Està veient el quênic jakce.
Passem.
Moren.
Passem.
Passen uns minuts de les 11 del matí.
Començarem ara ja a la segona hora de la Rambla,
el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
És el moment de fer l'entrevista del dia.
Avui tenim aquí de convidats
en Carles Fernández i l'Elisabet Giner,
que són integrants de la companyia de teatre musical
de Sant Just Maràmiba.
Estan preparant un nou espectacle a l'Ateneu
per al dia 16 de març, d'aquí una setmana.
Ens venen a explicar com s'ha acudit fer aquest musical
i de què tractarà.
Jo obro els micros i que ens ho expliquin ells mateixos.
Què tal? Com va?
Bon dia. Hola, bon dia.
Molt bé.
A veure, parleu-nos d'aquest musical que esteu preparant,
perquè no és poca cosa, és d'aquí una setmana, el dia 16,
i tenim moltes ganes de veure-ho sobre l'escenari de nou.
Moltes gràcies.
Aquest musical semblava que havia de ser poca cosa, jo crec,
però conforme l'hem anat fent, hem anat veient que...
que era un projecte bastant heavy i bastant ambiciós,
perquè partíem d'una idea inicial però que hem hagut de treballar molt,
perquè el musical es diu Rosaris, Purpurina i Acció,
ho dic ja per fer una mica...
Rosaris, Purpurina i Acció, aquest nom promet, de veritat.
El nom té com tres pilars,
el Rosaris, que seria més la part de la fe,
la Purpurina, que és la part més de...
Més xic, no?
Sí, més de divineu,
i Acció, que és la part més de la feina, de l'ordre de...
Sí, és una mica aquest estrès bastants.
I està inspirat en la obra que va fer Xivecas
als anys 80 aquí a Sant Just, que es deia Figues, Estels i Rumesco.
També són tres paraules, llavors hem agafat com a referència.
Xivecas era un grup de la Taneu, que feia teatre.
Sí.
I ens va contactar la Marta Malaret
per oferir-nos aquesta idea de poder portar
un altre cop els escenaris d'aquesta obra.
Nosaltres la vam...
Si recapitulem, perquè l'audiència també es posi en context,
mare meva està fent una residència a la Taneu, eh?
I és important destacar que aquesta obra s'estrena
en el marc del projecte de Cap Boteca Buida.
Exacte.
O sigui, clar, la Marta Malaret ens va venir i ens va dir...
Hi ha una iniciativa de TV3, Catalunya Ràdio, Generalitat i tal,
que volen omplir tots els teatres un dia de març,
que al final s'ha confirmat que és la setmana que ve, el 16.
I llavors ens va oferir, com a proposta,
només podem aconseguir omplir el teatre de la Taneu
si ho fa mare meva.
Això va ser xulíssim.
Clar, ja vens amb el sobidó. Ens ho va vendre bé.
Ai, tant.
Home, no, us ho va vendre bé, no? I després també és una realitat.
Sí, sí, bueno, ho veurem.
La setmana que ve ho veurem. Si no teniu les entrades, compreu-les ja.
Perquè no pot quedar ni una Boteca Buida.
És que es diu així, no? El projecte, ni una Boteca Buida.
Per tant, no farem alletge aquí dins.
Exacte.
Llavors, ens va passar com el guió del projecte i quan el vam veure,
és veritat que era un guió que estava basat en un cabaret
i això ens portava molt el xipi a nosaltres.
Llavors vam decidir que...
S'havia de readaptar o modernitzar.
A l'època d'avui, no? Potser o què?
Exacte, volíem fer-ho més. I diferenciar-ho del xipi.
Perquè, bueno, tornar a fer un cabaret
crec que no ens hauria portat res,
perquè ja vam fer dos vegades
i la gent no ho entendria perquè tornem a fer-ho i no és el xipi.
Llavors vam dir que ho portem com a l'època actual.
Sí.
Llavors, al final, la trama es manté una mica com l'esperit i els personatges,
però està adaptat totalment al segle XXI.
