Ara, fins al 27 d'abril, estan amb una nova exposició
i avui sentirem de què tracta.
Ara, de moment, escoltem el botlletí de Catalunya Ràdio.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El govern espanyol tornarà a portar al Parlament
el Tribunal Constitucional.
El Consell de Ministres té previst recórrer a la iniciativa popular
que proposa una declaració unilateral d'independència.
Avui està previst que el Consell d'Estat faci la recomanació
de denunciar a la mesa del Parlament.
Madrid, Dani Sardaja.
Bon dia, sí, és el primer pas.
L'òrgan consultiu proposarà a l'executiu de Pedro Sánchez el recurs
i demà ho aprovarà al Consell de Ministres.
Ho ha avançat el Mundo i ho han confirmat fons de la Moncloa
a Catalunya Ràdio.
A tradició espanyola, la portadora del PSOE, Ester Peña,
no ha volgut avançar escenaris, però ha deixat clara la seva oposició.
Nosotros, en primer lugar, fuimos claros.
No nos gustó, ni políticamente, ni en ningún caso,
lo que surgió, esa propuesta.
Pero bueno, no obstante, vamos a esperar mañana
lo que sucede en el Consejo de Ministros.
No me quisiera anticipar en este caso.
La denúncia es dirigeix a la decisió de la mesa
d'admetre a tràmit fa un mes esta iniciativa promoguda
per Solidaritat i que va tenir els vots a favor de Junts
i la CUP i l'abstenció d'Esquerra.
Dani Sardaja, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Eva Pineda.
Expectació a la porta de la presó de Brians 2
per si el futbolista Dani Alves, condemnat per violació,
queda en llibertat a les pròximes hores
si ha pogut aconseguir el milió d'euros de fiança
que li va imposar el jutge.
Els funcionaris de presó ens estan concentrats
a l'exterior del centre per fer sentir la seva protesta.
Anem cap a la presó de Brians 2.
Miquel Járquez, bon dia.
Bon dia, divendres, fins i tot.
L'Audiència de Barcelona li va donar una pròrroga
per ingressar el milió d'euros,
però aquest temps no va ser suficient.
Tampoc sembla que ho sigui a aquestes primeres hores del matí
perquè l'Audiència de Barcelona encara no ha notificat
el centre que hagi rebut la fiança.
Aprofitant el focus mediàtic,
una quarantena de funcionaris de presons
protesten a qui en Jordi treballa a la presó de Ponent.
Toc que cada dia sí, dia també.
Ara potser hi ha més visibilitat
perquè la gent està fixada en el nostre col·lectiu,
però portem anys criticant aquest fet
i demanant ajuda als nostres responsables
i ningú ens dona la mà.
Encara que diguin que la tenen estesa,
la tenen per agafar-nos del coll.
Miquel Járquez, José Antonio Muñoz,
Catalunya Ràdio, Sant Esteves Roviras.
I a l'exterior, Rússia reclama més cooperació internacional
en la lluita contra el terrorisme,
però no concreta si va fer cas de la informació nord-americana
sobre el perill d'un atac com el de divendres,
que va fer 137 morts.
Aseguren que les seves forces treballen de forma independent
i que no comenten aquest tipus d'informació tan sensible.
El portaveu del Kremlin ha explicat
que els líders que han parlat amb el president Vladimir Putin
volen millorar les connexions en aquest àmbit.
Dmitri Peskov ha explicat que el líder rus avui farà una reunió
per decidir quines mesures de resposta s'han de prendre,
però no anirà al lloc de l'atemptat.
Avui fa cinc anys que el cas Maristes va arribar a judici.
L'exprofessor d'Educació Física de l'Escola Maristes Sants-les-Corts,
Joaquín Benitez, està a la presó per haver abusat
de quatre alumnes menors d'edat entre els anys 2006 i 2010.
Contra l'exprofessor es van presentar 13 denúncies més,
tot i que es van arxivar perquè els delictes havien prescrit.
Manuel Barbero, el pare del primer alumne que va denunciar els abusos als maristes
i president de la Fundació Mans Petites,
ha denunciat el matí de Catalunya Ràdio
que està indignat amb els governs català i espanyol
perquè diu que no han fet res davant d'aquest cas
en què hi ha 51 denúncies contra 18 docents
de diversos centres dels maristes a Catalunya.
Mi hijo no ha recibido ningún tipo de atención de la administración pública,
ningún tipo, y cuando digo mi hijo, digo lo extiendo a todas las víctimas,
porque no podemos apelar a la buena voluntad de las víctimas
que denuncien cuando verdaderamente
quien tiene que estar detrás son las administraciones.
Por eso ha pasado lo que ha pasado,
que Maristas ha ido de rositas.
Esports, Marcos García.
El Barça de futbol sala celebra la seva setena Copa d'Espanya.
A la final, l'equip blaugrana es va imposar el Pozo Murcia als penals.
Aquest és el primer títol de la temporada del Barça de futbol sala
que encara pot guanyar les Champions i la Lliga.
A la Lliga femenina de futbol,
les blaugranes amplien l'avantatge al capdavant de la classificació.
Ahir, Real Madrid 0,
Barça femení 3.
L'equip blaugrana avantatge a l'equip blanc de 12 punts
quan falten 9 jornades perquè s'acabi el campionat.
En canvi, el llevant les planes baixa a la dotzena posició
després d'empatar a 1 amb el Vilarreal.
A segona divisió, avui es juga l'Albacete Racing de Ferrol.
L'Espanyol és el segon en zona de ascens directa a primera.
A la Lliga se ve de bàsquet,
joventut 75,
Barça 93.
Amb aquest marcador,
el Barça es manté a la tercera posició
i la penya és novena.
El màxim en resa ocupa la vuitena plaça.
I en tenis,
el català Marcel Granollers
fem parella amb l'argentí Horacio Ceballós
a jugar avui l'accés als quarts de final
del torneig de Miami a la categoria dobles.
S'enfrontaran en partit de vuitens de final
a la parella que formen el croat Pavich
i el jugador del Salvador Arevalo.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
passant 5 minuts a les 11,
us informa Mariona Sales Vilanova.
Es pot consultar el cens electoral
i presentar reclamacions,
si és el cas,
fins l'1 d'abril del 2024.
La consulta pot fer-se en línia
mitjançant la seu electrònica de l'INE
utilitzant un certificat electrònic
o presencialment a les delegacions provincials
de l'oficina del cens electoral,
als consolats i a l'Ajuntament.
A Sant Just es pot accedir aquest servei
a l'oficina d'atenció ciutadana de l'Ajuntament.
El servei està disponible
de dilluns a divendres de 9 del matí
a dues del migdia.
El cens va tancar el passat 1 de gener del 2024
amb les actualitzacions registrades
fins al 28 de desembre del 2023.
A més,
el procés electoral inclou
la possibilitat de vot per correu,
una opció que estarà disponible
fins al 2 de maig.
El tràmit de vot per correu
es pot fer presencialment
a les oficines de correus
presentant el DNI
o per via telemàtica
a través de la pàgina web de correus
amb DNI electrònic
o un certificat digital vàlid.
El Baix Llobregat registra 592 denúncies
de violència masclista
en l'últim trimestre del 2023,
segons l'informe de l'Observatori Comarcal
del Baix Llobregat,
basat en les dades del Consejo General
del Poder Judicial.
Aquest nombre suposa una disminució
respecte al trimestre anterior,
però un augment en comparació
amb el mateix període de l'any passat.
D'aquestes denúncies,
la majoria provenen de testats policials
amb denúncia de la víctima,
seguits per la intervenció directa de la policia.
