I seguim amb més qüestions, ara marxem a parlar de teatre.
Avui ens parlen de l'Escola de l'Espectador, un espai on el que vol és crear entre el públic una afició per gaudir del teatre.
Jo ho he explicat bastant malament, però ells ens ho explicaran molt millor.
Miquel Obrador, Elisenda Coderc, bon dia, com esteu?
Molt bon dia, aquí estem disposats a fer-ho entendre, tan bé com puguem, que ja veurem si ens han sortit.
Jo ha sigut molt breu, ho he explicat així d'una passada, però m'agradaria que ens ho expliquessin una mica.
També d'aquí una estona presentarem un convidat molt especial que tenim al telèfon,
però abans deixeu-me que expliquem una mica a l'audiència què és l'Escola de l'Espectador.
L'Escola de l'Espectador va néixer la idea com a conseqüència que vam detectar des de la Junta de l'Ateneu
que una de les qüestions que teníem més volada en el món de la cultura així directament
doncs era el teatre i les possibilitats que hi teníem.
Teníem dintre de l'Ateneu, doncs les companyies, teníem una companyia, teníem l'Escola de Teatre,
teníem el... i d'això va venir després les companyies residents.
va entrar la companyia Maremeva, va entrar la companyia Quart Passadís
i en definitiva la voluntat doncs és que el món del teatre s'imbriqui cada vegada més amb l'Ateneu
i puguem fer més coses relacionades amb aquest tema
i una de molt important era crear afició, crear al·licció, crear ganes, il·lusió i voluntat d'anar al teatre,
ja sigui amb obres pròpies o ja sigui amb creacions pròpies o ja sigui amb teatre que ens trobem fet.
A partir d'aquí la idea de l'Escola de l'Espectador consistia bàsicament amb el que tu has definit en tres paraules,
doncs crear afició, ganes d'anar-hi i sobretot amb un afegit que és intentar fer-ho plegats.
Fer-ho plegats doncs perquè això ens semblava que donava més cos al fet de compartir opinions
doncs arran del que es anava a veure i així ens hi van posar.
L'Elisenda i la Roser doncs són la... jo t'he fet el dibuix amb broixa gorda que diuen
i l'Elisenda seria la que t'explicaria doncs més el contingut, el detall de tot el que fem o volem fer amb aquest tema.
La setmana passada vam tenir en aquests mateixos micròfons el grup que porta l'espai del documental del mes.
Un grup que doncs ha consolidat una iniciativa que per uns instants es veia una mica doncs penjint-penjant.
Una situació doncs que es feien uns documentals molt interessants, ens van narrar,
i que doncs hi havia una situació de falta d'afluència de públic.
A partir de fer doncs un seguit de col·loquis i de generar un format atractiu,
doncs s'ha consolidat una proposta que ara mateix doncs acull cada documental una trentena o quarantena de persones.
En aquest cas l'Elisenda doncs també ens ve a explicar que han volgut agafar aquest mateix format o un format similar
i extrapolar-ho en el món del teatre, oi Elisenda?
Exacte. De fet som el mateix grup o ens anem ajudant mútuament.
Aleshores, per començar aquest primer any, el que hem pensat, d'acord amb la Taneu, evidentment,
de fer tres propostes, una per trimestre, anar a veure plegats tres obres de teatre,
i aleshores hem triat obres que puguin tenir un aval i que traiguin al públic i a més a més puguin estar bé amb qualitat
i puguin admetre una quantitat de públic important.
Estem parlant que hem calculat que serem unes 70 persones.
De fet, aquest primer trimestre, el 21 de novembre, anem a veure la Corona d'Espines, de Sagarra.
Està dirigida per Xavier Albertí, es fa en el Teatre Nacional, que és un dels blocs de companyies que hem triat,
i amb un repertori d'Àngels Gonyalons, Abel Folk i Roger Vila, entre altres.
Aleshores, aquesta obra és un clàssic i creiem que pot ser atractiu per molt de públic.
És en format musical i està a la sala gran del TNC.
