i seguim els matins de Ràdio d'Esvern,
seguim a la Rambla,
ara és moment de l'entrevista del dia
i avui hem convidat la Roser Pic
i la Pilar Sánchez
per parlar del Cafè de les Tres.
Elles són de Càritas de Sant Just
i ens parlaran d'aquesta iniciativa
que ja fa vora un any
que està en actiu en el nostre municipi.
La saludem doncs ara,
ja estan aquí preparades a l'estudi,
la Roser i també la Pilar.
Bon dia, com esteu?
Bon dia, Dani.
Benvingudes a l'emissora.
Esperem doncs que avui puguem explicar
als nostres oients aquestes iniciatives
que feu des de Càritas,
iniciatives molt importants també
pel nostre municipi.
Arrenquem parlant d'aquest projecte
del Cafè de les Tres,
que és una activitat que feu a l'espai adjunt
a la caseta de Càritas.
És un espai que li denomineu la CAPSA
perquè és una saleta així com quadradeta,
i és un espai on feu activitats d'aquest estil,
en aquest cas aquest Cafè de les Tres,
un espai on convideu a les persones
que viuen al poble
a fer un temps de parlar,
d'escoltar i de comunitat.
Com va néixer la idea del Cafè de les Tres
i per què li heu posat aquest nom tan especial?
Doncs bé, va néixer veient la necessitat
que hi ha actualment,
l'individualisme que hi ha
i, doncs això,
gent, persones que es puguin sentir
amb ganes de comentar,
amb ganes de no estar soles,
i van pensar que podia ser una bona cosa.
Llavors, el Cafè sempre convida a la conversa
i per aquest motiu li van posar aquest nom,
el Cafè de les Tres,
que comença a les Tres,
acaba a les Cinc,
però això no vol dir que
si hagi de ser a les Tres,
sinó que s'hi pot ser
a l'hora que vagi bé a cada persona,
a les Tres, a dos quarts de quatre,
i com si anés a fer un cafè,
quan li va bé una estona,
els dimarts,
i ens troba allà dues voluntàries
o voluntaris disposats, això,
a parlar una estoneta.
Aquest Cafè de les Tres
es celebra els dimarts, doncs,
en aquest espai de Càritas,
darrere de l'Església Parroquial
del Sant Jus i Sant Pastor,
i explica'ns una mica, Pilar,
a qui va adreçar principalment
aquesta iniciativa?
Sí, doncs,
és important destacar que,
tot i que aquesta iniciativa surt de Càritas,
perquè intentem entendre
quines són les necessitats
i que pot ser positiu per a les persones,
però realment està obert a tothom,
absolutament a tothom,
i perquè entenem que oferir un espai
de trobada relaxada
on les persones ens podem comunicar
des del no jutjar,
des de l'absoluta confidencialitat
i acceptació del que vagi sorgint,
doncs això és molt valuós
i no té límits, diguem-ne,
a aquest tipus d'acollida.
Tothom, absolutament tothom,
està convidat.
Aquesta és la idea.
Molt bé, doncs això és important,
el fet d'obrir aquestes iniciatives
a tothom per fer comunitat,
per fer xarxa,
i també perquè d'aquesta manera
Càritas s'obre a tothom.
Jo crec que és una cosa molt important,
perquè a vegades,
doncs això,
parlem de les famílies vulnerables,
parlem de les persones
que es poden sentir soles,
que evidentment aquesta iniciativa
també va destacada
per ells i elles,
però realment són moltes les persones
que a vegades,
per la seva feina,
per els seus horaris,
no tenen l'oportunitat
de fer xarxa,
de fer poble,
i aquests espais també
conviden això,
a conèixer altres realitats,
a conèixer una mica més el municipi
i a compartir.
Una paraula
que abans deia la Roser,
doncs que a vegades
sembla que no està tan de moda,
que estem en aquesta època
així més individualista,
i això de compartir a vegades
ens costa una mica més.
Però parlem una mica
de l'objectiu principal
d'aquesta trobada,
tot i que ja
doncs hem pogut fer una pinzellada,
però m'agradaria matisar
i aprofundir una mica
en aquest aspecte.
La Roser s'anima?
