.
Ara mateix passen 14 minuts de les 11 en punt.
Esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins, la Rambla.
I els convidats d'avui a l'entrevista del dia aquí al programa són els artistes Laura Baringo i Quim Déu,
que són els comissaris i els responsables del projecte d'art contemporani Mons,
un projecte d'ADN Sant Justenc, finançat per l'Ajuntament i que des de fa un parell d'anys
ha projectat exposicions temporals a l'espai Mercart de Sant Just.
El passat dissabte 26 d'octubre es van obrir les portes en aquesta nova exposició titulada El món i l'altre.
Molt bon dia, Laura, Quim, què tal? Com esteu?
Molt bé. Molt bé, molt bé.
Molt bon dia, Núria.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Doncs això, el que hem dit, es van obrir les portes el passat dissabte d'aquesta nova exposició de Mons,
titulada així, El món i l'altre.
Quin enfoc se li vol donar, se li ha donat, no?, en aquesta ocasió a la nova edició de Mons?
Bueno, se li ha donat, mira, si aquesta, bueno, una cosa que és important és que aquesta és l'octava exposició,
però la sèptima de Mons, perquè aquest any vam obrir una que dèiem el món buit.
I no la contaban dentro de les exposicions que nosaltres montem.
I aquesta, bueno, va començar una mica amb el Quim, que parlàvem de cuántos somos,
és a dir, cuántos altres soms nosaltres, no?
És a dir, que cada uno de nosaltres soms moltes altres.
Sí.
Llavors vam parlar sobre aquest tema i vam dir que podia ser com un tema molt interessant
per poderlo desenvolupar, i al començar a investigar ens basem molt en una frase d'Arthur Rambeau
que diu «J'ai un autre», que més o menys seria com «yo soy otro», no?
Sí.
Però que en el fons, el que ell hacía era que en ese moment se estava construyendo a sí mateix,
a finales del segle XIX, i lo hacía a través de la mirada de los otros,
i això era un poco lo que nos quería decir.
Llavors, empecemos, bueno, com sempre empecemos amb el Quim, investigando,
és a dir, què artistes serien els que, dentro d'aquest gran món i d'aquestes altres,
qual seria la nostra selecció.
I llavors escollim, aquesta vegada, a sete artistes.
A set, eh?
Sí, perquè ja queríem, el sete nos parecía la séptima exposicions de Mons,
i, bueno, íbamos a coger sete artistes,
i sobretot perquè un d'ells, que per nosaltres és Ebru,
en estos momentos creíamos que era la representación exacta
de lo que significaba este dato, ¿no?
Le paso la palabra al Quim, que lo explicará estupendamente.
Hola, Quim, què tal? Bon dia.
Hola, Núria.
Doncs sí, bé, com diu la Laura,
ens plantegem sempre uns reptes,
i amb molt de patiment, però també amb molta alegria,
penso que els arribem a aconseguir, no?
Molt tant.
El repte que teníem en aquest cas, com bé explicat,
era això, de també proporcionar a l'Espai Mercat
i aquesta exposició un caire també d'un cert activisme social i cultural.
Llavors, com que tant la Laura i jo, humilment,
ens considerem bastant feministes,
penso i crec que ha sortit una exposició molt conscient,
molt conscienciada,
amb el feminisme com a altra,
i la dona, diguem, com a altra,
dintre del cosmos que hi ha social, no?
Dius que us ha sortit de bastant feminista,
i sobretot amb el tema de reivindicació social,
també per la trajectòria que potser tenen alguns dels seus artistes.
Exactament.
No vam ser...
És a dir, no ha estat una exposició feminista avant la letra,
que es diu,
sinó que el treball que fem amb la Laura sempre és una mica en procés, no?
És un working process que anem treballant
en funció també dels feedbacks que rebem dels diferents artistes, no?
I a partir d'aquí,
a través d'aquests projectes que ens van presentar,
sobretot el treball d'un artista que es diu Maria Llopis,
va començar a sorgir aquesta idea
d'aprofundir en aquesta mena de reivindicació
de cara als altres,
de cara a la diversitat,
de cara a omplir, d'alguna manera,
l'univers amb la mirada dels altres, no?
