Són gairebé un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 FM, el magazín de Matins La Rambla.
Comencem la segona hora i ho fem, com sempre amb l'entrevista del dia.
Avui el nostre convidat és el Sant Justenc, Daniel Martínez.
Segurament us sonarà el nom i d'aquí uns segons també ho podreu comprovar amb la veu,
perquè és una veu familiar aquí a la casa, a l'emissora de Ràdio d'Esvern.
Però bé, avui el tenim aquí perquè és el director i el dramaturg del musical La Vall entre els teus braços,
un musical que aquesta mateixa tarda i vespre es farà en tres sessions diferents al Casal de Joves.
Dani, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, Núria, com estàs?
Bé, molt bé. Tinc a l'altra banda, avui estàs com a entrevistat.
Se'm fa estrany estar aquí, tot i que per mi és molt familiar, perquè saps que he estat molts anys també de col·laborador,
i estar aquí a Ràdio d'Esvern sempre és un luxe.
Doncs bé, vinga, anem al gran. No et farem tampoc parlar en accés, estàs de reservar la veu per aquesta tarda.
Ja la tens allò escalfant-la i de més, però...
Sí, sí, aviam. Ja sabem que les coses de directe és el que tenen, no? I m'he trobat aquesta setmana amb una sèrie d'impediments que han fet, doncs, que els meus nervis s'exaltin una mica, no?
Primerament per la previsió de pluja, perquè recordem que la balla entre els teus braços, l'espectacle que avui volem explicar aquí a Ràdio d'Esvern,
doncs és un espectacle que estava pensat per les escoles, pel claustre.
Llavors, davant de la previsió de pluja, nosaltres ens hem vist obligats a canviar-ho d'espai,
i finalment, doncs, ho farem a la sala d'utopia del Casal de Joves.
I res, m'he trobat amb un altre inconvenient, que és que la meva veu no és la que és sempre,
i haurem de jugar una mica també amb això.
Clar, jugar-hi una mica i fer front, no?, a les adversitats que han anat sorgint.
Totalment.
Dani, parla'ns una mica de la balla entre els teus braços, perquè la gent de Sant Just que hagi anat seguint el projecte, no?,
també, que t'hagi anat seguint a tu a les xarxes socials, haurà vist potser ja que heu fet dues presentacions del musical,
una per la Festa Major de Sant Just, l'altra la vau fer fa tot just un parell de setmanes a l'Ateneu.
Quin és el feedback, no?, que et està transmetent la gent quan presentes, doncs bé, la balla entre els teus braços?
La gent, de primeres, quan, sobretot a la primera prova de foc, diguéssim, a la primera lectura,
que va ser per Festa Major, com bé has dit, de primeres el que va dir és que ens hem quedat amb ganes de més,
que per això, per una persona que està organitzant un esdeveniment com aquest, doncs és molt important,
perquè això vol dir que s'ha hagut, doncs, captar una mica el públic i el públic està expectant perquè vol veure més, no?
Amb les cançons va passar més o menys el mateix, van agradar molt i això també, doncs, va ser molt positiu per nosaltres.
A més a més, el dia de la presentació de les cançons van anar acompanyades amb vins del Celler de Can Mata
i això també ens va ajudar a poder dinamitzar una mica més la trobada.
El Celler de Can Mata és un col·laborador nostre del projecte, que des d'aquí volem donar les gràcies,
tant a l'Àstrid com al Pep, perquè són col·laboradors de la balla entre els teus braços,
que ens han ajudat també amb difusions, amb esdeveniments com a la presentació,
i per nosaltres és molt important perquè el que volíem era crear xarxa.
Nosaltres volíem que aquest projecte fos amb i per Sant Just.
És una frase que he anat repetint molt durant tot el procés
i crec que ha anat calant no només amb la gent que estem fent la ball,
sinó també amb la resta de participants i col·laboradors.
Amb i per Sant Just és una marca que jo tenia com molt clara en aquest projecte
perquè crec que el més important és que els santjustencs i santjustenques es facin seu.
Un musical que s'ha fet per Sant Just, que això mai s'havia fet,
és un espectacle de nova creació que el que vol és rendir homenatge a un poble
i això aquí a Sant Just no havia passat mai.
I crec que és una cosa molt bonica també.
Home, que Sant Just, que un municipi com Sant Just tingui un musical
on l'entorn s'ubiqui precisament a Sant Just amb personatges que tant els actors
com els personatges de l'obra en si siguin també de Sant Just...
Destilen, no? Destilen aquestes agències santjustenques.
Jo crec que està molt bé, que és molt interessant.
