A la Rambla, res s'aturar, vina, queda't i escolta'ns.
Vinga, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
En esteu sintonitzant el 98.1 FM,
moment de fer l'entrevista del dia que també podeu seguir
pel canal de YouTube de l'Emissora.
A 89 de febrer comença la catorzena edició
del Barcelona Sports Film Festival,
un esdeveniment internacional de cinema i televisió esportiva.
I per parlar-ne tindrem en Francesc Terron,
que és el director de la Fundació Barcelona Olímpica,
i també, presencialment aquí als estudis de ràdio d'Esvern,
tenim al Sant Justenc Joan Manuel Sorroca,
periodista especialitzat en l'estudi de l'olimpisme
i també la història de l'esport,
i que des del 2010 forma part de l'Aula d'Història
del Centre d'Estudis Olímpics de la mateixa fundació.
Hola, molt bon dia.
De moment tenim el senyor Sorroca.
Què tal?
Molt bon dia, encantat de ser amb vosaltres.
Bona tarda.
Aquest festival que s'inaugura avui,
al Museu Olímpic, aquesta catorzena edició,
aquesta mostra del millor cinema esportiu.
Teníem algunes preguntes per al director,
esperem tenir-lo al telèfon.
De moment, doctor Senyor Sorroca,
què ens pot dir de les pel·lícules i de les projeccions
que es faran aquí a l'ateneu de Sant Just,
per a la història de l'esport?
Exactament, 12 seus,
repartides per diferents centres socials i cívics de Barcelona,
com les Cutxeres de Sants,
l'Aula d'Història de Bob Vestor,
després també hi ha el Liceu francès,
el mateix Museu Olímpic.
També hi ha projeccions al cinema Girona de Barcelona,
que són dues coses completament diferents,
com l'ateneu de Sant Just,
que té una secció històrica com és la SES,
dedicada al món de l'excursionisme.
Un dels temes que normalment es dona molt
quan a pel·lícules presentades al festival
el tema de l'excursionisme, l'esquí de muntanya,
l'esport d'aventura,
són projeccions,
són propostes que arriben al festival.
El jurat de selecció del qual formo part.
Hem visionat 492 pel·lícules durant sis mesos,
evidentment no totes són llargues,
n'hi ha de diferents durades,
i també diferents categories.
El festival dona vuit premis.
Potser això ho explicaré amb el francès Llees,
que ens ho podrà explicar.
Jo em sentaria més amb la sessió de l'ateneu.
La sessió de l'ateneu és molt ampla,
però a l'ateneu només se'n projecten...
N'hi ha 82 de pel·lícules.
Són 25 sessions repartides en tots aquests llocs que comentava.
A l'ateneu de Sant Just
la projecció serà de cinc documentals,
o cinc pel·lícules.
Una pel·lícula en el fons voldria dir
que és una espècie de ventall del festival.
Hi ha una pel·lícula d'esport d'aventura
com podria ser caminant entre núvols.
És espectacular veure un senyor caminant
a dos mil metres d'alçada entre dos lobos.
N'hi ha una altra que és esport i societat,
que és l'experiència d'una parella
que ha anat caminant de Bangkok a Barcelona
durant tres anys, que és preciosa,
perquè és una visió del món impressionant.
Hi ha un documental extraordinari
que està dedicat a la generació Electron,
que són els grans impulsors de l'espel·lologia a Catalunya.
Realment és extraordinari escoltar els que van ser protagonistes
en una manera planera col·loquial
explicant totes les seves experiències
i amb una gran documentació gràfica,
que és un treball molt acurat.
Després veurem també un esport i natura,
que es pot escalar a la Roca Nua,
que és una zona de penya-segats de la costa Brava
que defensa tot l'ecosistema natural
i que allà es pot escalar pels medis naturals.
Allà no es pot fer cap cosa que sigui tècnica.
És preciosa també.
I finalment animació, perquè també el festival
té uns temes d'animació i podrem veure com un llumís
capaç de guanyar una medalla olímpica pràcticament amb esquí.
Que xulos!
Són documentals,
projections audiovisuals,
que entenc que van molt lligades també,
que ja s'ha encarregat de buscar que siguin adients.