Ens quadra una miqueta
amb l'aforisme que teníem d'Artur Gamboa, no?
Sí, yo voy a empezar ahora con lo del Ebru,
que lo habíamos dejado al pobre artista,
entre paréntesis.
Resulta que él, bueno,
nace con el nombre de Albert Porta
y entonces él se desarrolla como artista con este nombre
y en un momento determinado,
en los años 60 más o menos,
con unas cuestiones sociales, época franquista,
él se le mete en la cárcel
y, bueno, terminan los abogados
intentando que, en vez de llevarlo a Carabanchel,
termine en un psiquiátrico en Barcelona.
Sí.
Entonces, al terminar en un psiquiátrico,
cuando él entra,
se encuentra una persona,
un loco que está allí,
que le dice Zush.
Y entonces, él, en un momento determinado,
decide que, por todo lo que está pasando,
va a dejar el nombre, en ese momento,
de Albert Porta
y se va a llamar Zush.
Entonces, en este del otro,
creo que nos encajaba muy bien,
pero no solamente lo va a hacer una vez,
sino que lo va a volver a hacer
y ahora se llama Ebru.
Llegó un momento que cogió y decidió
que, como Zush, como artista,
él ya había dicho todo lo que tenía que decir
y se pasaba a llamar Ebru.
Cuando cambia de nombre, cambia de todo,
es decir, cambia de vocabulario,
casi cambia de forma de hacer
y se convierte en otra persona.
Y en estos momentos, ahora,
él ya ha comentado que, como Ebru,
ya no va a hacer nada más.
Entonces, nosotros presentamos un...
Pero porque cambia un otro cop de personalidad.
Sí, porque cambia de toda su personalidad,
pero cree que ahora se ha acabado.
Él, una de las cosas que...
Pero personalidad a nivel artístico, ¿no?
Sí, pero yo creo que...
Claro, en el momento que tú cambias de nombre,
cambias un poco, ¿no?
Es decir, cambia un poco tu mirada.
Cambia un poco tu mirada, cambia todo, ¿no?
Y entonces, él lo que cree y me parece bien
es que a partir de ahora
él ya no tiene nada que decir.
Entonces, cuando nosotros, por ejemplo,
le invitamos y quería venir y tal,
él dijo, bueno, hemos presentado
un vídeo que él hizo para una exposición
en Santa Mónica,
que tenemos relación con Santa Mónica
y nos lo han dejado
y que en esa misma exposición
también estuvo Francesca Llopis,
que la tenemos.
Y entonces, es un vídeo donde realmente
él nos cuenta este proceso
de este cambio de los tres nombres, ¿no?
Entonces, creíamos que estaba muy bien
porque es justamente la persona
como, en ese sentido,
muy representativa
de lo que él y yo queríamos tratar, ¿no?
Entonces, él ahora, como dice,
como último nombre,
si se tuviera que poner alguno,
es cuando se muera ponerse go, ¿no?
Que en inglés sería como ya me voy, ¿no?
Sí.
Entonces, quiero decir que...
Pero que ya como artista...
Me parece como muy sincero en este sentido, ¿no?
Ya no tiene nada más que decir,
pues ya no hace nada más, ¿no?
Molt bé.
O sigui que también col·laboreu
amb el Centro d'Art Santa Mónica, ¿no?
Sí.
Molt bé.
Això no, ho dic perquè a vegades
col·laboreu, ¿no?
En algunes de les exposicions
heu fet això de col·laboracions
amb altres galeries?
Totalment.
A banda dels artistes que hi participen,
com que tenen obres a vegades lligades
a això, pues, amb altres centres.
Sí, por ejemplo,
el Enrique Farrés, en este caso,
tenemos la Galería Bombón Project, ¿no?
També.
Es decir, que hemos colaborado con Santa Mónica,
lo que tú dices.
Y también, de alguna manera,
también hemos colaborado
con la obra de Móstoles,
del Centro 2 de Mayo,
¿vale?
Sí.
