Tenim aquí a l'estudi ja la Daniela Fumadot, jove artista sant justenca, cantant, intèrpret.
Hola Daniela, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Has acabat ja els estudis a l'Institut del Teatre, sí oi?
Correcte. Aquest any he fet G.
Ah, mira.
Però sí, sí, sí. Realment sí.
Les últimes vegades que t'hem vist Daniela damunt d'un escenari aquí a Sant Just, si no vaig errada i em corretgeixes,
ha estat amb la companyia Marameva, primer amb el musical Mamma Mia, per festa major,
després sé que el veu repetir també uns mesos més tard.
Exacte.
També t'hem vist amb l'espectacle de la Chippy Night, per les festes de tardom,
i també l'escenari de la Fira de Nadal.
És veritat, sí, sí, sí, totalment.
Molt bé. Com és el públic de Sant Just ja d'entrada? Pam!
És un públic amable...
És curiós, tot se li. És curiós.
La veritat que jo crec que hem creat un abans i un després dintre del públic de Sant Just,
perquè falta una mica de renovació i de gent jove aquí a Sant Just, i de vida.
Jo crec que hem donat una mica de vida, perquè sí que és veritat que Sant Just, en general,
sí que costa molt com moure la gent en certes activitats, i crec que ho hem aconseguit bastant.
Home, d'allò que es deia de bo és que la gent de Sant Just sempre són els mateixos,
cal rascar una mica perquè la gent també es motivi i agafi referències.
Per exemple, ara amb aquesta companyia, les coses que fan,
també van de cara a un públic jove que es mobilitza i també va als actes.
Totalíssimament, sí, sí.
T'agrada el fet de poder cantar o actuar davant de la gent de Sant Just?
Sí, he de dir que em va costar bastant el fet de dir
que potser em trobo amb tal persona que no em ve de gust,
o el fet de sentir-te jutjada amb una mateixa,
és que aquí em coneixen, saps?
Però sí que és interessant perquè tant més guai com que dintre del poble et coneguin,
per després, no sé, fas coses i et diuen
Ostres, t'he vist o no, ella va començar aquí, no sé.
És com guai com el record aquest, la nostàlgia que hi ha dintre del poble amb certa gent,
i és guai, sí, la veritat, que m'ha agradat.
Clar, perquè jo entenc que si fas alguna actuació o algun espectacle a Barcelona,
és veritat que potser pot venir més gent pel que fa al volum de públic o això,
però clar, estar a Sant Just és com, bueno,
potser sí que el públic no és tan voluminós,
però entre la gent pot haver-hi aquell amic de l'institut o aquell familiar
o aquell que em coneix de caminar pel poble i això.
Sí, això pot ser una mica més de cosilla.
Totalment, totalment.
I amb la companyia què tal, com aneu?
Bé.
Esteu preparant cosetes?
Estan preparant cosetes perquè jo ara m'he desvinculat una mica,
perquè he començat a treballar en un projecte.
Sí, sí, guai, així professional és xulo.
I ells estan tornant a fer la xipi però molt diferent,
amb gent nova, o sigui, gent que ja estava a la companyia,
però que no ho va fer l'últim xipi que vam fer,
i farem el xipi i a l'estiu una altra sorpresa.
Ui, mare meva, mare meva, que fort, que fort.
Bé, parlem per això del motiu pel que estàs aquí també,
que és el tercer cicle que es fa de la Virse,
que són aquests cicles que es van començar a fer un parell d'anys o així,
any i mig, a la sala 50 d'anari de la Teneu.
D'aquí una setmana més o menys es fa la tercera edició,
i serà el dissabte dia 30, a la sala 50 d'anari d'Ala Teneu, per la tarda.
I al primer concert d'aquest tercer cicle sou joves talents,
d'aquí locals de Sant Just, sou tu, Daniela Fumador, la Roma i també la Nerea.
Exacte.
Les tres sou molt joves.
Fa respecte perquè altres cantants que jo recordo d'altres edicions,
Judit Neddermann, Lúria Graham, no sé si també Vanilla Sue.
Totalment.
Com s'afronta això?
A veure, per mi és curiós aquest concert perquè clar, jo la Nerea la conec,
perquè és de l'edat del meu germà, la conec de fa molts anys,
i anàvem al taller de músics i a la Roma la conec quan era molt petita.
Per mi no deixa de ser com sentir-me identificada amb elles quan jo començava també,
em fa molta il·lusió fer aquest concert,
i sobretot després sabent que ha passat la Judit Neddermann,
que m'admiro moltíssim, i altres artistes superguais.
Però sí que em fa certa il·lusió, la veritat,
és com un concert que em fa molta il·lusió pel fet de ser al poble,
perquè també porto artistes convidats, amics meus que també...
Ostres!
Em pareix una mica...
Com el feu aquest concert?
Clar, sou les tres, però jo entenc que cadascuna farà...
No sé si anireu intercalant l'una amb l'altra o si ja ho heu parlat...
Són 25 minuts cada una, comença la Roma, que és la més petita,
després la Nerea i després jo,
i al final fem una cançó les tres juntes com per tancar el concert.