Exacte, és el que et deia.
Hi ha pel·lícules molt maques, documentals preciosos,
però pensant en Sant Just, jo crec que aquest era
el programa més adient.
Tenim tres produccions catalanes,
una producció brasilena i una producció hongaresa.
El caràcter internacional del festival queda reflectit
en que veurem pel·lícules...
Evidentment la durada no és la mateixa a totes,
l'Elis és el documental de l'Electron, que és el més llarg,
i les altres quatre pel·lícules completen una ascensió
aproximadament d'una hora i 35 minuts,
que jo crec que paga molt la pena veure-ho.
Hem de dir que, tot i que és gratuït la sessió,
és molt recomanable enregistrar-se.
Llavors és molt fàcil.
És a entrar a la web del festival,
crec que a la web de l'Ateneu també es pot fer,
però a la web del festival Barcelona Sport Film Festival 2024,
on te poses a entrar a buscar la secció de Sant Just,
que es diu Desconectem, perquè en realitat fem cinc temes
que és una autèntica desconnexió de la realitat habitual de la gent.
I allà es pot fer la reserva.
Ara penso que està ja el 50% reservat,
hi ha lloc encara perquè la sala de 50 anys és gran,
però jo recomanaria que els que hi vulguin anar no s'adormin.
Tenim el telèfon al senyor Francesc Terron,
el president de la Fundació Barcelona Olímpica.
Hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
El senyor Sorroc ens estava explicant una mica
que hi haurà a la seu de l'Ateneu de Sant Just
d'aquest Barcelona Sport Film Festival,
però amb vostè també volíem parlar una mica en general
de com agesta aquest festival,
una mica també els seus inicis
i si la Fundació sempre hi ha estat al darrere.
Doncs sí, la Fundació sempre ha estat al darrere,
és la quatorzena edició, per tant és un festival més que consolidat,
i en primer lloc voldria agrair l'Ateneu de Sant Just
per poder fer aquesta sessió en aquest any
i així poder arribar a més llocs,
perquè és un festival amb una voluntat de creixement
i arribar a moltes més parts del territori
que no siguin només la ciutat de Barcelona, que és on va néixer.
I sí, com dic, coortem 14 edicions,
sempre ha estat organitzat per la Fundació Barcelona Olímpica.
Tal dir que és un festival que està sota el paraigües de la FIX,
que és la Federació Internacional de Cinema i TVE Esportiu,
que és l'únic organisme reconegut pel Comitè Olímpic Internacional
i ja portem molt bagatge.
La idea embrionària d'un festival d'aquestes característiques
una mica perquè sorgeix.
Hi havia alguna demanda del públic sobre audiovisuals
del tema esportiu?
Sí, en primer lloc perquè no existia.
És a dir, és l'únic festival de cinema esportiu generalista.
Hi ha uns festivals de cinema esportiu generalista
hi ha uns festivals de cinema de muntanya,
de molt reconegut prestigi com el de Toralló,
hi ha altres tipus de festival, però aquest no existia.
Cal tenir en compte que en aquest festival es pot presentar
qualsevol document audiovisual que tingui referència a l'esport.
Ha de ser el típic documental d'esport,
pot ser curs d'animació, curs de ficció, mig-matratges,
qualsevol tipus de producció que parli de l'esport.
O que tingui l'esport com a fil conductor.
Hi ha comèdia, hi ha drames,
el que s'intenta és transmetre tots els valors de l'esport
a través del cinema i unir cultura i esport.
I quins criteris generals han de complir
les pel·lícules per poder participar?
Han d'haver estat produïdes recentment?
Exacte, hi ha unes bases, cada any es publiquen les bases,
les pel·lícules han de tenir una durada màxima,
han d'estar produïdes en els dos anys anteriors al festival,
i han d'acompanyar uns requisits.
Cal dir que després hi ha una feina extraordinària
del jurat de selecció, entre els quals tenim
Joan Muñoz Urraca com a membre,
que fan una feinada extraordinària,
perquè cal tenir en compte que es necessiten més de 3.000 pel·lícules.
Ostres, clar.
