.
Ara mateix són les 11 i 15 minuts.
Esteu escoltant la Rambla, el magassin de matins de ràdio d'Esvern.
Dediquem l'entrevista del dia a la política local.
Toca parlar amb Isabel Dardé, la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Jús,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat.
Molt bon dia, Isabel.
Bon dia.
La setmana passada es va fer el ple municipal de març.
Anem a tractar alguns dels punts que es van aprovar i què vau defensar al PSC.
El primer punt va ser la revisió de preus de la gestió de la bona aigua per aquest 2025.
És una revisió que només vau aprovar socialistes i comuns.
Sí, els altres grups sempre diuen que el que ells voldrien és canviar la concessió
i fer-lo d'una altra manera, però és una concessió que s'acaba d'aquí uns anys
i per tant no es pot canviar i no es pot fer de cap manera per canviar-la.
I per tant el que vam aprovar és que, com cada any, pujarem a l'IPF,
que és el 2,9% del cànon.
Doncs bé, després d'aquesta pujada també vau tractar altres temes en el ple.
Va ser aprovada per unanimitat, aquest cop sí, per tots els grups.
El tema de les subvencions esportistes i també les escoles de dansa de Sant Just.
Explica'ns per què és si deixen no crear aquestes subvencions i per a què.
Sí, l'Ajuntament de Sant Just té unes bases per a subvencions a entitats i a fundacions,
però els esportistes d'elit i les escoles de dansa no són ni associacions, ni entitats, ni fundacions.
Són persones físiques perquè fan els esportistes i les escoles de dansa són un negoci.
No és que ara em surt la paraula, la tenia aquí apuntada i se m'ha escapat, però bueno, és igual.
No es consideren entitats, no?
No es consideren una entitat ni una fundació.
I per tant, a nosaltres ens semblava important que com que a Sant Just, per exemple,
en els clubs esportius els cedim al camp d'esports municipal i per tant tenen un benefici al camp d'esports municipal,
a l'escola de música li cedim les escoles, per tant tenen un benefici,
a les escoles de dansa no els passa tot això.
I ens semblava que era important que malgrat...
No em surt la paraula, mala ida.
Bé, malgrat això, ens semblava important que les escoles de dansa,
que també fan una feina semblant als clubs esportius, a l'escola de música, etcètera,
pel que fa a l'atenció dels infants i els joves a Sant Just,
doncs també mereixien una subvenció.
I per tant, per això hem fet aquesta subvenció per separat,
perquè no cap dintre les subvencions de les altres subvencions.
I els esportistes han de ser esportistes d'elit, que estiguin federats,
que siguin de Sant Just i que a més participen en campionats o de Catalunya,
o d'Espanya, o d'Europa o del món.
Són subvencions que, per exemple, en cas dels esportistes,
en què es veurien beneficiats, no?
Bé, els donem una ajuda econòmica perquè puguin realitzar més correctament,
perquè, clar, per l'ajuda que reben generalment han de treballar
i, per tant, no hi poden dedicar poc temps a l'entrenament,
a anar a competicions, i d'aquesta manera ens sembla
que tindran una mica més d'ajuda, no tota, evidentment,
per poder anar a competicions, a entrenar, etcètera.
I hi ha previst de quan es faci la convocatòria,
de les subvencions, serà ja de cara al proper any?
Bé, això són unes bases que diuen com funciona
i, a més, és una aprovisió inicial.
Ara hi ha un mes de consulta, que la gent pot fer al·legacions,
i després es farà la convocatòria.
Això, quan estigui aprovat això, si s'aprova d'aquesta manera,
serà així. Si hem de canviar alguna cosa, hem de tornar a començar.
Però ens semblava important fer-ho per separat
de les altres subvencions que donem
a entitats, associacions o fundacions.
Molt bé. Seguim al ple municipal.
També la setmana passada es va aprovar inicialment
les bases de l'adjudicació dels habitatges
del lloguer de protecció oficial del mil·lenari,
els que estan destinats a gent gran.