Que es un centro como muy importante.
Piensa que el director,
en un momento determinado,
que estaba allí,
ha pasado a ser el director
del Reina Sofía.
¡Ostras!
de cómo ha llevado el centro
y la Costa Badía es una artista
allá y parte de las obras
estaban puestas allí, ¿no?
Costa Badía es una de las otras artistas
que está a Mons.
Que está a Mons.
Sí, llavors,
la descobreix, d'alguna manera,
la Laura,
en un dels seus viatges
de búsqueda y recerca
d'artistes
i de projectes
interessants.
Sí.
I, a més,
estem molt contents
perquè una de les fites
que teníem amb la Laura
és incorporar
el teixit cultural
i artístic
de fora,
fins i tot de Catalunya,
aquí a Sant Jús.
I, a través d'aquest centre,
que és hiperimportant a Madrid,
doncs,
hem pogut,
d'alguna manera,
generar sinergies, ¿no?
Costa Badía
és una artista
amb una diversitat funcional
complicada,
diguem,
i, sobretot,
amb una singularitat
a l'hora de...
d'una personalitat
molt singular,
no?
Ella
té moltes dificultats
a l'hora de moure's,
no?
I ens presenta
una obra
bastant contundent.
És a dir,
ella reivindica,
també forma part
d'un cert feminisme,
d'una altra manera de ser,
reivindica
la possibilitat
de ser
una vedette,
de ser
madona,
de ser
una norma d'oval.
Ella no pot portar
sabates de taló
de 25 centímetres,
és superlògic,
però
ens presenta
com si fos
una petita sabateria
a l'exposició
com a desig,
com a
ànsia
i reivindicació
del que és possible
o del que seria
desitjable.
I ens presenta
parells
de sabates.
Una sabate real,
taconazo,
brilli brilli
de 25 centímetres,
i al costat
una pròtesi.
És a dir,
és d'alguna manera...
Bé,
un dibuix.
Un dibuix,
una pròtesi,
perdó.
Sí.
però és una manera
de reivindicar
i de conscienciar
aquest trànsit
que hi ha
entre els desitjos
i les realitats
i també
reivindica
d'alguna manera
les dificultats
que té
aquesta gent
a l'hora
de moure's,
a l'hora
de transitar
en tots els espais.
Ostres,
Déu-n'hi-do,
segur que és molt interessant,
no?
Suposo que haurà posat
algun...
o sigui que la seva col·laboració
consisteix
en aquest tema
de les sabates,
no?
Sí,
i a més a més
tenim un vídeo
que és de veritat
molt interessant
de veure'l,
a més a més.
I, bueno,
estava l'altre dia
supercontenta
i està intentant
d'alguna manera
de vindre,
si pot,
aquí a Sant Jús
un dia.
Seria fantàstic
i ja pot normalment
el cap de setmana
perquè està treballant
el rei na Sofia
i intentarà veure
si és possible
el venir
un cap de setmana.
Bé,
ho intentarem.
Molt bé.
També ho heu mencionat
abans a Maria Llopis.
Doncs sí,
també estem
no contents.
Contentíssims,
no?
Lo siguiente.
Primer val a dir
que amb la Laura
vam muntar
una mena de joc
una miqueta nominal.
És a dir,
quan estàvem
buscant
i cercant
projectes
per aquest món,
ens trobàvem
amb dues persones
que es deien Llopis.
la Maria Llopis
i la Francesca Llopis.
Vam dir,
escolta'm,
per què no ens llancem
i que una Llopis
sigui l'altra
de l'altra Llopis
i l'altra Llopis
l'altra de l'altra.
Hòstia.
I sense dir-ho, eh?
Sense dir-ho
ens vam arriscar
i ha sortit bé.
que tenim la Maria Llopis
per un cantor
i la Francesca Llopis
per l'altra.
Dos personalitats
hiperdiferents,
però amb una coincidència
de cognom
i amb una felicitat
perquè quan es van entrar
les dues
que estaven,
estaven hipercontentes.
Oh, que fort!
