Ràdio Desvern, 98.1, Ràdio Desvern, 98.1.
Passant uns minuts de les 11 en punt,
comencem ja la segona hora de l'Arrambla,
el programa de matins de Ràdio Desvern.
És el moment de fer l'entrevista del dia,
que també podeu seguir escoltant el 98.1 FM.
Tenim avui a l'estudi l'Anna Villanova,
portaveu de la CUP Sant Just,
amb qui tractarem alguns temes de l'actualitat del municipi.
Hola, molt bon dia, Anna.
Molt bon dia, Núria.
El ple municipal passat, comencem amb temes del ple,
el de mes d'octubre, vas prendre possessió, Anna,
regidora de la CUP en substitució a l'Ègia Badia,
que era portaveu fins al moment.
Suposeu que hi haurà continuïtat en la manera de fer de la CUP.
Sí, ja ho vam informar durant la campanya electoral
que hi haurien aquests relleus al llarg del mandat,
més que res per fer aquesta democràcia popular
que hauria de ser la política,
que totes les persones que hi vulguin participar
puguin participar i que no siguis personalitzat.
Ja tens experiència com a regidora,
perquè a la legislatura passada estaves com a regidora no escrita.
Sí, regidora no escrita legalment,
però era representant d'alcaldia republicana.
Exactament.
Anem de cap a tractar els pressupostos i les ordenances fiscals
que determinaran els impostos dels Sant Justencs i Sant Justenques
al 2024 i també les diferents inversions
que farà l'Ajuntament al poble.
El ple d'octubre, que va ser quan es va anar a provar,
la CUP va votar en contra d'en dues.
Sí, abans que res, abans d'explicar la nostra oposició,
feies ment també que en aquest impàs entre que l'Elege Badías
deixa la seva acta de regidor i em torno a convertir
en una nova regidora de l'Ajuntament,
és un impàs d'un mes en el qual el grup municipal existeix,
però no hi ha persona física que el representi.
Per tant, és un moment en el qual nosaltres no rebem informació.
Per tant, ens va agafar justament en el tema més important de l'any,
que són pressupostos i ordenances,
i vam tenir molt poc temps de poder-les treballar.
En tot cas, així vam veure algunes coses
i vam fer algunes oportacions
en les quals ens van fer prendre aquesta mesura de votar-hi en contra.
Primer de tot, vam veure que són unes ordenances
que creiem que no es plantegen tenint en compte
les necessitats socials i econòmiques de la població,
sinó que es fan amb una visió més política.
Es plantegen ara les grans pujades de pressupostos
i després, al final del mandat, ve la congelació,
perquè es diu que s'ha d'estar a favor de la població
en moments de crisi, tal com es va fer l'any passat.
De fet, la nostra experiència són de quatre anys anteriors,
no venim d'un històric.
I, de fet, la crisi econòmica continua,
la gràcia d'economia continua,
els tipus d'interès segueixen pujant,
per tant, motiu pels quals calia fer una pujada d'impostos tan gran
no els trobem legitimats, diguem-ne.
Tot i que la pujada a Líbia és d'un 5,8%,
és veritat que és una pujada mantinguda
respecte a altres poblacions de Catalunya,
però aquesta any hem d'afegir una nova taxa de residus
per l'any 24, diguem-ne.
Sí que serà la meitat de la taxa, que són 60 euros,
a partir del 25 seran 120 euros aquesta taxa fixa,
perquè té dues parts, suposo que hi ha amigut
i la resta de regidors a explicar-ho,
però és una taxa física fixa de 60 euros
que s'aplicarà a totes les famílies de la població,
quines siguin les seves condicions socials.
Per tant, veiem que la pujada és més gran del 5,8%,
perquè hi hem de sumar, aquesta nova taxa.
La taxa.
També creiem que tampoc no s'exploren
tots els mecanismes que tenen els ajuntaments,
encara que siguin pocs,
per gravar els grans capitals i les rendes més altes.
Creiem que es podria fer una distribució més justa
i social de la riquesa.
Per exemple, amb el tema de l'IVI,
es podria haver pujat més l'impost
sobre els locals comercials i industrials
en cadastres altíssims,
que a més a més anava a ser un 10% de la recapacitat,
ara en cel·la que voltava al 0,71,
i es podria haver aplicat un màxim d'un 1,3%.
També el tema del nou recàrrec sobre les vivendes buides.
Doncs, evidentment, és un bon recàrrec.