En comptes d'un cabaret, passen un monestir.
Vale.
I en comptes de vedets i això, hi ha una diva del pop
que va gravar el seu videoclip.
I d'aquí ja comença tota la fantasia que hem creat.
De fet, tampoc volem desbalar molt més
perquè volem que sigui una cosa molt immersiva
i que la gent, quan arribi, es sorprengui i s'integri.
Que ja es vagi impregnant amb tot.
Sí, s'integri.
O sigui, la idea és que vinguin a fer d'extres del videoclip de la Molly,
que és l'artista que està gravant el videoclip.
Si s'està rodant un videoclip, que és Rosaris i Purpurina.
Sí, és la cançó de la Molly.
Llavors volem que interactuin, volem que s'integrin,
volem que ho visquin des de dins.
O sigui, que el públic ha d'anar allò amb ganes i...
Amb moltes ganes.
I amb ganes de participar, de riure...
Sí, molt bé, molt bé.
Això és una cosa molt còmica, molt...
Allunyada del despertar.
Sí, és totalment.
És molt diferent de l'última proposta que vau fer,
l'última proposta escènica.
Us ha costat canviar una mica el xip?
És a dir, portàveu molt de temps assajant
i entrant a l'escenari amb una mateixa idea.
Ara, ja portàveu molts assajos amb aquest nou projecte,
però no sé si us ha costat fer una mica aquest canvi de gènere o...
Costar no ens ha costat perquè ens venia molt d'agost.
De fet, ja és com tornar als orígens, vull dir...
Va ser entre el despertar que ens va costar.
Jo crec que sí, perquè, mama mia, va ser una cosa bastant còmica,
dintre del musical, el xipi u també era molt còmic.
Mare meva, quin talent!
Va ser la cosa més còmica i exagerada que hem fet mai.
De fet, per mi això és una mica, com mare meva, quin talent!
A lo gran, en un escenari, amb un argument més fort darrere.
O sigui, al final és com l'essència.
És clar que també el vaig dirigir jo
i vaig poder posar com la meva visió artística i còmica al darrere
i aquí també, llavors, per mi és com el meu segon fill.
Qui s'encarrega, en aquest cas, de la direcció?
Qui agafa aquí les regnes?
El Carles és direcció general de tot.
També guionista.
Llavors, el Javi és direcció musical
i la Daniela fa una mica de suport.
Sí, direcció més a nivell d'interpretatiu.
Sí, jo estic com supervisant una mica tot.
Vol dir que tu has hagut de refar una mica el guió?
Sí, en veu del Javi, vam estar una mica els dos mano a mano.
Però ha sigut bastant adiós, perquè és això.
Nosaltres partíem de la idea de xiveques
i vam dir que seria molt fàcil perquè només hem d'adaptar aquest guió.
Però quan el vam començar a veure i vam dir que això s'ha de canviar,
això ho volem diferent, això no sé què,
a nivell de guió no hem aprofitat res.
Ja, clar.
La trama general i els personatges,
molt com els estereotips de cada personatge.
I els noms dels personatges, en general, estan respectats, també.
Però, clar, tota la resta és nou.
Les cançons que van fer servir ells,
clar, són cançons de fa molt temps.
Nosaltres no ens interessava fer aquestes cançons,
interessava fer coses més modernes, que al final el públic pugui venir
i que puguin cantar les cançons.
És veritat que estan adaptades, la majoria de cançons,
estan otra vegades al català o amb la lletra canviada
perquè s'adapti a la nostra trama.
Això ho ha fet el Javi.
Bueno, el Javi em va ajudar, sí, vam estar els dos amb les lletres,
però ell ha fet com més la part d'aplicació de les veus,
de les partitures, d'això, sí.
Però al final la part d'escriure les lletres era molt de guió.
Va.
Llavors, bueno, era molta feina perquè volies quadrar les síl·labes,
amb la mètrica, amb no sé què.
I hem agafat cançons una mica de tot, de musicals, pops,
una mica més antigues, més modernes.
