Ara mateix són un quart de dotze del matí.
Esteu escoltant la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esverm,
l'emissora pública de Sant Just.
Comencem la segona hora del programa
i ho fem amb l'entrevista del dia.
Saludem els nostres convidats,
en David Buenacasa i també la Cristina Sánchez,
responsables de l'escola Trail Raining Barcelona.
Hola, molt bon dia.
Com esteu?
Hola, bon dia.
La setmana passada,
crec que ho dic bé,
l'escola de Trail va començar el nou curs.
Vau iniciar un altre cop les sortides a la muntanya.
Com estan sent aquests primers dies?
Comencem de mica en mica
perquè, clar, s'incorporen nous alumnes,
més petits i grans.
Llavors ha de ser una mica gradual,
perquè la gent que no ha fet mai Trail
o porta temps sense fer-ho,
doncs es vegi acostumat.
Però aquesta segona setmana
ja estem super en marxa.
Més canyeros.
I ara tot per això.
M'estaven recordant el primer dia
que comencem fent introducció,
presentant els nous,
objectius de la temporada
i van fer...
quasi no van córrer
i quasi ens maten.
En sèrio?
Sí, és rotllo.
Però sortim ja, que vull sortir ja!
Això els adults, eh, que som un exigent.
Que impacients, no?
Els peques superbé.
Que bé.
Aquests primers dies esteu posant una mica
la gent a to, per dir-ho així, no?
Teniu molta gent nova?
Aquest curs hi han hagut moltes inscripcions?
Moltes, moltes.
La veritat és que hem començat
gairebé amb 100 alumnes,
aquest curs,
i, clar, la tendència, si tenim en compte
les altres temporades,
la tendència és que durant el curs
també es vulgui afegir més gent.
És veritat que hi ha grups que ja...
Estan plens.
Estan plens i estem acabant
de definir si els tanquem o no,
perquè hi ha molta gent.
No sabem si obrirem encara més grups,
bueno, ho valorarem.
Però estem molt contents.
Qui forma l'equip de l'Escola de Trail?
Esteu vosaltres dos i qui més?
Nosaltres dos, com dius,
la Joana,
que és la...
bueno, també monitora,
que és càfe,
l'iniciant en càfe i està fent un màster en el rendiment.
I després tenim
un parell de nois de pràctiques
que ja han vingut
d'altres vegades,
i ja estem treballant amb nosaltres.
I, bueno, i potser tenim...
Després tenim el Pablo,
Pablo Boada,
que és també del Mundillo del Trail Running
i ell fa coses específiques,
com una tècnica de Natural Running,
coses així, més especials, també.
Molt bé.
Parleu que hi ha grups
que estan bastant plens.
Quin és el perfil de gent que s'apunta
o que està més motivada
a provar l'activitat del Trail?
La veritat és que ens trobem de tot,
des de gent que no ha fet mai Trail
i que vol començar,
gent que camina per la muntanya
i vol
doncs venir a caminar,
perquè tenim un grup de caminar
amb l'objectiu
de passar-se el trail després,
o anar corrents més,
o gent que realment sí que ho practica
i el que vol és sortir en grup,
posar-se en un horari, una obligació...
La veritat és que tenim
diferents perfils.
I, de fet, el primer dia
de classe, el que fem és,
a part de presentar-nos,
cada alumne,
sobretot en el tema d'allà
a partir dels grans,
per als petits és més complicat que tinguin clar
per què venen.
Molts venen per les famílies,
altres perquè volen córrer...
Però sobretot en el tema dels adults
els preguntem què és el que esperen
d'aquest curs,
perquè al final de la temporada
el que fem és contrastar
el seu objectiu inicial
amb el que realment s'han trobat
o han aconseguit.
I ja ens trobem de tot.
Hi ha gent que diu
que vinc aquí o m'he apuntat
per plegar una hora a la feina
a aquesta hora fixa perquè sé que m'esteu esperant
i llavors això m'obligarà
a venir.
Hi ha gent que li fa por
sortir sol, de nit,
per la muntanya...
Hi ha gent que vol conèixer gent
amb els mateixos interessos...
Una miqueta de tot ens trobem.
Els joves, que tenim també
el grup dels joves,
la veritat és que per a ells
és com una aventura cada dia.
Surt a la muntanya...
El concepte aquest ara
ens costa
imaginar-nos un concepte
poliesportiu tancat
perquè per a nosaltres
no tenim límits.
Avui on hem decidit anar?
Per ells és com una aventura.
Llavors venen per això, per viure
una aventura cada dia.
Quina oferta de grups teniu?
Els divideu
per edats?
Per nivells?
Els petits principalment
per edats.
