Són les 11 i 13. Seguim a La Rambla, el magazine matinal de Ràdio d'Esverm,
començant la segona hora del programa.
Moment de fer l'entrevista, que també la podeu seguir,
per cert, pel canal de YouTube de l'emissora.
Tenim a l'estudi en Júsfor Salva, portaveu del Grup Municipals,
en Jús en Comú Podem,
amb qui tractarem els temes més candents de l'actualitat del poble,
sota el prisma del partit en qüestió.
Bon dia, Jús, què tal?
Bon dia a totes i tots.
Bé, doncs comencem amb l'actualitat més recent,
per dir-ho així.
Ahir es va celebrar un ple extraordinari
en què es va aprovar l'acceptació de la sessió parcial
de la finca del projecte de reparsal·lació del sector 1,
concretament de la carretera reial.
Una aprovació que va ser positiu pel Partit Socialista
i també per en Comú Podem,
i en canvi per l'abstància de la resta de grups.
Sí, sí, va ser un ple extraordinari,
només portàvem aquest únic punt.
Va durar molt poc.
Sí, va durar realment, jo crec que si no vol YouTube...
15 minuts o 10.
O menys i tot, jo crec que va ser molt curt,
perquè es va fer l'explicació per part del regidor de planejament,
però després no van haver-hi preguntes,
perquè ja s'havia explicat moltes vegades la comissió informativa
i es va anar directe a votació, va ser un punt molt curt.
I darrere aquest títol que has llegit,
que jo crec que potser per la majoria de gent,
que és una mica críptic...
Una mica tècnic, sí.
Intentaré explicar unes paraules més senzilles,
i perdoneu-me perquè quan un simplifica,
sobretot en matèria com urbanisme,
es deixen moltes coses, però intentaré fer un dibuix senzill
per explicar el perquè d'aquest punt.
Bé, com sabeu, en la zona on estem parlant,
de Bómer i de Frisicoi, que com un moment els coneixem així,
allà hi ha anat a parar molt de sostre
que havia d'anar a la vall de Sant Just,
fruit d'un conveni que es va fer amb els propietaris,
part del sostre, o la totalitat d'aquell sostre
que havia d'anar a la vall entre el pont de Campadrosa i Can Carbonell,
més o menys, perquè ens entenguem, fins al tenis,
doncs tot aquell sostre es va traslladar
en diferents operacions en la zona urbana del municipi.
Una deies, de fet la més gran, és la que va allà a terra,
amb moltíssims sostres del que havia d'anar a la vall,
doncs es col·loca allà.
Nosaltres, en aquell conveni que vam haver de reformular,
jo crec que devia ser el 2017 o 2019,
sí, potser 19, sí, no me'n recordo.
Jo crec que a finals del meu primer mandat,
jo crec que devia ser 2019.
En aquell nou conveni, el que es va pactar
eren unes sessions a l'Ajuntament
sobre el que legalment està escrit,
que és l'aprofitament urbanístic que tenen dret als ajuntaments,
que és el 10% del valor de l'operació.
Per tant, en el conveni, firmàvem una cosa
que ens donava més drets dels que legalment tenim per llei.
Això vol dir que quan ha vingut la reparcel·lació,
que és un acte jurídic on les parts propietàries es posen d'acord
sobre els drets i els deures de cadascú,
per tant, qui tenet quina cosa i qui paga què,
i com s'equilibra la balança d'aquell projecte urbanístic,
d'aquella actuació,
doncs el que passa és que la reparcel·lació que deia
és que a l'Ajuntament li tocava menys del que diu el conveni.
Llavors, per tal de poder acceptar aquella part extra del conveni,
hem hagut de fer aquest punt.
I el que diu aquest punt de pla és,
a part de la reparcel·lació, l'Ajuntament rebrà tot això altre.
Jo crec que, i ho vull posar en valor,
perquè el que es va fer el 2019 va ser aconseguir més sostre,
que serà en definitiva, i per dir-ho molt clarament,
més habitatge públic de lloguer
del que legalment estava obligat al propietari a donar-nos.
Per tant, jo crec que aquí és una demostració
que aquest Ajuntament està treballant per intentar
maximitzar les operacions urbanístiques,
que no és que les vulguem fer,
però aquesta era una condició obligada
per poder aterrar el sostre de l'avall,
però no només quedar-nos amb el que estrictament ens demana la llei,
sinó intentar aconseguir el màxim sostre d'habitatge públic de lloguer
per poder-lo posar a les mans de la ciutadania.
