La política de la gent gran en actiu
Doncs avui a l'entrevista del dia hem convidat el conseller del Baix Llobregat d'Acció Social, José Antonio Montiagudo,
per parlar sobre la política de la gent gran en actiu
i també de diverses qüestions relacionades amb el Baix Llobregat i, evidentment, amb el nostre municipi, amb Sant Just d'Esvern.
José Antonio Montiagudo, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Molt bé, molt bé, moltes ganes de parlar amb tu en aquest matí de divendres
i res, senzillament, explica'ns una mica quina funció té un conseller en el Consell Comarcal del Baix Llobregat
perquè m'imagino que les tasques que teniu deuen ser molt importants.
A més a més, també, per la gent que no ho sàpiga, esteu ubicats de forma física al Parc de Torre Blanca, un lloc preciós,
i allà feu aquestes tasques al llarg de tota la legislatura.
I ens agradaria saber com funciona, quin és el seu funcionament.
Doncs, mira, primer de tot, bon dia i moltíssimes gràcies.
Jo soc el José Antonio Montiagudo, com has dit, i soc el Monti a la comarca.
I, sobretot, també dir-te que sí, que en aquests moments em feu una entrevista com a conseller d'Acció Social
del Consell Comarcal, però per a aquells que no em coneixen, jo soc treballador social i exerceixo la meva professió
i aquesta professió és una professió que té com a eina, també, o té com a competència a l'influir a les polítiques públiques
en matèria de política social, i per això estic aquí, i per això faig política activa, no?
I per això, quan em vau demanar de venir a parlar de la gent gran activa,
o quan em vau dir de parlar de la gent gran i de l'atenció a la gent gran amb la dependència,
i com atenem des dels serveis socials, us vaig dir, dic, hem de parlar de com atenem a la gent gran activa.
Perquè la gent gran activa és com es veu en aquests moments a la nostra gent gran,
a aquelles persones de majors de 65 anys.
Clar, a mi m'agradaria també aprofundir una mica en aquest concepte d'envelliment actiu,
que també ens el defineixis una mica per saber què ens referim exactament i per què és clau en la nostra societat.
Doncs, com tu has dit abans, el Consell Comarcal és una figura institucional supramunicipal,
i aquest Consell Comarcal està format per 30 municipis,
i nosaltres el que treballem des del Consell Comarcal són projectes mancomunats d'atenció a la gent gran.
I a mi m'agrada dir sempre que atenem a la gent gran activa,
tinguin o no tinguin situacions d'altre tipus, no?
Situacions de vulnerabilitat o situacions de dependència o de malalties o de qualsevol tipus.
Per què? Doncs perquè els temps canvien,
i les metodologies de treball o de la metodologia de treball de l'acció social,
de com atenem en aquest cas el nostre segment de la població de la gent gran,
avui en dia és molt diferent la població de majors de 65 anys,
que la que vivien quan els meus pares tenien 65 anys, és molt diferent, no?
Clar.
Hi ha una població amb més coneixement,
hi ha una població amb més experiència professional,
sobretot en l'àmbit del sexe femení, no? De les dones.
També més participació, demanen més participació,
i sobretot hi ha més serveis públics que van dirigits a donar atenció institucional
en aquest segment de la població.
Les persones que ens escoltin, que ens estiguin escoltant,
és que mancaria... Sí, sí, sí, l'administració té molt recorregut,
i sempre tindrà molt recorregut.
I qui pensi que l'administració ho ha fet tot o ho farà tot,
això no serà així mai,
perquè sempre les societats canvien i les coses s'han de modificar.
Jo crec que en aquests moments,
amb tots aquests serveis que estem oferint
i que els oferim des del Consell Comarcal
per cada un dels 30 municipis de la comarca,
van dirigits a millorar la qualitat de vida,
a millorar la salut.
Ja fins i tot l'OMS no veu la salut com quan els nostres pares,
es parlava de salut, que era la salut en l'època dels nostres pares,
però ara ja no és...
