Ara seguim amb aquesta roda d'entrevistes als clubs i a les hípiques del món local d'aquí de Sant Just.
Avui tenim els micròfons via telefònica en Carles Albert Martínez, que és coordinador esportiu del club atletisme de Sant Just.
Ja el tinc aquí a través dels fils telefònics. Hola, què tal, com va tot?
Hola, bon dia.
Carles Albert, amb quins propòsits i noves metes va començar el club atletisme aquest 2021, al setembre?
El principal propòsit és intentar compatir el més possible perquè l'any passat va costar una mica amb això del Covid i aquest any de moment s'està competint amb normalitat.
I després, com sempre, intentar que els nens vagin millorant, els nens i les nenes vagin progressant i intentar arribar a campines de Catalunya i d'Espanya és l'objectiu principal.
Perquè ara mateix quants nens i nenes, nois i noies formen el club?
Ara mateix, jo que estic al voltant de 280, cada any augmentem uns 20-30, aproximadamente. Cada any tenim 20-30 més de nens i nenes.
I des de quines edats comencen i fins quina edat agafeu?
Comença començant a P5, però a vegades ve algú que és molt estabilitzat, la G4, i també l'acceptem. I després ja, doncs, temps, temps adults.
A vegades que vinguin, nosaltres tenim grups de diferents especialitats i depèn del que vingui en un lloc o en un altre. Per tant, no hi ha límits, diguem.
I on entren el club d'atletisme de Sant Just?
Ens entrenem a les pistes de Sant Feliu, que és un tema que ja fa temps que estem parlant amb l'Ajuntament.
A veure si hi trobem un lloc perquè ens facin unes pistes aquí a Sant Just.
Perquè tenim molta gent de Sant Just que tindria molta més si tinguéssim unes pistes aquí.
Molts nens han edat d'entre 12, 13, 14, 15, que aquí a Sant Just van a fer el seu esport caminant, el camp de futbol, el bolí esportiu.
No poden anar caminant a les pistes de Sant Feliu, haurien d'anar a fer el transport.
Com que no és tot còmode, per aquí parlem una mica de la clientela.
Perquè per entrenar, vosaltres què necessiteu? Només les pistes d'atletisme?
Sí, les pistes, però clar, les pistes inclou molt material específic, com un posat de salda llargada, un material d'alçada, un de perta, tances...
Això no es pot fer en un patí d'una escola, fàcilment.
Necessites un espai molt específic, no és com jugar a futbol, que pots jugar a futbol a qualsevol espai o a un col·le.
Amb això no s'ha d'anar a futbol, és bastant més important, i una pista grossa.
I els nois i noies, nens i nenes, a quines edats comencen a competir? No sé ara si esteu en alguna lliga o com funciona.
Com a competir ja des d'aquests 5 anys, ja poden anar a alguna competició.
Com més petits, menys proves fan encara.
Van velocitats, salda llargada, en algun llançament la pilota, una pilota petiteta que ha simulat la javelina.
Fan poquetes proves, alguna prova de resistència de 1.000 metres.
I a mesura que van creixent, s'amplien totes les proves que hi ha a l'atlètisme.
Quatre llançaments, quatre salts, moltes curtes...
Però ja poden començar de seguida, quan ells s'asseguin a competir.
I ara, aquest cap de setmana, estem al campionat de clubs absolut.
El diumenge de setmana i l'alcalde i l'alcalde també estem classificats al campionat de clubs sub 20.
En dos casos fa la nit.
També estem classificats, a veure què tal.
En el primer cas, es classifiquen 12, i al segon, 12.
Estem entre els millors de Catalunya.
I competiu sempre a nivell català, o també hi ha algun atleta que hagi arribat a competició espanyola?
Sí, alguns arriben a competició espanyola.
L'any passat, amb això del Covid, van ser molts més restrictius,
i es classifiquen molts menys, però van arribar 4 o 5,
i altres anys hem ficat 14 o 15 en competició espanyola.
Tenim més nenes que nens, això també és perquè el futbol absorbeix molt més nens.
El 80% dels esportistes són futbolistes, avui en dia.
I la resta s'obedeixen a l'esport.
I per això amb les nenes tenim més nivell.
Dins de l'atletisme, quines són aquelles proves?