Estem parlant de més de 80 habitatges de lloguer
que seran propietat de l'Ajuntament de Sant Just de per vida,
i durant 20 anys en això es tornarem 80 habitatges més d'HPO,
que també seran d'HPO de per vida.
Després no seran de l'Ajuntament, seran del propietari,
però estem parlant que 160 o més, jo crec que eren 180,
de pisos de lloguer d'HPO en aquell sector.
I això és fruit d'aquesta negociació i d'aquest conveni,
perquè si haguéssim aplicat estrictament el que diu la reparsalació,
amb aquest 10% d'aprofitament,
doncs el nombre de pisos seria bastant menor.
Molt bé.
Passem a temes d'educació.
Fem referència a una de les regidories
de les quals Sant Just en Comú és responsable al municipi.
A més, també des de fa uns quants anys...
Molts.
Hem canviat el nom, però no les regidories.
S'ha posat en marxa la nova escola Bressol Mainada.
Com estan sent les primeres setmanes d'organització,
de logística, del centre?
Bé, començar un projecte nou sempre té les seves dificultats,
però estem molt contents, realment.
Des de Sant Just en Comú ho valorem molt positivament.
També és una lluita que ens la sentim molt nostra, com a partit,
perquè hi hem estat al darrere des del 2016,
que jo mateix com a regidori d'Educació ja vaig entomar
la responsabilitat de començar a dissenyar aquesta nova escola
i durant tots aquests dos mandats executar-la
i en aquest tercer mandat estrenar-la.
I bé, francament molt content, l'escola s'ha omplert.
Hem hagut de... Teníem una previsió inicial
d'obrir-la de forma gradual per tal d'anar fent el creixement
de forma palotina pels números que teníem en aquell moment
de persones que venien a viure a Sant Just
i que per tant podien tenir fills i demés.
Però clar, aquestes dades s'han acabat esviaixant
per diversos motius, la gratuïtat de l'IDOS,
que ha fet que molta gent que anava a la privada ve a la pública
perquè li surt gratis, clar, és que realment ha sigut un reclam molt fort.
Doncs clar, tot això ha fet que de cop aquells primers calcos
de dir obrim-ho palotinament, obrim-ho tota sencera
i obrim-la tota sencera, hem omplert, hem omplert.
I realment jo veig que les famílies estan molt contentes, molt agraïdes.
L'escola d'aquí poc... Havien de fer portes obertes, va ploure,
els pocs dies que va ploure i plou aquell dia,
però ho tornarem a fer d'aquí poquet, les portes obertes,
perquè la ciutadania pugui veure les instal·lacions.
Jo crec que han quedat molt bé.
Aquí es va fer un treball important entre l'equip d'arquitectes
i l'equip d'educadors intentant que hi hagués un diàleg
per tal que les persones que dissenyaven l'edifici
no pensessin només des de la seva perspectiva,
sinó que incorporessin la perspectiva de les educadores,
principalment educadores que treballen a l'escola Marrecs en aquell moment,
per tal de millorar l'equipament, ja s'hi va a ser.
Jo crec que ja han sortit idees que s'han acabat plasman que juguen molt a favor.
És veritat que l'edifici, si tu te'n mires, no s'assembles gens a Marrecs,
és un altre concepte, però també dona altres maneres de relacionar-te
i altres possibilitats que jo crec que l'equip està molt content.
Pel que fa l'equip de 10, les noves incorporacions de treballadores
en tant a Marrecs com a mainada, perquè hem dividit l'equip
amb experiència, per dir-ho d'una manera,
per no posar totes les persones noves en un sol centre.
Hem repartit una mica perquè al final el que volem és que el projecte sigui el mateix.
I on hi hagi que les persones que l'han viscut i saben com és aquest projecte
i el coneixen, estiguin als dos cantons i puguin acompanyar les noves persones
en aquesta adquisició del coneixement de com és el projecte.
I la veritat que de 10, totes les persones que han entrat ho estan fent molt bé,
s'estan esforçant moltíssim.
Jo aquí, doncs, agrair-los també personalment a tot aquest equip d'educadores,
perquè és un esforç gran posar una escola de presó a la marxa,
moltes famílies noves que no saben quin és el ritme de l'escola,
que tenen dubtes, que és l'etapa més, tracometes, fràgil de la infància,
perquè són els més petits.