Fins i tot està submets a ausència d'afeccions o de malalties.
Ja no només salut ha de ser aquell que està malalt,
salut és estar en bones condicions físiques,
unes bones condicions mentals...
Clar, també entra la salut mental,
que fa uns anys era impensable que entres dins d'aquest englobament
i ara sí que entra i es té molt en compte, no?
Clar, i llavors,
per què dic tot això?
Per què incorporo tot això?
Perquè estem caminant cap a aquest nou model.
Sortim d'un model d'intervenció assistencialista,
d'assistir a les malalties,
d'assistir a les situacions de vulnerabilitat,
a la pobresa,
que sobretot es garanteixin les necessitats bàsiques.
Tot això ja ho fan els serveis socials
i aquí al vostre municipi ho fan molt bé a la comarca,
però hem d'anar més enllà.
Hem d'anar més enllà perquè les necessitats bàsiques d'avui
són també molt diferents
de les necessitats bàsiques que tenien les generacions passades.
I amb això estem construint.
I tinc el gran...
Deixa'm que et digui una cosa.
Tinc el gran orgull
de poder desenvolupar aquesta tasca
perquè si ve un milió de persones que vivim a la comarca,
d'unes competències transferides
de la Generalitat de Catalunya,
que aquesta és la funció del Consell Comarcal.
S'agafen les polítiques públiques,
una matèria que és exclusiva
de la Generalitat de Catalunya,
doncs posar-la a l'abast de la ciutadania
i encaminar-la a millorar-la.
Clar, tu a vegades parles també
del canvi de la mirada col·lectiva.
Què et refereixes quan parles d'aquest canvi de mirada?
Doncs mira, la mirada
és que hem de veure la gent gran
com a persones
que viuen en la nostra comunitat
de ple dret.
Ja no...
Hem de canviar aquesta mirada que tenim
de la gent gran
com més paternalista.
Sí.
No m'agrada dir la paraula paternalista
o madremadrista, no?
Però sí que hem de veure la gent gran
des del cor.
Clar.
hem de respectar
a les persones
per igual,
tingui l'edat que tinguin,
però a la nostra gent gran
li hem de posar l'accent.
Hi ha coneixement.
S'ha d'escoltar molt
de forma activa.
A la nostra gent gran també,
per això,
la participació social
que dintre del Consell Comarcal
hi ha una altra consellera
que és la Vicky Castellano,
que és la que porta
tot el Consell de la Gent Gran
del Baix Llobregat,
doncs per això
tenen veu pròpia.
I gràcies a aquesta participació
de la gent gran
s'han pogut fer
canvis legislatius importants.
I després,
quina mirada tenim?
La mirada entre els joves
i els grans.
Clar,
la intergeneracional.
Exacte.
Que això és molt important
perquè ara,
per exemple,
hi ha molts projectes,
hi ha moltes activitats
que es coordinen
entre joves d'instituts
i grans de residències
i això és maco
perquè potser els ensenyen
a fer servir el mòbil,
els grans els expliquen
anècdotes de la seva època
i tot això també
enriqueix la societat.
Home,
l'enriqueix
i sobretot
l'acompanya a créixer.
Perquè
que una persona,
com has posat l'exemple,
que un noi jove
participi d'un projecte
intergeneracional
amb una persona gran
i li expliqui
les mandangues
que diuen ells
dels telèfons
d'avui en dia,
doncs això no només
és que la persona gran
apren a utilitzar
aquestes tecnologies,
tecnologies que van més.
El noi jove
també està aprenent
del coneixement,
de les vivències,
del que explica la gent gran.
és molt enriquidor
ficar en una sala
gent jove
i gent gran
i escoltar-los.
Perquè d'allà surt
la realitat
d'avui en dia,
la realitat
de les nostres places,
dels nostres pobles,
no?