S'ha observat que el 10% de les dones víctimes
opten per no declarar en el procediment judicial
una proporció menor que la mitjana de Catalunya,
però superior a la de l'Estat espanyol.
Pel que fa als procediments legals,
es van registrar 94 assumptes civils
i 780 assumptes penals
d'ingrés directe en el trimestre.
Les lesions i maltractaments
van ser els delictes més comuns
i, a més, es van iniciar 130 ordres de protecció
amb un 56% de negades.
Podeu consultar la resta de dades
de la notícia que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sant Jus es prepara per acollir
una jornada d'esport inclusiu
el proper dijous 2 de maig del 2024
en una iniciativa conjunta
entre l'alumnat del Centre Pilot
i de l'Institut de Sant Jus.
L'esdeveniment, que tindrà lloc
al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua
de 10 del matí i a 2 del migdia,
és organitzat per Acell,
la Federació Catalana d'Esports
per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual,
amb l'objectiu d'afavorir situacions inclusives
a través de l'activitat física,
l'esport i el foment dels hàbits saludables.
La jornada unificarà
d'uns 50 a 60 alumnes
tant del segon cicle d'ESO i batxillerat
com de noies i nois amb discapacitat intel·lectual
d'entre 16 i 20 anys.
La programació inclou 4 estacions esportives,
bàsquet, handball, futbol sala i hockey sala,
així com una estació dedicada als hàbits saludables
centrant-se en la dieta mediterrània.
Cada activitat, que durarà uns 20 minuts,
serà dirigida per a tècnics professionals
que dinamitzaran les sessions.
L'organització també ha previst
convidar un esportista d'elit
amb discapacitat o sense
per compartir la jornada amb els participants,
enriquint així l'experiència
i el missatge inclusiu de l'esdeveniment.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.





Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Mons.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
fins ara.
posició.
Fins ara.
.
Fins ara.
fins ara.
espai.
Fins ara.
mons.
i que.
es mantindrà.
el 27 d'abril.
els obro els micròfons i així també els saludem.
Què tal?
Molt bon dia Laura Quim.
Bon dia.
Molt bon dia Sánchez d'Esvern i molt bon dia a la ràdio.
Bé doncs quina mena d'experiència és la que està tenint el públic amb mons espai mons.
Dic espai perquè, clar, hi ha un parèntesi buit.
Mira, nosaltres, bueno, el Quim i jo normalment parlem de parèntesis.
A aquesta exposició li deien parèntesis.
Parèntesis.
No?
Perquè això de la meitat, no?
Entre vuit parèntesis, no?
Sí.
Un espai buit.
Sí.
Bueno, hablamos normalmente de parèntesis la exposición.
Va.
Y entonces era entre un mons y otro mons tenemos ese espacio de espera.
O espacio vacío.
Y entonces no queríamos dejarlo así.
Y entonces se nos ocurrió poder hacer esta exposición.
Que es una exposición que se basa en una participación de 38 artistas.
Que realmente, además de todo tipo, es decir, ya luego lo explicaremos con calma.
Donde hay de todo.
Y todos han participado enviándonos una foto.
Tanto puede ser un escrito como puede ser una foto de una obra suya o una foto de algo que le sugiera.
Hablándonos del vacío.
Entonces lo hemos impreso como si fueran unos afiches.
Y los hemos colocado en las paredes, sabes, como estos carteles de publicidad.
Sí.
Entonces.
Como un póster.
Como un póster.
Sí.
Pero así encolado y que se vea un poco también de trabajo, ¿no?
Sí.
Una cosa bien definida ni enmarcada, ¿no?
Y, bueno, estamos asombrados porque el éxito que está teniendo.
Es decir, la gente, primero de todo, claro, son 38 personas que opinan sobre el vacío.
Es decir, es una pregunta que también es interesante hacérnosla a nosotros, ¿no?
Sí, sí.
¿Qué opinamos sobre el vacío?
¿Qué pensaríamos nosotros si nos preguntaran qué harías tú si te pregunto sobre el vacío?
Entonces yo creo que eso está muy bien.
Sí.
Artistas, además, desde Estados Unidos, Corea, Japón, Alemania, yo qué sé.
¿Com heu seleccionado estos 38 artistas?
Mira, nosotros intentamos, tanto el Quim como yo, tener una xarxa o tener una comunidad de artistas donde estamos,
quiero decir, para poder en un momento determinado a cierto tipo de trabajo sugerir a unos artistas o a otros.
Aquí había una cosa, tú ya sabes, que nuestras otras seis exposiciones.
Claro, muchas veces hemos traído gente que puede ser de Grecia, de Alemania,
pero siempre el problema del transporte de la obra y todo esto nos quita el poder llegar a traer gente de fuera.
Y en vez de aquí teníamos esa libertad.
Entonces en nuestro listado de artistas empezamos a mandar y les explicamos un poco qué era, ¿no?
Claro, hay artistas que no te conocen, que tú los conoces a ellos porque están en tu historial.
Sí.
Pero que ellos igual no te conocen, entonces les tienes que explicar qué es Mons.
y realmente la respuesta ha sido increíble. Tanto el Quim como yo nos hemos asombrado de ella, de la cantidad de gente que ha querido participar.
I quina ha estat una mica la resposta, no, dels artistes quan els heu plantejat el tema del buit, de què hi ha entre aquests dos mons?
No sé, ràpidament han sabut captar la idea i us han enviat aquella foto mal escrit i de més o com ha estat la seva resposta?
Bé, nosaltres sempre tenim com a paràmetre la llibertat total. I llavors com a comissaris és un risc el que prenem, no?
Perquè en aquesta exposició hem ofert o hem donat la llibertat de concepte, és a dir, cada persona pot conceptualitzar sota els nostres paràmetres i enviant-se el que vulguin.
I nosaltres aquí no hem fet ni de censors ni de res. Hem rebut les coses tal qual amb l'habilitat que té la Laura especialment de combinar aquestes diferents coses.
I en quant a la llibertat hem rebut coses molt diverses i penso que són reflexa tant de l'àmbit de l'art contemporànic que hi ha en aquests moments com també de la societat.
La societat. La societat és una societat diversa, canviant, amb molts matisos i hem rebut resposta amb tot això.
Després tampoc hem volgut quedar-nos simplement amb artistes o gent afin al món de l'art, no?
Ho hem obert a tots els àmbits, des de la literatura, a la fotografia, a l'arquitectura, al disseny, tot això.
Fins i tot amb aquest afant d'incorporar l'arquitectura i la literatura i l'art i tot això, amb la Laura vam dir,
perdona, creiem que coneixem un guia turístic de l'Alhambra de Granada.
Que vam pensar, mira, la mirada sobre el buit que pot tindre aquesta persona pot ser molt interessant.
I com a anècdota el vam contactar amb ell i està fantàstic.
Ens han enviat un poema molt bo i vam pensar que també era interessant incorporar aquesta sèrie de coses.
Que bé.
Aquest any també, en especial en aquesta exposició, estem hiperagraïts perquè volíem incorporar Joan Margarit,
que és un poeta, que no cal que fem presentacions, però per nosaltres fonamental...
Més que presentat.
Més que presentat està, però fonamental i necessari en uns moments com els actuals.
I podem estar hiperagraïts que la vídua ens va seleccionar a una sèrie de poemes.
Bé, va ser una col·laboració entre nosaltres i...
Clar, és que jo veia Joan Margarit en el cartell i pensava, bueno...
Necessari.