Nosaltres hi estem d'acord.
Fins i tot hi ha poblacions que arriben al 150% d'aquest recàrrec,
però tampoc no hi ha desplegament
de com s'aplicarà aquest recàrrec.
Per tant, no ho veiem més com un titular
que com una mesura efectiva per promocionar
que aquests habitatges buits es posin a la venda,
ah, i a la venda al mercat públic, diguem-ne.
I també perquè fa l'IAE, que és l'impost de les activitats econòmiques,
l'any passat ja es va proposar, i aquest any ho hem tornat a fer,
que repensin les categories econòmiques.
Nosaltres vam proposar-ho amb dues,
i aquestes categories que agraïssin el màxim
per treure més rendiment econòmic.
O sigui, que això és com una actualització, no?
Sí, són mecanismes que té l'Ajuntament
i que creiem que no els exploten com els hauríem d'explotar.
I és molt més fàcil aplicar pujades generals
que no fer tot aquest estudi que representa,
suposo que és una gran feinada,
però crec que en un moment o altre s'hauria de fer.
Això de cara més aviat a les ordenances,
després de cara als pressupostos a tot el tema de les inversions
que farà l'Ajuntament el 2024,
com les veieu, els diners, el que està previst que es destinin?
Creieu que estan ben fetes, les partides?
Aquest any hi ha poques inversions,
suposo que tampoc no hi ha una gran magnitud d'inversions,
tot i que s'està projectant el nou pavelló de Mas Llull.
Ja et dic que no vam tenir molt de temps
de poder fer una valoració molt exhaustiva,
i per tant, l'any que ve ja en parlarem
de com ha funcionat tot plegat
i ja prendrem una posició més concreta i concisa
de les propostes per l'any vinent.
M'heu proposat també que estaria bé fer uns pressupostos participatius.
Bé, sí, això de fet és una de les propostes,
i a més a més, en aquest ple del mes de novembre
nosaltres portarem una moció que ja hem presentat i hem registrat
en el qual es facin audiències públiques reals
abans de prendre les decisions en les quals
hi participin totes les entitats del poble.
És molt important, els pressupostos són tots els diners
que nosaltres paguem, tota la ciutadania paguem,
i tenim molt a dir de com volem, de com volem que es destinin.
I aquestes audiències públiques seria aquest mitjà públic
de participació ciutadana, a veure com funciona,
i esperem que sigui una bona proposta i bona acollida
per tots els escurus municipals.
Has tret el tema del pavelló de... Bueno, has tret, has mencionat.
Sí, sí, sí.
Tampoc és que ja hagi fet aquí una gran explicació.
Has mencionat el tema del pavelló.
Si et sembla, Anna, parlem també perquè està...
Bueno, és un tema d'actualitat a Sant Juny, no?
Sí, i tant que sí.
I perquè properament al barri de Mas Llull
doncs s'hi acabaran construint alguns equipaments
en el terra que està previst dedicat als equipaments,
l'institut d'escola i també hi ha el pavelló esportiu.
Us sembla que hi encaixa l'institut d'escola
perquè tothom ho veu necessari?
L'altre ha de ser el pavelló, com veieu?
Clar, l'institut d'escoles veu clarament que és una necessitat
i, a més a més, una necessitat al barri de Mas Llull
és un barri molt jove amb parelles amb nens
i, per tant, és una necessitat
que hi hagi un centre educatiu en el mateix barri,
així permetrà que no totes les famílies
s'hagin de traslladar fora del barri.
El tema del pavelló, nosaltres ja ens creiem molta més controvèrcia.
Creiem que és una decisió presa, una planificació presa correcuita,
perquè ens diuen que hi ha necessitats urgents
d'espais de pistes pels clubs.
I com que s'ha fet també tan a correcuita,
planificar-ho aquí, a Mas Llull,
potser és l'espai més ràpid i més fàcil de fer-ho,
però creiem que no s'han valorat
totes les conseqüències que això pot portar.
Per exemple, el tema de la mobilitat,
que ja és una realitat,
els problemes de mobilitat que tenen a Mas Llull.
I a més a més, també aquest encaix
amb aquestes zones de transició
entre la trama urbana i el Parc de Collserola,
que no creiem que sigui la ubicació perfecta, ni molt menys.
Jo crec que això és una decisió que s'ha de prendre amb més serenitat.
Tenim espais en els quals hi podrien anar.