I jo crec que és de rebot agraïclis.
I després hem tingut algun, com sempre, les obres noves tenen alguns problemes,
per exemple, el tema del gas, encara ens està costant tenir d'alta el gas
i estem cuinant amb línia freda o bé amb càtering que ens porten,
perquè encara no tenim el gas donat d'alta, però per a altres temes tot ha anat molt bé.
Sempre hi ha petites cosetes de la obra, que si algú ha fet obres
sempre cal rematar alguna cosa que anem acabant-ho de lligar.
Just malgrat doblar el nombre de places públiques de 0 a 3 amb l'obertura de mainada,
hi ha famílies que encara no han pogut portar els fills a una escola a Bressol,
és a dir, que s'ha omplert, però inclús en cadets famílies sense poder entrar a l'escola Bressol.
Quan es va fer la preinscripció, van haver-hi, sobretot, el grup més crític entre cometes i electants,
perquè hi ha una poca oferta, només hi ha 16 places al municipi d'electants.
Penseu que els electants són els nens que neixen aquell mateix any de la preinscripció
entre el gener i el maig abans que s'acabi la preinscripció, per tant, no són tots els de l'any,
però esclar, 16 places són molt poquetes comparades amb l'oferta de 36 més 36, doncs 72 places,
i 120 places de dos anys, esclar, 16, comparant a nosaltres dos, doncs és bastant gran.
D'aquesta edat és difícil cobrir la demanda, molt difícil,
i d'un any hi ha un boom molt gran d'aquesta generació, que sí que és veritat que ens han quedat algunes persones fora.
També és veritat que la llista ha anat corrent, i des de la preinscripció, que alguns grups de l'oposició
deien que han deixat més de 40 famílies fora, és mentida.
Al final ara estem parlant que només hi havia un lactant en llista d'espera,
del grup d'un any em sembla que hi havia 11 o 12 persones, i del grup de dos anys, una.
Vull dir que no estem parlant que hem deixat, com anteriorment ens passava quan teníem Marex,
que teníem 53 places d'oferta, i hi havia més de 110 i 120 sol·licituds,
no hem deixat més de la meitat de 100 fora, n'hem deixat molt poqueta.
Jo vaig fer el càlcul i hi era més d'un 90% de persones que han pogut entrar.
Vull dir que estem cobrint molt a la demanda. Penseu que Sant Just...
Hem de pensar en el llarg termini. Podríem haver fet una altra escola, podríem haver posat més aules.
Sí, però hem de pensar que Sant Just té un boom ara de naixements, fruits, ja ho sabem d'on ve, del mas lluit, de l'amés,
però tot això s'estabilitza, les famílies, no hi ha tanta rotació de gent nova que ve.
La natalitat a Catalunya és banda avallada, aquí a Sant Just som l'excepció, però banda avallada,
i si mires en el llarg termini i en l'optimització dels recursos públics,
tu no pots mantenir una oferta per un pic quan després segurament acabarà estabilitzant-se.
Nosaltres creiem que amb l'oferta que hem fet dona sobres per cobrir demanda,
és veritat que aquest any s'ha quedat algunes persones fora,
però també és veritat que hem de pensar en el mig i el llarg termini.
I també a Sant Just s'ha reforçat l'equip de professionals per garantir l'escola inclusiva i diversa,
sabem que en alguns centres d'algun punt de Catalunya s'havien reduït les hores de batlladores,
batlladores perquè la majoria són dones, no sé si és Sant Just el cas.
Sobre les escoles de primària és un tema perquè sou per tot el departament d'Educació
i hem estat en contacte amb les diferents direccions per veure com estava el tema
i amb l'associació també de famílies que ha sortit aquí Sant Just.
I sí que és veritat que a fruit de la Covid es van posar una sèrie de persones de reforços
que s'han acabat traient al curs passat i es van treure
i moltes d'aquestes hores servien per fer reforç de l'educació inclusiva
i ajudar aquests infants amb necessitats diverses, doncs està ben atès.
Això s'ha desaparegut, és veritat, jo crec que el departament s'ha de fer uns replanteig de com...