Perquè al final
és un tema ja de finitat,
no tant de nivell, però sí que hi ha casos
o millor de nens que
tenen una base esportiva
o una base àmplia.
O que fa anys que estan amb vosaltres.
I llavors
els podem col·locar
o orientar
que vagin a un altre grup.
Però normalment és per edat
i hi ha alguns casos puntuals.
Normalment ho fem per edat,
sobretot al grup dels peques.
Després,
que normalment hi ha un o dos,
depèn també la franja d'edat
perquè l'any passat hi havia
4 o 6,
però aquest any està més concentrat
entre 6, 9 o 10.
Llavors els hem ajuntat i fan un grup
molt gran.
I després dintre de les activitats a vegades
els podem separar.
Després el grup de joves
que també va entre els 12,
16, 17 anys.
I després els grups adults
que hi ha el de fast hiking,
que és el que caminen més.
El grup mitjà
és un nivell mig
i el grup avançat
que ja són els més canyeros.
Qui pot apuntar-se?
Hi ha requisits?
A nivell físic?
Fem un examen d'accés.
Allà pot apuntar-se tothom.
Tothom té cabuda.
I això també és la gràcia
de la nostra escola.
Nens que potser
en altres esports
perquè necessiten estar a l'aire lliure,
córrer lliures
i veure natura.
Fins a adults que
tenen sobrepes
i volen perdre pes
i estar bé físicament.
Però sobretot
tenim molta gent que ve
a desconnectar, a gaudir,
a trobar amics, a trobar-se
a la natura.
I ara que es comença a fer de nit
estan flipant molt
amb el tema de la nit.
És com un espai màgic
per ells.
Algun impediment
que hi hagi, per exemple,
a nivell meteorològic
o si hi ha pluges...
No acostuma a passar.
Per desgràcia no.
Ens ho pregunta molta gent.
Tant de bo que plogués.
Sempre ho diem.
Per nosaltres no és un problema.
Nosaltres fem curses
que sortim a córrer,
tant si plou com si neva.
L'any passat que va nevar
estàvem supernevitosos a la nit
per sortir a córrer amb la neu.
S'hi fa vent també.
És veritat que
sobretot amb els grans, joves i adults,
amb el tema dels petits
ho vam intentar des del primer any implantar,
però al final
ens trobem que les famílies...
I dic les famílies
perquè els nens al final
no decideixen del tot.
Però les famílies
ens trobem que moltes vegades
si plou, no, que el meu fill no ve
perquè si no es refreda,
que la setmana passada
estàvem amb bronquitis,
millor no el porto i tal.
Llavors vam veure
que realment els hi angoixava moltíssim.
La idea era
fer la classe igualment
però vam prendre la decisió
que, bueno, dues coses.
Una, si hi ha avís meteorològic,
això sí o sí s'anula l'activitat
i intentem fer
l'activitat interior.
L'any passat vam fer la vagoneta,
algun dia al Casal de Joves
i llavors es fa una activitat física
d'interior.
Es treballa la força, altres coses
que normalment o que es poden treballar
menys en un dia a dia.
Però amb els adults la fem igual, la classe.
I de fet aquell dia
costuma venir molta gent.
Li deixo la paraula de David
que s'està posant nerviós
per parlar.
Mereixet alguna cosa.
No, no.
Ho fas molt bé, Cristina.
No, no, que
puntualitzo que
quan fa mal temps,
és que no m'agrada dir mal temps,
perquè quan fa...
Quan plou o quan...
Les condicions de les que tenim habitualment
doncs aprofitem
aquestes, parlo d'adults i joves,
aprofitem aquestes condicions
per
experimentar-les.
El dia que fa supervent
que ja ha vist
no el vermell, però que ja ha vist de vent,
aprofitem anar
a una carena on faci molt de vent.
O sigui, fa vent, però volem més vent, no?
No, fa vent i volem
anar a veure el vent.
Ja que hi ha vent, aprofitem.
Quan neva, anem a veure la neu.
No és que
fa fred.
Quan fa fred, anem a la fundanada
on fa més fred
per experimentar aquesta sensació.
I això crec que és el xulo,
quan plou,
és un gran dia
i la gent quan ve,
hi ha gent que no ve quan plou
perquè hi ha gent que prefereix
que no veni, però els que venen,
intentem que en siguin tots,
és un dia
que quan acabem, que així ens abracem.
Ha sigut brutal.
Es poden treballar altres coses.
Quan plou,
si és que plou algun dia,
la estabilitat no és la mateixa.
Tot el tema d'equilibri,
força...
Es treballa d'una altra manera.
Ens obre més possibilitats.
Al cap i a la fi,
el que necessitem per un dia de pluja
és posar-te una membrana,
una jaqueta impermeable
i poc més.