Jo crec que és molt guai, al final, la selecció de cançons
i expliquen molt bé la història del musical.
I, Elisabet, tu en quina comissió has participat?
Perquè, clar, ni guió, ni direcció...
No, però sí, ara t'ho explico.
A veure, a mi ens distribuïm per comissions
amb cada projecte que fem.
Llavors, jo que estic a Bestuari ja trets, no?
Sí.
Clar, el Bestuari s'ha de pensar
i després s'ha de comprar o llogar.
Llavors, nosaltres sempre fem com un...
Bueno, sempre parlen amb els directors,
amb una idea general.
A més, tots els Bestuaris tenen com un per què.
O sigui, no és així perquè sí.
Per exemple, la policromia,
la acromia de cada personatge té un significat
o un... defineja cada personatge.
Llavors, hi ha elements, també.
Tu has estudiat Bellasart, no?
Sí. Exacte, això ja ho tenim aquí.
Home, sí, clar.
De fet, això ja ho fem des del Despartat, vull dir tot.
El Despartat anava al Bestuari molt per capes.
I cada color tenia un significat.
I aquí, igual, el que passa és que aquí hem volgut
que cada personatge el protagonitzi un color.
Que tingui un color que transmeti una mica com les vibes,
la goció, la força, el que sigui d'aquest personatge.
I així també, és com que el representa molt bé a l'escenari,
veure com un color i associar-ho amb un personatge, amb una idea.
I també hem jugat molt això en el tema del pòster.
El cartell promocional també, al final, juga amb els tres colors.
Primaris. Sí, primaris de les impresores,
que és el cyan, el groc i el magenta.
Arrel d'això, també hem jugat amb els Bestuaris, els personatges.
I bueno, són coses que pensem molt nosaltres
i després molta gent no se n'adona tant,
potser quan venen a l'espectacle.
Però per nosaltres, de forma conscient, sí.
Jo crec que sí, de forma conscient se n'adonen.
Però si els preguntes, potser no tant,
però al final, l'impacte visual és important, jo crec.
I per nosaltres és important com que tot tingui un perquè
i que tot estigui lligat, saps?
I veurem cares noves en aquest musical?
De fet, una de les actrius protagonistes
no és de Sant Just, o sigui, no l'heu vist mai,
però ho petarà molt fort.
Sí? Molt bé.
Bueno, pots dir el seu nom, eh, i tant.
Sí, no vull dir nom. Digue'l, digue'l, home.
Marina. La Marina, molt bé, una pressa de la Marina.
I després, la resta d'actors sí que ens mantenim.
Hi ha gent que per temes de feina,
això ha hagut de despenjar-se puntualment de l'espectacle
i segueix a la companyia, però no participa en aquest espectacle.
Potser sí que els veieu fent alguna funció d'ajuda i tal,
però no participaran com a actors com a tal, o actrius,
i llavors per això també hem hagut d'agafar gent nova com la Marina,
que la veritat és que superbé, estem supercontents amb ella.
Fantàstic. És brutal, és brutal.
Ja ho veureu. Molt bé.
Altres cosetes, per exemple, a l'hora dels assajos,
coses que us hagin acostat, o entrebancs, o coses difícils.
Això sempre n'hi ha.
En aquesta obra, parlant, en aquesta obra,
a l'hora de preparar-la, no sé si per exemple, a l'hora d'adaptar cançons.
Jo, per exemple, una cosa que dirigint aquesta obra m'he trobat,
que això sí que m'havia mal acostumat, entre cometes, al despertar,
és que al despertar al final teníem un format a quatre bandes,
sense gaire escenografia, ni atrets, ni res, era tot molt despullat,
amb les entrades i sortides molt clares i tal,
i aquí, al tornar a jugar amb un escenari a una banda,
haver de pensar una altra vegada, sortirem per aquí,
no podem sortir per aquí perquè això no comunica per allà,
i tot això, triangular les posicions, què té sentit, on passen les coses,
jugar amb l'escenografia, que també ha sigut algo que ens ha costat
de limitar molt bé què volíem a l'escenari, com ho volíem,
quins canvis d'escenografia fèiem falta.