Sabem alguns punts específics de les bases.
Algun grup de l'oposició escriu al butlletí
que estan en desacord amb algun punt,
que diu que ningú no pot destinar
més del 30% dels seus ingressos
en aquests lloguers segons la normativa europea.
Tornem una mica al que hem dit abans.
Això és una aprovació inicial d'unes bases
que també es poden fer al·legacions durant un mes
i no és la convocatòria.
Aquí no diu els diners que s'han de destinar,
es diu el que diu la llei.
La llei que diu a tots els pisos d'HPO
com ha de funcionar.
I la llei diu això, el 30%.
Depèn dels preus al que posis els pisos
en la convocatòria, que no és això,
això són les bases,
llavors hi haurà gent més o menys
que no podrà entrar.
I alguns partits de l'oposició
opinen que si hi ha dones
amb unes rendes molt baixes
que cobren molt poc de pensió, etcètera,
el 30% és molt poc i potser demanem més.
A veure, és evident que és difícil
arribar a tot i a tot arreu.
Aquests pisos estan pensats
perquè la gent gran de Sant Jús
visqui amb uns pisos propis petits,
però que convisquin conjuntament
amb tota la gent que vulguin conviscer.
Que no estiguin sols a casa seva
i que no tinguin veïns que els acompanyin.
Aquí els veïns s'acompanyen uns als altres
i a més hi ha quatre blocs,
tres són d'HPO,
vol dir d'habitatge de protecció oficial,
i n'hi ha un que és lliure.
Per tant, el que s'intenta
és que en el mil·lenari
hi hagi la diversitat
de persones grans de Sant Jús.
Clar, aquestes persones amb més necessitats
tenim altres recursos a Sant Jús,
que és, tenim pisos
que té benestar social de Sant Jús,
que són 20 pisos,
i d'aquí a dos anys en tindrem 40,
que estan destinats a les persones
que tenen molt pocs recursos
i que més paguen molt poc de lloguer.
Hi ha persones, per exemple,
que paguen menys de 100 euros de lloguer,
perquè són persones que tenen molt pocs recursos.
I això ho tenim contemplat.
Llavors, alguna queixa que deia l'oposició,
deia, bueno, i aquestes persones
no tindran el privilegi
de poder estar amb aquestes altres persones compartint?
Bueno, ho mirarem,
però en tot cas és molt difícil.
fer uns pisos de protecció oficial
amb la normativa que existeix
en aquest moment
i que fa tot el ventall.
I nosaltres el que volem és que hi hagi diversitat.
Nosaltres no volem segregació,
no volem que tots siguin persones
que no tenen recursos,
perquè llavors no estem ajudant en inclusió,
no estem ajudant en la diversitat, etcètera.
Vull dir, una mica la discussió va anar en aquest sentit,
però clar, és l'aprovació inicial de les bases,
es poden fer al·legacions
i després ja cal veure que passen a una convocatòria.
Clar.
Un altre dels canvis importants que hi ha
és que abans era a partir dels 60
i ara seran els 65.
Quan es van fer les primeres bases,
llavors els 60 era una cosa
i ara els 65 són unes altres,
per tant és important.
I l'altra cosa important que hi ha
és que en els pisos lliures,
les persones que vagin a un pis lliure,
abans no podien tenir un altre pis propi.
En aquest moment es diu que sí,
però que aquests pisos s'han de posar
a disposició de Promunça
perquè els posi a lloguer d'HPO.
Ah, és a dir, que el pis que, com si diguéssim,
que deixen,
aquell ha d'estar a Donar Promunça.
Amplia el parc d'HPO de Sant Just.
Les persones rebran els diners, ells,
perquè són vells els propietaris.
Però el que així ens contemplem
és que si a tu et deixem un pis d'HPO,
tu el que has de fer és posar
a preu d'HPO el teu pis.