Tenim 3.000 pel·lícules de 87 països,
d'aquestes més de 3.700 llescaix
passen a la primera ronda
i a partir d'aquí s'escollen totes les pel·lícules
que van al jurat oficial,
que són una vuitantena que van al jurat oficial.
Per tant, aquí hi ha una gran feina
d'haver moltes i moltes produccions.
A més, no sé si el festival també té un component de concurs,
no sé si hi ha alguns premis...
Sí, sí, hi ha vuit premis, per tant ja l'han forat primer premi
que tenen dotació econòmica,
per tant, hi ha vuit tipus diferents de premis,
el millor curt, la millor producció catalana, etcètera,
i menció especial del jurat,
que també és un premi important.
Per tant, sí que és veritat que és competitiu
i té un reconegut prestigi
dintre del món del cinema esportiu.
Joan Manuel Urraca forma part del jurat de selecció,
com si diguéssim.
Jo pregunto, és que, clar, 3.000 pel·lícules,
senyor Urraca, com has...?
Això li has de preguntar a ell.
3.000 no en veiem. Com ha dit el Frank,
faça la selecció 750,
i aquestes 750 pot ser que n'hi hagi unes quantes
que no s'ajustin a les bases legals del festival.
Per tant, també ha quedat descartat, i el jurat,
d'aquestes 500 de durades diferents
i de diferents temàtiques, perquè com són 8 premis,
la millor pel·lícula, el millor documental,
a la millor producció catalana, d'aquestes 82
n'hi ha 9 de produccions catalanes, és a dir,
que és un paper important, de la millor ficció
al millor esport i aventura, al millor esport i societat
pels valors que l'esport pot conferir la societat
des de diferents vessants i després a l'animació.
Toc amb moltes tecles. No sé si ell
vol afegir alguna cosa més en aquest sentit.
No, en aquest sentit és això, que tenim la porta
oberta a qualsevol producció que tingui l'esport
com a eix conductor. Per tant, és molt gran.
És veritat que s'inscriuen 3.000, però com ve deia Joan Manel,
després es fa una selecció de quines compleixen,
quines realment toquen la temàtica, etc.
Al cap i a la fi, només com diu ell,
sobretot amb diferents visions culturals,
perquè no és el mateix veure una pel·lícula feta a Mèxic
que una feta a Irany, que és molt sorprenent,
però a Irany hi ha una sèrie de produccions molt ben fetes
tocant molt a fons els temes més punyents
de la societat iraniana, que és l'igualtat de gènere,
l'educació, l'ensenyament...
Realment, a vegades, Frank, són sorprenents
algunes de les produccions.
Aquest any, precisament, d'Irany,
se n'han presentat bastantes i de molta qualitat,
que formen part de les 81 finalistes.
I clar, aquestes 81 projeccions
es faran en diferents seus.
Com s'escollen aquestes seus del festival?
Nosaltres lluntem les pel·lícules amb sessions especials,
una de les quals es veurà sent just.
Aquest any tenim 12 seus, que és l'any que més seus hem tingut,
que és l'any que més els hem tingut.
Estem creixent, ens demanen,
i per això estem molt contents, la veritat.
I per primer cop sortim fora del territori català,
perquè fem una sessió especial al Comitè Olímpic Espanyol a Madrid.
Fem una sessió a Salta, a la Universitat de Girona.
Fem la sessió de Sant Just,
i després la sessió a Barcelona, al Cinema Girona,
al Centre Cívic Bonpastor,
al Centre Cívic de les Cutxeres de Sants,
a l'Institut Francès, que és un clàssic del festival,
i després també a la seu de la Fundació Barcelona Olímpica.
I tenim dues sessions especials més,
que són al Club de Tènis Barcelona,
i a la Fundació Barcelona Capital Nàutica.
Per tant, tenim accés a les seus del festival
per tot el territori de la ciutat i fora de la ciutat.
I un tema molt important,
són les institucions penitenciàries,
que també és una tasca importantíssima.
Exacte. I llavors fem sessions especials online
amb institucions penitenciàries,
i una cosa molt important del festival, que és el projecte educatiu.
Com he dit abans, volem transmetre els valors de l'esport
a través del cinema, i fem una gran tasca amb les escoles.
Ah, també feu sessions per a les escoles, no?