És molt impactant, l'escenografia?
Respecte als altres, sí que li hem donat un paper important.
Volem que sigui molt immersiu i que quan en treu,
realment sembli que esteu en un monestir.
I a qui li toca fer l'escenografia?
Tenim una comissió.
Sí, estem col·laborant amb la Sara Jaques, també, que ens ajuda,
el Lluís Terrestre també ens està ajudant,
i vam fer uns dissenys nosaltres a la comissió d'atrets i escenografia,
ho van planificar tot, i llavors s'ha portat a cap,
gràcies a la Sara i al Lluís, sobretot.
Molt bé.
Quan esteu assajant? Quins dies esteu assajant?
Perquè això suposa, realment, molta feina.
Cada vegada més.
Sí, sí. Vam començar assajant...
El nostre dia oficial eren els...
Els diumenges i els dilluns.
Bé, abans eren els diumenges i els dimarts, pot ser, amb el despertar.
Quan el curs passat era diumenge i dimarts.
Aquest curs ens ha passat que la gent al dimarts no podia,
llavors vam fer diumenge i dilluns, que és una mica un rotllo,
perquè estan molt junts i molt separats alhora.
De dilluns a dimens hi ha molt de temps,
i de diumenge a dilluns hi ha molt poc temps.
Però, clar, veient tota la feina que havíem de fer,
que ens semblava que anava a ser menys,
però hem vist que per fer-ho bé i donar el producte que volem oferir
era molt de curro, hem hagut d'anar afegint els divendres,
ara s'han afegit dijous,
i llavors, dissabtes també, alguns dissabtes...
Tots els dies que podeu, vaja.
O sigui...
Quan s'acosta l'estrena, qualsevol forat és vàlid per poder assajar.
I és necessari, a més.
Tenim la sort de poder assajar molts dies el lloc on serà.
Que això no ens passava amb el despertar.
Bueno, això és una cosa positiva.
Gràcies al conveni amb la Teneu,
doncs ens deixen el 50 any per poder assajar,
i llavors és molt més fàcil muntar-ho tot,
perquè el despertar, al final,
l'escenari que vam fer servir al Casal de Joves no hi era.
Se li hauria d'imaginar, llavors era més complicat.
Aquí ja, per sort, tenim tot l'espai muntat,
llavors ho pots posar més a lloc.
I les entrades, la gent no les pot aconseguir,
perquè estem parlant de l'hora,
però potser la gent ja comença amb el gossanilla, no?
A mi me'n queden poques, però...
Si no les teniu ja.
Ja, és que...
Perquè això és la setmana que ve, vull dir...
O aneu directament allà a la Teneu i les compreu, no?
Però, clar, no us assegurem que puguin quedar.
Lo més fàcil és anar a Entràpolis.
A Entràpolis busqueu rosaris, rosaris i purpurina,
o teatre musical. O directament Sant Just.
O Sant Just.
Vull dir, o aneu al nostre Instagram,
a la meva punxia. Allà hi ha el link, sí.
Allà podeu trobar el link i tot.
Però si no, jo entenc que a la secretaria de la Teneu
també es pot anar abans d'hora.
Suposo, si queden entrades, sí.
Ah, que la gent no s'agrisqui, no?
A Entràpolis estan totes,
llavors si no us la voleu jugar, a Entràpolis.
Llavors, si sou socis de la Teneu o teniu menys de 30 anys,
les podeu aconseguir per preure reduït, que són 10 euros,
i si no, són 15.
15, tampoc. Vale.
Invertiu en consell.
Què passa si s'omple la sala? És a dir, que aquest és l'objectiu, no?
Bueno, que passarà, no? Estem aquí.
Clar, clar, cap buita, cap buida.
Doncs que us quedareu sense veure una de les possibles millors obres.
Però si s'omple molt, molt, molt, i el públic aclama aquesta obra...
