Vinga, seguim amb l'entrevista del dia.
Avui el nostre convidat és el president de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just,
en Víctor Murillo, i també d'aquí una estona tindrem el telèfon en Lluís Casals,
el president de Sant Just Solidari, entitat també d'aquí de Sant Just.
Els tenim els dos en motiu d'una exposició fotogràfica titulada Visions de l'Exili,
que dic s'havia d'inaugurar avui, aquesta tarda 4 de novembre.
Parlem de moment amb en Víctor Murillo. Hola, Víctor, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs bé, el que dèiem, avui 4 de novembre a la tarda s'havia d'inaugurar,
dic s'havia perquè de moment està cancel·lada, no?, la inauguració.
Sí, de fet, fa una estona ha arribat un missatge de l'Ajuntament per WhatsApp,
bueno, diem que queda anul·lat tota l'activitat d'aquesta tarda,
i bueno, doncs que el problema anul·la, és a dir, anul·lem, no hi ha res més important.
Si no és avui, serà demà.
No hi ha res més important que cuidar-nos.
Exactament, que prevenir, tu ho has dit, tu ho has dit.
Vinga, això sí, igualment, l'exposició tard o d'hora s'inaugurarà, per tant...
De fet, està penjada.
Ah, ja està penjada, eh?
Sí, nosaltres aquest matí havíem quedat, plovia, encara que plovia,
bueno, no era, aparentment no teníem perill,
l'hem muntat i ha quedat muntada.
Bueno, ja la inaugurarem el dilluns que ve, l'altre, el dimecres,
és quan sigui, no hi ha problema.
L'exposició, entenc que tot el tom que hi vagi a les escoles a partir de demà,
que això s'acabi, bueno, ja podrà gaudir d'ella, no?, ja la podrà mirar.
Però, bueno, ja mirarem trobar dates per fer un acte una mica més entranyable
i trobar-nos tots i xerrar.
Hem de dir això, eh? Com has dit, és una exposició que es troba a les escoles.
No sé si el claustre en alguna de les aules...
El claustre, el claustre.
Només entrar a la part principal de les escoles ja la trobaré penjada.
Molt bé. Doncs parlem una mica de l'exposició, de la temàtica,
realment el cartell impacta.
es titula Visions de l'exili
i es veu el que sembla, bueno, el cartell, no?,
una família a l'exili,
marxant amb les coses per les vies del tren.
Explica'ns una mica, no?, com va sorgir la idea o aquest projecte.
Jo entenc que la idea és una bogeria de Sant Jus Solidari.
Jo vagi pel davant.
Molt bé. Després li preguntarem en Lluís, doncs.
perquè jo crec que no recordo bé si és a l'abril o al març
que ve la Maria José de Sant Jus Solidari.
Vol parlar amb nosaltres, vol fer una exposició d'un tema, tal, l'exili.
Clar, i fent la exposició, diu, la temàtica és exili.
S'han de fer fotos que, quan un la miri,
tingui aquella sensació d'exili, no?,
de soledat, d'expulsió.
Però, clar, no podeu anar a Nicaragua.
No podem fer fotos de l'exili.
Bé, ni a Nicaragua ni a cap lloc on la gent s'estigui exiliant.
Són llocs que nosaltres, quan no tenim a l'abast, no podem,
no estem acostumats, no és la nostra feina.
Se tractava d'imaginar i de trobar la manera
que, fent fotos, tu tinguis aquesta sensació quan la mires, no?
Aleshores, aquestes fotos, aquesta concretament, que és meva,
és a dir, bé, has pensat, tinc fotos a casa d'un llibre molt antic,
escanejades de gent exiliada,
muntant una amb una altra i inventant les vies,
i tot això, però no, és una sensació d'exili, no?
Hi ha companys que han jugat amb Playmobil,
han jugat amb...
Ostres!
I han fet allò un muntatge.
Nosaltres, cadascú de nosaltres, ha fet amb els seus coneixements,
no ens enganyem, eh, quan parlem d'agrupació fotogràfica,
pot ser molta gent pensa que tothom som uns cracs,
i ho tenim de tots.