Sí, sí, però van saber com haurà estat Joan Margarit present en aquesta exposició.
Clar, la selecció...
Bueno, primero la Mariona va fer una selecció.
Clar, clar.
I després nosaltres vam terminar de seleccionar dos poemes que hem trobat fantàstics.
Molt bé.
I entonces creo que está muy bien.
Tenemos galeristas, tenemos gente que se dedica a la danza o especializados en la danza.
Sí.
La Lalia Iguadé, ¿no?
La Lalia Iguadé, tenemos...
Es decir, y además el vacío se ha trabajado de una manera, ¿no?
Que nos han hablado de llenar o de solidificar los vacíos interiores, por ejemplo, de una iglesia.
Entonces, es decir, solidificar el vacío es algo así como que realmente la cabeza, ¿no?
Sí.
Gente que en un momento determinado nos ha presentado, unos diseñadores nos han presentado una página totalmente en blanco.
Es decir, que es la nada.
El otro día alguien me preguntaba, pero nadie ha hecho el negro.
Es decir, han presentado el blanco, pero nadie ha presentado el negro, ¿no?
Yo creo que el que más se acerca a ello es un pintor de Corea que nos ha puesto toda una serie y ves por los bordes pinturas blanco, rojo, verde,
y que termina siendo un azul oscuro, pero no llega a ser negro, ¿no?
Hay gente que nos ha medido el espacio. Hay en un momento escritoras como Lada Castéis que han empezado a escribir una novela.
Sí.
Entonces, el vacío que se siente cuando empiezas a escribir una novela y entonces ha hecho como media página y luego lo ha dejado en vacío, ¿no?
Porque estás intentando crear y en ese momento casi tienes un vacío que no sabes por dónde ir a la novela, ¿no?
Sí, sí.
Entonces, ha habido muchas maneras o muchas miradas para trabajar esto y yo creo que eso es lo que, de alguna manera,
yo creo que les está gustando mucho al público.
Alguns van estar ahí presents el dia de la inauguració? Alguns d'aquests artistes van poder dir ser?
Clar, a nivell internacional difícil, ¿no? Lògicament.
Home, hem aconseguit que això també ha estat un, diguem, de la part, com que és una exposició molt low cost,
perquè recordem que no és mons, eh? No és l'exposició que nosaltres anem fent trimestralment, sinó que és una exposició a l'espera entre aquests dos mons, no?
Ah, val.
Aquí tenim...
Ah, mira, clar. O sigui, això és interessant.
D'aquí ve, d'aquí ve el tema. I amb aquest paràmetre de poc pressupost i d'estètica low cost, que amb això amb la l'obra som molt apanyaos,
perquè vam dir, bé, donde no podemos...
I tan apanyaos, no? El buit, el vacío de nada...
Exacte. El vacío de la cartera el podem solucionar de moltes maneres, no?
Per això també ha estat aquesta idea d'enganxar amb aquesta cola de pintor els afixes a les parets.
És una cosa molt efímera, és a dir, quan s'acabi el rascarem i es tiraran aquestes coses perquè no podem ni emmarcar ni donar més valor que el que hi ha aquí,
a nivell conceptual. Aquesta part low cost també ens ha permès, això, no?
Que apareixés gent, doncs, de Japó, de Dinamarca, de Corea, dels Estats Units.
Tenim un fotògraf de Hollywood, perdó.
Uau!
És interessant que tinguem aquestes coses. I, evidentment, no podíem, haguéssim volgut, no?
Pagar un bitllet en business class des de Hollywood fins aquí i de volta.
Però no.
Sí, però al final terminaron viniendo 4.
Exacto.
Es decir, 4 artistas de aquí, de la zona, que yo creo que es como fundamental.
Y vinieron como mínimo porque les hacía gracia, no?
Y ahí, bueno, tenemos muchos artistas franceses y nos han pedido, por ejemplo, ayer nos pedía uno, por favor,
mandarme imágenes, porque el concepto de exposición les llama mucho la atención.
Claro, en el fondo es, bueno, es un cartel pegado en una pared, uno al lado del otro, entonces mandarnos, pero con gente y tal, no?
Sí.
Entonces, por ejemplo, ayer que estábamos, están haciendo un trabajo los de la Escola Algueró.
Sí.
Y entonces les habíamos hecho una visita comentada y ayer, en un momento determinado, vinieron para hacernos una especie, quieren hacer un vídeo, no?
Sí.
Y entonces nos hicieron una especie de entrevista y tal, y aprovechamos también para hacer fotos y poderse las mandar a los artistas, porque claro, les hace ilusión ver, bueno, cómo está montado, no?
Claro, sí que es verdad, el tema que ha apuntat el Quim, no?, que a Mons va néixer l'any 2022, el 2022 vau fer com tres cicles de, bueno, com tres exposicions diferents, el 2023 en vau fer tres més i cadascuna anava sobre una temàtica i ara ja està, però aquest temps que, què està passant?
Que esteu pensant en les properes, que esteu donant-hi una altra volta, que voleu fer un descans?
Mira, és un temps d'espera administratiu, és a dir, que estem cercant de quina manera podem optimitzar l'administració d'aquestes edicions, no?
I amb aquesta espera, primera, que som una miqueta culo inquieto, és a dir, tant la Laura com jo no podíem estar quiets en aquest sentit, no?
Després, aportem una trajectòria de sis exposicions que hem aconseguit, primera, una sèrie de relacions amb l'àmbit cultural i artístic, sobretot de Barcelona, però també d'aquí a Sant Just, que no volíem tancar aquesta cosa o deixar-ho estar en vall molt de temps, no?
Aquesta exposició, per això es deia el buit i per això una miqueta el concepte que amb la Laura hem tingut és emplenar aquest buit.
És un buit conceptual, però també és un buit que no volem que socialment o culturalment quedi aquest espai buit, no?
S'ha d'emplenar i hem de seguir amb aquestes idees de seguir, diguem, amb tot aquest procés que hem anat generant, no?
Pensem que una pausa molt llarga no era positiva, era una mica negativa, no?
A més, jo crec que en aquest sentit el Quim lo ha demostrado, ja sabéis que se ocupa totalment de la gráfica i de tot, de la exposició,
i evidentment jo crec que poner mons, parèntesis, mons, aquesta idea és molt bona, perquè de alguna manera estàs dicent que això que està aquí ara és un parèntesis,
però no és ni un mons ni un altre, sinó que és un espai entre un mons i un altre, no?
No, doncs, és raro definirlo, no? Perquè ens cuesta, no? Entre un mons i un altre, parèntesis, que ponem, vació i tal,
però és un moment jo també que crec que demuestra un poco, gràficament demuestra la situació en què estem.
Jo crec que això està molt bé aconseguïd, no?
I, bé, és a dir, però està claríssim que nosaltres seguim pensant i seguim estant treballant a veure com van a continuar els seguintes mons.
Si no, no hi hagués posat el últim mons, hi hagués posat un final, no?
És a dir, que nos consideramos en un momento de espera.
Clar, jo és el que us anava a dir, que això vol dir que hi haurà una continuïtat, no?, amb mons,
que passa que, bueno, encara potser no està molt decidit.
Igual que en altres mostres amb mons, també hi haurà activitats complementàries al voltant d'artistes o de les seves peces,
o del que és el buit, no?, xerrades o alguna conferència.
Em sembla que el 5 de març, no?,
vau preparar un acte conjunt amb que el llibre té,
on vau convidar Mònica Agustova,
que és escriptora i traductora del xeca i el rus al català,
i va estar parlant de Mileia Gesenska,
que és escriptora i traductora del xeca.