Clar, i es queda gent fora apurant.
...s'està parlant de fer una possible segona representació
ja després de Setmana Santa.
Però no us ho he confirmat, per tant, no us la jugueu.
No, no, clar. Aniu a veure'ns el dia 16.
Compreu l'entrada.
Sí.
Ens podeu dir, va, ni que sigui una o dues cançons
que...
Aviam, hi ha una cançó que ho petarà molt fort
que no heu escoltat mai. Quina? Perquè ara mateix...
Ah, vale. Que no heu escoltat mai.
Per mi hi ha moltes que ho petaran molt fort.
És veritat.
Hem de dir que per primera vegada, Mare meva s'estrena
com a companyia compositora
i farem una cançó original.
Ostres, que fort, que guai.
Sí, que hem estat treballant...
el Javi, el Roberto, jo...
Vam estar composant, escrivint una mica, com...
Al final, volíem que hi hagués una cançó
que representés tot el musical i que millor que fer-la nosaltres.
Perquè al final, som gent que molts ens dediquem a la música,
tenim grups o projectes musicals a part de Mare meva,
llavors, vam dir, aprofitem-ho.
Clar.
A més, que és una cançó, realment, és que...
Està escrita pel musical, però que es pot...
Com...
Jo crec que pot interpel·lar tothom, al final.
Sí, és una cançó que arribarà a tothom.
I bueno, el Tomeu, que és el nostre tècnic de so també del...
Que té sentit sense estar dins el musical.
El musical ens està ajudant amb la producció.
Sí.
Llavors, també volíem dir-ho.
Clar, molt bé.
I bueno, ja l'escoltareu.
Ja l'escoltareu.
I potser, si tot va bé, la podeu escoltar aviat a casa vostra,
des de les vostres plataformes de streaming, qui sap.
Ah, sí? Que guai!
Si tot va bé.
Oh, home, home, quina notícia!
I escolteu-me, hi ha algú de xiveques
que estigui interessat en veure aquesta música?
Home, és...
Sí que heu dit que han canviat bastantes coses del guió,
però és saber que hi ha una representació
que agafa com els orígens i els inicis d'una obra
que va fer un grup.
Al final, l'essència és una mica la mateixa.
Allò era una cosa molt còmica, molt histriònic, això també.
Els personatges s'han mantingut pràcticament iguals,
però portats al present.
Llavors, la Marta Malaret ens va dir
que convidaria tothom de xiveques que volgués venir,
però especialment hi ha una persona, que és el Joan Faneca,
que va dirigir aquell projecte en aquell moment
de la companyia Volras,
que ens està ajudant també, ha vingut alguns assajos
a dirigir-nos, donar-nos pautes, coses, tips...
I això, no us posen una mica nerviosos perquè, clar...
Home, sí.
Saber que hi ha algú com... A veure, que no jutjaran, òbviament,
però, bueno, que sempre fa més coses saber que hi ha algú
que també ha fet una representació d'aquestes.
Sí, però també ens funciona molt,
ens va molt bé que hi hagi algú extern
que vegi l'espectacle abans
que sigui el públic que ens hagi ajudat.
De fet, quan vam fer el despertar, una cosa que vam trobar molt a faltar
va ser tenir algú extern que ens pogués guiar,
i al final ens guiaven gent de la companyia
o exmembres de la companyia que venien al passe tècnic final
i ens deien com quatre coses, però tampoc...
Estava bé el passe tècnic final, eh?, que et diguin de canviar coses.
Fatal, no ens anava molt bé, perquè...
Ja ja no, clar.
Vull dir, sí, algunes coses podies polir,
però altres coses no podies fer res.
Ja quan vam plantejar aquest projecte
vam dir que ens aniria molt bé tenir algú de fora que ens pogués ajudar.
I quan la Marta ens va dir això va ser perfecte,
perquè si el Joan Fané que vol participar
ens va superbé que vingui algú amb experiència,
amb trajectòria i tot a donar una visió externa
i dir que això funcionava o no,
perquè potser pensem que això és brutal,
i després veu algú altre i diu...