Aquesta sortida es farà amb autocar i està dintre de l'entrada,
o sigui que ja es publica dintre les xarxes de l'Ateneu i de Sant Just com aconseguir les entrades i com anar-hi.
Després, pel segon trimestre, hem triat una altra obra, en aquest cas del Teatre Lliure,
que és una altra dels productors d'obres de teatre de qualitat i que té gran format i que pot acollir molt de públic,
i és Una Festa Roma.
Aquesta obra l'autor és Marc Artigau, dramaturg i poeta, i està dirigida per Clara Segura.
Entenem que també té una presentació prou potent.
Un valor afegit, no?, això de que sigui una Sant Justenca.
Sí.
Ho parlàvem a fora de micròfons i això també fa il·lusió, vulguis o no.
Sí, i llavors crec que també pot ser molt atractiva en quan és un dramaturg actual,
ja no és un clàssic, llavors ha anat a fer una mica de tastet de diferents formats.
I a l'últim trimestre s'ha escollit un format, petit format de teatre,
que ve d'un clàssic de Molière, Les Dones Sàvies,
i està dirigit i interpretat per Ricard Ferrer i Enric Cabrat, Can Braille.
Són directors i actors.
Aleshores, aquesta obra està dins del grup Focus, en el Teatre Goya.
Així, com podeu veure, hem anat a escollir, de moment, grans companyies o grup de teatre.
Molt interessant, unes propostes molt, molt interessants.
Permetem que faci una aturada aquí, Elisenda, perquè tenim al telèfon en Roger Vilà,
que és un dels actors que forma part d'aquesta companyia, de la Corona d'Espines,
que es presenta a la sala gran d'aquí, del TNC, d'aquí de Barcelona.
I res, ens fa molta il·lusió poder parlar amb ell. Roger, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Doncs molt bé, molt contents de tenir-te aquí al programa.
Explica'ns una mica com estan en tot el procés de creació, tots els assajos,
perquè en compte que esteu d'assajos i de tardes, per això ens has pogut agafar el telèfon.
I m'agradaria saber una mica com estan en aquest procés de creació.
Sí, efectivament, els assajos són de tardes.
I a veure, ara estem en una fase molt primigenia.
tot just vam començar la setmana passada, el dilluns passat,
i estem en la primera etapa, diguéssim, que és la de treball de taula,
d'analitzar el text, entendre el context de l'època,
què ens està volent dir l'autor, no només en les paraules,
sinó totes aquelles aigües subterrànies,
que potser són menys evidents però que han d'estar,
i intentar entendre els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells.
A més a més també hi ha tot un exercici, tot un repte en aquest cas,
i és que és una obra en vers,
per tant també estem fent aquest treball
d'entendre les dinàmiques del vers
i tots aquests reptes tècnics que ens posa per davant el vers.
Molt bé. En el teu cas, quin paper fas en aquesta obra
i si consideres que és un repte per tu el fet d'assumir aquest paper?
Sí, és un repte per molts motius.
Primer de tot serà un repte quan estrenem,
perquè és a la sala gran,
llavors això sempre hi ha un factor plus.
Però a més a més és un muntatge que em fa molta il·lusió.
La primera vegada que jo faig una obra en vers,
la primera vegada que treballo també amb el Xavier Albertí,
el director, un director amb qui tenia moltíssimes ganes de treballar,
i un equip amb qui tampoc havia treballat fins ara,
tret a l'Oriol Genís,
però la resta d'actors és gent que no coneixia.
Estic supercontent d'haver-los conegut.
Crec que fem un equip molt maco.
I el meu personatge és el del Buscall,
és un personatge relativament petit,
però sí que és important,
en tant que activa una sèrie de coses
en la història i en els personatges
que fa que com a espectador entenguis
o et predisposis en un lloc diferent,
ja des del principi.
És un personatge que enceta el primer i el segon acte
i llença una sèrie d'informació
que és important conèixer.
Clar, abans t'aturaves en el fet,
i el remarcaves de fet,
en el fet que l'obra està escrita en vers.