I fem una mica més
de filosofia
a dir-te
que evidentment
aquesta solidaritat
intergeneracional,
aquests projectes
s'han de desenvolupar més.
estem en un moment,
com et deia abans,
d'aquest canvi de model
i els ajuntaments,
aquest,
el vostre,
són un exemple
que estan incorporant
aquestes noves polítiques
i aquesta nova forma de fer.
Clar,
des dels ajuntaments,
des de les institucions,
s'ha d'empotxar,
però no sé si estarem d'acord,
José Antonio,
que al final també
és la ciutadania
la que també ha de prendre partit
d'aquests canvis,
no?
Correcte.
El que passa
que és molt important,
per això no,
els ajuntaments
són per mi
una peça clau
amb aquests canvis.
Un acompanyament,
un seguiment...
Perquè, evidentment,
l'ajuntament,
l'alcalde,
els equips de govern,
la pròpia oposició,
l'ajuntament en si,
el que construeix
és aquest canvi,
aquest lideratge
d'aquest canvi.
I la població
el que fa
és adaptar-lo.
I si no li agrada
el canvi que proposen,
doncs ho modifiquen,
perquè això estem
en un...
Per això estem
en una democràcia.
Ja.
Per poder treballar
tots plegats
amb allò
que considerem
que és millor
per a les nostres comunitats.
I jo faig
una reivindicació
i per això
m'agrada molt
el tema
que estem parlant
aquest matí,
que és la gent gran,
és que s'ha d'escoltar
molt més.
Perquè venim
d'on venim,
ells tenen
la realitat
del que vam viure
i escoltant
aquesta gent gran
del que vam viure
podríem entendre
o la gent jove
podria entendre
molt més
d'on venim.
I per això
moltes vegades
quan gent jove
diu certes
qüestions,
dius,
ostres,
això quasi bé
que t'ho expliqui
el teu avi
perquè això
no era així.
Doncs ara,
si et sembla,
obrim un altre bloc.
M'agradaria parlar
també dels programes
específics
que s'estan impulsant
per millorar
la salut
i el benestar físic
i emocional
de la gent gran
al Baix Llobregat.
Com sabem,
tenim una població
bastant envellida
al Baix Llobregat
i també
s'ha de fer costat
a aquesta gent
i també se li ha de donar
doncs aquelles eines
i aquells espais
perquè puguin millorar
en salut mental,
en salut física
i perquè també
tinguin
tota l'accessibilitat
possible
a les necessitats
que tinguin,
des de fer la compra
amb comoditat
fins a anar al metge,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Cada vegada més
es desenvolupen
programes
que no són
tan assistencialistes,
cada vegada més
portem
afortunadament
amb una llei
d'autonomia personal,
la llei que coneixem
de la llei
de dependència,
que la coneixem
quotidianament
com la llei
de dependència,
això treballa molt
o des dels serveis
socials municipals
treballem molt
l'autonomia personal
envers
aquest
dret universal.
quan una persona
viu sola a casa,
quan una persona
depenent,
ja no sigui
gent gran,
major dels 65 anys,
que sempre
li hem de posar
una ratlla,
però
a partir dels 65 anys
es considera
una persona
que ja està
dintre del segment
de la població
de la que estem parlant.
Si a sobre
tenen una situació
de dependència,
evidentment la llei
el que ha capacitat
és d'un dret,
d'un dret,
d'un acompanyament
d'uns professionals
que donen
tant de serveis
d'ajuda a domicili
com del servei
de teleassistència
domiciliària,
aquest és un servei
que genera
molta autonomia
personal
i molta seguretat
no només
a la persona
que viu sola
o a la persona
depenent,
sinó també
als propis familiars,
aquelles persones
que tenen
la capacitat
una mica
marmada
de desenvolupament
de les activitats
de la vida diària,
evidentment
si t'he col·locat
un servei
de teleassistència
domiciliària,
qualsevol cosa
que li passi,
per tant un botó,
el botonet
que li dic jo
del penjoll,
doncs evidentment
estan salvats
i tenen
sempre
algú
darrere.