Bé,
Maria Llopis
és una artista,
activista,
jo crec que pensadora,
filòsofa,
molt vinculada
amb els temes
de feminismes,
com ella diu,
feminismes
en plural.
Posa en qüestió
un grapat
de coses que hi ha
i amb la Laura
pensem
i més
justament en aquests dies
en els problemes
que hi ha
de violència
i d'assetjament sexual
a la societat,
ara més que mai
és necessari
donar una idea
o donar una nova
visió
almenys
en una situació
tan candent
com la que estem
visquent ara.
Maria Llopis
ens presenta
un projecte
molt sintètic,
molt interessant,
que us convidem
de veritat
a veure'l
perquè
és un projecte
que ens farà
reflexionar.
Són uns casos
reals
i volem
que generin
pensament crític
i penso
que ho estem aconseguint
perquè
el feedback
que hem rebut
a la gent
que ha anat
a poder veure
la instal·lació
és molt interessant
i considerem
bàsic
que l'art contemporani
i en aquest cas
un projecte
com el de Mons
que és un projecte
a llarg termini
estiguin present
aquest tipus
de situacions,
aquest tipus
de projectes
que no són
compleents
sinó que ens fan
qüestionar
les coses
com és l'art contemporani.
Clar,
exactament.
Després passem
al Cixaparedes.
Sí.
Bueno,
aquest és un artista
molt especial
també,
no?
Perquè,
per una banda,
és una persona
que ara ha vist,
viure
per el madresme,
ha estat una mica
així recluit,
però bueno,
ell era
un grafitero
del carrer
i va començar
a canviar
una mica
i a mirar
de portar
més pintura,
escultura
i tal,
no?
Ha sigut
una de les artistes
invitats
set
a la Tate Modern
per pintar
la façana,
jo crec que
això és important,
el 2007.
Home.
I després,
en viatges al Perú,
ell va canviar
una miqueta
i ara fa
una abstracció
futurista
que està molt bé
i tenim tres peces
d'ell,
jo crec que
superinteressants,
una pintura,
una escultura
i un telar.
Vale.
Molt,
molt,
molt,
molt guapo
que val la pena
veure'l.
Molt bé.
Ja veus que tenim aquí
una resta
d'artistes
de qualmejor?
Sí, sí, sí.
El Gonzalo Elvira,
és a dir,
que tenim
aquesta quota
que,
com diu el Quim,
ens fa molta il·lusió
internacional,
aunque lleva 24 años
viviendo
y viviendo
en Barcelona,
ell és de la Patagonia
i,
doncs,
ens fa,
és a dir,
estem tots
molt acostumbrats
quan vam a museus
de llegar a veure
una galería
de il·lustres,
i en aquest cas
el que vemos
és una galería
de il·lustres.
Llavors,
ell ho fa
ademàs
amb una técnica
que jo crec que és
molt...
Bueno,
la gent
se quedò molt impressionada
el dia
de les portes abiertes
perquè és un oleo
però molt clar,
molt diluïd.
i per l'altre,
el que es un oleo,
el que es un oleo,
el que es un oleo,
el que es un oleo,
con aguja y martillo.
Entonces,
hay de los dos tipos
y es una técnica
que hacía su madre
para luego llegar a hacer bordados
y entonces ella hacía en papeles
esa técnica del agujereado
y entonces él lo reinterpreta
y lo hace sobre el oleo
y realmente tiene un...
Bueno,
queda como muy hermoso.
Entonces,
nos presenta mujeres,
tanto europeas,
como...
pero pensadoras,
madres de mayo,
filósofas,
gente que en un momento determinado
han sido para él
totalmente ilustras
pero que en ningún momento
saldrán en ningún sitio.
Sino que es como
un reconocimiento personal
que él hace
que lleva cinco años
pero que no ha acabado.
Entonces,
es un trabajo,
como dice el King Working Process,
pero que nos interesaba
traerlo en estos momentos
y no esperar
que igual hasta dentro
de cinco años
no ha acabado.
Entonces,
yo creo que nos presenta
veintinueve imágenes
de mujeres
que es bastante impresionante.