Hi ha gent que sap més, que sap menys,
però mai neguem que algú que tingui ganes de fer alguna cosa
amb el que sap, ho faci.
Hi ha fotos de tot tipus,
però totes amb un nexe comú,
que és l'exili.
Jo crec que està bastant bé.
Dir-nos que quan fan el plantejament,
nosaltres som una entitat que gairebé mai diem que no.
Però aquella vegada li van dir mig que sí, mig que no,
amb la boca molt petita, eh?
Perquè era una cosa...
Ostres, tu...
Clar, no podíeu marxar a llocs, no?
No, no, i clar, i tampoc sabien quanta gent de l'agrupació
estaria disposada a fer aquesta activitat,
a involucrar-se, no?
Vam tenir molta sort.
El primer dia que vam fer la convocatòria per xerrar el tema
eren molts socis, la gent s'ha volgut de seguida,
jo crec que al final som uns o dotze,
dos, tres fotos cadascun,
i bueno, hi hem fet una exposició que és bastant maca.
Quanta gent de l'agrupació hi ha participat?
Perquè entenc que sou bastants, no?
Bueno, dir-te que d'inici eren més de vint, vint o vint i quatre.
Eren el primer dia, això que fem la reunió,
després, bueno, amb l'estiu per davant i tot això,
bueno, al final crec que som dotze companys
que finalment han portat fotos.
Perquè una cosa és dir sí,
i l'altra cosa és després posar-te a imaginar,
és a dir, què pots fer, eh?
I clar, hi ha gent que vol que sigui,
doncs no ha trobat el camí, no?
Però bueno, però al final estem molt contents del que ha sortit.
Per tant, són fotografies fetes expressament
per aquesta exposició, no?
Que mostren una mica la idea
que cadascun de vosaltres té, no?
Sobre l'exili.
Sí, però trobaràs coses que potser,
per separat, a ti no et donis això que és exili.
Mira, t'he recordat una d'una companya
que és una bota, una sabata,
i els peus que se van allunyant.
Diu, clar, pot ser aquesta fotografia sola,
sense un entorn, no et diria res.
Però ara, posada en context,
dius, hòstia, mira, s'ho deixa tot atràs,
fins a les sabates, no?
L'estan obligant a sortir tan ràpida de casa
que s'oblida tot.
Només salvar la vida és el que és important, no?
Clar.
Per dir que la imaginació
de com ha arribat cadascú a fer la foto
és complexa, eh?
Però, bueno, al final has sortit.
Tu, a part d'aquesta imatge, no?,
que has fet, que has creat,
que ens has explicat,
que és la imatge que hi ha
a la portada del cartell,
per exemple, com se't va acudir?
Bé, jo, sap què passa,
potser per l'edat,
tinc una idea molt clara
del que per mi és l'exili.
Potser els que hem viscut
una mica més de la història d'Espanya,
del tema de l'agra civil,
tot això, i tenim bastant, no sé,
potser, no sé, idealitzada
o una mica gravada al cap
una imatge de l'exili.
Jo m'imagino potser a la Guerra Civil,
a la Segona Guerra Mundial,
quan veus les fotos, les imatges d'aquelles...
Jo se m'he imaginat això,
la via de tren, tot nevat, a l'hivern,
perquè la primavera,
encara, o a l'estiu,
encara que tot sigui molt malament,
diguem, l'entorn no t'està fent mal.
D'acord.
Fa sol, tinc calor...
De fet, mira, surt el tema.
Moltes festes d'aquest país
són el solstici d'hivern,
perquè les festes dures,
les màscares...
I les festes boniques
són totes les d'estiu,
perquè a l'hivern
es denota gana, penúria,
i el d'estiu, ostres,
ve l'acollita, ve el bon temps...
I tot això,
per això dic,
sempre he imaginat
el tema de l'exili
o l'expulsió de casa teva
amb aquesta fredor,
que està el temps
d'estar fent fullir de casa.
Víctor,
tenim al telèfon ja
a en Lluís Casals,
el president
de l'altra entitat
que participa...
que promou aquesta...