La Pilar?
La Pilar.
No, l'objectiu principal
és el que tu acabes de dir,
és a dir,
oferir al nostre poble
un moment de trobada
on es pugui compartir
el que es vulgui,
que sigui un espai molt flexible.
Nosaltres no tenim
unes idees preconcebudes
i fixes.
Estem una miqueta oberts
a veure què va sorgint,
quines necessitats veiem,
podem introduir inclús activitats
a part del compartir,
de la conversa.
Estem oberts a pensar,
doncs mira,
potser fer algun joc,
o alguna caminata,
o sigui,
anirem veient.
És un espai viu
i que s'anirà construint
entre tots.
I que desitgem
que aporti molt
a les persones que vinguin
i també volem destacar
que a nosaltres,
com a voluntaris,
també ens ajudarà moltíssim
perquè entenem
que el tema del voluntariat
i tal
és com una relació recíproca
on tots ens nutrim,
ens obrim
a noves experiències
i nous compartits,
no?
I aquesta és la idea.
Sí, sí.
Clarament,
la Pilar ho acaba d'explicar
molt bé.
És això,
és un espai
de compartir,
d'escoltar,
d'estar tranquils,
de no córrer,
que això també és
un dèficit
que tenim
la societat actual,
que correm sempre.
doncs és aquest,
fonamentalment és aquest
i després anirem veient,
anirem veient
el que segons
les persones
ens demanin,
faríem.
Això és,
aquest és l'objectiu
fonamental.
Serem dues persones,
no sempre,
sempre seran
les mateixes,
hi haurà
una certa rotació
i llavors
el que he comentat abans,
que es pot venir
a l'hora que es vulgui
i a les cinc,
a les cinc sí que acabem.
és l'horari
que ens hem posat
per això.
Ara,
si algú vol venir
a les quatre,
pot venir a les quatre
tranquil·lament.
Clar,
doncs molt bé,
molt interessant també
recordar aquests horaris,
recordar aquest espai,
aquest enclau,
que crec que també
la gent
que fa ús de càritas
ubica perfectament,
però els que a vegades
hi passem,
doncs,
diguéssim,
que estem de pas
i ens creuem
per aquest espai,
a vegades no ens hem fixat
que esteu just darrere,
com dèiem,
de l'església
del nostre municipi
i en aquest cas,
doncs allà
al carrer Bonavista.
Parlem
de com pot ajudar
aquest tipus d'activitats
a combatre
la solitud
no volguda,
perquè, clar,
moltes vegades
la gent que pateix
aquesta solitud,
doncs,
li costa obrir-se,
li costa obrir-se,
li costa fer aquestes activitats,
li costa moure's,
desplaçar-se,
com creieu que càritas,
doncs,
pot ajudar
aquestes persones?
Això ens ho hem plantejat,
que segurament
que persones
que potser
ho necessiten molt
els fa
com un repart,
no?,
de venir,
però
que es tranquil·litzen,
que relaxin
i que simplement
que vinguin
a veure què.
Tampoc no cal
que sigui cada setmana,
pot venir
el dia
que li vingui de gust,
no busquem
un compromís
de dir,
no,
vindré sempre,
això vol dir que,
no, no,
tu,
cada persona
ha de buscar
el que necessiti,
nosaltres som
i serem
per ajudar
i per satisfer
la necessitat
que tingui
cada una de les persones,
ja dic,
serem els dos voluntaris
i anirem sent,
doncs,
es va
canviant
sovint,
però
som un grupet
estable,
d'acord?
Molt bé,
doncs,
d'alguna manera
hem parlat també
de com s'organitza
aquesta tarda,
és a dir,
la Tarda del Cafè
de les Tres
s'organitza
a partir de dos voluntaris
que estan,
doncs,
allà també,
d'alguna manera
portant aquesta trobada
i que,
doncs,
obren les portes
d'aquest espai
de Càritas
perquè la gent,
doncs,
entri,
faci aquest cafè
i amb l'excusa
del cafè,
doncs,
es pugui parlar
de coses,
es pugui compartir
i,
d'alguna manera,
també es pugui ajudar,
no?,
perquè a vegades,
potser,
algú té un problema,
alguna dificultat
i l'altra persona
té les eines
per ajudar
aquella altra persona
i si s'hi van
a aquests llocs,
si fan ús,
doncs,
d'aquests espais
compartits,
moltes vegades,
doncs,
poden trobar
aquella ajuda
que potser
no es pensaven
que la trobarien
en aquest espai,
no?