Imatges en refereixes
com a la seva tècnica
que has explicat?
A la seva tècnica
que són las dos tècniques,
sí,
él utiliza la tècnica
de l'óleo
o la tècnica
del perforado,
no?
El que veig
és que la majoria
d'obres que presenten
els artistes,
no?
La seva participació
són...
són...
és material
bastant recent
per dir-ho així,
no?
Sí,
ja de tot.
Tenim artistes
com ara
que jo crec
que el Quim
parlarà
de la Francesca Llopis
que és una peça
que ens interessava
moltíssim
per aquesta exposició
però és una peça
del 92
i fem coses d'aquestes,
no?
Hi ha material
molt recent
però si la peça
però si la peça
ens interessa
una peça
més antiga
també l'agafem
molt bé
com ha estat el cas
de la Francesca Llopis
l'altre Llopis
l'altre Llopis
exacte
i que és cert
o sigui
en molts casos
amb la Laura
busquem
la persona
i la persona
ens deriva
amb obres
o amb projectes
recents
o en altres casos
entrem
per les obres
i en el cas
de la Francesca
vam entrar
per l'obra
la Francesca
amb la peça
que presenta
és una mena
de tensió
entre
el desig
i la realitat
és una mena
de versos
entre un i l'altre
amb un tractament
molt radical
amb la postura
i darrere
la Francesca
ens explica
aquesta tensió
amb referència
a l'altre
és a dir
la raó
va per un cantó
i a vegades
la passió
va per un altre
i aquesta mena
de dicotomia
que tenim tots
al cap
entre uns
i altres
és una miqueta
l'eix
de l'obra
que presenta
una obra
bastant impressionant
una mica delicada
a nivell tècnic
no Laura
perquè a l'hora
de muntar
ho vam patir
una miqueta
de que no es trenqui
res
ja ja
clar
és molt fràgil
però també
aquesta tensió
entre la fragilitat
de la tècnica
exposada
i la contundència
de la imatge
també
resultava molt interessant
no?
sí
a més a més
té com aquesta força
perquè és com un cavall
bueno
ja ho veus
és una força total
del cavall
i tal
però a la vegada
aquest cavall
està com agafat
i és com la passió
la força i tal
però tot està
una mica reprimit
no?
clar
és tota una història
això que ens impressiona
sí
una mica freudiano
el temps
llavors
i finalment
ens falta un
sí
concluiria
aquesta
aquests
set artistes
sí
amb
Enric Ferrés
Enric Ferrés
també estem molt contents
perquè hem aconseguit
col·laborar
amb la galeria
Bon Bon Projects
que és una de les galeries
punteres
de Barcelona
i com he dit abans
un dels objectius
amb la Laura
d'incorporar
o d'estar presents
a la xarxa cultural
i artística
de l'àrea metropolitana
i en aquest sentit
perfecte
l'Enric Ferrés
ens presenta
tres peces
que tenen a veure
amb la mirada
amb les altres mirades
no?
i són unes peces
molt interessants
al fulletó
podrem veure
que hi ha
el tema de les ulleres
que d'alguna manera
és
a vegades són
les pròtesis necessàries
per poder veure
i d'aquesta manera
ho podríem enllaçar
amb les pròtesis
de Costa Badia
i després
també
en modus
de joc
també
ens va fascinar
amb la Laura
una instal·lació
entre poètica
inquietant
i curiosa
sí
amb molt de moviment
i que
o veniu a veure-la
o no entendreu res
o sigui
que s'ha de vindre
a dintre de exposició
per veure i descobrir
aquesta instal·lació
que la veritat
és molt curiosa
m'ha oblidat
d'una cosa
Kim
que era
que
com nombrem
les galerías
i la gent
que participem
el Gonzalo de Vira
és un artista
de la galería
Rocío Santa Cruz
que també
incorporamos
artistes
i tenemos
esa relación
con las galerías
que también
yo creo que
es muy interesante
porque estamos
en ese sentido
queremos estar
totalmente
punteros
a la hora
de la relación
que intentamos
mantener
con
por un lado
Barcelona
pero también
con
de alguna manera
con todo
el paisaje
artístico
i per acabar
just volia fer
un parell
de preguntes
clar
normalment
quan hi ha
les exposicions
de
de Mons
al seu voltant
no només
és l'exposició
sinó que també
si fan
algunes activitats
presentacions
xerrades
n'hi haurà alguna
en aquesta ocasió
també
sí
tenim
bueno
per un lado
sempre nosaltres
fem
més o menys
cada exposició
sis o set
visites
comentades
sí
després
bueno
amb
Cal Llibre T
segur que
muntem
dos o tres
també
conferències
i ara
estem
en relació
també
de veure
si hi ha
algun artista
que pot vindre
que això
González Vira
o algun artista
que pogués explicar
una mica
la seva obra
no?