Després
estan els serveis
d'ajuda a domicili
que cada municipi
els gestiona
perquè és una competència
municipal
i aquí a la comarca
tenim
mecanismes
tant de
satman
com unat
des del Consell
Comarcal
per a aquells municipis petits
o com és el vostre
doncs
ho gestioneu
directament
des del propi
ajuntament
amb
les indicacions
de les treballadores
i treballadors
socials
de l'àrea bàsica.
I després
hi ha diferents
programes,
accions,
activitats
que van sorgint
d'aquest nou model
no?
El veure
que ha nascut
aquest servei
d'un servei
que va dirigit
a detectar,
a tractar
el no bon tracte
a les persones grans
que és el CEAP
doncs
són serveis
que té la comarca
ja
que funcionen
i que
quan els ajuntaments
ho necessiten
els activem.
I després
també
dir-te
que
estem al costat
de totes aquelles
iniciatives
que fan
els ajuntaments
com a Consell Comarcal
per participar-hi
també,
per aprendre.
Jo sempre dic
que la participació
és aprendre
plegats
del que
fan les nostres comunitats
i això és molt enriquidor.
Doncs sí,
la veritat és que sí.
Estem parlant avui
amb José Antonio Montiagudo,
conseller del
Baix Llobregat,
d'aquest Consell Comarcal
que tenim,
en aquest cas
d'acció social
i avui
estem dirigint
la nostra tertúlia,
a aquest espai
d'entrevista
sobre la política
de gent gran
que ha de ser
una política
en actiu
i és que
ara parlarem
una miqueta
d'aquestes
iniciatives
que es veuen
als diferents municipis.
M'agradaria
fer gala
d'una de les iniciatives
més potents
que té Sant Just
que és
Ambici sense edat,
un projecte
que no sé si coneixes
José Antonio
però és meravellós
que va néixer
fora d'aquí,
fora,
ara no et sabria dir on
però a Europa,
es va portar a Barcelona
i de Barcelona
va venir Sant Just
és un projecte
on la gent
que ja no pot anar
en bicicleta
se la porta
en bicicleta
d'un entorn
per Sant Just
i pels voltants
i és un projecte
que està relat
a l'ONG Sant Just Solidari.
Com valores
aquestes iniciatives?
Doncs mira,
jo les valoro,
aquesta en concret
és una iniciativa
que treballa
l'activitat física,
no?
Sobretot treballa
l'emocional,
és a dir,
aquell aspecte
de la salut mental
que la comunitat
al sentir-se estimat
la persona
que no pot anar
en bici
i que li agradava
anar en bici
doncs quina millor manera
que des del voluntariat
i des d'aquestes persones
que hi treballen
i que ho fan possible
doncs tingui aquesta persona
el seu reconeixement,
no?
Perquè moltes vegades
en aquesta última etapa
la intervenció social
ha d'anar dirigida a això,
a reconèixer també
que durant molta part
de la vida
aquella persona,
ja sigui home o dona,
s'ha encarregat
de cuidar-nos
i ara som nosaltres
els encarregats
d'atendre'ls,
d'acompanyar-los
i si és necessari
de cuidar-los.
Jo et diria una cosa,
hi ha una d'altres iniciatives
que a mi ara
em sobten molt,
que són molt demandades
i que és fruit
que la població
que tenim
d'aquesta franja d'edat
doncs el tenim
és formació
acadèmica,
el tenim
és experiència
professional,
hi ha molts d'ells
que volen continuar
estudiant
a la universitat.
Llavors,
es comença
a parlar-ne,
es comença,
hi ha diferents iniciatives
de començar
posant en marxa
projectes
d'intercanvi
de la gent gran
amb els campus
universitaris,
no?