Exacte. Tenim més de 1.600 escolars al museu,
que aquí les institucions en dos dies s'exhaureixen,
però després oferim via online
durant bastant més temps del que dura el festival,
fins al 30 de març,
perquè les escoles puguin veure online
les sessions que elles demanin.
I així arribem a més de 14.000 escolars.
Per tant, ja estem parlant de xifres importants.
Oferim aquest producte a les escoles
per a les escoles que, gratuïtament,
previa inscripció i previa sol·licitud
de la franja d'edat que ells vulguin,
perquè fem les sessions per franges d'edat,
on toquem diferents temes, el racisme, el bullying, el gènere, etc.
Temes diferents.
Llavors, les escoles s'inscriuen, poden demanar sessió,
i els hi passem el fitxer perquè el vegin online.
Tenim en compte que això és un festival,
perquè hi ha moltes pel·lícules diferents.
Sempre són molt bones, que la qualitat és extraordinària,
però a l'hora d'empaquetar les sessions,
un any surten d'una manera i un altre perquè no saps què et vindrà.
Qui vota les pel·lícules d'aquest concurs?
Nosaltres tenim el lliurat de selecció,
que està format pel Joan Manel Sorroca, com hem dit,
l'Agustí Argelic, que és el director artístic del festival,
Juli Pernes, que era l'anterior director de la Fundació Barcelona Olímpica
i patra de la Fundació, a qui jo substitueixo,
i Mireia Vicente, la periodista.
Aquestes persones, quan fan la selecció,
ho passen a un lliurat oficial.
El lliurat oficial del festival està composat per Josep Roca,
que va ser director de cerimònies olímpiques a Barcelona 92,
Maria Ponsardín, del món de la cinematografia francesa,
Felipe de la Cruz, també cineasta,
i Marta Figueres, que és productora i molt coneguda en el món del cinema.
I, a més a més, sempre tenim una persona del món de l'esport,
en el lliurat oficial.
Aquest any tenim Natàlia Villadufresne,
que va ser medalla amb vela al Joc Olímpic de Barcelona 92.
I Atanas, també, dos.
Exacte.
Ho controla tot, eh?
No ens podem deixar res.
Per tant, és un lliurat que cada any canvia, multidisciplinar,
però sempre amb persones del món del cinema i del món de l'esport.
Les pel·lícules internacionals,
és a dir, les que no són catalanes o que no són...
Estan subtitulades o estan...?
Sí. Tot allò que passem al cinema,
si no sigui en llengua catalana o castellana,
que llavors és subtitular tot el català.
Tenim totes les pel·lícules subtitulades al català.
Crida l'atenció que les sessions
siguin gratuïtes, també.
Bueno, podem arribar a molta més gent, també.
També és una funció la nostra fundació,
arribar a quanta més gent i transmetre valors.
La finalitat de la fundació és aquesta.
És veritat que podem fer un preu,
però entenem que aquest festival,
d'aquesta manera gratuïta,
i també amb la vessant educativa que he dit abans
i per arribar al màxim nombre possible d'escolars,
de moment l'estem fent gratuïta.
És veritat que a través de la pàgina web,
com ha dit el Joan Manel,
que és la pàgina bfnsportsfilm.org,
s'han de treure les entrades per poder accedir.
I cal dir que ja tenim bastantes sessions exaurides.
Queden sessions encara amb alguna entrada
i convido a tots dos suients
per treure les entrades, si no es quedaran sense.
Ja els he explicat que a Sant Júri,
més del 50%, ja estan reservats.
I encara falten 6 dies.
Avui, aquest matí, ja tenim 7 sessions exaurides.
Per tant, està molt bé.
Estan contents.
L'hem de deixar en aquest punt.
Ha estat un plaer tenir-vos els dos aquí.
Tant sigui per via telefònica com presencial
als estudis de Ràdio Desvern.
Esperem que sigui un èxit a aquest festival.
Que la gent no deixi impregni dels valors
que transmeten aquestes projeccions.
Moltes gràcies.
Esperem poder tornar a Sant Júri.
Que sigui una seu del festival
amb caràcter de molta durada.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Ens veiem en una altra estona.
Que vagi bé.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Que vagi bé.