Sí,
exactament.
És que és molt important
el tema
de que la relació,
la relació humana
és curativa,
és creadora,
és generadora
de noves oportunitats.
Llavors,
algú que pel seu moment vital
o per les seves circumstàncies
senti que li pot aportar
aquesta obertura
és que,
sens dubte,
valdria la pena
donar-se una oportunitat
perquè també pensem
que alguna persona
que pugui sentir-se,
bueno,
una mica que
li anirà bé,
diguem-ne,
aquest,
no?,
fer relació,
fer més relació,
és una oportunitat
per tenir més informació
sobre altres activitats
que es fan al poble.
Perquè moltes persones
també que no fa molt
que estan al municipi,
doncs,
no sé,
tenim tanta riquesa,
no?,
des de...
Totalment.
Des de l'Ateneu,
des de tantíssima xarxa
organitzativa,
no?,
social,
i llavors,
el fet,
pensem,
que hi hagi
un punt de trobada
obert,
sense condicions
i sense prerrogatives,
és una riquesa,
és una riquesa,
i cal,
llavors,
clar,
estem molt interessats
en que això es conegui,
que això es conegui,
fer-ne difusió,
i que si a algú
li arriba la informació,
es doni una oportunitat
de provar.
Fins ara,
diguéssim,
l'activitat que heu tingut
prolongada en el temps,
és a dir,
aquests primers mesos
d'aquesta iniciativa,
com ha estat,
diguéssim,
la valoració?
Entenc que també
teniu ganes
de seguir creixent,
que la gent
també ho conegui més,
però com valoreu
aquests primers mesos
d'aquesta acció
del Cafè de les Tres?
A veure,
bé,
han vingut persones,
però pensem
que no ha arribat
a massa gent.
Les persones
que han vingut
han estat contentes,
s'han sentit acollides,
però pensem això,
que hi ha hagut poca gent,
per això també
hem fet un pas més
venint a la ràdio,
portant uns cartells
que hem repartit
per diferents llocs
del poble,
per això,
perquè arribi
al màxim
de persones possibles,
perquè pensem
que n'hi ha,
i n'hi ha moltes.
També hem pensat
que si qualsevol
dels voluntaris
coneix personalment
algú
que creu
que està en aquesta situació,
s'hi adreçarà
personalment
i l'intentarà,
doncs,
convèncer,
doncs,
que es doni això
una oportunitat,
com deia la Pilar.
Clar,
no,
totalment,
al final,
és el que comentàvem abans,
no?
És una acció
que esteu fent des de Càritas,
que té un valor
molt gran
i que és molt potent,
però,
clar,
a l'hora
d'arribar
al públic
que vosaltres esteu buscant,
doncs,
a vegades,
és un públic
que no té les eines,
a vegades,
per demanar ajuda,
no?
i per dir,
és que necessito
prendre un cafè
amb algú
perquè estic sol,
perquè estic entrant
en una depressió,
estic entrant en un moment,
no?
Hi ha molta gent gran
que,
doncs,
sent sola,
aquesta solitud no volguda,
que també hem parlat aquí al programa
en diversos espais.
fa unes setmanes
ens visitava també
el conseller
d'Albert Llobregat
d'Acció Social
i ens parlava,
bàsicament,
d'això,
no?,
d'escoltar la gent gran
i que a vegades,
doncs,
aquesta gent pateix
aquesta solitud no volguda
i des de les institucions,
des de les entitats locals,
doncs,
s'ha de fer front
a aquesta situació
que és realment,
que no la desitgem a ningú
i que realment,
doncs,
és un patiment constant,
no?,
el fet aquest
que a vegades
no tenen aquest accés,
no?
i a espais com aquest,
doncs,
poden sortir coses molt boniques
perquè potser,
doncs,
tenen alguna dificultat
amb els telèfons mòbils,
no?,
i es poden trobar sinergies
per ajudar aquesta gent,
doncs,
a fer servir els telèfons mòbils
o altres qüestions,
no?,
perquè és el que comentàvem abans,
aquests espais de trobada
el que fan,
doncs,
és que la comunitat
segueixi creixent.