El culpable.
El culpable.
El Lluís Casals,
que és el president
de Sant Just Solidari.
El saludem.
Hola, Lluís,
què tal?
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal?
Bé, molt bé.
Lluís,
estem parlant aquí
ara mateix en directe
amb el Víctor Murillo
sobre l'exposició
i ens ha confessat
que en realitat
part de...
entre cometes culpables
de l'exposició
que hi ha ara
al claustre de les escoles
és per Sant Just Solidari.
A veure,
com se us va acudir
des de l'entitat, no?,
poder fer aquesta exposició
sobre l'exili?
Bé,
nosaltres,
des de fa ja ara
gairebé cinc anys,
al ser expulsats
després de quasi 40 anys
de treball a Camuapa
al ser expulsats
de la República de Nicaragua
per part del govern dictatorial
del Daniel Ortega i companyia,
vam tenir clar
que calia mantenir
el vincle de la Germenament,
ens havíem compromès
amb aquell territori,
amb aquella gent
i s'obria
un nou camí
que era treballar
amb l'exili,
treballar amb les dones,
refugiar,
hi ha pràcticament
de l'ordre
de 300.000
300.000
exiliats
que estan a Costa Rica
i en concret
una bona part
són dones,
a més,
les dones exiliades
van amb moltes
en cases familiars,
amb fills,
etcètera,
i vam iniciar
un procés de treball
amb la Wendy,
que l'heu tingut aquí
de la ràdio
moltes gràcies.
Sí, Wendy Quintero.
La nostra responsable
allà,
a Sant José,
i al voltant de la Wendy
i sobretot
al voltant de les dones
que ja es havien organitzat
per elles mateixes
amb la red de mujeres
pinyoleres,
que, doncs,
creen un lloc
contra un primer lloc
contra les dones
quan arriben,
doncs,
un punt
on agafar-se,
un punt on agafar-se
per mantenir-se
flotant a la vida,
que és aquesta xarxa
autoorganitzada.
vam començar
a treballar amb elles
i vam anar vestint
amb la
mà a mà
amb la Wendy,
doncs,
un projecte
per empoderar-les,
per reforçar-les,
per ajudar-les
al seu autososteniment
i allà estarem,
allà estarem fins que calgui,
amb el cor posat a camó
per poder tornar,
però mentrestant
estem allà amb elles.
A partir d'aquí
hem pensat
que una branca,
una part,
una dedicació
de Sant Lluís Solidari
també és la sensibilització
i pensem que a l'exili
hi estem treballant nosaltres,
però serà
el gran problema
o el gran tema
en el qual,
degut a tota una sèrie
de situacions
com el canvi climàtic,
com la desigualtat creixent,
etcètera,
l'exili serà
el gran problema
de la humanitat
en els propers anys
i, per tant,
doncs,
vam fer una crida
i els amics
de l'agrupació fotogràfica
amb el seu,
amb la seva espertesa
i el seu art
s'han prestat
i estem contentíssims
de col·laborar
amb ells
per donar
aquesta
visió gràfica
aquesta visió gràfica
a través de les seves càmeres
sobre l'exili.
Lluís,
clar,
el Víctor ens deia
ostres,
és que la proposta
ens va motivar moltíssim
però nosaltres
no podíem anar
en llocs
on poguéssim fotografiar
de primera mà
exilis,
és a dir,
potser per la dificultat
d'accedir a llocs,
etcètera.
llavors la proposta
que han fet
és crear
ells mateixos
com les fotografies,
com ens ha explicat
ara mateix el Víctor,
a través de,
per exemple,
de peces
de pla i mòbil
o elements originals
que recreessin
aquesta idea
d'exili.
Què us ha semblat?
Vosaltres també ja
que heu vist
les diferents fotografies.
Doncs,
mira,
per davant de tot
vull ser sincer.
Jo no l'he vist
encara a la exposició.
Ostres!
Moltíssimes ganes
de veure-la,
però jo personalment
no l'he vista.
L'ho vols esperar.
I del dir-la,
per tant,
a nivell
d'opinió
sobre la impressió,
que segur que serà
magnífica,
no puc dir res.