Com va anar i per què la vau convidar també?
Mira, sí, bueno, nosaltres sempre...
Bueno, hemos intentado en esta muestra el que en un momento determinado tenemos dos actos,
el del 5 de marzo i creo que es el 9 de abril, si no estoy equivocada.
Y entonces el tema era que con cal llibre té hablamos,
por ejemplo, esta primera, la segunda,
es una de las artistas que ha participado,
una escritora de las que ha participado.
Sí, llavors, bé, sempre hem volgut en mons donar a conèixer,
no simplement obrint les portes a l'exposició, no?,
sinó en relació tant amb el món educatiu,
en aquest cas, per exemple, amb l'escola Algueró,
i demà ens sembla que tenim una visita a una escola,
a l'escola Garbí d'aquí Sant Just.
Sí, no, d'Esplugues.
O d'Esplugues, sí.
Sí, no, però, vull dir, l'artista que...
Perdona, Quim, que te corte.
Entonces, esta artista checoslovaca
que vino a hablar sobre esta periodista,
evidentemente, checoslovaca,
que yo voy a definirlo porque tenemos poco tiempo,
pero ella ha hecho un libro y ha escrito sobre esta periodista,
pero que es la Milena,
que es la Milena que fue amante durante una época de Kafka.
Pero es una mujer que ha tenido una vida sumamente intensa,
de que en un momento determinado estuvo casada dos veces,
tanto con un arquitecto como con un escritor.
Ella en un momento determinado también intentaba escribir,
hizo todas las traducciones de la obra de Kafka al checo,
y en un momento determinado ella también participa un poco del Partido Comunista
y al final termina en un campo de concentración
y muere en un campo de concentración en la Segunda Guerra Mundial.
Entonces, creíamos que su vida también había sido como,
estaba como en un poco un vacío,
porque siempre es lo que comentábamos además ayer con el Quim,
seis meses de tu vida has sido amante de Kafka
y parece que solo existes por esa razón,
cuando su trayectoria es muy amplia.
Entonces queríamos llenar ese vacío, ¿no?
Entonces, explicar un poco lo que era su vida nos parecía,
y nos lo propuso Cal Llibreté, l'Arnau,
y consideramos que era un buen momento para poner a esta mujer un poco en alza
y que la gente pudiera conocerla también por su obra y por su vida.
I el dia 9 us convidem a Isabel Frank,
que és una escritora LGTBI.
El concepte és la literatura amagada,
la literatura buida, la que no es veia,
d'aquí té la relació amb mons.
Ella és una escritora lesbiana,
és una escritora bastant radical
i molt pionera dintre de la literatura LGTBI
tant a Catalunya com a Espanya.
i hem lograt amb la Laura fer-la venir.
És a dir, que estarà molt bé, no?
Ens parlarà d'això,
d'aquesta literatura que en molts moments
o estava amagada o estava tapada.
És a dir, que a vegades es generava
tot un grapat de literatura amb pseudònims
i ella va ser de les primeres a poder trencar aquesta idea.
I el que comentaves,
d'això de les escoles,
de donar-li aquesta vessant educativa
tant com la visita que has dit
de l'Institut Algaró d'aquí de Sant Just
com de l'Escola Garbí,
els alumnes, què és el que venen a aprendre,
a estudiar o a investigar?
Mira, això ens resulta
de l'experiència que tenim amb mons.
És fonamental a mons,
amb aquestes exposicions que hem anat fent,
aquesta relació que et comentava.
En aquest cas, també, tot i que és una exposició low cost,
vam dir, vinga, també llancem-nos així.
Creiem que a l'art contemporani
a vegades hi ha una certa dificultat per accedir-hi.
I una bona manera és,
oi, si no nos vienen, vamos a buscarlos.
I és increïble el resultat que en tenim d'això.
Perquè de la mateixa manera que donem molta llibertat als artistes
perquè ens facin ells les seves pròpies creacions,
donem molta llibertat als estudiants o als alumnes
perquè també opinin del que estan veient.
I llavors el feedback que tenim és molt interessant
i sobretot per la visió que ells tenen
i sobretot pel pensament crític
que nosaltres els convidem a fer.
Llavors, tant en nanos petits com a estudiants
com aquests que vam tindre ahir
de l'Escola Professional d'Algueró,
el pensament crític, el que ens comuniquen,
és molt interessant i sobretot
després d'aquestes experiències
ells són capaços d'anar a veure altres exposicions
d'art contemporani a altres llocs
perquè trenquem d'alguna manera aquesta idea
o aquesta barrera d'incomprensió que a vegades tenen.
Sí, i una de les coses interessantes
és que hi ha vegades que generes coses,
per exemple, en aquestes sis exposicions
han passat totes les escueles de aquí municipales,
és a dir, totes les escueles de Sant Llurs
han passat, des de Madre de Sacamento,
però totes les tres municipales,
Monserrat, Canigó i Monserrat han passat,
han passat al institut, diverses,
és a dir, que de alguna manera
tots els alumnes, i hi ha vegades
que això ha generat que hagan treball
sobre la exposició, com és el cas en aquest...
i Alguerro també havia participat,
també han generat els posters de els comerços,
és a dir, que estaven també molt bé,
i en aquest cas, ells han volgut fer
una publicitat sobre aquesta exposició
i doncs, com s'enfrontarien
si tenen que fer un vídeo.
L'heu, per exemple,
en vez de amb la Escola Garbí,
el que va a passar és un curs de primària,
crec que és de primera o de primària,
de la Escola Garbí,
que també, és a dir, abrimos,
també ha venit, és a dir,
Escuelas de Barcelona,
també ens ha venit Belles Artes,
és a dir, que està, com dice Quim,
està basant, no?,
educativa, per nosaltres és totalment important.
Sí, home, també és un fet, no?,
de que, per exemple,
en lloc d'alumnes que volen dedicar-se a l'art,
no?, o fer Belles Arts,
o que potser anar a museus o a exposicions,
que són, bueno, com a vegades,
que, bueno, que potser tenen molt renom,
o que fa com una mica més d'impressió,
o més de, en canvi, començar també
per exposicions més a nivell,
potser més local, no?,
com podria ser Mons,
encara que tingui realment obres d'art
d'artistes de tot el món.
Però, bueno, el fet de ser una cosa
més local, també,
és una cosa que potser la gent interessada,
no?, a aquest àmbit,
l'acosta més a l'art contemporani,
i és com, ah, bueno,
doncs no em genera tant de, no?,
tanta por, tant respecte,
o veig que entenc més coses de les que podria avançar.
Sí, també, bueno,
jo crec que té molt èxit
també en les nostres visites comentades,
jo crec que a la gent les gusta molt
el fet que les expliques,
tienes algo más que saber,
a veces, de los artistas,
y entonces, bueno,
les das caminos.
Home, sí, amb l'art contemporani,
jo crec que va bé, també, no?,
perquè a vegades dius, ostres, i això,
l'artista aquí què em vol dir, no?,
o què significa això?
Nosotros, normalmente,
i en aquesta passa també,
intentem que el dia de la inauguració
es explique poco,
perquè nosaltres també creem
que l'art contemporani és
que la persona vea
i què és el que, de alguna manera,
capta,
i què sentiments té,
i què emocions le provoca.
Llavors, si tu ja marcas molt clar
el artista per on ha querido anar,
jo crec que, ademà,
ens parece que, per exemple,
viendo pintura clásica,
però tampoc, si no sabem els códigos,
hi ha quantitat de coses
que se ens pasen per alto.
