Adiós, d'Esmeralda FM, 98.1.
Vinga, va, ara mateix són un quart de dotze del dijous 25 de gener.
Passem a fer l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és la biòloga Sant Justenca Ana Canyo Delgado,
especialitzada en l'estudi
de la genètica molecular i bioquímica de les plantes.
Des del 2009, és investigadora del CSIC,
investigadora, també, distingida del CRAC,
el Centre de Recerca Negrigenòmica,
on és cap d'un grup de recerca pioner
i on des del 2019 coordina el Programa de Desenvolupament de Plantes
i Sanyalització Cel·lular.
La saludem. Bon dia, Ana, què tal?
Molt bon dia.
La recerca que fas, Ana, està orientada a la cerca
de solucions sostenibles en l'agricultura
per combatre el canvi climàtic.
Quant fa que la teva carrera professional
va agafar aquest camí?
Bé, nosaltres sempre hem estudiat com creixen les plantes
i com que les plantes estan a l'aire lliure,
s'han d'adaptar al canvi, el canvi del clima.
Però ara el clima està molt complicat
i hem de fer una miqueta més d'esforç.
Llavors, nosaltres fa deu anys vam començar a pensar
que tot el que havíem investigat per entendre els gens
i els mecanismes moleculars, que són fonamentals
per l'adaptació de les plantes al medi ambient,
s'haurien d'aprofitar tots aquests coneixements
per cercar de trobar una solució per fer aquestes plantes
més tolerants a la sequera i també a les elevades temperatures.
I com és l'urgent investigar una mica en aquesta direcció?
Arribarà un moment que les plantes ja no resistiran al canvi?
O sigui, aquest clima que tenim al Mediterrani?
Doncs les plantes són sers vius i, com tots, necessitem aigua.
Llavors, nosaltres podem dissenyar estratègies
perquè les plantes siguin una miqueta més tolerants,
però no podem fer màgia.
Llavors, ha de ser una miqueta un esforç de tot.
Però a l'àmbit de l'agricultura has de pensar
que la sequera actualment està provocant
unes pèrdues milionàries de menys.
La meitat dels conreus es perden per la calor i per la sequera.
Llavors, és urgent que tenim una solució per a l'agricultura.
I això és el que estem treballant nosaltres.
Quan t'hem presentat, hem dit que treballes
en el centre de recerca analvigenòmica.
Explica'ns una mica què es fa en aquest centre,
què significa la paraula agrigenòmica.
Doncs aquest centre és el centre de recerca analvigenòmica
d'aquí de Catalunya.
És un centre molt prestigiós
perquè és un centre d'excel·lència de Berotxoa,
que és una extinció que dona el govern d'Espanya.
Llavors, podem dir que estem a uns centres millor dotats
del país i d'Europa per investigar els gens de les plantes.
I la genòmica seria el conjunt de gens.
Perquè llavors, quan nosaltres fem un canvi a la planta
o quan la planta arriba un estímul del medi ambient,
no és que només participa un gent, participen molts de gens.
Llavors, nosaltres ara tenim eines per estudiar totes aquests gens.
No és com si fos una orquestra, seria un instrument, la genètica.
I l'orquestra sencera seria la genòmica.
Nosaltres el que fem és estudiar l'orquestra sencera
per entendre tot a l'uníssono, saber.
A Catalunya, Anna, fa tres anys que estem més o menys en saquera
i ara la situació ja és extrema.
És greu, però és veritat que això ve de més endavant,
de més enrere.
Ja deu anys, fa deu anys ja hi havia aquests problemes
perquè el calentament global és una cosa que es parla de fa molts anys.
Però ara és imminent perquè ara ens estan dient a la televisió
que no tindrem aigua a les cases, i això és molt greu.
Però hem de pensar que de tota l'aigua que consumim,
només el 10%, no arriba el 10% de l'aigua,
és el que consumim nosaltres a l'ús domèstic.
Llavors, quasi tota l'aigua que necessitem és per a l'agricultura.
Llavors, si estan dient que tallaran l'aigua a l'ús domèstic
vol dir que l'agricultura està molt malament.
De fet, els pagesos a Lleida, per exemple,
se'n ressenteixen o han fet més d'alguna manifestació.
Com està afectant l'agricultura o en general?
Com afecta l'augment de la temperatura i el canvi climàtic
als cultius i als camps que s'han de cultivar?
Doncs afecta a totes les zones, perquè la calor i la falta d'aigua,
el que fa és que, per exemple, el temps de la flor,
la flor abans del fruit hi ha la flor, i la flor pateix molt.
Llavors, els fruits són més petits, són de pitjor qualitat.
Llavors, si tu vols produir fruits de molta qualitat,
el que està passant és que no hi ha bastants i augmentaran de preu.
Llavors, nosaltres el que fem al laboratori, fem dues coses.