Per què fas tant t'èmfasi?
És a dir, per la gent que ens estigui escoltant des de casa,
quina diferència hi ha entre actuar, diguéssim,
en un text contemporani
i amb un text escrit en vers.
A veure, en definitiva,
s'ha de buscar la veritat,
sigui quin sigui el format,
però, vulguis que no,
ens queda una mica més allunyat
de la nostra contemporaneïtat.
Però això no vol dir per res del món
que no sigui actuable,
ens al contrari.
S'agarra també,
com que precisament és poètic,
coneix molt bé el material,
ja fa un tipus de vers
que va al servei de la veritat
i que pugui ser actuable.
Però no deixa de ser un repte,
perquè formalment
està escrit d'una manera
que nosaltres,
en el segle XXI,
no estem acostumats.
Clar.
Sí, no, no,
totalment, totalment.
I pel que fa, doncs,
al fet de participar
en una producció del TNC,
com deies,
de la Sala Gran,
què significa per tu
formar part d'aquesta producció
d'un dels teatres
més importants del nostre país?
Jo estic
content,
platòric,
cada vegada que vaig a Saig,
quan entro en aquell edifici,
la veritat és que
hi ha una sensació
com de plenitud.
No t'ho sabria d'escriure,
però
tant quan entro
com quan surto,
no?,
una cosa de
sí,
de plenitud,
d'estar content,
de boig,
de...
Jo estic molt content,
estic molt content
i tinc moltes ganes
d'estrenar ja,
tot i que,
per descomptat,
també estic disfrutant
molt de tot el procés
d'assaig,
us.
Clar,
comentaves,
un procés d'assaig
que acaba de començar ara,
l'obra s'estrena
al mes de novembre,
si no vaig errat.
Clar,
la meva pregunta és,
no creus que el millor,
doncs,
s'ha generat ara
un clima d'assaig
que tot va
com molt a correcuites?
És a dir,
abans les obres
es preparàvem
en 3-4 mesos,
ara en un mes
has d'assajar,
en un mes i escaig,
assajar i estrenar.
Creus que això
també pot influir
en el resultat final
de l'obra?
Pot influir,
però jo crec
que aquest no és el cas,
perquè nosaltres
haurem estat
assajant
gairebé dos mesos
i,
tal com veig
que va al ritme,
crec que ens donarà
temps de tot.
També és veritat
que serà una obra
que no hi haurà
molts moviments
i molta coreografia escènica,
per tant,
hi haurà
tota una part de muntatge
que ens l'estalviarem
i ara
quan
haguem fet
tot aquest treball
previ d'entendre el text
i d'assentar-lo realment,
quan ja anem a muntar
hi haurà tota una sèrie
de coses
que ja estaran
al seu lloc.
Per tant,
en aquest cas
en concret
no em dóna la sensació
que
sigui poc temps.
Òbviament
l'òptim seria
com més temps millor,
perquè és més temps
que tu com actor
et relaciones
amb aquell personatge
i amb aquella història
i la pots fer transmetre
millor al públic.
I sí que és veritat
que en altres muntatges
doncs això
se n'ha vist
una mica
perjudicat.
Els ritmes
ara són diferents,
nosaltres no podem fer-hi res,
les dinàmiques
que manen
són unes altres,
però bé,
jo també és veritat
que soc hereu
d'aquesta nova manera
de fer.
Quan he coincidit
amb altres actors
d'altres generacions
sí que ells
es queixaven
no només per això
sinó també
en les condicions
en les que
es treballa
i s'actua,
bé,
entraríem en una sèrie
de debats
que necessitaríem
molt de temps
per desgranar-los.
I deixem d'enca
l'entrevista a Roger
amb la pregunta
del missatge,
que moltes vegades
és el que es busca
quan estàs fent una obra,
quan estàs fent
una creació artística,
és el missatge
que vols
que el públic
s'endugui,
no?
Quin creus
que serà
aquest missatge,
que s'endurà el públic
després de veure
La Corona d'Espines?