I portaré un concert una mica diferent perquè jo soc una mica de canviar les coses,
no m'agraden els concerts bastant estàtics,
soc com més...
renovo i porto gent per fer-lo més dinàmic, bàsicament.
Però gent amb qui tu cantes normalment o...?
Són de la meva mare, de l'acompanyada meva, alguns.
Que bé!
I els he dit que, si volien participar,
una noia també de l'Institut del Teatre i em fa molta il·lusió.
I com et va arribar aquesta proposta de poder cantar a la Virce?
T'ho van oferir? T'ho vas demanar a tu?
Doncs em va obrir el Lluís, el Lluís Terrés.
Lluís Terrés, d'activitats.cat.
Exacte.
Una abraçada, Lluís.
T'estimem.
I m'ho va proposar.
Jo crec que li feia molta il·lusió i va dir, mira,
m'ha sortit aquesta idea i us ho vull proposar.
I la veritat que ho trobo com molt bona iniciativa,
també pel poble, per fer-nos conèixer encara més
i també per passar una estona entre noies que són de Sant Just
i que així podem compartir com diferents estils de música,
de maneres de cantar, per mi és tot aprenentatge
i tinc ganes de gaudir-ho.
Perquè tu coneixes una mica els estils de la Roma i de la Nerea
o saps que són estils diferents o que el públic...
Serà la gràcia una mica, no?,
que escolti propostes diferents.
Sí, jo crec que la Roma, per exemple,
tira molt més per temes de jazz, blues...
No sé si també s'acompanya al piano.
I la Nerea és molt més personal.
És a dir, crec que porta temes originals seus, propis.
I totes tres, jo crec que són molt diferents,
tant a nivell vocal com a nivell de personalitat.
Clar, elles són molt més joves que jo,
també tenen una trajectòria molt més curta
a nivell musical o artístic.
I jo crec que les tres aportarem coses molt guais.
La Roma, molta frescura, aquesta cosa de nena
i que té una veu superxula, molt bonica,
el que he vist.
I la Nerea també, que la conec i és meravellosa,
té una veu increïble i les tres són molt diferents.
Escolta, Daniela, parlant una mica també de com és ara,
has dit que estàs ja presentant l'últim,
bueno, el treball de fi de grau,
que és per la gent que ens escolti no ho sapigues,
totes les carreres, tots els estudis,
l'últim any tenen un treball final,
un treball de recerca,
però amb els estudis universitaris.
Com afrontes l'abisme laboral en el teu camp,
en el camp de les arts escèniques,
del món del teatre, del món de la música?
Com és aquest abisme en aquest àmbit?
És fortíssim.
Suposo, ho imagino.
Sí, és molt difícil, hi ha molt poca feina,
a més és un sector molt tancat,
normalment és allò de l'amigo de tal,
sí que és veritat, n'hi ha molts,
també hi ha oportunitats,
però és molt difícil entrar dintre d'aquest sector,
hi ha la part també física,
hi ha molts factors que afecten
a que puguis entrar dintre d'aquest món.
Jo per sort he tingut la sort de sortir de la carrera
i trobar-me amb feina,
i ara tinc una altra feina també,
i la veritat és que dintre del món no és de teatre.
Però és molt complicat,
tu has de currar molt,
jo sempre ho he dit,
és treballar, treballar, treballar,
tenir objectius, anar per ells,
i sobretot currar,
currar i buscar la teva pròpia essència,
no imitar, no voler ser com els altres,
perquè és el que et fa especial,
el que et fa únic,
i el que també et fa gaudir de totes les petites coses
que hi ha dintre d'aquest món,
que és molt gran, no només hi ha les coses que veiem,
hi ha molts camins.
Deuen ser els tòpics,
la gent que estudia teatre
és per acabar d'estar damunt d'un escenari
fent una obra de teatre o per ser cantant,
però jo entenc que acabes els estudis
i no tots els que acabeu els estudis
potser tan igualment acabar damunt d'un escenari,
hi ha mil professions relacionades
que es necessiten aquests estudis més...
Totalment, hi ha moltes direccions
i sí, hi ha molts llocs on pots ser molt feliç
fent el que t'agrada, fent art...
I multidisciplinars, sobretot,
que no sé si les companyies o els llocs de feina
demanen que estigueu oberts
o formats també en diferents arts,
en diferents coses.
Físic, cos, veu, de tot.
Has de ser...
Quasi 365.
Una mica més i tot, eh, mare meva!
Daniel, perquè també t'hem vist a TV3,
potser en alguns programes,
ho sento, eh, és que...
Per exemple, aquest últim nou programa musical
que està fent, encara està en antena,
TV3, a Eufòria, tu et ves presentar als càstings
i vas arribar fins a...
Vas passar algunes fases
i vas estar gairebé tocant a les portes, no?
Totalment. Bueno, de fet, això,
que no sortirà d'aquí, però...
Em van trucar després al programa
per si algú es donava la baixa, però sí, sí.