Clar, sobretot bromes.
És una obra còmica.
Sí.
Però els agradaran els Xiveques, no?
Home, i tant, espero que sí, vaja.
A tothom.
Clar, clar.
Jo crec que, si us va agradar, m'agrada quin talent,
i us ho veu passar bé, jo crec que és...
M'agrada quin talent el veu fer potser per a la Festa Major?
Sí.
De fa dos anys.
A mi em va encantar, ja us ho dic, a mi em va encantar.
Ai, gràcies.
Sí, per a nosaltres devia ser una cosa molt especial,
perquè era com això, molt còmic, molt interactuar amb el públic,
molt fer-ho...
Clar, també, allò era un talent show
que intentàvem fer veure que estava passant de veritat.
És una mica com la mateixa idea, però més a l'extrem encara.
Llavors, jo crec que si us va agradar, m'agrada quin talent,
això us agradarà encara més.
Tampoc vull aquí crear una superespectativa
que després la gent em digui, no era per tant.
No, però, aviam, fer un despertar és més dur.
O sigui, els assajos t'has de posar també en un punt...
A nivell emocional.
Sí, a nivell emocional, més dur.
En canvi, les obres així més còmiques porten molta feina,
però potser són més agraïdes des del principi, saps?
Jo personalment m'ho passo millor.
Però perquè a mi m'agrada molt la comèdia, riure, fer bromes...
M'és més fàcil, també, però...
I també ens venia de gust fer alguna cosa així.
Sí, allunyar-nos una mica de la intensitat del despertar,
que al final tothom ens deia quan sortia,
hòstia, és una obra molt intensa.
És veritat que també té moments de comèdia,
però jo crec que la gent estava tan immersa en la intensitat...
Que són temes durs.
Sí, sí, sí.
Que no l'hem abandonat, tampoc, per despertar.
Sí, vam començar una gira que està en stand-by,
perquè ha sortit això del cap d'acabuda,
però la idea és fer algun voló més,
que, de fet, ja hem parlat amb algun possible lloc.
Ah, molt bé.
No està confirmat, ja vindrem a explicar-vos-hi això.
Clar que sí.
Però la idea és continuar amb el despertar, també.
I Rosaris i Purpurina, si té una bona rebuda,
doncs també, si pot ser, girar-lo.
Molt bé, i esteu nerviosos, també,
per el fet de participar...
Bueno, és que hi ha companyies de teatre, realment, molt professionals.
És fort, eh? Sortim a la web, al costat d'ells.
Ah, sí? Que guai!
Això va haver de lluitar, molt bé.
Al costat, eh?
O va ser fruit de l'enxar.
No, ha costat que reconeguessin el teatre amateur,
que al final, lo nostre tampoc ens agrada dir que és amateur,
perquè molta gent de la nostra companyia
tenen una carrera darrere, s'hi dediquen,
tenim formació, vull dir que no és...
A veure, i el resultat que oferim...
Sí.
És molt professional.
Sí, llavors, bueno, hem de lluitar perquè acceptessin
el teatre amateur, entre cometes.
En aquest projecte no...
Al principi es deien que sí, després que no,
i al final sí, s'ha acceptat,
i sortim a la web i tot, i...
Que bé! I supercontents de poder...
De la gràcia de la Teneu, també, per haver-ho lluitat.
I poder impulsar la cultura des d'aquestes iniciatives
està superguai.
I que és molt difícil.
I també en teatres com la de Neu.
Vull dir que no és un teatre, no és el Teatre Polo, no és...
El que sí que estem molt agraïts amb el nostre públic,
és superfidel, sempre bé.
Exacte.
Però quan ens has preguntat que quins problemes ens trobàvem,
un dels problemes és aquest, o sigui...
A nivell de gestió i...
Sí, tot el tema tècnic, de gestió...
Vosaltres no cobreu els assajos.
És a dir, als professionals, quan...