Però bé, no és per tirar-me floretes a mi, sinó per tirar floretes a la gent que ho ha fet possible,
com per exemple l'arxiu municipal, en Jordi Amigó al capdavant,
que ha fet una feina excel·lent de també localització.
ens ha ajudat a localitzar bé l'obra.
Què vull dir amb això?
Doncs que hi ha moltes coses que nosaltres donem per fetes i no eren així.
Per exemple, jo vaig començar a escriure l'obra a l'agost del 2023, d'acord?
Sí, farà un...
Farà un any i escaig, no?
Sí, sí.
La vaig començar a escriure, i et riuràs de mi, al Monestir de Montserrat.
En sèrio?
Sí, perquè jo tenia ganes de fer com un descans, un reces,
i me'n vaig anar al Monestir de Montserrat a connectar una mica amb la natura
i allà vaig estar una setmana i vaig començar a escriure a la vall.
Per nosaltres, la vall significa molt que aquests detalls que comentàvem
estiguin ben matisats i ben arrelats i ben fundats, no?
Llavors, ens hem ajudat una mica de la Maria Quintana,
que sobretot la Maria Quintana el que ens va ajudar va ser una mica
«Mira, Maria, tinc aquesta idea. A tu què et sembla?»
I ella va dir «Mira, està bé, però això que estàs fent ho hauries de fer així
i això ho hauries de fer aixar. Ok».
I una mica l'esquelet ens va ajudar a construir-lo la Maria.
I després, el Jordi Amigó, el que ens ha ajudat ha sigut a, diguéssim,
a amacatar-ho tot, a que tot quedi clar i també coses tan senzilles com Sant Just d'Esvern.
A corroborar fets, no?
Clar, Sant Just d'Esvern ho diem ara, però a l'època de la Guerra Civil Espanyola
estàvem en una república. Era Just d'Esvern.
Just d'Esvern.
Jo vaig escriure tota l'obra posant Sant Just d'Esvern, Sant Just d'Esvern, Sant Just d'Esvern.
I després, clar, que el Sant va caure, no?
Clar, el Jordi em va dir «Escolta, el Sant ha de caure perquè és que no hi era».
I llavors és allà de dir «Vale, ok».
Una altra cosa també curiosa, no? Sonaven molt les campanes,
perquè jo volia arrelar molt a la imatge de Sant Just, que és la campana.
La meva àvia, jo quan era petit, sempre m'ensenyava a les tapes dels clavegarams
aquella campana que hi ha i em deia «Dani, aquesta és la campana, aquest és el símbol de Sant Just».
I per mi la campana era molt important i havia de sonar molta campana.
Fins que el Jordi em va dir «No poden sonar campanes?», perquè estaven al terra.
Les havien tirat, havien destrossat mitja església i les campanes no havien...
No hi havia campanes, o sigui, no podien sonar.
Les havien tirat.
Llavors és allò de dir «Anem a intentar buscar una mica de sentit, no?, el text que estem dient.
No només escriureu i ja està».
Clar, perquè Dani, vas ser tu precisament qui has escrit el guió, doncs ens dius fa un any i poc.
Després tu també t'has posat al capdavant, no?, has estat el director.
Després també surts, apareixes, no?, com a actor.
Com ha estat, no?, gestionar el musical per totes bandes?
És a dir, que a vegades, clar, els grans musicals, hi participa moltíssima gent que cadascuna té la seva funció.
Tu, en aquest cas, has hagut d'assumir bastants rols a la vegada.
Tu estàs acostumat, un dramaturg també ha d'estar acostumat a fer diferents papers?
Hi ha molts tipus de dramaturgs.
Hi ha el dramaturg Massoca, que és el meu tipus de dramaturg.
Hi ha dramaturgs que no són tan massoques.
No, mira, a mi, jo he gaudit molt del procés.
Hem de dir que aquest procés va començar a partir d'una beca.
També agrair, doncs, a l'Ajuntament per aquesta beca,
perquè sabeu que a Sant Just d'Esverna es donen unes beques de creació artística.
Aquest any se'n van donar dues, una pel Lluís Terrés per íntims
i l'altra va ser per mi per fer, doncs, la balla entre els teus braços.
Nosaltres rebem aquesta beca i jo començo a treballar, doncs, amb el projecte.
Jo ja havia començat a escriure l'obra per si un cas, per si me l'adonaven.
I llavors, doncs, vaig posant-me mans a l'obra
i jo volia confeccionar un equip de persones que no fos molt gran,
quatre o cinc persones, sis,
i a partir d'aquí treballar.