I al Promunça serà qui gestionarà això,
però els diners seran del propietari.
Ah, però són les persones
que agafen un pis d'HPO o un pis lliure?
Les persones lliures.
Ah, val.
Bé, és veritat, ara tens raó.
Sí.
Però, no, no,
la condició és que abans no hi podíem venir
perquè, clar, són uns pisos
en una situació molt bona.
I llavors el que els diem és això,
bueno, ens poseu un pis d'HPO.
Jo m'he fet una embolica explicant-ho
i ara, gràcies per l'aclariment.
Sí, no, en resum,
que hi ha uns edificis lliures
i uns d'HPO
i que les persones que vagin en els lliures
si tenen un pis ja...
En propietat.
En propietat que l'han de deixar...
HPO.
HPO.
Vinga,
seguim amb més temes del ple
perquè també es va donar compte
del pla d'acollida de persones migrants.
Sant Just tenia un pla
d'aquestes característiques abans, no?
I què és el que diu aquest pla?
Sí, aquest pla el que he fet
és intentar ajustar les experiències
que hem tingut en els darrers anys.
Com que hem tingut gent acollida
en els darrers anys,
vam tenir aquells nois menors d'edat
que venien del Marroc,
sobretot durant la pandèmia,
i els vam acollir
i tenien necessitats concretes,
els vam oferir unes alternatives
que podíem fer,
que no podíem fer, etcètera,
i els vam acollir.
I després hem tingut també
persones acollides d'Ucrània
regut a la guerra.
I en canvi aquests tenien
unes altres necessitats.
Aquests no eren infants menors d'edat,
sinó que eren famílies senceres
o mares amb fills,
i que el que volien és
venir de pas a Sant Just
i després marxar cap a un altre lloc,
no tenien necessitats
que els donessin el mateix
que els havíem donat
als nois del Marroc, etcètera.
Per tant, el pla el que fa
és ajustar-se molt a dir
hem de mirar
quines necessitats reals
tenen les persones que acollim
i ajustar-nos en aquesta realitat.
Una mica és adaptar aquest pla
a la realitat
del que ja hem viscut com a tal.
És a dir,
que el pla en si
sí que s'estava aplicant,
però degut a les últimes experiències
que hi ha hagut a Sant Just
s'ha hagut d'una mica...
Bé, el que he fet
és adaptar-se a la diversitat,
a la realitat que tenim.
Important parlar també
del nou protocol,
el de feminicidis, no?
Com s'ha elaborat aquest document?
Perquè aquest sí que,
a diferència del d'acollida
de persones migrants,
aquest diria que no existia, no?
No.
Aquest...
Nosaltres vam tenir la sensació
que necessitàvem molt
fer aquest pla
perquè no en teníem cap
i que, per sort,
no hem tingut cap feminicidi
i per tant som afortunats
en aquest moment
perquè des que hi ha
recomptes i registres
a l'1 de gener del 2003
s'han comptabilitzat
1.296 dones mortes
per violència masclista a Espanya,
que és moltíssim.
Sí.
I que, a més,
l'impacte d'un feminicidi
no és només
un assassinat.
perdona, Isabel,
des del 2003, has dit?
2003.
2003.
Abans no es registraven
perquè no es comptabilitzaven
com a feminicidis.
Vale.
Vull dir que n'hi havia,
però es comptabilitzaven
com a dones assassinades
i prou.
I en aquest moment,
com ja...
Bé,
com a societat
ens hem donat compte
que no és una cosa...
un assassinat més,
sinó que és una cosa
molt important
i molt transcendent
degut a una causa
cultural i social
en la que vivim,
d'un sistema patriarcal,
doncs vam començar
a fer el recompte
l'1 de gener del 2003.
Llavors,
a nosaltres ens semblava
molt important
perquè en el moment
que hi hagués un feminicidi
al nostre poble
ens semblava
que,
com que hi ha moltes coses
que...