Sí.
Pues en el arte contemporáneo no te cuento,
que ya esos códigos son como mucho más difíciles,
¿no?
pero está bien, ¿sabes?,
que te provoque un poco por el color,
lo que sea, la simetría,
lo que sea,
el gesto que te provoque algo
y ese algo creemos que es más interesante
para luego después definirlo.
Claro.
Y que, porque si no,
siempre vas a estar a despensas
de que alguien,
el que alguien te explique
siempre es interesante,
sea donde sea,
eso es evidente,
pero también hay que dejar un poco
que las emociones salgan por sí solas
y no las pautemos tanto, ¿no?
Sí, sí, sí.
Fareu alguna altra visita comentada?
Sí.
La propera...
El 12, ¿no?
El 12.
El 12 d'abril.
El 12 d'abril.
Vale.
Molt bé.
Recordem a l'audiència
que l'exposició està fins al dia 27 d'abril,
és a dir, just passat Sant Jordi.
Exacte.
Per tant,
encara queden uns quants dies,
algunes setmanes,
per poder-hi passar.
No sé si ens deixem alguna cosa de comentar,
alguna cosa que vulgueu recalcar
per comunicar al públic que hi vulgui anar o...
Primera,
que és de veritat,
és una expo que s'ha de descobrir,
s'ha de gaudir
i la tenim aquí a prop.
Tenim artistes internacionals
i cap mena de problema.
Mira,
la propera visita comentada
és dijous 4 d'abril.
Vale.
De tota manera,
dins de la web de l'Ajuntament
apareix.
Avui m'han dit que em confirmaven...
Que apareixia la visita guiada.
Sí.
I és a les 6 i mitja.
A les 6 i mitja.
Molt bé.
Llavors,
com bé ha explicat la Laura,
no és una visita comentada a l'Uso,
sinó que la fem molt dinàmica
i de veritat són molt amenes,
no?
On interactuem bastant
amb les opinions
de tots els que venen a veure l'exposició,
no?
Molt bé.
Doncs res més.
Ens quedem a l'espera
de saber més notícies de mons.
De moment n'esperarem
amb aquest buit
que ens heu deixat aquí
a la sala Mercart.
I,
doncs bé,
lo bueno se hace esperar,
tu.
Bueno,
agradeceros también
que, bueno,
que vengamos
y que podamos contar aquí
y también que,
bueno,
te puedes imaginar,
agradecemos muchísimo
a todos los artistas
que han participado
en esta muestra,
¿no?
Clar que sí.
Molt bé,
doncs Laura i Quim,
que acabeu de passar molt bon dia
i ens tornem a trobar
a la propera.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
L'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla,
a Ràdio d'Esverda.
Sous-titrage ST' 501
i ara tenim un nou programa
de la secció
i just el que no saps
amb en Marçal Ferret,
el nostre col·laborador
més simpàtic d'aquí
de l'emissora.
Hola, Marçal.
I, molt bones,
què tal?
Com anem?
Bé, molt bé, molt bé.
Amb ganes de conèixer
el personatge que ens portes avui.
Sí, sí, sí.
Avui és un dia molt especial,
és un dia també molt especial.
Segurament, a veure,
hem de dir-ho,
no més que l'anterior,
l'anterior vam fer
el programa número 50.
Sí.
Va ser molt especial
amb els convidats
dels il·lustrats a Crables
i el Xavi Bundó del Via Lliure.
Però bé,
comencem amb la biografia
d'un personatge
que a mi m'encanta
i a veure què us sembla.
Saps que el personatge d'avui
ens porta novetats?
Ens porta novetats?
Bé, bueno,
al cap i a la fi
tots els personatges
es porten novetats, no?
Al cap i a la fi
no repetim biografies.
No, no, clar.
Tots són nous.
Però en el cas d'avui
va una mica més enllà.
Bàsicament, avui ens tratarem
una nova línia d'acció.
Per ara,
els temes sobre els que parlem,
just el que no saps,
són, per exemple,
pintura, escultura,
música, literatura, cinema, etcètera.
Però en el dia d'avui,
en aquest programa 51
de la secció,
coneixerem
una altra disciplina.
El nostre protagonista
d'avui, d'aquesta setmana,
ens ha permès
enditzar-nos
en un món que jo,
personalment,
tenia moltíssimes ganes
de treballar.
El manga i l'anime.
Tot i que ja vam fer
un especial dedicat a l'anime
i al seu doblatge en català,
hem vingut a conèixer
la primera biografia
que farem
en aquesta secció
sobre un mangaka.
Tal com es pot esperar,
donem la benvinguda
just el que no saps
al creador de personatges
tan il·lustres
com en Senbei Norimaki,
l'Arale,
en Son Goku,
en Vegeta
o el meu estimadíssim
Cor Petit.
Endavant amb la vida
d'Akira Toriyama.
El petit Akira
va néixer a la ciutat
de Kiyosu,
al Japó,
el 5 d'abril de 1955.
Va tenir una infantesa
prou feliç
envoltada
per la seva estimada família.
En el Japó
d'aquella època
els nens
tenien poques formes
de distreure's,
més enllà
de sortir al carrer
i jugar amb els amics
com si es tractés
d'un capítol
de Doraemon.
Sí, tal qual.
Que de fet,
aquell sola on sempre quedaven,
els tres tururus
aquells de ciment,
allà hi ha
xeringues
i de colilles
de coses.
Quin fàstic.
Estic convençudíssim,
no, no,
sempre ho presenten
com una cosa
superpulcre
i super net
i super endreçat
i dius,
bueno, a veure,
perdona que ho dubti,
eh,
que sóc d'hospitalet
i això ja m'ho conec.
Vull dir que això no.
No, normalment
no són,
allò ja està buit.
Bé,
també li agradava
anar al cine
i va ser aleshores
quan descobriria
una passió
que el condicionaria
tota la vida.
Va tenir una fixació
molt potent
per una pel·lícula concreta
i és
el 101 del Matas
de Disney.
Mai ho hagués dit, eh?
Sí, no,
mai ho hagués dit,
estic convençudíssim,
però,
tot i que sí que pot sorprendre,
també diré
que aquesta tradició
de fer els dibuixos manga
i els anime japonesos
i tot això
amb aquests ulls gegants,
sí,
en gran part
arriba com a influència
de Disney.
Oh, mira.
I de la novel·la
gràfica americana
i totes aquestes coses,
vull dir,
és una cosa
que ve d'aquí encara
que sigui impactant,
també evidentment
dels dibuixos japonesos
i en general
del tipus de pintura
i il·lustració
que es fa allà.
Va ser el visionat
de la pel·lícula
la raó per la qual
el nostre protagonista
d'avui
s'ha sentit atret
pel món de la il·lustració
i volia aprendre
a fer aquells dibuixos
tan bons.
Principalment,
dibuixava les coses
que més li agradaven,
els animals
i els cotxes.
I no feia res de manga,
no ens atabalem
que ara arribarà.
Va, val.
De fet,
pel que fa a això
d'aquest gènere,
el manga,
Akira Toriyama
n'estava prou allunyat.
Sí que és veritat
que el va impressionar
la col·lecció de manga
del germà gran
d'un company de classe,
però encara
ho va fer més
veure per primera vegada
un televisor
a casa d'un veí
i conèixer així
l'Astroboi
d'Osamu Tezuka,
la font original
del seu interès
pel manga.
Si no sabeu què és Astroboi,
busqueu-ho
perquè és una imatge
molt, molt, molt,
molt coneguda.