Jo volia agafar la feina més de lideratge, direcció i dramaturgia,
i després, doncs, contractar actors, contractar un equip de producció musical, etcètera, etcètera.
Més o menys tot això s'ha anat fent.
Però, aprofitant que estic als micròfons de Ràdio d'Esvern,
volia fer una reflexió a tota la gent que ens estigui escoltant
i si sou artistes o si sou actors i actrius,
doncs també crec que us pertoca escoltar això,
que és el fet del compromís.
Crec que hi ha un problema bastant greu en la nostra societat últimament
del compromís en projectes.
En el nostre cas, el que ens ha passat és que dos actors
que havien d'interpretar el protagonista de l'obra
han caigut en circumstàncies, diguéssim,
les dues circumstàncies totalment diferents.
El primer actor, doncs, per motius més personals,
i l'altra persona, doncs, perquè li van oferir un altre projecte
que li oferien, doncs, més bolos o el que fos,
i va acabar, doncs, triant l'altre projecte.
Què vull dir amb això?
Vull dir que jo he sigut molt benèvol i ho he entès perfectament, no?
Però em sap una mica de greu
que la gent no tingui el compromís en projectes d'aquest tipus.
Sabem que són projectes petits,
sabem que els pressupostos són petits
i sabem que moltes vegades no podem pagar el que pertocaria, ho sabem.
Però la gràcia d'aquests projectes és a colze a colze, també.
Sí, sí, d'alguna forma, no?
Si aquestes persones en un inici, doncs,
S'han compromès.
S'han compromès i realment les condicions de sou,
en aquest cas, ja les sabien, no?
Han estat pactades, exacte.
Van ser pactades.
Clar, que et deixin, entre cometes, penjats a la meitat, no?
És com...
Sí, sí, efectivament, jo, mira...
I, a més, dos cops seguits, no? És com...
Clar, jo només volia fer la reflexió, eh?
No vull tirar tampoc ni bulles ni res,
però senzillament volia fer la reflexió
pels oients que ens estiguin escoltant,
que fer un projecte d'aquestes dimensions no és gens fàcil
i, a vegades, jo he sentit al poble,
és que a Sant Jus a vegades falten activitats
o falten coses per fer.
No és que faltin coses ni activitats per fer,
és que falten mans.
Falten mans.
Necessitem que tota aquella gent que ho digui
es posi en contacte amb gent com nosaltres
perquè nosaltres tenim ganes de treballar,
tenim ganes de fer coses.
Però, clar, necessitem mans.
I, a vegades, passa això.
I jo entenc perfectament temes personals,
temes de feina.
Al final, jo ho entenc perfectament
i amb les dues persones jo he quedat
totalment agraït perquè, al final,
ells, els dos, van fer unes contribucions
molt interessants al projecte
i jo estic molt agraït amb aquestes dues persones
que, finalment, no han pogut estar.
Però sí que m'ha sabut greu el fet aquest
de que per què està passant això, no?
És culpa meva que potser no he sabut gestionar això.
És una qüestió que a la societat,
a lo millor, ens està costant més el compromís.
Jo m'estic trobant una mica amb això.
I crec que en el món artístic
està passant una mica això.
Que moltes vegades hi ha poc compromís.
Hi ha falta de compromís.
Ara, el meu cas, és per part, diguéssim,
de l'equip artístic.
Però també està molt vinculat
a l'equip de direcció,
a l'equip de producció.
Molts projectes que tu vas a Barcelona
a treballar ja paguen una misèria
o ni t'entren les dietes ni el transport,
que és una cosa bàsica, no?
Jo vull reivindicar una mica,
ja que tinc micròfon,
el fet de treballs dignes i de qualitat
també pels que ens dediquem
en el món artístic,
perquè és necessari.
I també compromís,
molt de compromís, sobretot.
Molt bé.
Dani, seguim parlant una miqueta
de la ball entre els seus braços,
però més de cara
a tot el que ha estat la producció, no?
És a dir, per exemple, assajos,
ara mateix, no?
El canvi d'ubicació, també,
com hi heu fet front?
El canvi d'ubicació ha sigut, per mi,
un d'art ambaginat.
Per mi ha sigut molt dur,
perquè el projecte està pensat
per fer-se el claustre de les escoles.
I ho dic des d'aquí molt seriosament,
perquè la gent que vingui a veure'ns...
N'ha de ser conscient.
N'ha de ser conscient.
Vull dir, nosaltres hem fet una adaptació
que crec que és molt digne,
però està pensat per fer el claustre de les escoles.
Vull dir, el claustre és un personatge més
i és un actor més de l'obra.
Hem perdut un actor.