Hi ha una xarxa
que surt perjudicada
de cop.
Perquè de cop
hi ha un assassí
i un assassinat
que són pare i mare
d'uns infants,
pot ser,
o que són tiets
o que són fills
o que són...
i és molt important
perquè, clar,
el conflicte
no és algú
que ha passat
pel carrer
i assassinat
amb una dona,
sinó
és un conflicte
familiar i social
molt important.
I ens semblava
que havíem d'estar
preparats
per quan això succeís.
I llavors vam fer
unes quantes reunions,
vam demanar
al Consell Comarcal
que el que tenia,
ens va donar
el seu protocol
i el vam adaptar
a Sant Just.
I vam fer reunions
amb totes les persones
que hi participaran,
que són Mossos d'Esquadra,
Policia,
el CAP,
Benestar Social,
Polítiques d'Igualtat,
de Comunicació,
el CIAT i el CIEI,
d'en Sant Feliu
de Llobregat.
I ens vam fer un protocol
dient
farem una reunió
abans,
durant les primeres 24 hores,
farem una segona reunió,
vam fer tot un protocol
del que havíem de fer
i el que els va quedar
molt clar
és que
qui capitanejava
aquest
comitè d'emergències
quan succeïs un feminicidi
són els Mossos d'Esquadra.
Perquè els Mossos d'Esquadra
són els que dictaminen
si allò és un feminicidi
o no ho és.
Perquè ens ho pot semblar
a nosaltres,
però en tot cas
s'han de reunir proves,
etcètera.
I a més també
ells han de dir
els ritmes,
perquè potser amb ells ens diuen
els primers dos o tres dies
que ningú digui res,
que ningú es bellugui
perquè això
és una cosa
que ha passat això
o ha passat
cada feminicidi és diferent
i cada situació és diferent
i ells porten el ritme.
Llavors ells sí que van dient
ara que sí que feu un comunicat,
ara ajudeu la família,
ara ateneu els infants,
etcètera, etcètera.
També vam afegir
uns serveis
que té el Departament d'Educació
per atendre els infants
a nivell escolar
i per atendre l'escola,
perquè potser
és una família
molt coneguda
dins d'una escola
i per tant
també és un trauma
per en aquella escola
si ha succeït això.
I per tant
el Departament d'Educació
té tots uns protocols
per ajudar
aquella escola
i aquells infants.
Isabel,
també tractem
un tema
que fa referència
a una moció
que va presentar
Junts per Catalunya
Sant Just,
que es va aprovar,
concretament
sobre la situació
actual
del servei
de Rodalies.
Malgrat no ser
competència local
per dir-ho així
ni tenir cap estació
de Rodalies
aquí a Sant Just,
molta gent del poble
també està afectada,
és una qüestió de país.
Llavors,
davant del caos ferroviari
que s'està vivint
a Rodalies
també per les disculpes
que ha donat
el president
Salvador Illa
al Parlament,
com valoreu
des del PSC
de Sant Just,
aquest traspàs
sense marxa enrere
i la promesa
de la millora
progressiva
del servei.
Sí,
a veure,
nosaltres en aquesta moció
ens vam abstenir,
perquè
per una part
nosaltres
entenem
que és una situació
no acceptable,
que a més
és molt complicada
de resoldre ara
quan és una situació
històrica,
endèmica
de les Rodalies
a Catalunya
i que a més
ens sembla
que
el programa
que s'ha fet
per etapes
és a l'adient,
perquè
si de cop i volta
com diu la moció
per això ens vam abstenir
i no vam votar que sí,
que diu que
faci tot el traspàs,
a nosaltres
ens sembla
que és una bogeria,
que seria tot molt pitjor.
En aquest moment
no hi ha maquinistes
ni controladors
de línia
que vulguin quedar-se
a Catalunya,
per això fan aquesta vaga.