A l'escola primària,
tots els seus companys
dibuixaven imitant
anime i manga
i ell no n'era una excepció.
Tot i així,
un cop arriba a la secundària
s'han acabat
aquestes històries
de passar-se el dia dibuixant.
Ja toca,
s'ha entrat a ser una mica,
no, Núria?
Home,
precisament a la secundària...
Prou de rescar-se els nassos,
diré nassos,
però no diré una altra cosa
i a dibuixar s'ha acabat.
Anem a fer una altra cosa
més sèria.
Clar, clar, clar,
totalment.
Ah, evidentment.
Precisament a la secundària.
Ah, exacte,
és el que toca.
deixa de tocar-te els nassos.
Doncs molt bé,
deixa el dibuix,
però ara no pot parar
de mirar pel·lícules
i de quedar amb els col·legues.
Aquest nano va pel pedragar.
Tot sigui dit,
va aparcar aquesta motivació seva relativament.
A l'institut estudiava disseny creatiu
i de tant en tant
encara dibuixava algun manga,
tot i que no tingués massa contacte
amb aquest estil.
És a dir,
no ho deixa del tot,
però una miqueta més aparcat
de quan estava a primària.
Tan gran era aquesta passió
que fins i tot
un cop va haver acabat la secundària
va decidir deixar els estudis
per posar-se a treballar,
la qual cosa no agradava gens
als seus pares.
Els seus pares estaven en contra
que es fiqués a treballar tan jove
i volien que seguís estudiant.
Durant els propers tres anys
es posarà a dissenyar cartells
per una agència de publicitat
de Nagoya.
Almenys,
sembla que pot dedicar-se
al que li agrada, no?
Vull dir,
el que ha de dissenyar cartells,
ja va una miqueta
pel tema del dibuix,
ja està bé.
Va enfocat.
Va enfocat.
Malauradament,
en aquesta empresa
no s'hi acaba de trobar còmode,
ja que,
tal com deia ell,
no es considerava
una persona matinal
i no estava d'acord
amb el fet d'anar a treballar
de manera formal.
Ah, bueno.
Aquí n'hi ha.
Aquí n'hi ha.
Aquí n'hi ha.
Perquè, clar,
treballar no te la saps,
veig.
No, no, no.
A veure,
que jo ho respecto molt,
però acceptem-ho.
Toni,
ja me tenies perit de nini.
Sí, no?
És totalment clar.
Així que,
a veure,
l'espectador que ens estàs sentint
i tens el mateix esperit,
pensa que Akira Toriyama
va arribar molt lluny,
d'acord?
Vull dir,
no passa res.
Si no ens desanimem,
tu encara hi ets a temps.
Clar, no, no, no.
Encara que sigueu ninis,
penseu que Toriyama
ha arribat molt lluny,
ja tu has arribat molt lluny.
Per tant,
no ens preocupem,
no ens estressem.
Tothom hi pot arribar.
Tothom hi pot arribar,
correcte.
Per tal de buscar diners,
després de deixar la seva feina
als 23 anys,
Toriyama va entrar
a la indústria del manga
presentant un treball
a un concurs d'aficionats
per la revista
Weekly Shonen de Kodansha,
a la qual va escollir
a l'atzar
entre les opcions que tenia.
És a dir,
estava en una cafeteria
i va dir,
aquí envio,
envio aquí i ja està.
Aquesta mateix.
Sí, per cert,
si algú no coneix
això de la Shonen de Kodansha,
doncs,
és una revista
que avui en dia
encara treu capítols
o ha tret capítols
de series com
Atacar els titans,
Fairytale,
Sailor Moon
o Sakura la Caçadora de Cartes.
Vull dir,
és una empresa potent.
Allà no va tenir èxit.
Torna a mirar-se
revistes de manga
i envia un dels seus treballs
al següent de la llista,
la Weekly Shonen Jump
de Shueisha,
on el nostre estimat amic
ara sí que triomfarà.
Shueisha
és la més important,
la Shonen Jump
és la més important de totes,
és la revista de manga
més famosa del món,
tenint en compte
que treu títols com
Massingerseta,
Kochikames,
Lambdang,
One Piece,
Naruto,
Blitz,
Bobobo,
Death Note,
Haikyuu
i 3.000 més.
Vale, o sigui,
està al top, no?
Top, top, top.
Té les que farà
Akira Toriyama,
més One Piece,
més Naruto,
més Boobo,
més Bleach,
Death Note,
vull dir,
aquestes són de les més importants
del món,
les més conegudes.
Bé,
Kazuhiko Torishima,
futur editor del nostre protagonista
d'avui,
va llegir i gaudir
del manga de Toriyama,
el que va presentar
la Shonen Jump.
Però li va dir,
nen,
si esperes guanyar,
procura no fer una paròdia
d'Star Wars per fer-ho,
perquè va fer tal qual
una paròdia d'Star Wars
per fer-ho,
de la Guerra de les Valències,
correcte.
Torishima va enviar
un telegrama a l'artista
i el va animar
a seguir dibuixant
i enviant-li més manga.
Això va donar lloc
a Wonder Island,
que es va convertir
en el primer treball publicat
d'Akira Toriyama
quan va aparèixer
a la Shonen Jump
el 1978.
Tot i així,
no pensem
que hagi d'arribar massa lluny.
Wonder Island
queda en l'última posició
en l'enquesta
feta als lectors.
Hòstia.
Què decideix fer Toriyama?
Ostres,
no ha funcionat,
cap problema,
faré Wonder Island 2
i serà l'hòstia.
A veure,
nens,
si no t'ha triomfat la primera,
no facis la 2.
Vull dir,
pista,
torna a fracassar.
Serà al cap d'un any
i mig
d'intens
que l'editor
li dirà que provi
de fer un personatge
principal femení.
I Toriyama,
aleshores,
evidentment,
és quan crea
Tomato the Cutest
i Gam Show.
Et sona?
Doncs no,
la veritat.
A mi tampoc.
Bueno,
em sonava de molt lluny
però sembla ser que va tenir
un cert èxit.
Tot i així,
ara se sentia més animat
i diu,
mira,
això ja ha triomfat una mica més,
ara ja estic més animat.
Va decidir dibuixar
una altra protagonista femenina
i va crear
l'espectacularíssima
Doctor Slum.
El Doctor Slum.
Ja està aquí,
ja arriba
per aleshores.
És que,
és que que bona que era,
eh?
Ca un Déu,
és fantàstica.
Doctor Slum,
per si algú no ho sap,
Doctor Slum és l'arale
de tota la vida,
d'acord?
Sí.
Doctor Slum,
que es va publicar
a la Shonen Jump
de 1980 a 1984,
va tenir un èxit
aclaparador.
A Japó,
aquí a Catalunya,
evidentment,
que ho hem vist
per la televisió
30.000 vegades
i per tot el món.
Tot sigui dit,
des de la seva creació,
Akira Toriyama
es mantindrà a Fuji TV
a l'hora de màxima audiència
durant 18 anys.
Buà!
Que es diu ràpid.
18 anys
sent les teves sèries
en els punts
de màxima audiència
sempre.
És molt fort, eh?
És espectacular.
18 anys.
18 anys.
Ja he dit
que va tenir una fama brutal.
Imagina,
i això estem parlant de Japó,
que poca gent no n'hi ha allà.
Imagina que el 2008
es va comptar
que el manga
del Doctor Slum
havia venut
més de 35 milions
de còpies al món.
Buf!
El món no, perdó,
al Japó.
Al Japó,
només al Japó.
35 milions de còpies
només al Japó.
Aquest també es diu ràpid.