Vull dir, als professionals que es dediquen al teatre,
que la seva feina és això,
vosaltres teniu la vostra feina, teniu...
Suma...
I, a més a més, a part,
sumir tot el càrrec, tota la responsabilitat i tota la feina
del que suposa fer un musical d'aquestes característiques,
que no és una obreta de teatre d'una escola, per dir-ho així.
No.
I a part de totes les hores nostres de treball,
que no estan remunerades,
són tot el que costa, o sigui...
Vestuari, guió...
Tot això costa molts diners que...
Sí, o sigui, hi ha gent que...
Que hem de fer mans i manigues per...
Jo què sé, per exemple, quan han vist que l'entrada costa 15 euros,
és clar, no és barat.
Fet tot això ens porta molts costos, llavors.
El teatre i la cultura requereixen inversió...
No és que es faci valorar, també.
I donar-li un valor, també.
De temps i diners, que no sé què anem pitjors,
si de temps a diners, la veritat, perquè...
Aviam, de temps a diners...
Sí, sí, està sent molt guai,
però és veritat que requereix molt d'esforç per part de tothom.
Doncs vinga, va, fem un repàs perquè a l'audiència li quedi clar.
Les entrades per veure Mare meva de nou a l'escenari
amb Rosaris, Purpolina i Acció.
Yes.
El dia 16 de març, per la tarda.
Dissabte que ve. Dissabte.
A les 7 de la tarda.
A la sala del 50'nari. Ah, això, a la sala del 50'nari.
Que es transformarà en el monestir de Sataneu de la Boira.
Perdona? Sataneu de la Boira?
Sí.
Sataneu, això ve de la...
Això és un guinyó, és un guinyó.
Sataneu de la Boira.
Perquè volem que us sorprengueu i que flipeu.
Molt bé. Doncs ens quedem amb aquestes àncies de veure'us.
Vinga. Moltes gràcies.
Elisabet i Carles, que vagi molt bé, molta merda.
Gràcies. Adeu.
Just like a prayer, you know I'll take you there.
I hear your voice.
It's like an angel sighing.
I have no choice.
I hear your voice.
Feels like flying.
I close my eyes.
Oh, God, I think I'm falling.
Out of the sky.
I close my eyes.
Heaven help me.
When you call my name.
It's like a little prayer.
I'm down on my knees.
I wanna take you there.
In midnight hour.
I can feel your power.
Just like a prayer.
You know I'll take you there.
Like a child.
You whisper softly to me.
You're in control.
Just like a child.
Now I'm dancing.
It's like a dream.
No end and no beginning.
You're here with me.
It's like a dream.
Let the choir sing.
When you call my name.
It's like a little prayer.
I'm down on my knees.
I wanna take you there.
In midnight hour.
I can feel your power.
Just like a prayer.
You know I'll take you there.
When you call my name.
It's like a little prayer.
I'm down on my knees.
I wanna take you there.
In midnight hour.
I can feel your power just like a prayer, you know I'll take you there.
Life is a mystery, everyone must stand on their own.
I hear your call, my dear, and it feels like home.
Just like a prayer, your voice can take me there.
Just like a muse to me, you are a mystery.
Just like a dream, you are not what you seem.
Just like a prayer, no choice, your voice can take me there.
It's like a dream to me.
Just like a prayer, I'll take you there.
It's like a dream to me.
Just like a prayer, I'll take you there.
It's like a dream to me.
Oh, yeah, yeah, yeah, yeah!
I'll take the breath, I'll take the breath
Oh, yeah, yeah, yeah
Take the breath to me
Oh, oh, oh, oh
Just like a breath
Your voice can take me there
Just like news to me
You are a mystery
Just like a dream
You are not what you seem
Just like a breath
Your voice can take me there
Just like a breath
Your voice can take me there
Just like news to me
You are a mystery
Just like a dream
You are not what you seem
Just like a breath
Your voice can take me there
Your voice can take me there
Take me there
Oh, yeah, yeah, yeah
Take the breath to me
Oh, yeah, yeah