Hem estudiat molt els gens que són creus per a aquesta adaptació
i hem trobat alguns gens que són molt importants
perquè la planta pugui continuar creixent
quan no hi ha tota l'aigua que necessita.
És una... Nosaltres diem que fem un haking.
Sí, és una mica de màgia.
Però, clar, això no ho podem fer infinitament.
No ho fem metxançant l'enginyeria genètica.
També hem dissenyat altres estratègies,
perquè, si vols, parlem després d'això.
L'enginyeria genètica en Europa
està encara una miqueta enrere de la legislació.
Els transgènics, no? O no?
Sí, però els transgènics a Europa estan prohibits.
Però ara hi ha altres eines que no són transgènics.
Per exemple, nosaltres es diem les noves tècniques de visió genòmica.
I aquestes tècniques que permeten modificar un gen,
com feien els nostres avis,
per mitjançant la millora genètica tradicional,
ara és una millora genètica més assistida,
més guiada, amb més coneixement.
No només el coneixement visual que feien els nostres avis
seleccionava aquests tomàquets que eren més bonics.
Nosaltres ara podem també entendre
quins gens hi ha enrere d'aquests tomàquets bonics
i podem guiar la nostra selecció.
Per exemple, ara tothom sap que és una PCR.
Mitjançant la PCR.
I aquestes tècniques més modernes
estan ara en debat al Parlament Europeu.
I és molt important el suport de tota la societat,
perquè això no són transgènics.
Però tradicionalment, com que aquestes eines més modernes
no hi existien quan s'ha fet la normativa de transgènics,
ara estan totes al mateix sac.
Però això no és just, perquè aquestes eines no existien
quan s'ha fet aquesta legislació, els 80.
Llavors ara, la comunitat europea sembla que farà una divisió,
i encara que els transgènics no siguin encara permessos,
sí que permetrà aquestes tècniques més assistides
de modificació genètica en benefici de l'agricultura.
I també de la sostenibilitat, d'alguna manera,
perquè aquestes tècniques faran estalviar químics
que nosaltres haurem de posar al camp.
Perquè hi ha retractors que s'investigui a nivell genètic
o biotecnològic en les plantes o en els cultius,
o gent que suposi en aquestes lleis que dius tu del Parlament Europeu?
Això és un tema molt delicat,
perquè tradicionalment els ecologistes
i la gent que veurà per una agricultura més sostenible,
en principi, han estat sempre en contra dels transgènics.
Però, clar, ara mateix,
com t'he explicat, els transgènics són una cosa
i aquestes tècniques són una altra cosa que s'ha d'explicar a la societat,
i el que no vol entendre és que no ha llegit,
perquè hi ha tota la informació a tot arreu,
que explica clarament, i no cal ser científic,
entendre una cosa que és una cosa diferent de l'altra.
Perquè un transgènic és quan tu fiques un gen
d'un altre organisme en l'organisme aquell de rebre.
Per exemple, a una planta,
tu pots ficar un gen de resistència d'una bacteria.
Això seria un transgènic.
En canvi, a les noves tècniques d'edició genòmica,
el que fan és modificar el gen endogen de la planta, el mateix gen.
És una mica de maquillatge per als gens que ja tenim,
no altres gens nous.
Llavors, això no és un transgènic
i si tu llegeixes això, no pots estar en contra d'aquesta tecnologia,
perquè això és que es fa de fa mil anys,
des que existeix l'agricultura.
El que passa, que ara ho fem amb una tecnologia més avançada
que ens permet guidar-nos i anem a fer-ho més ràpid.
Més i més ràpid.
I quin és l'últim descobriment que hagiu fet
amb el teu equip d'investigació?
El nostre equip d'investigació, el que hem decidit fa dos anys,
però hem començat masseriosament fa dos anys,
és que veiem molt difícil
que la tecnologia d'edició genòmica arribés al mercat,
perquè és molt lent el procés de regulació de la regulatòria europea
i portem vint anys enrere d'aquestes aprovacions regulatòries.
I si compares, per exemple, als Estats Units, a Japó, a Canadà,
altres països desenvolupats, això ja està aprovat fa anys.
Fins i tot a Inglaterra, tan bon punt de sortida de la Unió Europea,
han fet aquesta aprovació.
Però com vèiem que a Europa era una cosa més llenta,
hem decidit crear una startup que es diu Planet Biotech,
que l'hem creat al crack,
els investigadors del crack, amb suport d'altres inversors,
per buscar solucions alternatives a la sequera
i a les elevades temperatures en l'agricultura
que no fos mitjançant la modificació genètica.
I llavors, el que hem fet és una biotech,
que el que identifica són molècules,
com a la indústria farmacèutica,
doncs una mena d'espirina
que li farà a la planta no patir tant del calor.
I llavors, ara estem treballant amb això,
hi ha gent del meu equip i nova gent que s'ha incorporat,
que hem identificat unes noves molècules,
que són nostres, les patents,
i són propietàries del crack i de l'empresa Planet Biotech,
i que el que estem ara és desenvolupant per arribar al mercat
per poder aplicar aquestes molècules que són d'origen natural.