Encara que el Doctor Slum
era popular,
Toriyama volia acabar
la sèrie
en uns sis mesos
després de crear-la.
Però l'editor
de Suecia
només li permetria
fer-ho
si acceptava
començar
una altra sèrie
per ells
poc després.
Cosa que en un principi
no va passar.
Si he dit
que si està
a quatre anys
deixar-ho
als sis mesos
doncs sembla
l'opció
que no va escollir
per la bona d'era.
Vale.
En aquesta època
presentaria tota
una sèrie
de one shots
com Pola and Roid.
Per cert,
Pola and Roid.
Pola and Roid.
Pola and Roid.
Ve d'aquí?
Sí, ve d'aquí,
evidentment sí.
De one shots
d'un llibre.
És a dir,
que no té continuació.
Que és un volum
o un llibre
o un i ja està.
Que no anirà més enllà.
No perquè no triomfi
sinó perquè és la intenció.
És fer un shot correcte.
És com una pel·lícula
que no té seqüeles
i està en una pel·lícula.
Ara,
el seu editor
en Kazuhiko Torishima
farà una nova suggerència
al nostre dibuixant.
Tenen en compte
que a Toriyama
li agradaven
les pel·lis de Kung Fu
o
potser crear un manga
de lluita
seria una bona idea.
Oh, per dir ja comença, no?
És així, com neix, com neix.
Què naixerà?
Què naixerà?
Home, mmm.
Clar, tots ja estem pensant
en una sèrie d'un nen
expert en arts marcials
i que viatja pel món
fent-se cada cop més fort.
Que serà, que serà,
exacte,
Dragon Boy.
Clar.
Dragon Boy.
No et sona Dragon Boy?
Dragon Boy, sí, sí, sí, sí.
No, Marçal,
és que no en saps.
Hi ha una sèrie
que es diu Bola de Drac
que ja li diuen Dragon Ball
i és d'això.
Doncs no, no és el mateix.
Va, no.
Deixem la conya.
Evidentment,
Dragon Boy va existir
i la va fer Toriyama
en aquest moment.
Però anem directament
al que la gent vol sentir
i és que Dragon Boy,
de la mateixa manera
que ho faran
les aventures de Tong Poo,
un altre one shot
de Toriyama
seran essencials
perquè el 1984,
en el mateix any,
en el mateix moment
en què acaba
el Doctor Slum,
neixi la genial
Bola de Drac.
Bola de Drac Z.
Volant,
volant,
sempre amunt,
sempre amunt,
nanana.
És fantàstic,
m'encanta.
És que això és l'hòstia.
Quants cops t'hauràs vist?
Espera,
no t'ho puc comptar,
jo això m'has agafat aquí,
no em puc fer.
És impossible, no?
És impossible,
són masses vegades,
masses vegades.
S'ha realitzat
a la Shonen Jam,
setmanal,
a la Weekly Shonen Jam,
el 1984 a 1995
i si recordem
que hem dit
que a Doctor Slum
eren 35 milions
de còpies,
doncs ja havia venut,
bueno,
de fet,
això seria fins a dia d'avui,
dels 84,
95 és quan ho publica,
a dia d'avui
ha venut
gairebé
160 milions
de còpies
només al Japó.
Només al Japó.
Hosti tu.
Si hem dit
35 milions
ja és una borrada,
160 milions
només al Japó.
165 milions.
És una bogeria.
Bola de Drac
és una de les sèries
de manga més famoses
de tots els temps.
És que són moltíssimes vendes a l'any,
vull dir que és una animalada.
És el quart manga
més venut de la història.
Pel davant només té
One Piece amb el número 1,
Golgo 13 amb el número 2
i en tercer lloc
el detectiu Conan.
Ah, però com pot ser
que, vull dir,
per exemple,
això del Golgo 13
jo és la primera vegada
que ho senti.
No, és una sèrie
que per imatges
també us sonarà,
és com d'un assassí
podríem dir
a sou
per dir-ho d'alguna manera.
No,
és prou coneguda
també al temps de durada.
Clar,
Bola de Drac
són això
que hem dit
10 anys,
més o menys
10 o 11 anys.
Aquesta sèrie
potser en té 30.
Vale,
clar, clar.
Que es va publicant,
diguéssim.
Per tant,
té molts més números.
One Piece,
per exemple,
també,
però porta,
si no m'equivoco,
ha durat el doble
que Bola de Drac hi ha,
vull dir,
estem pel capítol.
Avui en dia
l'últim capítol
que ha sortit de One Piece
és el 1111.
Vull dir,
són uns quants.
La Bola de Drac
em sembla que entre totes
les sèries
no arriben als 700.
Vull dir,
entre totes,
absolutament.
No ho tinc clar,
també aquests números
els estic dient una mica
així a la babalà,
però si no m'equivoco
va per aquí.
Bé,
tal com molts,
recordareu,
Bola de Drac
va començar com un manga
d'aventures,
però més tard
es va convertir
en una sèrie
de lluita d'arts marcials,
considerada per molts
com el manga shonen
més influent.
Per cert,
això de shonen,
igual que el tema
de shonen jam,
shonen és bàsicament
públic jove,
per d'alguna manera.
Em sembla que és
com dels 12 als 18,
és a l'edat de lectura,
per d'alguna manera.
Com a l'adolescència.
És el tipus de còmic
aquest d'aventures,
d'acció,
de lluita,
tal,
que va una miqueta
per aquí.
El shonen seria
en nois,
el shoujo seria
en noies.
Shoujo seria
Sakura de la Caçadora de Cartes,
per exemple.
Perquè ens fem una idea.
Bé,
evidentment,
aquesta va ser
la seva feina
més grandiosa,
volada de drac.
Tot i cap,
al mig,
va anar treballant
en altres projectes,
com el disseny
de personatges
pels videojocs
Dragon Quest,
Chrono Trigger
o Blue Dragon,
la publicació d'obres
com Kowa,
Kajika o Sandland,
o fins i tot
la creació
d'un cotxe elèctric.
Aquest senyor
va crear un cotxe elèctric
unipersonal,
que era horrible,
de fet,
busqueu-lo,
és abominable,
és una falta de respecte
als ulls
i a la vista
i al sentit del gust,
del qual només
se'n van produir
nou exemplars
per la companyia
CQ Motors.
Si algú vol buscar
el cotxe per internet,
poseu-ho a imatges
Q,
B,
O,
L,
T,
espai CQ Motors.
I el veureu,
és cutre,
però perquè també és
l'època o...
No,
ja no tenen això,
els cotxes aquests
elèctrics unipersonals,
vull dir,
també és una cosa inventada
que no sé fins a quin punt
era per vendre-ho
en alguna situació,
vull dir...
Per tant,
segurament seria
una cosa promocional,
més aviat,
una cosa així.
L'estàs veient,
el cotxe,
és una falta de respecte,
jo crec,
però bueno.
Per sort,
no es va dedicar
al món de l'automòbil,
tot i que
hi tenia una gran afició,
ja que el seu pare
havia participat
en competicions de motos,
sobretot.
Els vehicles
li cridaven molt l'atenció,
tal com es pot veure
a Bola de Drak,
amb les càpsules Hoi-Poi.
Per cert,
si algú no ho sap,
això de les càpsules Hoi-Poi,
vàsicament,
eren unes càpsules
que apretaves un botó,
tiraves al terra
i llavors et sortia una moto
o un cotxe
o una casa fins i tot.
Et sortien mil històries.