Sé que anava
per aquí
la història.
És una idea,
jo penso que
és una idea genial.
Per altra banda,
l'exili
està al voltant nostre.
És a dir,
de la gent
que està,
doncs,
que va
a Càrides
a buscar aliments
o la gent
que està aquí,
hi ha gent aquí
al voltant nostre,
que són personatges
que han tingut
que fugir,
i són famílies
que han hagut
de fugir
dels seus països
o que estaven
amenaçades.
Veu estar també
a la ràdio,
em sembla,
treballant
amb el tema
de l'ONG
que treballa
amb pròtesis
amb gent
d'Ucraïna.
l'exili
està aquí,
l'exili
està present,
encara que no
es vagi
a la trinxera,
no?
Però,
de totes maneres,
hi ha gent que està.
Però,
em sembla
una idea
genial,
l'aspecte
de posar
l'art,
i aquí
fa exposicions
de pintura,
es tracta
de donar
una visió
per incentivar
el sentiment
de solidaritat
al respecte
d'aquest
que serà
el gran problema
de la humanitat
als propers anys.
Déu-n'hi-do.
Ara mateix,
Lluís,
ja que et tenim aquí,
també com està
la situació
una mica
amb tot el tema
dels exiliats
a Nicaragua,
per exemple,
la situació
de la Wendy
que va haver
de marxar
de Nicaragua?
Bé,
la situació
és molt complicada.
No he pogut
tornar a entrar,
com si diguéssim
des de Sant Jus Solidari.
A Nicaragua?
Sí.
A Nicaragua
hi hem entrat,
però
algú de nosaltres
hi ha entrat
però com a turista.
Clar.
I amb un perfil
molt baix,
és a dir,
Sant Jus Solidari
està en la llista
d'organitzacions
no volgudes,
no grates
en el país.
si jo hi anés
probablement
no passaria
a la frontera.
Ja, clar.
Estem en contacte,
estem en contacte
però
a nivell,
molt a nivell
personal
però la nostra
capacitat d'acció
a dintre
del territori
de Nicaragua
estàs realment
mimbada.
Molt bé.
Doncs,
escolta'm Lluís,
moltíssimes gràcies
per participar
en aquesta entrevista
aquí a Ràdio d'Esvern.
El Víctor també
ja ens ha comunicat
abans que
de moment
aquesta tarda
per al tema
de la previsió
de pluges
i de situació
de perill
està anul·lada
i la inauguració.
Restem a l'espera
de nou avís
a veure quan es pot tornar
a fer
o a organitzar
la inauguració.
L'exposició
està penjada
per tant
tard o d'hora
es farà
i res,
doncs,
també moltes gràcies
per poder promoure
aquest tipus
de consciència
i d'art
aquí a Sant Just.
Sí,
i el nostre
agraïment
a l'Europa
Fotogràfica
de Sant Just
que de seguida
es van obrir
en aquesta idea
i d'alguna forma
són sinergies
que n'hem fet
amb les diferents
organitzacions
del poble
en aquesta
línia
de solidaritat
i gràcies
a vosaltres
per fer-vos resó.
I tant.
Una abraçada
a Lluís,
que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu.
Bé, doncs,
seguim igualment
amb en Víctor Murillo
aquí a l'estudi
de ràdio.
Víctor,
ja ho saps,
en Lluís encara no ha vist
l'exposició?
Però en defensa
del Lluís
dir-li que no ha vist
ningú a Sant Just.
Ah, bé,
home, llavors.
Només vam enviar
els fotògrafs.
vam enviar
la foto del cartell.
Potser aquestes coses
a nosaltres ens agrada
molt més
que sigui tot
una sorpresa.
Si les fotos
ja comencen a córrer,
tothom la veu
i tal,
sempre sé que
perd una mica de potència.
La inauguració,
quan tu dius
inauguració,
és inauguració.
I només
l'han vist
els fotògrafs.
De fet,
tots nosaltres
sí que les hem vist.
Hem fet reunions,
les hem trobat,
les hem projectat.