Alguna sabatilla
goretex o impermeable
que normalment no cal,
realment no és necessari
i pel temps que dura l'activitat
és una hora i mitja.
Amb el material que hi ha al mercat
es pot continuar fent l'activitat
perfectament.
Desgraciadament
hem de dir que d'aquests
dos anys i mig ho portem
ha plogut dos dies.
És lamentable.
Quan aneu per Colxarola,
per la natura,
veieu que el terreny està sec?
Molta diferència.
Us fa patir això?
Jo et diré
que jo porto molts anys
sortint.
Des que
puc anar sol pel carrer
et diré.
Últimament
és que m'és igual
els camins perquè es pot anar
per tot arreu.
Ara s'ha aparegut tant el sotogosc aquest
que ja no cal seguir els camins,
es pot anar per tot arreu.
S'està perdent i si et fixes,
tenim fotos de dalt on es veu clarament
que el bosc s'està morint,
s'està secant.
O sigui, estem així.
No és que
hi hagi menys plantes
que també,
sinó que el bosc
s'està morint.
Ho comprobem nosaltres mateixos,
però fa un parell de setmanes
que vam fer una reunió informativa
i els vam preparar un vídeo
perquè la gent que vingués
veiés el resum del que fem.
I en buscar fotos
i vídeos
per muntar-lo,
perquè era conscient
de les fotos d'un any i de l'altre,
les tenia totes paral·leles.
I a simple vista,
a vista de pájaro,
com es diu,
el color era totalment diferent
a la mateixa època.
Convido a entrar
a les dades de l'Observatori Fabra
i a veure la probiometria.
És brutal, els últims dos anys.
Des del Glòria, més o menys.
Inclus, des del temporal Glòria
va ser...
Jo crec que estem 2,23,
2,22 i 2,21,
per sota de 250
l'any.
O sigui,
rotllo saharaui.
Seguireu apostant
per les sortides i les activitats
més puntuals o extras
que ja vau fer l'any passat,
com per exemple, no sé si la gent
se'n recorda, però vau fer alguna
sessió de música i de ioga a la muntanya
o, per exemple,
el joc dels Buscations per Nadal.
Sí, farem,
no sé si totes, però
la idea és continuar.
Els tions segur sí o sí, perquè van ser tot un èxit.
Un èxit total.
Encara ens estan demanant més.
És que hi havia gent que ens demanava.
Sí, i s'enfadaven si no el troben.
I s'enfadaven si algú l'havia trobat.
A mi m'escrivien per privat,
per mi Instagram,
donem una pista.
Jo no puc perquè si no
estàs en avantatge.
Llavors sí, per exemple, de les tions,
la de la música,
encara no hem valorat,
però podria ser, també.
El que sí que està previst
i ja està
en calendari
és una activitat familiar
que fem abans de Nadal,
que ho fem a nivell general de l'escola.
No és
obert a tothom, perquè
gestionar tanta gent és complicat,
però sí que poden venir
els alumnes de l'escola
i familiars,
els que vulguin.
I l'any passat va ser una sortida molt xula,
perquè era per a tots els nivells
i era...
Roques encantades de la Garrotxa.
I llavors vam proposar
un dinar tots junts,
i va ser una sortida molt maca,
i vam fer molta escola.
I a part dintre l'escola
hi va haver els reptes
que aquest any ja els hem ampliat bastant.
I ara comencem
amb un Tibidabo,
Sant Just, Tibidabo, Sant Just,
el cim del Tibidabo...
Hi ha alguns que els repetim cada any,
però és que ja formen part
de la nostra història.
Llavors és com
els alumnes
els esperen, sobretot,
i fins i tot hi ha un
que és el de la Transcoiserola,
que s'han jugat de nit al febrer
a l'autosuficiència,
que hi ha gent fora de l'escola,
gent que ens segueix a l'insta...
Ostres, d'on me he d'apuntar
per córrer aquesta cursa?
I els diem,
ostres, és que no pots...
No pots, és per a alumnes només.
L'any passat vam sortejar uns dorsals, no?
L'any passat vam sortejar uns dorsals
i la gent es va apuntar
i va venir un noi de fora
com un rotllo convidat.
Hi ha dades o novetats
que vulgueu per anar
tancant l'entrevista?
Aquest any
ens hem fet entitat
del poble, no ho érem abans,
tot i que funcionàvem igual
que una entitat,
però oficialment som entitat
perquè al final és una activitat
que la fem des de Sant Just
la fem gent de Sant Just
per gent de Sant Just,
gent, i tot i que
es poden apuntar gent de fora
però la idea és aquesta i la fem
al nostre avall, no?
Té tot el sentit al final
que sigui una entitat, no?