Si parlar de l'escola inclusiva, de quants recursos hi ha a boca per fer una escola inclusiva,
tenir un batllador dues hores a la setmana per un nen que ha d'estar 5 o 6 hores al dia a l'aula
amb altres infants, no sé si és parlar d'escola inclusiva, no comptar el menjador o que el menjador
o les persones que han de fer de batlladores al menjador no puguis cobrir les places
perquè és una feina difícil de cobrir, són poques hores i és veritat que no molta gent opta a aquesta feina,
però vaja, això és parlar d'escola inclusiva, ho posem en dubte.
I pel que fa a nosaltres, a les nostres competències i responsabilitats,
nosaltres quan hem detectat a Marex necessitats educatives especials, que sí que n'hem detectat,
i han anat augmentant, la detecció també augmenta, que jo no sé si el nombre de casos,
però que a mi la detecció augmenta i cada cop es fa patents que es detecten més casos,
doncs hem reforçat amb una persona més, en el cas de Marex, des de l'any, des de fa dos cursos diria,
el curs passat, aquest curs i el curs passat, segur, ja vam posar una persona més per atendre necessitats educatives.
I més a l'equip, l'equip ja està una mica, ja nota que anem una mica sobredimensionats de ràtio de persones
respecte al que diu la llei, però vam afegir a més una persona més per atendre només necessitats educatives especials.
Canviant de tema, canviant d'àmbit, també referent a una de les regidories que porta Sant Just en comú podem,
passem a la gestió dels residus, perquè fa un temps alguns barris van veure implantat
el nou sistema de contenidors amb xip per a la millora de la recollida,
s'han fet avaluacions de com està funcionant el sistema, quins són els resultats,
si hi haurà altres barris properament també que tindran aquest sistema?
Per tota la ciutadania de Sant Just i perquè quedi clar, tots Sant Just tindrà aquest sistema.
Vull dir, això no és qüestió de que hi ha uns barris sí i altres no,
nosaltres vam fer una aposta per un desplegament per fases, perquè teníem la capacitat que tenim
de gestionar el desplegament, estem parlant d'8.000 cases, estem parlant de poder intentar fer,
nosaltres vam apostar per un desplegament paulatí per tal d'intentar doncs les persones que estan al carrer
que hi hagi una interacció amb la ciutadania per poder resoldre dubtes i demés i no que hi ha
de rebot enviar una carta a tothom amb les tarjetes i espavileu-vos, nosaltres fem una actuació més quirúrgica
doncs estan allà presents en els barris, tenint un punt d'informació al barri, fent bandaloles,
passant tríptics, tornant a passar, passar a casa cap per casa picant, és un sistema que si ho has
de fer en tot el municipi a la vegada és poc viable, ens saturaríem, nosaltres ho fem per fases per
intentar tenir aquesta cura a l'hora de repartir la carta, sabem que és un tema complexe perquè és
un hàbit molt diari i canvis en els hàbits diaris sempre s'anirà una certa resistència i s'explica molt bé
i per això ho fem aquest sistema per fases, però tenim clar que de cara a final d'any i començaments
de l'any que ve seguirem amb les fases i la nostra previsió és que durant el 2024 estigui implantat
a tot el municipi i pel que fa a les dades de tant en tant anem fent fotografies per dir-ho d'una manera
durant una setmana majorem els quilos que hi ha en els contenidors amb xip i els quilos que hi ha
en els contenidors sense i fem una radiografia i sempre des que ho hem fet hem fet com tres
moments diferents, l'últim va ser aquest setembre, a finals de setembre, o sigui fa tres setmanes
i sempre surt la mateixa diferència entre un 10 i un 12% de millora de recollida selectiva
amb els que tenen contenidors amb xip, per tant el sal és important, podria ser més gran, també és veritat
jo crec que encara tenim eines per fer-lo fer més gran i es manté perquè aquest sal es manté
des que l'hem posat fins ara s'ha anat mantenint, per tant de moment seguirem amb aquesta estratègia
mantenint, esperem, aquests índexs que només ens permeten complir el que ens demana Europa
que és que el 2035 recollim el 70% de recollida, al 65, i nosaltres tenim el 70% marcat de recollida selectiva
i jo crec que si mantenim aquestes xifres a tot el municipi i a més anem implementant altres mesures
que estimulin la separació de residus, arribarem de sobres a aquest 80% de recollida de selectiva
que és l'objectiu que ens hem marcat
A l'espera que s'implanti també en altres zones, a veure com funcionen, zones una mica més denses