Aquesta sí,
aquesta no,
què et sembla?
Jo porto 10 o 3 només.
Hi ha gent que ha portat
una cartera gran
de fotos.
Has comentat que éreu 12,
no?,
al final,
els que havíeu participat.
Més o menys,
quant de material cadascuna ha portat?
Nota,
penjat,
hi ha dos o tres màxims
de fotos,
però hi ha algú,
algun fotògraf,
que s'ha animat
i ha fet cinc,
sis fotos.
Després,
s'ha de,
una mica,
no de triar,
sinó,
escolta,
no podem penjar
set fotos d'un fotògraf
i una foto d'un fotògraf.
Intentem donar-li
si ressò i visió
a tots els companys
de l'agrupació,
no?
I fem això.
Potser,
el màxim són tres fotos
el que té
i el mínim té
algú que ha fet d'una,
però fem això,
crec que hi ha 25,
27 fotos ara
que estan d'última hora
penjant
i, bueno,
intentem això
i dir això
en defensa del Lluís
és que no l'has pogut veure
perquè no la tenen.
Bueno,
clar,
clar.
Heu intentat
a l'hora de fer
aquesta selecció
que sigui una mica
equilibrada,
és a dir,
que potser...
No,
no hem buscat una continuïtat,
és impossible.
És impossible
que 12 persones
treballin per separat
perquè el que van dir
és no posar
masses límits,
només van dir
intentem no confondre,
jo crec que la gent
més entenent
amb el que estic dient,
no confondre
exili,
el que està passant
a Nicaragua,
amb el Daniel Ortega,
amb coses que estan passant
a la resta del món.
Potser dius,
no intentem
no barrejar coses
perquè potser
li tenim importància
al missatge
de Sant Solidari
i posem el foc
en un altre element.
Potser arribarà el dia
en què fem una altra cosa
que signifiqui
allò altre,
no?
Però va ser
l'única...
Requisit?
No,
recomanació.
Si algú
hagués vingut
a una cosa
possiblement
s'hagués acceptat.
No som dictadors.
És a dir,
no voleu
traslladar
un missatge polític,
polític, exacte.
El missatge era molt clar,
a l'exili,
m'entens?
I clar,
però ve de Sant Jus Solidari,
intentem
que a mi sigui aquest,
no?
És a dir,
no ens confonem.
Potser un altre dia
surt un altre tema,
diferent,
i que pots esplallar-te
en altres visions
de l'exili,
o de l'expulsió,
o del que tu vulguis,
no?
Però,
és l'única...
Potser seria més
fotoperiodisme,
no?
Sí,
en aquest sentit.
Exacte.
I vam dir,
només això,
intentem,
no obligar,
intentem
no confondre
el tema,
només això.
I la gent,
lliurement,
a casa seva,
durant l'estiu,
ha fet el que ha pogut,
el que ha volgut,
el que se l'ha acudit,
el que té al cap,
no?
I, bueno,
ha sortit això.
Ara,
el que sigui,
la gent,
quan hi vagi a l'expulsió,
trobarà les fotos
ordenades per autor.
Si un té tres,
veuràs les tres
d'aquests autors,
les dos del següent,
per una mica,
primer,
saber si busques a un...
Mira,
m'ha dit en fulano
que està a l'exposició.
Ja, tinc un conegut
que ha exposat i...
Doncs mira,
són aquestes,
perquè no estigui buscant
entre les 26 fotos,
aquí té una,
aquí té una altra,
no.
I també hi ha gent
perquè vegi la continuïtat,
perquè possiblement
les 27 fotos,
o les 20...
No,
és que no recordo bé ara,
perquè últimament han entrat.
És a dir,
diguem,
no té continuïtat totes,
però aquestes tres sí,
o aquestes dues sí.
És a dir,
l'autor ja ha fet
un fil conductor
de la seva obra.
D'acord.
Les meves seran molt...
Bé,
seran molt clares.
Tothom,
encara que estiguin separats,
tothom,
però és millor que sigui
una línia,
no,
una manera de elegir
les fotos,
no.
