i tal.
Està formant gent per instal·lar plaques solars,
perquè ara hi ha molta demanda dins de l'Instagram.
Ens van convidar i vam estar xerrant,
i a veure, un dels que estava en aquella taula rodona
a la seva comunitat de veïns
va posar-se a una comunitària fa un any i mig,
quasi dos anys, encara no ha aconseguit fer-la.
Una croada, no?
Fa falta que l'administració es cregui
que forcin les elèctriques
a fer les coses ràpids, bé, fàcil.
En aquest moment encara no ho és.
Si em permeteu, volia dir una cosa
que s'ha de tenir en compte,
perquè a mi el que no m'agrada, el que em posa nerviós,
és les solucions fàcils
i a vegades entrem en unes dinàmiques
que no es contempla,
s'ha d'omplir a l'horitzó.
Per exemple, es diu, no,
perquè el tema dels nuclears
és un tema també a parlar, no?
Però no els macrocams solars, etcètera.
França té el 60% del país
i el país està vestit de nuclears.
Si nosaltres no desenvolupem una quantitat important
de producció de megawatts,
l'hi comprem a França.
I no posem nuclears aquí,
i l'hi estem comprant d'energia francesca,
que és energia produïda per a nuclears.
I algú pensa que si una central nuclear del ron
aquí del sud de França peta,
no, no.
Per tant, si no volem depèn de nuclears,
Catalunya té previst
que el 2030 el 50%
sigui renovable.
Si no ens posem les piles és que és impossible,
perquè la gent continua tirant de microones,
de forn, de llum, d'aire condició...
Ara els estius que va són més càlids,
perquè no tenen aire condicionat.
La solució és el cotxe elèctric.
Algú s'imagina el parc mòbil
de l'àrea metropolitana a la nit,
tots enxufats, tirant cada cotxe
entre 3.000 i 6.000 watts,
tirant de la xarxa?
Algú s'ha plantejat això?
Quin augment de xarxa de distribució hem de fer
perquè suporti aquests megawatts
a l'àrea metropolitana?
I d'on t'ha de sortir aquesta energia?
Que a la nit no fa sol,
l'energia no s'acumula,
s'ha de gastar el moment.
I els cotxes quan no van és a la nit,
i quan es carreguen és a la nit.
I d'on t'ha de sortir tot això?
Tu què hem de veure a terra?
Jo tampoc vull nuclears,
no vull hipotecar amb residus,
però el que penso que no s'ha de fer
són discursos sense fonament científic
i sense números.
Tu no vols això, has de fer això.
Això tampoc no ho vull,
però vull tenir energia a tota la que necessiti.
Estic molt content d'aquest discurs,
perquè jo soc realista,
idealista i en projecte,
però realista.
Tot això és així.
Per tant,
necessitem, com els països del nord d'Europa,
a Finlàndia i a Dinamarca,
hi ha una comissió per a pensar
com ho faran i ho pensen tot.
No és com aquí que ara entra un govern
i fot la llei,
canvia la que s'havia fet d'ensenyament,
la tornen a canviar i això funciona a patades.
I què serem i quantes autopistes en 15 anys?
Hi ha un grup de sabis que ni són d'esquerres ni de dretes
i no són sabis, que pensen el país.
Això s'hauria de fer també.
I aquestes preguntes,
per tant, els sabis se les plantegen.
I s'hauria de pensar què es fa.
Ha estat una estona molt agradable amb els dos arbres.
Lluís, ha estat un plaer també tenir-vos els dos junts
per agafar diferents contrastos, diferents idees,
sobretot al món de l'energia renovable,
les fotovoltaiques, que podríem estar aquí parlant del tema
realment hores i hores, però ho hem de tallar en algun moment.
Una sugerència.
Una sugerència.
Està xerrada no perquè l'hagi fet jo,
sinó perquè l'ha fet el Lluís i els interessa l'institut
en els de primer i segon de batxiller.
Els professors, passar-la i debatre això.
No han parlat de polítiques concretes,
ni s'han fotut a ningú, ni s'han posicionat contra un o no.
És el seu futur.
És el seu futur el que està al davant.
El meu ja s'acaba i ja estic content de la meva vida
i molt content del que em queda i del que hi ha.
Un dia, dos, un any, tres anys, estic molt content.
És ells el que em preocupa.
I aquest debat el tenien que tindria en l'institut.
Mira a veure com podeu fer.
I passar-lo a la gent de l'institut, sobretot de batxiller,
com a classe, com a classe de ciències.
És història tot conjunt.
Molt bé, doncs res.
Arbre, Lluís, que acabeu de passar bona tarda
i seguim en contacte.
Gràcies.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
De xiquets que juguen
De xiquets que juguen
I de vells que esperen
Mentre homes i dones
estan treballant
Als petits tallers
a casa o al camp