Diamant de l'atisme i normalment la gent que s'imagina són les proves de velocitat,
o més poder de resistència,
però també no sé si hi ha altres modalitats, com salt de llargada o poder salt d'alçada?
De salt hi ha 4 salts.
El salt d'alçada, el salt de pèrte, el triple salt,
i el salt de longitud, 4 salts.
Dins de l'atletisme hi ha 4 llançaments,
també el llançament de martell, el de disc, el de jabarina i el de pes.
Des de la velocitat que dius dura,
de 600 a 200 metres,
ja passes al 400, al 800, al 1.500, al 3.000, al 5.000...
I després hi ha les curses de tanques, que també són molt específiques,
i la marxa l'atletica, que també és una altra prova de l'atletisme.
I més obstacles.
A l'atletisme, quan ve un nen o una nena, sempre hi trobem el seu lloc,
perquè com que hi ha tantes proves, una cosa és una altra.
I és tot molt intuïtiu.
És a dir, no pot ser que hi hagi, per exemple,
algun atlet que faci proves de tot?
De salt, de... Sí?
Sí, tenim alguns que el que fan és...
A les noies fan de callon i als nois de callon, o sigui, fan deu proves.
Són molt complers.
Tocen moltes proves,
perquè al pèl de callon han de fer deu proves diferents.
Són llançaments, salts, curses, fan de tot.
Però això és complicat, perquè han de dedicar molt de temps,
han de tocar moltes proves,
i és la seva complicació, però tenim, tenim, sí.
Hi ha horaris de competició, d'entrenaments,
que normalment, quina estona o quins dies entrenen els atletes?
Els ja que es dediquen més entrenen,
depèn del moment de temporada,
a vegades entrenen cinc dies a la setmana, a les quatre,
i ja els més joves entrenen normalment els petits dos dies,
i els diguem que estan a punt de fer més grans tres dies.
I els grans, això, a part d'entrenar cinc dies,
de vegades entrenen moltes hores a la tarda,
si no, hora i mitja, i no resten tres hores.
Això depèn de la dedicació que puguin dedicar-li ells,
o de les proves que facin.
Si fan una d'aquests que fan de calor,
han de dedicar-li més temps i han d'anar-hi més temps.
I quina és la motivació, l'estat d'ànim que tenen
els nois i noies que venen al club, que venen a entrenar?
Ho dic perquè, arran de la Covid, suposo que heu notat
no sé si algun canvi poder en la seva no actitud,
sinó en el seu estat d'ànim, bàsicament.
No, a veure, nosaltres a ser un esport a l'aire lliure
no ens ha afectat tant, l'any passat sí,
perquè per competir era més complicat,
i limitàvem molt aforaments i participació,
però aquest any ja no hi ha límit de participació,
i poden competir tots els que vulguin.
Llavors, aquest any normal, venen a entrenar,
saben que poden competir lliurement,
no estan limitats ni d'aforaments ni de participació,
i el que té ganes de competir, bé,
i entrena fort, i la veritat és que molt bé.
Perquè els atletes s'han acostumat a les normes o els protocols
que la Covid sembla que han vingut per quedar-se.
No sé si seguiu algun protocol especial.
Bueno, ara, diguem que ja, a veure,
no és tant com abans que hi havia el protocol del primer la febre,
ara ja més o menys tothom ja sap que si té algun símptoma,
doncs s'ha d'estar a casa i s'ha d'estar amb antígens,
i bueno, si hi ha algun que dona positiu es queda a casa,
i la majoria estan vacunats ja,
però bueno, s'està normalitzant bastant.
Sí que és veritat que has dit que cada any més o menys
guanyeu, per exemple, una vintena de persones que s'interessen
i que s'apunten, però també amb la Covid
heu notat que potser ha costat més aconseguir aquest augment
o no sé si heu notat...
L'any passat van tenir més de la mitjana, més de 20 o 30,
potser van venir més dels acostumats,
perquè els esports amb aire lliure
es venien gent dels esports que no els deixaven ni competir ni entrenar,
perquè era l'esport de l'excontacte,
i ara ja no, ja tothom va entrenar,
però l'any passat van tenir més de l'acostumat.
O sigui, venien gent de bàsquet a futbol
perquè no els deixaven entrenar
perquè deien que en el bàsquet
cadascú tenia una pilota
i entrenaven individualment, no té sentit que entrenessin així.