Clar, evidentment, si s'ha de fer ara,
potser espais no n'hi han, segons et dirien.
Però en tot cas, jo creiem que és una decisió
que s'ha de prendre a llarg termini.
A més a més, això també ens va portar
en un espai de debat profund sobre com és,
dins de l'Assemblea de la CUP,
de com es tracta l'esport a Sant Just.
I ens van generar algunes preguntes,
que segurament que algunes són políticament incorrectes,
però que ens generen incerteses.
I potser molta població de Sant Just també se les fa.
La primera és perquè cal un pavelló nou.
La segona, perquè ens calen més pistes.
I l'altra, també, si els equips esportius
responen a les necessitats del jovent del poble.
És a dir, si tots els equips dels clubs
estan integrats per gent de Sant Just,
cal invertir en equips en els quals no juga
pràcticament ningú de Sant Just?
Són preguntes que...
Creiem que són preguntes en les quals
s'han de trobar les respostes.
I potser seria un dels temes en els quals
s'hauria de parlar de forma més general
i de forma més oberta per la població.
Sí, fer-ne, potser, un debat o parlar-ho.
Perquè, clar, per exemple, el tema del pavelló,
sí que les entitats esportives són les que demanen,
bàsicament, les que juguen a la bona aigua
per un tema d'horaris i, a més, que se'ls quedi curt.
Clar, però, aleshores, és aquestes preguntes
que nosaltres plantegem.
Tots els clubs tenen la majoria de gent que juga de Sant Just.
Tenim un equip de hockey que em sembla fantàstic
que estigui a Primera Divisió, però potser cal
que Sant Just hi hagi un equip de futbol de Primera Divisió
en el qual no hi ha cap jugador de Sant Just.
O els equips de bòl·li.
Vull dir que nosaltres creiem en l'esport.
L'esport és una forma d'educar, evidentment, no?
Però potser creem unes expectatives tan altes
que després generen uns problemes d'ou i ca...
És a dir, per generar nous espais i ubicar-los en zones
que potser no serien les adequades,
doncs potser és un debat que...
Estaria bé tenir-ho, sí.
Anem, Anna, si vols, a un altre tema,
perquè la CUP és de les formacions polítiques de Sant Just
amb un perfil de gent més jove.
L'accés a l'habitatge, l'emancipació econòmica,
poder fer un projecte de vida són qüestions bastant cabdals.
L'oferta d'habitatge públic previst a Sant Just
els propers anys en tenim prou?
En tenim prou segons com es plantegi,
perquè això va molt relacionat, suposo,
que vols introduir aquí el tema de la vall.
També està bastant currelacionat.
No, perquè totes aquestes promocions urbanístiques
van molt enllaçades amb aquest 30%
que han d'accedir per construcció d'habitatge públic.
Nosaltres, evidentment,
la gent de Sant Just no es pot quedar a viure
per la gran pressió, per l'encariment dels lloguers.
És impossible que una parella jove o tres o quatre els que siguin
es puguin quedar a Sant Just per aquest tema dels lloguers.
Però creiem que hi ha altres mesures
que es podien prendre des de l'Ajuntament.
Per exemple, que no passa amb la construcció,
però sí que hauríem de fer uns 100 d'habitatges buits
que hi ha a Sant Just, aplicar el recàrrec
i d'alguna manera aconseguir que aquests habitatges
es posin a la venda, que s'ofereixin públicament.
No tenim un cens de quants habitatges buits es pot especular,
però s'hauria de fer, perquè, de fet,
el que fan és que l'oferta que hi ha sigui petita i caríssima.
També, per exemple, tenim moltes plantes baixes buides
que estaven destinats a locals comercials
fer una nova cataloguització.
Ara no em surt la paraula, catalogar-los de forma diferent
i que passin a ser habitables i no locals comercials.
Aquestes serien una de les propostes que entendríem.
Pel tema de la vall, evidentment,
nosaltres també estem en contra de l'urbanització de la vall.
És a dir, construcció zero per diversos motius.
Primerament, perquè no s'ha fet un...
No sé si vols enllaçar amb aquest tema o no, si sembla bé.
Sí, em sembla perfecte.
De fet, la transformació de la vall
és un dels grans temes, també, d'actualitat.
De fet, va tenir molt debat, també,
durant la precampanya i la campanya de les eleccions.
I bé, el tema segueix.
I la Vall d'Avers va organitzar la setmana passada un debat.