Llavors, en aquest cas,
hem triat una caixa negra,
que és la Sala Utopia.
Què vull dir en caixa negra?
Doncs un espai que és molt fosc,
que és gairebé tot negre,
i ens permet, doncs,
dissociar una mica
què és el que volíem.
Perquè nosaltres el que volíem
és que el públic dissociés una mica
entre el present i el passat,
i que entrés molt en aquest joc
de dir, anem a fer un viatge al passat.
Anem a fer un viatge a la Guerra Civil Espanyola
perquè l'obra va d'això.
I de la Guerra Civil Espanyola a Sant Just.
I el claustre per a nosaltres era vital.
El canvi ha sigut molt dur.
Vam fer una reunió a mitjans de setmana
amb l'equip
i jo els hi vaig dir,
necessitem fer una reunió d'urgència,
ha passat això,
i l'equip em va dir,
tenim dues opcions,
o tirem pelante
i decidim el mateix divendres,
o decidim ja avui
i ja organitzem bé
per fer-ho casal de joves.
I jo vaig preguntar
què comportava decidir-ho divendres,
i a mi l'equip em va dir,
si decidim divendres,
no esperis
que si anem al casal de joves
surti 100% bé.
Perquè, clar,
l'equip tècnic és molt diferent.
No és el mateix il·luminar
un espai exterior
que un interior.
Llavors això també
ens dificultava molt
prendre la decisió.
finalment es va decidir
casal de joves,
de moment no està plovent,
de moment fa una mica de sol,
ahir a la tarda va fer sol,
podríem haver muntat
perfectament
a claustre de les escoles,
que el muntatge va ser ahir,
però estem veient
que la situació
podria ser, doncs,
realment preocupant
a partir del migdia
i de les 5 de la tarda.
Com que no ho sabem,
com que no volem
que la gent es mulli,
com que volem fer-ho,
perquè realment nosaltres
el que volem ara
és estrenar.
És un projecte
que s'ha de fer
al llarg d'aquest 24,
perquè està subvencionat
per una beca,
com he dit abans.
Clar, clar.
Llavors hem d'estrenar
abans que acabi l'any.
Sí o sí, o sigui...
Efectivament.
El que sí que demanem,
instem a l'equip municipal,
a l'Ajuntament
i també a la gent
que ens vegi,
és que si us agrada,
si gaudiu de l'espectacle,
fem una mica de pressing
entre tots,
a veure si podem aconseguir
algun dia
portar-lo al claustre
de les escoles.
festes de primavera,
festes de tardor,
festa major,
però estaria xulo
que en algun moment
del 2025
passés
pel claustre de les escoles,
que és el seu lloc natal
i és on ha de ser.
El que passa que,
bueno,
Casal de Joves
hem tingut la sort
que l'Estevan,
la Montse de Casal
ens estan ajudant moltíssim,
està sent molt fàcil
i la veritat és que
ara estem fent muntatge,
jo vinc d'allà
i està quedant
molt bonic.
Està quedant molt bonic,
molt bonic,
molt bonic.
Llavors,
això també em gratifica molt.
Està quedant bonic
perquè tenim una scenografia
d'Imma Boronat
que és meravellosa.
La Imma Boronat
és una excel·lent artista
de Sant Justenca
que està arreglada
molt a l'Ateneu
i des d'aquí
una abraçada molt gran
a la Imma
perquè ha fet una feina brutal.
També des d'aquí
agrair a Miracle Serra
pel cartell
que és preciós,
és un cartell
que jo crec
que capta molt
l'essència de l'obra
i també l'essència
del Sant Just de l'època.
També agrair
a l'Escola Escena
que ens ha ajudat
a fer els assajos
a Escena
s'han fet tots els assaig
de l'obra.
Això te n'ha preguntat
i quan heu estat assajant?
Sí, és una escola
d'esplugues del Llobregat
que està molt arrelada
a la nostra companyia
perquè
una de les integrants
la Judit Malet
doncs és mestra
i també
bueno, els seus pares
la seva mare regenta
a Escena
i bé, doncs hem pogut assajar
allà també gràcies a això.
vull agrair una mica
a tothom
perquè
la Judit Malet
també és una gran amica
gran companya
treballar amb ella
és
jo
no sé
i és la protagonista
no també?