No sé si missatge
com a tal,
però
és una obra
amb moltes capes
que jo animo
a la gent
que la llegeixi
primer
i si no
la llegeix
cap problema,
però que
descobrirà
tot un seguit
de capes
que es aniran
desvetllant
a mesura
que vagi avançant
l'obra.
És una obra
de mentides,
de veritats ocultes
i totes aquestes veritats,
aniran apareixent
a mesura
que l'obra
vagi avançant.
Hi ha tota una sèrie
de personatges
interessantíssims,
riquíssims
i molt complexos
i jo crec que cadascun
extraurà
probablement
una lectura
diferent,
però sí que convido
a la gent
que vingui a veure-la
perquè serà
un dels grans
muntatges
de la temporada
i estem posant,
com diuen els castellans,
tota la carn
en l'assadó.
Roger Vila,
membre
d'aquest repartiment
de La Corona d'Espines
que es podrà veure
al Teatre Nacional.
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i que vagi molt bé
aquest procés creatiu
i que vagi molt bé
l'obra.
A vosaltres
i enhorabona
a l'Ateneu
i a la seva iniciativa
de l'Escola
de l'Espectador,
tot el que sigui
generar moviment
envers la cultura
i el teatre
sempre serà benvingut.
Així que enhorabona.
Gràcies, Roger,
perquè a més a més
tu has posat una mica
el primer,
jo diria que
el primer plat
de just el que pretenem,
és a dir,
amb poques paraules
i amb aquesta entrevista
has sigut capaç
de posar sobre la taula
això,
l'interès,
la il·lusió,
les ganes,
el que hi ha
al darrere dels actors
i tot això
és el que exactament
convida a la gent
a anar agafant
aquesta fici del teatre.
Per tant,
gràcies per la teva intervenció
i això és justament
el que volem.
A vosaltres.
Gràcies, Roger.
Doncs,
ens acomiadem del Roger.
Ara,
deixeu-me fer
una breu pinzellada
d'aquesta corona d'espines
que és una obra
de Josep Maria de Sagarra
amb direcció
i composició musical
de Xavier Albertí
que es podrà veure
a la Sala Gran
del 13 de novembre
al 21 de desembre
del 2025
on la violència
sobre el cos
de les dones,
la paternitat
i la possibilitat
de redempció
conjuguen aquesta meravellosa
partitura de versos
de Sagarra.
Ens queden dos minuts
i escaig
per arribar a la una
que és el moment
en què conclou
aquest programa
però m'agradaria
que féssim
algunes conclusions
i si hem d'acabar
de donar informacions
a l'Hisenda
que ho puguem fer.
Doncs,
bueno,
crec que està pràcticament
dit tot.
El fet que
les sortides
que fem
aquest any
siguin a Barcelona
no vol dir
que sempre
hagin de ser a Barcelona.
Aquest any
ha sigut així
i ja està.
Un altre tema
que estem promovent
dins l'escola
del teatre
és contactar
amb sales
de Barcelona,
en aquest cas,
l'Espai Texas
és la primera
que ens ha fet
unes condicions
econòmiques
molt bones
per als socis
de l'Ateneu
i que val la pena
que amb les informacions
que es van
estan a les xarxes
de l'Ateneu
pugueu accedir
a les seves obres
perquè tenen
una programació
molt interessant
aquest any.
Doncs,
estarem molt pendents
també d'aquests
descomptes
de l'Espai Texas,
de tota aquesta informació
que podrem trobar
al web
de ateneudesvern.cat
i res,
senzillament,
doncs,
comentar
que aquella gent
que estigui interessada
a veure la Corona d'Espines
encara queden entrades
a 25 euros
amb autocar inclòs
i que podreu,
doncs,
buscar tota aquesta informació
al web
i, si no,
de forma presencial
a l'Ateneu de Sant Just.
Miquel Obrador,
Elisenda Coderc,
gràcies per participar
del programa d'avui
i que vagi molt bé
aquesta Escola de l'Espectador.
Molt bé.
Gràcies per donar-nos
aquesta oportunitat.
Bon dia.
Gràcies.