Moltes vegades
en la nostra
etapa adulta
no tenim temps
de moltes coses
i en aquesta etapa
que tenim més temps,
si tenim
salut
amb el seu
concepte ampli
de com ara
entenem la salut
doncs si tenim salut
podem fer
poden fer
moltes coses
i una d'aquestes
és la tornada
a la universitat
ho trobo
fantàstic
és genial
és genial
ho trobo fantàstic
sí, sí, sí
perquè més enllà
aquests projectes
no torna només
el coneixement
d'una persona
que ja té
una edat avançada
no, no
és que torna
el coneixement
a compartir-lo
amb la gent
que realment
trepitja
majoritàriament
les universitats
que és la gent jove
clar, és que molt probablement
generacions anteriors
ja no van tenir
ni l'oportunitat
d'estudiar
de joves
llavors aquesta inquietud
potser no la tenien
però aquestes generacions
d'avis
de gent gran
que estan venint ara
que sí que han tingut
l'oportunitat
de fer uns estudis
d'estudiar
doncs potser volen
seguir aprenent
i millorant
com a persones
i al final
doncs és bonic
és bonic veure
com van a l'escola
i es junten
a aules
amb gent de 18
de 20 anys
i ells
amb 65
amb 70
i això passa
permeten
això passa igual
a les escoles d'adult
totalment
no només és la universitat
sinó les escoles d'adult
per això
que tu comentaves
no?
molts d'ells
sí que venen
arriben
a aquesta etapa
de la vida
doncs
com diuen els meus avis
quan vaig als domicilis
no?
jo me sé
mi 4 regla bàsica
doncs bueno
si tenen salut
amb el seu concepte ampli
està molt bé
aquestes iniciatives
i les hem de fomentar més
i amb això estem treballant
totalment
doncs mira
José Antonio
ens queda molt poquet temps
però m'agradaria
tractar un parell de temes
si et sembla bé
ho farem de forma esquemàtica
primerament
m'agradaria obrir un meló
que sé que ara
podríem estar molta estona
xerrant
però haurem de ser breus
que és el tema
de la soledat no desitjada
com es fa front
a la soledat no desitjada
José Antonio?
mira
jo
amb aquest tema
soc molt
molt clar
ningú
ningú s'hauria de sentir sol
i aquest és l'objectiu
ni una persona gran
ni una persona jove
ni un adolescent
ningú
ningú
cap persona
s'hauria de sentir sol
a partir d'aquí
com deia abans
estem en un moment
de transformació
i de canvis de models
i de creació
de nous serveis
i sí que és veritat
que la gent gran
com la infància
no s'ha de sentir sola
perquè la infància
no alça la veu
quan es sent sola
és a dir
no sol cridar
i dir
estic sol
i la gent gran
crec
crec
i això és una opinió personal
crec que per cultura
tampoc
tampoc crida
tampoc demana ajuda
i tampoc demana ajuda
i tampoc demana ajuda
llavors són dos col·lectius
amb els quals
les polítiques públiques
s'ha de fer
molt d'esforç
en que no se sentin sols
s'estan fent moltes coses
perquè pensem
la teleassistència
que comentava abans
o bé
hi ha tècnics
en ajuntaments
que
es preocupen
de trucar
a les persones
han treballat
els cents
els cents
de la població
han mirat
aquells
que només estan padronats
d'una persona al domicili
els han visitat
hi ha darrere
molta feina
que no es veu
però que es fa
i afortunadament
moltes vegades
els ajuntaments
no diuen
tot el que fan
o no tenen
la capacitat de dir-ho
i això són
coses que es fan
no es diuen
però que després
tenen el resultat
que tenen
si tu ho fas
la teva comunitat
és molt més
és millor
està més cohesionada
tens
més informació
en els serveis públics
per poder
alertar
com per exemple
d'una onada
de calor
o per treballar
una onada
de fred
o per veure
amb el tema
de la pandèmia
vam ser coneixedors
d'aquells municipis