Per tant,
cal que hi hagi
maquinistes
i controladors
de línia
que vulguin viure
a Catalunya,
que els hi vulguin quedar,
que a més
se sentin
implicats
en aquest traspàs
de Rodalies
en aquest moment
no està passant.
Primer i tot
el Departament d'Educació
ha fet uns estudis
que no existien a Catalunya
de maquinistes
i controladors de línia,
que els estudis
acaben d'aquí dos anys,
per tant perfecte.
Ja tindrem
aquestes persones
que hauran estudiat això
i que els hi podrem
donar feina
en aquestes Rodalies
catalanes
que tant falten
després també
ho ha dit
la consellera
més d'una vegada
el 25%
dels trens
estan espatllats
i no funcionen.
Doncs d'aquí dos anys
tindrem
tota la flota nova
dels trens
Alstom
nous.
Per tant,
hem de canviar
catenàries,
no sé què.
Bé,
doncs són unes coses
que de cop i volta
no es poden fer
i necessitem
necessitem un operador
que hi entén
i que funciona
que ens pugui anar
fent el traspàs.
de cop i volta
a nosaltres
ens sembla
que seria impossible.
Amb el cap,
reconeixem
que la situació
és caòtica
i per tant
hem de canviar
tot això.
Però bé,
en tot cas,
en aquesta situació
el president
Illa
s'ha compromès
a ficar-se
i a resoldre-ho
i ha dit
que costarà
i que serà difícil
i per tant
nosaltres per això
ens vam tenir.
Perquè ens sembla
per una banda
que és veritat
que les coses
van molt malament
però per una altra banda
no ens sembla
que la solució
digui
de cop i volta
ho passem tot
i potser les coses
n'hi ha molt pitjor.
No volem això.
Per tant,
els veïns i veïners
de Sant Just
que també tenen
que pateixen
les conseqüències
d'aquestes incidències
poden tenir confiança
en aquest horitzó
de dos anys?
Nosaltres creiem que sí
que malgrat
li dius a una persona
de dos anys
i ell el que vol
és que li arreglis demà
o aquest matí
quan arriba a l'estació
i no en té
i és evident
i jo crec
que això no hauria
de ser així
però hem arribat
fins aquí
i és evident
que podem buscar culpables
i n'hi ha molts
i de molts colors
però el que hem de fer
és arremengar-nos
i posar-nos
a fer feina
i intentar solucionar
la situació
el més aviat possible
Isabel
tractem un últim tema
del ple municipal
van venir familiars
de la veïna
desapareguda
fa tres anys
no?
la Adelina Pintos
que es va
que es va
es va
es va llegir
una declaració
no?
per les persones
desaparegudes
sense causa aparent
sí
l'Eva Minyar
va llegir
aquesta declaració
que ens l'havia portat
una de les filles
de la Adelina
perquè ella està
participant
en aquests
en aquesta declaració
i està anant a Madrid
bueno
l'Ajuntament
la va acompanyar
perquè la situació
bueno
veiéssim
quina era la dimensió
del que està passant
i ella
l'Eva Minyar
va llegir
la declaració
però
la filla
de l'Adelina
ens va fer
una explicació
l'alcalde
li va dir
pots dir alguna cosa
i ella
va dir
sí
jo voldria explicar
que
bueno
el patiment
que tenim
la dimensió
que és molt gran
i molt important
que a Espanya
hi ha molta gent
desapareguda
la majoria
acabàvem de llegir
el declaració
internacional
del 8 de març
el dia internacional
de les dones
i ella va dir
la majoria
de les persones
desaparegudes
són dones
i moltes joves
que realment
és
és colpidor
veure
que
és la situació
i que està agut
segurament
a violència masclista
i ella ens va agrair
moltíssim
que
seguíssim
pensant
i comptant
amb la seva mare
malgrat el patiment
que ells està passant
dia a dia
perquè fa ja
fa 3 anys
això
clar
l'Adelina
veïna d'aquí
de Sant Jús
va desaparèixer
el
6 de març
del 22
el 6 de març
del 22
va sortir de casa
i no se n'ha tornat
a saber res
no se n'ha tornat
a saber res
tenia 81 anys
clar
i d'aquí
Sant Jús
no sé si
potser és el primer cas
que tenim de persona
desapareguda
no?