Bueno, hi ha els garrofers, la futura zona de la Bòvila,
com queda tota la zona de la Riera...
Bueno, és un tema important.
De fet, volia fer un preàmbul.
Mira, abans de començar-ho,
és d'agrair la Vall d'Avers per haver organitzat el dijous passat
aquest debat sobre aquest tema tan sensible
com és la protecció de la vall.
I es va posar en evidència, totes les persones que hi vam veure,
que no és un debat tancat, que no va quedar tancat,
que va quedar molt obert.
Queden moltes incerteses i molts temes per tractar.
I, per tant, doncs, demanaríem a la Vall d'Avers
que tornés a organitzar.
Segona part.
Segona part, perquè és veritat que van quedar moltes coses obertes.
La nostra posició, com ja he dit anteriorment,
és construcció zero per diversos motius,
el principal dels quals és la preservació de la Riera.
Creiem que des de l'Ajuntament no s'ha fet un estudi rigorós
sobre l'impacte ambiental de construir tan a prop de la Riera.
La protecció de la biodiversitat, per exemple,
hauria de ser una prioritat per un ajuntament
i, a més a més, un ajuntament d'esquerres.
Tenim aquesta gran sort, com a Sant Justencs,
de viure en un espai privilegiat o tenir a prop un espai tan privilegiat,
però no creiem que s'hagin fet accions decidides i valentes per protegir-lo.
En aquest sentit, ja vam poder escoltar, no ha anar-s'hi esperat el debat,
va deixar molt clar que tots els ajuntaments del Basllobregat
no estan treballant gens bé sobre aquestes zones de transició
entre el tramat urbà i el Parc de Collserola,
i sí que va fer esment, per exemple,
la gran feinada que estan fent les poblacions del voltant del parc,
però que toquen a la zona del Vallès.
I, evidentment, construir allà l'impacte dels gas ociadors
prohibits per la mobilitat
generarien problemes ambientals molt greus.
Tenim clar que aquest equip de cobert tampoc no està sent prou transparent.
A més, també va quedar palès el debat,
va ser molt interessant el debat perquè es van obrir molts temes.
No està sent prou transparent a l'hora de publicitar
totes les possibilitats que envolten a les operacions immobiliàries
que afecten la Riera de Sant Just.
Perquè no sé si és que tenen molt clar
que no volen lluitar contra la promotora
que té els drets majoritaris de construcció de la zona de la Bòvila.
Perquè un dels motius és que potser a la llarga
acabaria sortint molt car per l'Ajuntament
haver de pagar aquests diners amb els societaris privats.
Però no quedaria molt clar que sortiria car per l'Ajuntament,
sinó que aquí s'hauria d'obrir un debat participatiu
o donar la possibilitat a la població
que escolli totes les propostes que hi hagi sobre com s'ha d'actuar sobre la vall.
Potser aquests que vam començar a conèixer números,
perquè fins ara tampoc no els coneixíem.
L'alcalde parlava d'uns 15 milions
que significaria l'urbanització de la zona,
que recaurien sobre l'Ajuntament.
Doncs, escolta, potser la població pot decidir que els volem assumir
i que busquem estratègies de com poder pagar
aquesta urbanització sense hipotecar el nostre avall que hi ha.
Doncs, per tant, no sé, que també va sortir el tema el debat
de fer un referèndum o de demanar la participació ciutadana.
De traslladar el tema també a la població.
Perquè, de fet, és com dibuixem aquest poble del futur,
com el volem, de com el pensem.
I no ens ho han preguntat mai, com el pensem.
Ells estan acostumats a governar des de fa molts anys
i no pregunten a la població, com dibuixem aquest debat.
L'excusa no és que cada quatre anys,
com va deixar l'alcalde Palés al debat, no.
Et donen la potestat per gestionar-lo,
però no per decidir com volem aquest poble, que és del futur.
Ara, per exemple, un futur també a llarg termini.
Clar.
Ana, si et sembla, passem al tema del novembre a Lila.
Sí.
Lila, estem encara acabant, més ja,
però hi ha hagut diferents actes,
jornades que s'han celebrat també aquí a Sant Just.
En valoració de la participació de la ciutadania en aquests actes,
no només a les jornades, sinó en general en aquests actes.
Bé, els que hem pogut assistir la participació
creiem que ha estat prou adequada.
Creiem que sempre que es podria venir...
Podria venir més gent.
Sí, podria venir molta més gent.