Doncs,
amb moltes ganes
que aquest projecte
segueixi arrelant a Sant Just,
segueixi creixent també
i que aquest impuls
que vosaltres esteu fent
serveixi
perquè sigui el primer impuls de molts,
no?,
perquè la gent també
s'ho prengui com seu.
No sé si voleu afegir alguna cosa
del Cafè de les Tres,
però si no,
passaríem a un altre tema
que també tenim pendent.
Sí,
no,
només dic que
si algú que ens està escoltant
s'anima
i li ha ressonat una mica,
que pot estar ben,
ben,
no ho sé,
que està convidat
perquè és un espai
d'una gran senzillesa,
és un espai càlid,
perquè nosaltres ho fem
perquè volem
i per tant realment
ho sentim dintre del cor,
aquest esperit
de l'acollida,
no?,
doncs,
afectuosa,
natural
i que a més a més
la capsa
és un espai físic
doncs molt coquetó,
molt agradable
perquè s'ha arreglat
precisament
amb aquest esperit
de,
bueno,
de ser un punt de trobada.
Clar,
ens deia fora de micròfons
també que heu fet
també alguna formació,
algun curs,
vull dir que l'esteu fent servir
bastant aquest espai.
Sí, sí,
no?
Sí, sí,
sobretot es fan classes
per nens i per adults
de català sobretot
i serveix sobretot per això,
per fer-hi classes,
per fer trobades,
tenir llibres que la gent
es poden dur.
Sí, i hi ha llibres també
que les persones que vinguin
es podran emportar
si volen tranquil·lament
i això,
és això,
un espai sobretot
d'estar junts.
Doncs molt bé,
ara sí,
tanquem aquest espai
d'entrevista.
Citant una activitat
que es va celebrar
aquesta mateixa setmana
a finals de setembre,
el 30 de setembre,
dimarts,
es va celebrar un berenar
per la gent nouvinguda,
per aquelles famílies
que han arribat a Sant Just
fa molt poquet
i que d'alguna forma
volien també
com un període d'adaptació,
conèixer una mica
els espais de Sant Just
i també la seva cultura.
Des d'aquesta entitat,
des de Càritas,
es va fer xarxa,
es va fer comunitat,
es va celebrar un berenar
a l'espai de Càritas
i tot seguit
es va passar
a la capella
de Can Ginestar
on van conèixer
els gegants de Sant Just.
De la mà de la colla gegantera
es va fer aquesta activitat
per les famílies
nouvingudes de Sant Just
que van conèixer
la cultura
del món geganter
i també en aquest cas
la cultura
del nostre municipi
coneixent els gegants,
coneixent els capgrossos
i coneixent
també
a la gent
que fa possible
aquestes ballades
i aquest cercaviles
pel nostre municipi
i per tots els municipis
de Catalunya.
Com valoreu
aquest tipus
d'activitats,
don Roser Pilar?
Doncs,
tal com has dit tu,
molt...
és una manera
que aquestes persones
nouvingudes
se sentin
acollides,
se sentin
que volem
que s'integrin,
que estiguin
bé
en el nostre poble
i
vaja,
tu,
què et sembla?
Sí,
una miqueta això.
Ho valorem així,
va tenir
fort èxit
i clar,
el fet
d'haver-hi
els gegants,
doncs clar,
pels nens
és una
experiència
que suposo
inoblidable
per ells.
Clar.
Roser Pic,
Pilar Sánchez,
de Càritas,
avui hem parlat
amb vosaltres
del Cafè de les Tres
i de totes aquestes
iniciatives
que fa Càritas
pel nostre municipi.
Moltes gràcies
i que tingueu
un molt bon curs
25-26.
Moltes gràcies,
ho esperem així.
Merci.
Doncs ara fem una preu pausa
i tornem de seguida
amb l'Espai de Ciència
Menjant Bigata.
Fins ara.