poder
bueno
que tinguem
o com es diu
constància
en aquest moment
sí
perquè altres persones
desaparegudes
es troben
situacions diferents
però aquesta sí
Isabel
a la columna
del butlletí
d'abril
tanquem el tema
ja del ple municipal
la columna
del butlletí d'abril
del PSC
l'afirmes tu
i la dediques
al dia mundial
del treball social
que va ser
el passat 19 de març
sí
destaques concretament
la importància
doncs de visibilitzar
la feina del sector
també demanes
més recursos
per a aquests serveis
no?
i en aquest sentit
quines mesures
concretes té
o almenys
des de Sant Jús
no?
el govern municipal
té previst
per reforçar
el treball social
aquí a Sant Jús
sí
a veure
jo crec que
és una mica
el problema
del treball social
i de benestar social
com li diem a vegades
o serveis socials
té un problema
de mala erosió
i jo espero
que l'actual govern
de la Generalitat
hi posi fil a l'agulla
han dit que ho faran
i espero que ho facin
però no és fàcil
de resoldre
perquè el sistema
d'educació
és un sistema
que funciona
i un sap
on ha d'anar
a matricular el seu fill
que anirà a una escola
que la tindrà de 9 a 5 cada dia
que anirà fent cursos
i etc.
i que si no
tindrà unes ajudes
i etc.
el sistema de salut
també ho sap tothom
no?
em poso malalt
me'n vaig al cap
i si no em deriven
en un especialista
i si no m'operen
i si no
em faig revisions
o em donen medicines
però el sistema
de benestar
és un sistema
que no està
composat com a sistema
que està composat
com a ajudes
que van sortint
a mesura
que hi ha una demanda
forta
o que hi ha molts ciutadans
que tenen
una necessitat
urgent
per a Antòria
i llavors
és molt difícil
de gestionar
perquè generalment
s'ha de fer
molta burocràcia
amb una cosa
que no
no hauria d'entrar
a la burocràcia
perquè són urgents
jo quan no tinc
per menjar
o no tinc on dormir
no em puc esperar
dos mesos
a tenir un sostre
o dos mesos
a menjar
perquè mentrestant
em moro
i per tant
és molt difícil
de gestionar això
correctament
des d'una administració
pública
jo crec que
els nostres assistents
socials
i per això
els vaig agrair
i per això
els vaig agrair
aquest dia
estan fent
molts esforços
per atendre
correctament
tots els ciutadans
i ciutadanes
de Sant Just
que necessiten
que tenen
aquesta necessitat
algun cop
a la seva vida
perquè no són
els altres
aquells que ho necessiten
sinó
podem pensar
amb nosaltres mateixos
algun cop
a la nostra vida
ens podem quedar
de cop i volta
sense feina
o ens podem quedar
de cop i volta
sense casa
pel que sigui
per un problema
que s'ha caigut
per un incendi
per no sé què
i on dormim
i a més
si tenim fills petits
doncs
aquestes persones
corren
a buscar recursos
i els recursos
poden ser
un pis d'urgència
que té l'Ajuntament
que sempre estan ocupats
i hem de correr
si no hem de buscar
una pensió
i si no hem de buscar
com donar els imatges
i etcètera
i aquestes persones
fan un gran esforç
per atendre aquestes persones
a més són les primeres
que atenen
les persones necessitades
les que els consolen
els que els escolten
les treballadores
les treballadores socials
però després
el que succeeix
és que han de fer
molta burocràcia
per demanar aquest ajut
perquè això
ha d'anar
a tenir un tràmit
perquè som una societat
tan garantista
que tot
ho hem d'assegurar