O sigui, bueno, no ho sabia exactament
fins a quin punt vas arribar, però vull dir
que et faltaven res. Sí, sí, totalment.
Com es viuen tots aquests processos de...
Sí, són molt forts a nivell emocional.
Jo, que sóc molt intensa, a més, sóc intensíssima,
eh...
Et poso una pressió sobre...
Et compares molt, depèn de com siguis,
com gestionis tu, però...
És com cada cop dius, dubtes de la teva veu,
dubtes de tu mateixa...
Hi ha moments molt eufòrics de dir, hòstia,
que hi ha molta gent, que és guai,
també et veuen, que és xulo, et fan creixer
a nivell personal i artístic, però després sí que t'adones...
Jo crec que és molt guai el fet de donar-te'n
de si vols estar en aquests llocs o no,
o prefereixes enllenar-te d'aquí, però són experiències
curioses a nivell emocional, són molt intenses, molt, molt intenses.
I també et vam veure en un altre programa, ara no recordo el nom,
però sí que... A Dos Veus. Ah, TV3, oi? Sí, sí.
Un programa que recomanaria a tothom, perquè és molt xulo,
converteixes en escenari amb gent del panorama
d'aquí Catalunya, amb grups catalans,
i coneixes un equip de dones meravellós,
perquè ho porten dones, i és increïble.
És molt xulo, val molt la pena.
I escolta, hem parlat abans de ser un mateix,
en aquesta professió sobretot de cadascú,
buscar el seu racó, de no intentar imitar
altres persones. Tu tens referents musicals?
Sí. Sí, oi?
Jo crec que això és una mica inevitable, vull dir,
en qualsevol professió. Totalment.
Tothom té una mica, bueno, il·lusió, no?,
per a aquells que acabis a fer la seva professió, o gent que et mira.
Quin és el teu cas? Quins són els teus referents?
Jo en tinc bastants, he de dir que la major part són dones.
La primera és la Amy Winehouse.
Són dones bastant autèntiques.
La Rosalia, que crec que s'ho ha currat molt,
aquesta dona, i és molt ella.
La Nati Peluso, que està revolucionant el panorama
tant musical com de cos,
bueno, és increïble.
I la Maria José Hiergo, que és una artista flamenca,
també gitana, que defensa les seves arrels,
i té una veu impressionant.
Que fort.
Jo crec que ara mateix són aquestes quatre.
I la Maya, que m'agrada molt també.
També.
Cada una, de fet, tenen estils bastant diferents.
Jo entenc també que part d'aquestes referències que agafes
no només són a nivell de...
Mira, sonant la Rosalia de fons.
No només són referències a nivell de que puguin cantar,
sinó també...
com elles afronten,
en cas de l'Amy Winehouse,
no perquè ja no està entre nosaltres en aquest món,
però maneres d'afrontar la vida,
les coses, els seus plantejaments.
Rosalia, per exemple, amb aquest últim disc,
molta gent que es dedica a la música ha dit
que és com una vuelta de tuerca a tot plegat.
O comentaris de la Maya amb el tema del feminisme.
Jo crec que pot ser que també tirin per aquí aquests referents.
Exacte.
Jo crec que en general totes tenen un punt
molt positiu a nivell de dona
dintre d'aquesta indústria, que és molt difícil.
I en les lletres, i en la música...
Jo crec que estan fent un canvi molt bèstia,
que ja tocava, perquè...
Tela amb certes artistes també,
i amb certa música i certes lletres,
i jo crec que elles estan revolucionant bastant el panorama.
I acabarem, Daniel,
preguntant-te, seguiràs formant-te?
Perquè clar, acabar ja aquest treball
significa tancar...
Bueno, que et gradues, no?
Seguiràs formant-te o amb altres aspectes?
Totalment.
En aquest projecte que m'ha sortit, que és el Teatre Lliure, per cert,
és d'un director superxulo
que he tingut a l'Institut del Teatre, també,
que es diu Jordi Praticoll, i és un crac
en teatre i en text.
L'art és formació constant
i no para, i jo em formaré fins l'últim dia
de...
Clar, perquè entenc que també això deu passar, no?
Que professors que has tingut a la universitat també tireu de contactes,
en aquest sentit. Bueno, en aquest cas em van trucar a mi.
Jo no m'ho esperava, va ser com, ostres, gràcies!
No m'ho esperava gens, gens, gens, però...
Però sí, normalment és com, osti, si tens un professor
que està muntant, no sé, té una companyia
o el que sigui, i busca actors i actrius,
jo crec que el més fàcil és la gent que has tingut
i que has treballat, però sí, sí, la veritat.
Molt bé, doncs, res, Daniela,
ens queden encara uns quants dies a esperar
perquè hi sigui el concert de la Virce, fins al dia 30.
Esperarem amb ganes, també passarem per aquí per la ràdio,
intentarem que passin la Roma i la Nerea,
que ens donin el seu punt de vista, les seves ganes
i el que pensen sobre aquest cicle.
Així que, res més,
ens esperem amb ganes a les 3, el dia 30.
Vinga, va, que vagi bé!