que tenien
aquesta feina feta
i d'aquells
que tenien
una miqueta més
no tant
per la mà
es veu les diferències
a l'hora
de l'abordatge
de qualsevol situació
clar
llavors
es fan moltes coses
el que passa
que encara
manca
com a tot
manca temps
per articular-lo
manca temps
per desenvolupar-lo
i sobretot
manca temps
per institucionalitzar-lo
tota la vida
i jo el que he après
a l'administració
que ja porto
deu anyets
fent de càrrecs públics
veig
i aprenc
cada dia
que les coses
no poden ser
d'avui per demà
i estem en una societat
que
jo ho vull tot ara
i els canvis socials
les transformacions
el com
el com
poses en marxa
una cosa
en l'àmbit públic
no és d'avui
per demà
ja
perquè
hi ha uns tempos
que està clar
que són els que són
són els que són
les persones
s'han d'adaptar
hi ha gent
que ja hi treballa
l'has d'incorporar
hi ha gent que té
quan se n'assabenta
que estàs fent això
vol incorporar-se
també
per fer un cop de mà
d'altres
això també ve donat
d'esforços
d'institucions
més petites
que a vegades
veus que no arriben
les ajudes
d'Espanya
per exemple
i són els mateixos
ajuntaments
que han de posar
aquells diners
aquells recursos
perquè es veu
que no arriba
i això també
són realitats
per això també
hi ha tot un
jo li dic
un rontontun
a la política
de quin paper
i com es financien
els centres locales
és a dir
els ajuntaments
quina necessitat
tenen
els ajuntaments
estan marcades
molt
les competències
envers
el seu número
d'habitants
però
els ajuntaments
avui en dia
tots
siguin petits
grans
o mitjans
que la comarca
en tenim
dels tres tipus
han de donar servei
a la ciutadania
per igual
perquè si no
la pròpia
la pròpia
administració
estaria
generant desigualtats
entre
entre les poblacions
totalment
i amb això
tanquem
perquè
hi ha una pregunta
que va molt lligada
amb això
i em va perfecta
que és
quins són els principals reptes
que afronta la comarca
en relació
amb l'envelliment
de la població
doncs
en continuar treballant
com ho estem fent
de la mà
dels ajuntaments
amb aquestes taules
que tenim
tant de serveis socials
i com
com ens coordinem
entre l'àrea bàsica
dels ajuntaments menors
de 20.000 habitants
i aquells
que són majors
que
bé
el vostre
el vostre ajuntament
serà un dels que
amb el proper contracte
programa
doncs ja serà un ajuntament
d'aquells
que són grans
no?
que tindran
el seu propi contracte
programa
amb la Generalitat
de Catalunya
i amb això
estem
a continuar
acompanyant
les polítiques
públiques
d'aquell
que coneix
més la necessitat
que són
els ajuntaments
els veïns i les veïnes
viuen
als seus ajuntaments
viuen
al seu municipi
i per tant
viuen
als seus ajuntaments
i qui coneix
les necessitats
són els ajuntaments
el nostre paper
és escoltar molt
l'ajuntament
les seves necessitats
i acompanyar-lo
amb tot allò
que podem
per fer realitat
allò que necessiten
i posar-lo en marxa
per millorar la vida
de la nostra ciutadania
José Antonio Montiagudo
conseller d'Acció Social
del Baix Llobregat
moltíssimes gràcies
per venir a parlar
de política de gent gran
d'aquesta política
en actiu
que comentaves
i res
aquests micròfons
són oberts
quan vulguis
i nosaltres encantats
també de posar-nos al dia
d'aquestes polítiques
per la gent gran
gràcies a vosaltres
per convidar-me
i sobretot
que quedi ben clar
millorar
el vostre municipi
millorar
el municipi
on està
la teva ràdio
és millorar
la comarca
del Baix Llobregat
moltíssimes gràcies
gràcies
José Antonio
breu pausa
i tornem de seguida
amb l'espai
Rambla Jant
fins ara