Tot sigui dit,
sembla ser que va utilitzar
aquest recurs
també perquè a nivell argumental,
si es necessitava un avió,
per exemple,
en un moment,
no havies d'inventar-te
gaire les coses.
Vull dir,
simplement tiraves la càpsula
i ja està,
ja tenies un avió.
I l'avió, no?
L'hem d'anar a buscar
a l'aeroport
de no sé què.
No,
tirem la càpsula
i s'ha acabat.
Això està molt bé.
De fet,
realment,
tal com deia el seu editor,
Akira Toriyama,
és un mestre de la comoditat.
Era un mestre de la comunitat,
de la comoditat,
perdó,
relativa.
També perquè vivia reclus
en els seus estudis,
passava el dia treballant.
Però, per exemple,
a Bola de Drac
es destrueixen els paisatges sovint,
tal com us recordareu,
i es dona
els cabells aquests rossos
als supergarrers
per tal de tenir menys feina
en dibuixar i en tintar.
Ah, bueno, també.
És molt més ràpid.
Si ho fas amb negre,
en tintar i tot això,
treigues més.
I per això els colors
són dels cabells.
Els fots tots rossos
i ja està.
Clar.
Ja no has de pintar
perquè el blanc i negre,
el rossos el fas blanc.
Sí, sí, sí.
Com una mica difuminat,
però ja està.
Doncs aquesta seria la idea.
Torishima,
l'editor,
també afirmava
que Akira Toriyama
va dibuixar allò
que trobava interessant
i no va tenir en compte
el que pensaven els seus lectors.
Ni es va inspirar molt
en altres còmics.
De fet,
va optar
per no tornar
a llegir obres anteriors
o llegir manga
feta per altres artistes
per no treure inspiració
d'un lloc
més que d'ell mateix.
Això em sembla bastant fascinant.
És una cosa
que trobo bastant interessant
al cap de la fi.
Bé,
Toriyama era un crac.
Clar,
però és que estem parlant,
estem parlant
que aquest senyor
era,
havia estat,
és l'hòstia de famós.
Fins i tot
l'entomòleg
Enio B. Kano
va anomenar
una nova espècie
d'escarbat
Ojigues Toriyamai
en honor a Toriyama
i una altra Ojigues
mutant rogi
pel personatge
de bola de drac
del fullet tortuga.
Això és molt gran,
però és que és molt,
molt gran.
És una borrada,
però és que a més a més
és considerat cavaller
de l'ordre de les arts
i les lletres
de França.
Hòstia,
quin honor, no?
El 2019
li van donar aquest títol.
Francesos.
Sí, també et diré
que Shakira també hi és,
i The Fuck també.
Bueno.
També sembla que l'aconsegueixes
com la creu de Sant Jordi
una miqueta,
però és que és igual,
vull dir,
que hi ha dos punyeteros
insectes que tenen el teu nom,
vull dir,
això és de molt crac.
Evidentment,
premis i premis
i nominacions
i de tot,
ha tingut aquest senyor.
Tornant a bola de drac,
Akira Toriyama
va treballar
i va explotar moltíssim
aquesta sèrie.
Va crear bola de drac
amb les aventures
que veia en Goku
contra l'exèrcit
de la Cinta Vermella
o en Satanàs Cor Petit.
Bola de Drac Jeta,
Bola de Drac GT
o Bola de Drac Super,
continuacions de la sèrie
que de fet són generalitats.
De fet,
d'aquí ens surten
un bon fotimer de videojocs,
pel·lícules d'animació,
repeteixo,
animació,
còmics vinculats,
col·laboracions amb altres animes
com One Piece,
merchandising...
Va,
posa'm sisplau
el tamacle
que necessito sentir de Ferrat-ho.
Tenim una cançó d'esperança,
és tan bonic aquest tema,
a mi m'encanta,
a mi m'apassiona aquest tema.
Però és l'opening
de Bola de Drac GT,
una sèrie que de fet
va ser molt criticada,
a la gent no li agradava
i de fet
m'ajuda això
a connectar-ho
de manera patillera
amb una de les pitjors
cagades de Bola de Drac.
GT a mi m'agrada,
però bé,
això és igual.
Abans he remarcat
pel·lícules d'animació
per una raó.
L'any 2009
Bakira Toriyama
va ser contractat
per 20 Centro y Fox
com a consultor creatiu
de Dragon Ball Evolution,
una adaptació cinematogràfica
d'acció en viu
nord-americana
de Bola de Drac,
un live action que es diu.
Això sí que diria
que hi està tothom d'acord,
la pel·lícula
és un cagarro,
és horrible.
Toriyama va declarar
més tard el 2013
que havia sentit
que el guió
no captava el món
ni les característiques
de la seva sèrie
i que era poc interessant,
així que els va advertir
i va donar suggeriments
de canvis.
Els productors de Hollywood
no van fer punyeter o cas
i tal com va dir ell després,
tal com pensàvem,
el resultat va ser una pel·lícula
que no puc anomenar
Bola de Drac.
Igualment,
a partir del 2012,
Toriyama abandona
17 anys
d'inactivitat directa
amb Bola de Drac,
sí que havia revisat guions
i aquesta història,
però ja està,
i estrenen noves pel·lícules
fetes amb una animació
totalment nova,
Bola de Drac Z,
La Batalla dels Déus,
Bola de Drac Z,
La Resurrecció d'Efa,
Bola de Drac Super Broly
o Bola de Drac Super Super Hero,
aquesta última del 2022.
Durant els darrers anys,
Akira Toriyama
també va continuar
amb la seva sèrie
de Bola de Drac Super,
a més a més
de presentar una altra sèrie,
Bola de Drac Daima,
que s'estrenarà presumiblement
durant la tardor del 2024.
I per què dic presumiblement?
Ens n'anem a les tenebres, no?
Ens n'anem a les tenebres.
L'1 de març de 2024,
Toriyama va morir
d'un ematoma subdural agut,
a l'edat de 68 anys.
Es va celebrar un funeral
en privat
amb només la seva família,
entre ells la seva dona
i els seus dos fills.
La seva productora,
Berta Studio,
va anunciar la seva mort
una setmana més tard,
el 8 de març.
Segons fons properes,
Toriyama havia planejat
sotmetre's
a una cirurgia
d'un tumor cerebral
el febrer de 2024.
La notícia de la seva mort
va provocar un gran dolor
entre els seus admiradors
de les seves obres,
que es va dirigir
a les xarxes socials
per expressar el condol
i celebrar el seu llegat.
Molta gent va parlar
sobre ell,
el creador de One Piece,
Ichiro Oda,
el creador de Naruto,
Masashi Kishimoto,
que de fet l'anomenava
el déu del manga,
el creador de Bleach,
per exemple,
de moltíssimes sèries,
però també va parlar d'ell,
a xarxes,
Emmanuel Macron,
el Pere Aragonès,
els ministeris
d'afers exteriors
de la Xina o el Salvador
van emetre declaracions
de condol
per la mort de Toriyama
i bé,
tothom va recordar
el gran dibuixant
per les xarxes socials
i altres mitjans.
Es va celebrar
una gran trobada
a la plaça
de la Constitució
de la ciutat de Mèxic
on bola de drac
havia picat molt fort
i uns centenars de fans
van fer el moviment
de la bola genki.
Braços cap amunt
amb el palmei de la mà
mirant al cel
per oferir tots junts
la nostra energia
a Kira Toriyama.
Ostres,
i a més a més
avui el marçal
ha vingut amb tot la Tretzo, eh?
Avui ha vingut amb la Tretzo,
tinc aquí una tassa
de bola de drac,
tinc les boles de drac
que...