Víctor,
abans havíeu treballat
cadascuna de les persones
en temes,
de les persones que participeu
en temes més de caire,
així,
més social,
podríem dir.
Sabem que heu fet
fotografies,
no,
molts cops relacionades
amb,
potser,
amb la natura,
o que feu activitats,
doncs,
també relacionades
amb fer sortides,
no,
també fotografia
aquesta mena d'elements,
però de caire
més social
un projecte
d'aquest tipus?
No,
no,
no,
nosaltres,
és a dir,
el que sí estem
és molt obert
com a entitat
per col·laborar
amb qualsevol
del municipi
que no demani.
Estem oberts.
Ara,
una iniciativa com aquesta,
a mi no sé
perquè això ho he dit,
jo ho dic d'entrada,
jo no havia pensat mai
en fer una posició
sobre l'exili,
salvo que per algun motiu
jo em vagi a Ucràina
fent no sé què,
o estigui casualment
al costat de Costa Rica
i en trobí el tema
i faci 40 fotos,
però a mi al cap
mai m'hagués vingut
aquesta idea.
Si no ve d'algú
que potser estigui
més boixo que jo,
t'ho plantejen
i, ojo,
el primer dia
has de quedar
dos ojos en blanco,
eh?
Ja, ja, ja,
com ho enfoques,
no?
Que m'has t'explicat,
no?
Però, bueno,
com dic,
som una entitat
que el nostre
anar
està obert
a tots els plantejaments
que es facin
i, bueno,
per què no?
I la veritat
que amb una mica
de por
van començar,
van començar,
ostres,
no sé com surt.
Bé,
la resposta està molt bona,
ha sortit
i, de fet,
està penjada.
Sí, sí, sí,
molt bé.
Doncs, escolta'm,
Víctor,
us anirem seguint
també una mica
a la pista
per veure,
finalment,
quan inaugurem.
Quan inaugureu?
Esperem que aviat.
Aviat, segur,
això sí.
I dir a la gent
que, en principi,
fins al 2 de desembre,
no és la data,
té l'oportunitat
de passar-se
pel claustre
de les escoles.
I veure les fotos.
I veure les fotos,
clar, sí.
I qualsevol informació,
la nostra web,
la web de l'adopació,
el meu telèfon,
crec que està allà,
el meu e-mail,
qualsevol cosa.
Si algú vol afiliar-se,
ah, jo, afiliar-se,
associar-se.
Associar-se a la grupació.
A l'adopació,
està a la web.
I no cal,
diguem,
ser soci
de l'entitat
per venir un dilluns
que fem sempre
activitat dilluns
a veure què fem.
Nosaltres rebem
amb les braços aberts
a tothom.
I si vols fer-te soci bé
i si no,
també.
L'important és que la gent
del poble
gaudeixi de la fotografia.
Oh, i tant.
Ara suposo que estareu
preparant les batges
per al concurs internacional
de...
Ja està quasi enllestida.
Ja està quasi, eh?
Sí, sí, sí.
Estem esperant només
a l'aprovació de,
crec que és només
de la PSA,
que és la Federació Americana
de Fotografia,
que és un dels recorçaments
que tenim.
I cada any
ens hem d'enviar les bases
a la FIAP,
a la PSA,
a la FEF,
a la Catalana.
Clar,
és que és el concurs
internacional de fotografia
de Sant Just.
I ha d'estar aprovat.
I les bases
cada any van canviant.
Ara amb l'IA,
bueno,
hi ha problemes
i hem d'estar molt fi.
i, bueno,
però sí,
jo crec que està
al 90%.
Molt bé.
Molt bé.
I aprofito
i l'agraeixo
als dos companys
que porten al concurs
la feina que estan fent.
Molt bé.
Doncs, Víctor,
moltíssimes gràcies
per venir aquí
en un dia com avui
en què la circulació
no només per carreteres,
sinó també a peu
pels carrers
és complicada
i res,
anirem seguint-vos
la pesta per les xarxes.
Gràcies a vosaltres
per fer sempre la so
de l'agrupació.
Que vagi bé.
Molt bé.
Adéu.
Gràcies.