la Judit és la protagonista
diré més
el text ha estat escrit
ha estat escrit
per a ella
vull dir
no és que
he triat l'actriu
i després
no
o sigui, tu ja el vas escriure
pensant
ostres
la Judit
això li queda molt bé
a la Judit
jo vaig pensar
en dues persones
quan escrivia la Mercè
que és el personatge
de la Judit
pensava en la meva àvia
i pensava en la Judit
clar, en aquestes dues
dones
grans dones
que han passat
per la meva vida
la meva àvia va marxar
just aquesta setmana
farà un any
i
jo ja havia començat
a escriure
aquest text
quan la meva àvia
doncs
encara era viva
i l'he acabat
amb la meva àvia
doncs
que ens va deixar
per mi això
també ha sigut un cop
no?
perquè
per mi és molt important
tota l'essència
que hi ha a l'obra
i gran part
de les referències
la gent de la meva família
que vingui
les captarà
perquè són referències
que van molt lligades
doncs
a la meva vida
la vida amb la meva àvia
amb els meus pares
també
vull dir que al final
la balla entre els teus braços
no només explica una història
de la guerra civil espanyola
sinó que explica una mica
la història del Dani
de les problemàtiques del Dani
de les coses que ha viscut
però portades
en un altre temps
i això per mi també
doncs és molt
molt especial
segueixo una mica
amb els agraïments
a Marto
que ha fet una feina
també brutal
amb tot el tema
doncs de la maquetació
del disseny
de tot el tema
de llum
de so
a la meva germana
Anna Martínez
que també doncs
ens ha ajudat
amb la producció musical
i avui també estarà
de tècnic de so
a la Gisela Guerrero
que també
ens ha ajudat
amb la producció
musical
i a moltíssima gent
que em deixaré
el Daniel Morales
el Ricard Blasco
com a figurants
que també els tindrem avui
a tota la gent
que ens ha ajudat
amb la veu en off
la Socorro
la Tony
la Lídia Llames
vull dir
és un fotimer de gent
que ha participat
en aquest projecte
i això és el que volíem
ho hem aconseguit
i estem molt feliços
de poder estar aquí
a Ràdio d'Esvern
explicant-ho
perquè realment
és tancar una mica
el cercle
començar a Ràdio d'Esvern
doncs
en els meus inicis
explicant coses
explicant projectes
i ara poder portar aquest
també
començant a
a muntar projectes
a Casal de Joves
que per això també
em fa il·lusió
fer-ho allà
perquè jo havia fet
molts espectacles
i moltes funcions
allà a Casal
i poder estar allà
ara també em fa molta il·lusió
tot i que no era
el lloc inicial
i també
tota la gent
que fa possible
que la valla
avui sigui
el que serà
el Pau Janer
el Jordi Soto
de l'Ajuntament
i com no
a Bandandarà
que ens va ajudar ahir
perquè a Bandandarà
havia d'assajar
a la Sala Utopia
i ens van deixar
la sala
perquè nosaltres
poguéssim muntar
o sigui que tots aquests esforços
tot aquest
diguéssim
perquè a mi el Francis
em va dir una cosa
de Bandandarà
el Francis de Bandandarà
em va dir
nos tenemos que ayudar
i això és molt bonic
perquè jo crec
que aquesta és l'essència
que ha de tenir Sant Just
ens hem d'ajudar
uns als altres
per poder fer
la cultura possible
jo sempre seré
un fidel defensor
de la cultura santjustenca
passa que ara vas a dir
un fidel defensor
de Bandandarà
i també
també de Bandandarà
també de Bandarà
m'encanta
m'encanta
per festa major
que toquen allà
cap a mitjanit
que m'encanta
doncs sí sí
també
gran fan de Bandandarà
molt bé
escolta'm Dani
no et vull fer parlar més
perquè sé que
t'has de reservar
bastant la veu
gràcies Lúria
per aquesta tarda
jo crec que ens ha quedat
molt clar
tot l'amor
que li has posat
en aquest projecte
la dedicació
d'aquests últims mesos
bé gairebé tot
de l'últim any
a la vall
entre els teus braços
més expressament
aquests últims mesos
i bé
instem a la gent
també
a comprar entrades
que encara
queden
butaques
bueno
cadires lliures
Entràpolis
exacte
a l'Entràpolis
trobareu
totes les entrades
dels tres passis
sis i mitja
vuit i nou i mitja
i res
compreu
veniu
gaudiu
si no taquilla
també tindrem
entrades en efectiu
amb targeta
no podrà ser
però sí que
les podeu comprar
per Entràpolis
és d'allà
vull dir que no hi haurà problema
i res
que moltíssimes gràcies
que si voleu saber més del projecte
jo crec que el millor que podeu fer
és venir a veure'l
oi tant
Dani
moltíssimes gràcies
i que vagi tot molt bé
molta merda
gràcies
adeu-siau
com 38
a
a
a