Pensem que podran ser sostenibles
i fins i tot en cultius ecològics podran aplicar
i fer que la planta no pateix tant.
Llavors, al moment de la floració,
quan arriben les floretes pot arribar un episodi de calor molt fort
i ha deixat totes les flors xucurries.
Doncs, en aquest moment, hem vist que si apliquem el nostre producte,
per exemple, el tomàquet o el blat,
les flors no estan tan xucurries, tan dolentes.
Llavors, aquesta protecció fa que el conreu porti més rendiment endavant.
I la qualitat del fruit i la quantitat també,
la biomassa que diem nosaltres, és més gran.
Llavors, pensem que això pot ser una solució molt potent.
Perquè això podria modificar el sabor o les propietats nutricionals de...
No, al principi no, al principi és només que nosaltres hem vist,
hem descobert com la planta,
quan hem estudiat, quan fa tot aquest calor i quan no hi ha aigua,
quins gens són els que sofreixen més, els que pateixen més.
I hem fet unes molècules que s'agafen aquests gens
i els fan una miqueta més forts, i llavors resisteixen una miqueta més.
Però això no té res a veure amb el sabor o la propietat nutricional.
Només és amb la qualitat de la flor.
És com si hàgim fet un paraigües per la pluja.
Al final, però si plou molt, tot se mulla.
Això és igual, sí.
Ara mateix podem, segurament, donar una solució al mercat
i millorar la situació actual.
Però, com dic, també, jo com a investigadora,
per mi és molt important que tothom pensi
que això són només paños calients.
El que hem de fer és tenir tots una atitud més col·lectiva
de prevenir el global warming, el calentament global,
que és el que al final està portant aquesta situació tan delicada per a tots.
Ana, anem acabant.
Per segon any consecutiu,
estàs a la llista de les 500 dones més influents d'Espanya.
Segons el suplement, jo dona que fa llistat
amb el compromís de visibilitzar el talent femení.
Com t'ho prens?
Doncs és que no m'havia ni enterat.
Per segon any consecutiu. No tenim temps.
Doncs per mi és un plaer, sobretot per compartir amb algunes companyes
d'altres investigadores i empresàries.
Però, com diu el meu fill, sol estaré a aquesta lista,
però no soc de les 500 més riques.
Molt bé.
Estic a les 500 més pobres, probablement.
No, és un plaer. Això no vol dir res.
Vol dir que estem fent feina i que volem tenir salut
per continuar fent la feina, que és el que cal.
Perquè transmetre el lideratge científic femení
és un repte i un propòsit per tu també, Ana, o què?
Això sí que és important.
Veus, jo crec que és molt important que els nostres fills,
les nostres escoles, aquí a l'Institut de Sant Just,
que ara aniré per el Dia de la Dona,
els nois i noies, i les noies sobretot,
per als nois també hem d'educar els nois
a aquesta nova societat que ve.
Hem de guanyar consciència de l'important que és fer la recerca.
Si no fem recerca fonamental,
si no volem, no tenim curiositat per entendre les coses,
com és la natura, després no estarem preparats
per afrontar les reptes de la humanitat i de la societat.
Ara el repte és l'aigua i nosaltres portem molts anys estudiant això
i volem donar solució, o la nostra solució a l'agricultura.
Però els nois i noies han d'entendre que el món ara és molt competitiu
i hi ha moltes ceïnes per a tothom.
La internet ha democratitzat molt l'educació
i això és una cosa molt bona,
però vol dir que estem tots al mateix lloc.
Ara mateix, jo rebo cada dia sol·licituds de gent que està a l'Índia,
que està a la Xina, que està als Estats Units,
que està a l'Àfrica, que han vist internet,
que han estudiat el mateix,
que estem aquí estudiant a les millors universitats europees.
Aquesta gent vol ser número uno també
i si els nostres fills aquí volen anar endavant en qualsevol carrera,
han de preparar-se molt bé, estudiar i tenir una visió global.
Te'ls hi voldràs transmetre, a les noies,
el dia de la dona i la ciència, quan vagis a l'institut?
Doncs a les noies el que els volia transmetre
és que poden fer el que vulguin.
A mi la meva mare sempre m'ha dit que jo podia fer el que jo volgués,
però sempre he passat i torno una miqueta,
perquè soc una mica rebel.
Crec que és molt important donar-los la confiança
i que vegin que jo ho veig.
A les noies ara ja saben que poden fer el que volen
i que estan molt ben preparades
i tenen tot el suport de tothom per arribar on vulguin.
Molt bé. Doncs amb aquest missatge ens acomiadem de l'Ana,
que ens ha explicat una mica què està investigant,
què està fent, investigadora del Crac,
Sant Justenca, Anna, que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
I t'anirem seguint la pista aquí també a la ràdio.
Vinga.
Moltes gràcies, bon dia.