la Francesca Llopis
sí
o sigui
hi ha un cantó
que és
convidem els artistes
que es puguin
que es puguin
expressar
i puguin
interactuar
amb el públic
diguem
després també
tenim un conveni
de col·laboració
que això també
és fonamental
dintre de mons
amb el món pedagògic
amb l'escola
de formació professional
Antoni Algaró
amb una sèrie
d'alumnes
que els convidem
sempre
a tindre
i a observar
i fer un feedback
amb
perdonar
conèixer
l'art contemporani
amb l'institut
avui hem recebit
un e-mail
que per a desembre
tenim
quatre grups
de l'ESO
molt bé
i després
molt important
hem aconseguit
que
la Maria Llopis
que està fent
ara en aquests moments
un màster
sobre gènere
i diversitat
a través del CCCB
i una escola
que es diu
Elissava
que vingui
aquí amb els seus alumnes
per donar
una màsterclass
i també
tenim pendent
amb
això està molt bé
perquè realment
clar
és que el novembre
coincideix
precisament
amb el mes lila
i que se li pugui
donar també
aquest aire
no?
bueno aquest aire
vull dir que es pugui
tractar temes
feministes
també és com
exacte
ens vam posar en contacte
amb tota la programació
del novembre
lila
i
la proposta
queda d'una manera
a modus de satèl·lit
és a dir
no està dins
de la programació
oficial
per dir-ho així
però considerem
per la temàtica
que estem portant
i sobretot
per la situació
que estem vivint
ara
que potser
més endavant
potser és
desembre
o gener
perquè l'exposició
dura fins al 16 de febrer
que hi hagi
aquesta mena
de trobada
d'anàlisi
sobre l'obra
i sobre els feminismes
en plural
que estem tractant
sí
perquè jo crec
que a més a més
d'això
del feminisme
també s'està tractant
la diversitat funcional
que també
jo crec que també
és un tema
que seria també
molt adequat
de parlar
però estem
en relació
a l'Ajuntament
i per poder
organitzar
a més a més
coses
específiques
exacte
l'altra qüestió
era precisament això
o quin cas ja
ja t'has adelantat
fins quan
estava disponible
l'exposició
perquè la gent
de Sant Just
hi pugui
hi pugui fer una ullada
i pugui entrar
i pugui gaudir
també de
exacte
mira
nosaltres vam
obrir les portes
que no vol dir
inaugurar
el dissabte
el dissabte passat
i tenim pendent
la inauguració
oficial
amb què
s'anunciarà
convenientment
i que
convidem a tothom
a assistir-hi
perquè pot ser
molt interessant
a més els parlaments
que puguem tindre
i després
en aquest cas
és una exposició
amb una certa
llarga durada
perquè
vam aconseguir
que passés
aquesta exposició
amb les festes
de Nadal
que són festes
on la gent
té de més
més dies lliures
per poder vindre
a veure la mostra
i ens durarà
fins al 16 de febrer
molt bé
ara sí
doncs
ho hem de deixar
ho hem de deixar aquí
Quim i Laura
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
a Ràdio d'Esvern
estem impacients
doncs
de passar-nos
per l'Espai Mercart
i fer una ullada
a l'exposició
moltes gràcies
a ti
Núria
i bueno
i gràcies
a los oyentes
molt bé
que vagi bé
moltes gràcies
adeu
a