i hem de dir
i hem d'aprovar-ho
i hem d'assegurar
que no donem els diners
a qui no toca
etcètera
i a vegades
els conflictes
personals
i socials
no tenen espera
i per això
vaig fer la carta
perquè em semblava
molt important
donar-los-hi escalf
i dir-los que estem
amb ells
malgrat la dificultat
que té
aquest sistema
que si no
li donem
una visió
diferent
és molt complicat
m'he explicat bé
sí
gràcies
Isabel
també
un parell
de temes més
s'acaba
de provar
també
de provar
de posar en marxa
l'aplicació
BitPaid
per obrir els contenidors
amb bluetooth
des del PSC
creieu que
compleix
les expectatives
de la ciutadania
considereu que encara
està en fase
de prova
considerem que està
en fase de prova
sabem que el 20%
dels ciutadans
de Sant Jús
ja se l'han descarregat
però
el 20%
però a poc a poc
jo que soc molt boomer
a mi em costa
no la tens
sí la tinc posada
però
sí me l'he posat
sí
però a mi
aquestes coses
em costen
però jo tinc 64 anys
vull dir que
a veure
jo t'haig de
és una edat
jo t'haig de confessar
Isabel
tinc el mòbil
i tinc la targeta
al costat
i utilitzo abans
la targeta
que el mòbil
perquè
realment és més pràctic
l'aplicació
potser serveix
més per consult
jo crec que
quan hi agafem
el tranquil
potser ens en sortirem
i bé
també un últim tema
Isabel
des del PSC
a les xarxes
heu condemnat
recentment
l'aparició
de cartells
i de pintades
a Sant Jús
vinculades
al missatge
zona antifa
heu reivindicat
la necessitat
de mantenir
la confrontació política
dins dels límits
del respecte
i la convivència
en un post
que vau fer
al compte
del Twitter
com valoreu
l'impacte
d'aquests fets
en la política
municipal?
Sí
jo crec que
potser alguns
ciutadans
no ho saben
però la nit
de dimecres
de la setmana passada
sí, de la setmana passada
va haver-hi
una sèrie de cartells
i de
i de pintades
com tu has dit
eh
i
van ser
a
bueno
en alguns establiments
alguns bancs
i
a la seu del PSC
també
eh
a nosaltres
a nosaltres
ens sembla que
bueno
fer aquestes coses
no porta enlloc
l'únic que porta
és a tenir malestar
i
estar
en una situació
de confrontació
crec que les coses
s'han de resoldre
allà on
toca
la democràcia
resoldre-les
que és el ple
que és en les comissions
que és en les reunions
que fem
que és en
demanar reunions
i dir
què és el que passa
i quin és el malestar
que tenim
eh
no sé
jo crec que
que
dir-li a tothom
que
que és un
un fascista
és molt fàcil
perquè les paraules
i els papers
ho aguanten tot
però jo crec que no tothom
és un fascista
i que sabem
qui són els fascistes
i per tant
hem d'anar molt en compte
d'anar repartint
d'aquesta manera
coses
i les hem de fer
allà on toquen
eh
tothom té dret
a presentar-se a les eleccions
tothom pot
eh
acceptar o no
els resultats
però
és allà
on es resol
la democràcia
si no
bueno
és
alliure
no no
és
resoldre-ho
per la meva banda
i
segon el meu criteri
i això
no és
conviure
en ciutadania
en qualsevol cas
han estat
uns últims dies
una mica
mogudets
pel que fa
a temes
de política
local
que bé
també han arribat
a fora
de l'abast
de Sant Jús
no?
Bé
Isabel
ho deixem en aquest punt
gràcies per haver vingut
a Ràdio d'Esvern
una entrevista més
tornarem a coincidir
doncs
d'aquí unes setmanes
al mes
ja
a principis de maig
doncs
Molt bé
Moltes gràcies
Bon Sant Jordi
Adéu