Sí, també és veritat que el sistema evoluciona i nosaltres també hem valorat altres possibilitats
Per exemple ara implementarem amb les noves, per les noves i per les veies, per tothom
implementarem que canviarem una part de l'electrònica del contenedor i es podrà obrir amb el telèfon mòbil
per exemple, que molta gent diu ah, la Tarset, a vegades m'ha de deixo, tal
El mòbil és més difícil, hi ha potser uns sectors de població, potser gent gran, petit i de més que no
però hi ha molta gent que el mòbil ja no surt a casa sense ell
i que per obrir amb el mòbil és una possibilitat que molta gent ens ho demana
Jo crec que és una bona idea que es pugui obrir amb el mòbil, perquè la Tarset pot deixar-te en algun moment
i el mòbil és difícil que ens el deixem ara ja, doncs que es pugui obrir amb el mòbil
D'aquí poc implementarem aquest sistema
També temes varis, i ara referent a l'àmbit energètic, s'està creant la primera comunitat energètica local
Fa uns 10 o 12 dies va haver-hi una jornada amb les empreses
Se n'estan creant més d'una
Aquesta jornada és una iniciativa privada d'una de les empreses Terrasolari, d'una de les empreses de Sant Just
Les comunitats energètiques locals, tal com estan descrites a través de les normatives de les directrius europees
el que diu és que és una iniciativa essencialment ciutadana, pot ser una iniciativa privada
l'administració no té per què estar sempre darrere de les comunitats energètiques
Tot i que hi ha molts municipis i moltes administracions que les potencien o creen
com nosaltres que també en volem crear una
Però és veritat que si un clúster o un grup de persones privades ja siguin ciutadans d'un bloc de pisos
que es posen d'acord perquè hi ha una comunitat energètica en el seu bloc plurifamiliar
o bé un grup d'empresaris que tenen nous al polígon i que tenen sostres al polígon que poden aprofitar
i es posen d'acord entre ells, això ho poden fer
El que és l'empresa que està intentant aglutinar, per una banda sostres i per una altra banda de persones
que els interessin formar part de la comunitat energètica, empresaris principalment
i doncs juntar aquests dos d'això i crear la seva pròpia comunitat i això
Nosaltres doncs els estem donant tot el suport necessari, acompanyant, parlant amb empreses
i des de sobretot de promoció econòmica a fer una feina sobretot de difusió
i que hi ha un ajuntament darrere que sí que avala una mica la posada en marxa d'aquesta comunitat
Nosaltres a part, com a ajuntament, estem que jo crec que al desembre ja començarem a veure informació
perquè farem reunions obertes i comencem a explicar-ho, la primera comunitat energètica local dirigida a ciutadania
en un equipament municipal, nosaltres agafarem l'equipament de les escoles i instal·larem una instal·lació fotovoltaica
i crearem espai per unes 30-35 famílies de moment, tot i que anirem ampliant conforme tinguem nous equipaments
On les persones podran durant un any jugar, i ho dic d'una manera molt simplista
Molt entre cometes
Sí, perquè jurídicament és més complicat, però perquè ens entenguem, l'Ajuntament triarà un preu públic
on es jugarà durant un any el que produeix una placa fotovoltaica d'un kilowatt
i durant aquell any aquella persona es podrà beneficiar d'aquella producció solar
que evidentment és més baix el que paga que el que acabes estalviant-te si ho fas bé amb l'energia a casa
Per tant, d'aquí poc les persones que vulguin es podran apuntar i podrem començar a crear aquesta comunitat energètica
a les escoles, amb una visió també d'ampliar-la a altres equipaments municipals
Estic pensant en la Teneu, quan estigui acabada tindrà una coberta molt gran on poder aprofitar
Estem plantejant altres espais on poder aprofitar energèticament les cobertes
Entenc que la comunitat que es podria beneficiar, en aquest cas, del que es col·loqués a les escoles
seria la gent dels voltants del barri
Sí, i no, perquè ara mateix la directiva, o sigui, abans era molt així, perquè el que es feia era
un ràdio de 500 metres des del comptador on es connecta la instal·lació solar fotovoltaica
Hi havia boca xarxa, es feia un ràdio de 500 metres i només aquelles persones que estiguessin dins d'aquell ràdio
aquells contadors, o persones, contadors que estiguessin dins d'aquell ràdio, doncs entraven
Ara això s'ha ampliat a un quilòmetre, ja, i està previst ampliar a dos quilòmetres
Si algú fa un ràdio de dos quilòmetres sobre qualsevol punt de Sant Just, pràcticament...