Les terceres jornades feministes van ser prou interessants,
destacant sobretot la xerrada de la Carreball,
que va ser molt interessant.
Persistim a sempre, les seves xerrades són molt interessants.
De fet, des de la CUP tampoc,
però no ens acabem de trobar prou còmodes
amb aquest feminisme una mica amable del més Lila.
Creiem que s'hauria de ser més contundent
i portar la lluita feminista en tots els àmbits i en tots els dies de l'any.
Creiem que calen polítiques molt més clares
per afrontar de cara a problemes tan greus
com el que s'està sorgint ara, que és la...
Bé, s'està sorgint ara, però ara s'ha crescut moltíssim,
que és la pressió estètica sobre les noies joves.
Vull dir, ja no des de la CUP, sinó personalment.
Jo en dedico l'ensenyament estic a secundària
i la pressió estètica és terrible.
Vull dir que estan sumint a la misèria moltes noies joves
que no compleixen aquests requisits, aquests cànons,
que ens pensaven que ja havien passat una mica la història.
Hi havia tota una generació que suposo que això ho havien passat,
o que ja ho havien superat, però és que tornen a haver-hi
aquesta pressió estètica pels cànons estètics.
També les desigualtats en tots els àmbits que segueixen existint
o la violència masclista, que veiem que és un degutador que no s'atura.
Que no s'atura.
I els homes, la participació com...
Bé, va brillar per la seva ausència.
Va brillar per la seva ausència.
Sí, és que hem de buscar les nostres estratègies,
perquè la lluita feminista no és la lluita feminista de les dones,
sinó la lluita per l'igualtat d'una població d'igualtat
entre homes i dones, i s'han de veure inclòsos en aquesta lluita.
Perquè tots els homes tindran filles,
i tindran mares, i tindran netes,
i voldran que tinguin totes les mateixes oportunitats
que els seus fills mascles, diguem-ne.
I acabem amb l'últim tema, Anna,
en referència a la darrera columna del butllet municipal
sobre les olors de...
Sí, de ventós.
De ventós.
Nosaltres diríem les pudors de ventós.
Les pudors de ventós.
Definitivament el magatzem s'ha d'emportar a un altre lloc,
a un polígon industrial de fora de Sant Just.
Semblava que havia de ser, potser, en uns quants anys,
però no tan imminent, no?
Clar, la notícia ha sortit com una gran fita,
però tampoc no tenim terminis.
I que et diguin que es traslladaran d'aquí dos o tres anys
aquest problema immediatament no se soluciona.
És un problema molt greu que patim al barri sud.
Aquestes olors són molt molestes
i molta gent pateix conseqüències físiques
sobre aquestes pudors.
No li diem olors perquè no són olors.
Per tant, és un tema que no trobem al final
i no sabem si el trasllat d'aquests magatzems
solucionarà el problema.
Tampoc no ens han garantit que això pugui solucionar el problema.
Es quedaran els laboratoris i les oficines.
No sabem com sortirà del tema, com acabarà aquest tema.
El que creiem també és que hi ha una ordenança,
que encara que sigui antiga, que és l'ordenança 81,
preveu sancions per incumpliments
i no entenem com encara no s'han aplicat aquestes sancions
a aquestes empreses que provoquen tants danys físics
i psicològics a la població que ho pateix cada dia
durant moltes vegades el dia.
Arribarà l'estiu, l'empresa se n'anirà no sabem a on,
el magatzem se n'anirà no sabem a on,
i per tant això pot persistir un, dos o tres anys.
Per tant, és una solució que ens agradi, diguem-ne.
Molt bé, doncs Anna, si no hi ha cap altre tema o qüestió
que vulguis comentar o destacar.
Bé, dins de la CUP sí que volíem destacar una cosa,
abans d'acabar, que és felicitar el grup de la sala, diguem-ne,
que hi han trobat local.
I a més a més vam poder reunir-nos amb totes elles
i vam veure que tenen un projecte molt interessant.
Per tant, els hi desitgem una llarga vida
i molts encerts en tot aquest projecte que inicien en solitari,
i, diguem-ne, sense l'ajuda de les administracions
per tirar-ho a terme, per portar-lo a terme.
Molt bé. Doncs, Anna, gràcies per haver passat aquí a la ràdio.
I res, fins la propera vegada que torni a tocar venir a l'emisora.
Molt bé, moltes gràcies, Núria. Vinga, adeu.
Fins aquí el programa d'avui.