Però sempre hem funcionat com a entitat,
era un simple...
Tràmit, no?
Més de papers o a nivell jurídic
i això que no una altra cosa.
Però hem funcionat sempre,
hem fet activitats gratuïtes
per la gent de Sant Just,
que a nivell pràctic és el mateix.
Nosaltres personalment
no hem notat diferència i els alumnes tampoc.
I després una altra
potser novetat
i la Cristina ho explicarà,
tot i que no som competitius,
ja ho explicarà la Cristina,
sí que és veritat que aquest any
hem girat cap a
més reptes
i una mica més de
performance,
una mica més de rendiment i tal,
dintre de no competitivitat.
Vale.
Sí, bueno,
jo feia temps que volia
fer un post
que està a l'Instagram,
que molta gent ho ha llegit
i està molt d'acord amb nosaltres
i ens ha felicitat
parlant una mica del tema aquest de la competitivitat.
No estem ni a favor ni en contra,
simplement
creiem que
tothom té cabuda
amb un esport
que no té per què ser competitiu.
Ens trobem
sobretot a la franja d'edat dels petits
que
estan ficats amb un món de competitivitat
en els esports brutals
que s'acaben angoixant, acaben
abandonant l'esport, odiant l'esport
i això no és el que volem.
I jo crec que s'ha de donar
oportunitat a aquests nens que
no es poden enfrontar
cada cap de setmana
a competicions o fins i tot als pares,
aquest esclavitud
d'anar cada cap de setmana
a un partit i un altre i no sé què.
Jo crec que es professionitza massa
aquests nivells d'edat,
i estem parlant moltes vegades de nens de 6, 7, 8
o 9 anys.
Llavors, bueno,
nosaltres promovem això,
que no
som una escola punt competitiva.
De fet ens diem Escola Trail Barcelona
precisament per això,
perquè la paraula escola implica
que hi hagi un esport més educatiu
que no pas del rendiment
o de competició.
Però tot i això és el que deia el David,
que l'any passat, per exemple,
es va proposar,
proposar, que no obligatori,
durant el curs
dos, tres proves esportives
a nivell de...
estic parlant de nens,
però sempre és opcional.
I va funcionar
també molt bé perquè va ser
sortida com si fos una sortida familiar
en la qual es va fer un dinar,
vam estar tots junts,
els nens s'ho va prendre de manera lúdica,
totalment per passar-ho bé,
per passar-ho bé,
i quan van acabar
es van quedar amb aquesta sensació
i nosaltres contents.
La part competitiva va quedar més en segon pla, no?
Exacte.
Puntualitzo, això no vol dir
que estiguem en contra dels clubs
que fan competició,
o esports,
que només fan competició,
llavors és difícil, no?
Sí.
Hi ha nens que els agrada aquell esport,
però no poden practicar-ho perquè
se'ls obliga a formar
part d'aquest joc que ells no volen.
Llavors nosaltres estem en una part
no competitiva,
hi ha altres clubs de trail,
de la vora,
que som molt competitius,
van a totes les curses,
entrenant per la cursa,
nosaltres no estem aquí,
estem en un tema més d'aprenentatge,
de descobrir natura,
d'aprendre muntanya.
Ara recentment
l'altre dia vam veure
que feien la cursa aquesta del Club de Latisme,
organitzada la cursa aquesta
que fa cada any.
La solidària, no?
Sí, la solidària, i llavors, tot i que nosaltres correm
per la muntanya i no per l'asfalt,
venim d'un altre món,
els vam proposar
als alumnes de l'escola,
els vam animar a participar,
perquè al final és una cursa del poble,
perquè fem costat amb una altra entitat,
que jo crec que entre nosaltres
ens hem d'ajudar i no trepitjar-nos,
i també perquè
ha de ser una forma
rica pels nens,
i és solidària, té un fill solidari
que per a nosaltres també és molt important.
Ens vam animar i estaven super contents,
i a classe els preparem
per no preparar de
has de córrer, no sé quan, no,
els preparem que surti
de forma ordenada, que no s'empenyin,
que la gaudeixin,
que vagin somrient,
i nosaltres ho veiem
a les curses aquestes o proves,
o sigui, veiem la cara dels nostres nens
i és que
tenen cara de felicitat,
i amb això, per a nosaltres ja està.
Que bé.
Molt bé, doncs amb aquest missatge
moltes gràcies a tu i d'optimisme
i d'aprendre l'esport d'una forma més lúdica.
Acabem l'entrevista
amb l'Escola de Trail.
Gràcies Cristina David per passar-vos
per la ràdio d'Esvern,
i res més, fins la propera
i bon curs. Moltes gràcies.
Vinga, adeu.