Li toca, no?
Vull dir, tu, si te'n vas a les escoles i fas un ràdio de dos quilòmetres
Arriba el Walden
Arribes al Walden, arribes a la Plana Vell Sol Eig, arribes al Barri Nord, arribes al Barri Sud, arribes a tot arreu
Per tant, qualsevol persona de Sant Just se'n podrà beneficiar
Va
Sí, sí
Molt bé, i acabem amb un darrer tema per tancar l'entrevista a la protecció urbanística de la Vall
Malgrat l'acord aprovat en el darrer ple, en el de setembre, amb l'associació de veïns
de la Plana Vell Sol Eig, també amb els promotors privats i l'Ajuntament
Alguns experts en la matèria han declarat, no fa massa, que construint la zona de la Riera pot suposar un perill
Què en penseu des de Sant Just en comú amb aquestes amenaces naturals?
S'han de tenir més en compte?
És un tema que encara s'ha d'estudiar més a fons?
Clar, a veure...
Em refereixo a un article en concret que va sortir a la Vall
No he vist l'article
Soc sincer, per tant, és un concepte d'amenaces molt aterri
de què estem parlant concretament
De pluges intenses, no?
En el cas que la Riera quedés omplerta d'aigua
o si ara que tenim fenòmens naturals més extrems, per dir-ho així, no?
Sí
Jo crec que aquí hi ha un parell de reflexions
En el tren que estem parlant, la Riera mateix està sota terra entovada en un tú
Vull dir...
Pensem-hi, no?
Que protegir de manera natural la Riera quan el que estem parlant
és si estem parlant del sector de Garrofés
Ara mateix la Riera està soterrada
Algú la veu, la Riera, no?
Hi ha un tú inmens que passa des d'una mica abans del pont de Campadrosa
fins a Camp Mèl·lic
i la Riera està entovada allà sota
El risc d'innovabilitat ja existeix
Ja hi ha dos equipaments que es van construint al seu moment
i no els podrem treure com són el Proisportiu o l'Institut
que estan en una cota bastant més baixa que els edificis dels Garrofés
que ja tenen aquesta situació
i per tant, jo crec que les actuacions que l'ACA ens indica que s'han de fer
per tal de prevenir avingudes i rigüades
com és el desdoblament del col·lector
en cas que s'acabi executant el pla de la bonaigua
o el descobriment de la Riera
Jo crec que seria una oportunitat interessant de recuperar aquell espai
amb visió més de connexió blava i verda en aquell espai
doncs entenc que l'ACA ens haurà de fer d'estudis d'innovabilitat
i saber realment de què estem parlant
l'Ajuntament no pot fer res sense tenir aquests vistis blaus
l'ACA no ens deixaria mai construir al costat de la Riera si sap que s'ha d'inundar
i si no, ens tombaria el projecte
d'acord de l'opinió dels experts
jo crec que s'ha de tenir en compte
jo crec que en el pla parcial de la bonaigua
i en els tres sectors de Garrofés, la bòbila i les escales
nosaltres com a Sant Joan Comú ja hem deixat molt clar la nostra posició
que és que nosaltres no volem que es construeixi la bòbila
volem reduir al màxim la càrrega edificatòria en aquells espais
però també és veritat que l'oportunitat que brinda de poder recuperar la Riera
i dibuixar un límit de senjurs diferent al que està ara
que és un límit que està molt desendreçat
i francament és millorable
doncs és una oportunitat
que s'ha de tenir en compte aquests elements
segur, però és que els tindrem en compte
perquè ens obligaran a tenir-los en compte
no podrem construir habitatges al costat d'una Riera si sabem que s'ha d'inundar
ja hi ha un organisme pertinent que ens limita en aquest sentit
per tant jo en aquest sentit respiro tranquil
perquè no és només un tema de l'Ajuntament
sinó que hi ha altres administracions superiors
que ja vetllen perquè aquestes coses no passin
i també un cert principi de confiança entre les administracions
que això es faci correctament
just, deixem l'entrevista en aquest punt
fins a la propera ocasió
moltes gràcies a totes
que vagi bé
i fins a la propera!