Llavors sí que l'any passat aquest ja no,
però l'any passat es venia molta gent
d'altres esports perquè no podien practicar
de la forma adequada.
I també pot ser que ara molta gent s'ha aficionat a sortir a córrer,
ja sigui per la muntanya,
per les ciutats, per grans avingudes,
això també potser creus que ha sigut un efecte col·lateral
que hagi vingut més gent al club?
Ja fa molt de temps,
ja la deia aquesta per córrer i córrer i córrer,
perquè això estem parlant de gent gran,
i hem de conèixer que de sobte d'hora per córrer
i per córrer tot el dia i fan curses,
sí que això ens beneficia
perquè després els seus fills els inculquen això també
i volen que facin el latisme,
però al final el nen fa el que li agrada,
perquè ens venen nens que al pare li agrada molt córrer
i al nen no li agrada,
i al final ve un temps,
si al nen li agrada el bàsquet o el futbol,
al final acaben amb el futbol.
L'esport que practiquin els ha d'agradar,
i això és molt important.
Hi ha una dèria per córrer.
Molta gent.
Els matalars estan cansats de dir que córrer està bé,
però arriba un moment que en certa edat
no pots fotre unes pallistes i mitjans maratons,
i entrenaments superdurs,
perquè els cartílegs han d'anar d'aquesta edat,
de 40 o 50, i ja no estan com quan ets jove.
Els nens i els adolescents són diferents,
encara tenen quilòmetres a l'escala.
Tota la tendència ha de ser mesurada,
i sí que ens van a piscinar,
però al final el nen decideix el que vol.
El pare de petit ha de fer bàsquet
i al nen li agrada el futbol,
i al nen li agrada el futbol,
i al nen li agrada el futbol.
El nen li agrada el futbol i fa el futbol.
És natural.
Pel que fa al contacte o a les relacions
que manteniu amb les federacions,
com és?
Seguiu estant en contacte?
Sí, amb la federació hi ha contacte.
A través del telèfon,
perquè la federació estava a Barcelona,
no hi ha cap problema.
Si hi ha alguna cosa,
poques vegades hem d'anar per socialment.
I bé, molt bé.
No hi ha cap problema.
Com la majoria de federacions d'esports minoritaris,
tenen problemes de diners.
El pas aquí sempre està mal repartit.
La federació de futbol
té més diners, més nens...
Tot.
I per acabar, alguna sorpresa
o competició que espereu guanyar
o quedar en bona posició
de cara al que queda de temporada?
A nivell individual,
tenim nois i noies
que tenen possibilitats de ser champions d'Espanya.
A nivell de club,
tenim competicions de clubs
que ja estan entre els 16 i 12 primers.
I això.
Tot depèn de la sort,
de l'evolució,
de que es pugui entrenar constant,
d'estudis...
És un esport que s'ha sacrificat.
És un esport individual
i té el seu sacrifici.
Amb la societat que fem és incompatible.
Quan s'ha de patir, costa.
A més, quan parlem de més grandet.
Teniu nois i noies de més de 20?
Sí, tenim alguns.
Aproximadament,
com vam néixer fa 10 anys,
encara tenim poca gent adulta.
Això és molt piramidal quan arriben a grans.
La carrera, els estudis,
la fuerga, els nòvios, les nòvies...
És molt piramidal.
De cada 20 nens que tens petit,
o 10,
arriben a dos o tres.
I costa mantenir-los.
Com a Espanya,
la majoria dels minoritaris
no tenen reclutament al nivell del govern,
ni al nivell molt fort.
Els bons esportistes,
inclús els que ho fan bé,
al final no tenen unes zones beques.
Només el tenim al carrer de Sant Covall.
I a poc no pot entrar molta gent.
Hi ha països que es potencien molt això.
Es cuiden molt.
El becan i li faciliten estudiar.
Li faciliten després un futur.
Aquí la gent que és bona,
al mateix temps que està entrenant,
està treballant, està estudiant...
Així és difícil creure bons resultats.
Carlos Albert, si et sembla,
us desitgem molta sort també
i que vagi molt bé també
aquests propers campionats que teniu a la vista.
Gràcies.
Un moment que vulgueu parlar amb vosaltres, aquí estem.
Fantàstic. Que vagi bé una abraçada.
Vinga, gràcies. Adeu.