Ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1.
Ara mateix passen 13 minuts de les 11 del matí.
És tema segona hora de la Rambla,
el magasin de matins de Ràdio d'Esvern,
a punt de començar l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim l'estudi de ràdio a la Gina Pol,
regidora i portaveu del PSC de Sant Just,
per parlar d'alguns dels temes a l'actualitat del municipi.
Bon dia, Gina.
Molt bon dia, Núria.
Bé, dimecres de la setmana passada,
sembla que hagi passat molt de temps per aquests dies de festa,
però bé, va ser la setmana passada,
es va fer el ple municipal del mes de març
i comencem amb uns temes d'interès,
concretament amb la modificació de tres ordenances fiscals,
una referent a la plusvalua, l'altra a preus públics
i també l'altra, la tercera, a la nova taxa de residus.
Doncs sí, són ordenances que ja vam aprovar a la tardor,
cap al setembre-octubre ja estaven aprovades,
però hi ha hagut un seguit d'elements que han apregut
i que ens obliguen a canviar tres d'elles.
Una és que hi ha un quadre de coeficients
que marca l'Estat, que en aquell moment encara no s'havia aprovat
i que havíem d'incorporar,
que són uns índexs que el que ens permeten és calcular
l'import finalment que ha de pagar la gent
quan fa el càlcul de la plusvalua
i s'havia de fer aquesta actualització del quadre
que ve de l'àmbit estatal.
I després, fruit de la sequera, també vèiem que depèn
quin tipus de taxa tenim creada, com la que s'aplica als horts urbans,
és una taxa que s'aplica anualment.
I per tant, el que havíem de fer i la modificació,
perquè aquesta taxa no s'hagi de meritar,
que diuen així aquesta paraula oficial, meritar,
en el curs d'un any, sinó que es pugui fragmentar,
perquè, per exemple, ara no poden regar
i no té cap sentit cobrar-los i tot l'any,
hi ha uns mesos que no poden exercir aquest dret
perquè la sequera ho està impedint.
Per tant, permetem que pugui haver aquesta flexibilitat
a l'hora d'establir el tipus de pagament que es fa.
I l'altre canvi que es fa és que un cop vam aprovar
la nova taxa de residus i tot el tema que es regularà,
l'adaptació del sistema de recollida de residus,
l'oficina que gestionarà una part d'aquesta meritació de la taxa,
va demanar un seguit de canvis per fer més fàcil la tramitació.
És un tema d'ordenació del text i de com s'articula el contingut,
perquè potser m'articula millor el tipus de bonificacions
que farà la població, que s'hagi d'acollir,
amb el berenc de renda que tingui.
Per tant, s'havia de fer una adaptació
amb aquest organisme de tributació que ens demanava un seguit de canvis.
És un dels tres canvis que van a plenari per poder fer l'adequació
i poder-s'hi a tenir amb vigent i ben fets
ara que ja hem passat el tramit de plenari.
Per més qüestions, també durant el ple,
la regidora, la Quima, es pot recuperar al ple a YouTube.
També la gent, si té més interès en el tema de les ordenances,
pot escoltar com la Quima ho ha explicat.
Sí, i ha explicat els diferents punts i que qualsevol dubte que tinguin.
Si ara algú està pendent d'algun tema de plusvàl·la,
també demanant la informació,
tant a l'oficina de gestió tributària com venint a l'Ajuntament,
també se li pot aclarir perquè pugui fer el càlcul bé,
per si té algun dubte, tot això, cap problema.
Un altre tema del ple que es va aprovar,
i en aquest cas per unanimitat,
és el nom de dues dones s'enjustenques
per denominar dos nous equipaments que hi haurà s'enjust.
Un és el que fa el nou poliesportiu
i l'altre també el que fa el nou local
de l'Associació Veïnal de Pellsoleig.
Com i qui tria aquests noms?
Doncs fruit d'una emoció d'Esquerra Republicana.
Bé, no hem dit els noms, però...
Ah, no pateixis.
Bé, digui això, anem a dir primer els noms, si vols.
Sí.
El pavelló serà la Pepita Cuevas.
Pepita Cuevas.
Que és una campiona mundial de l'àmbit de patinatge
a marrer els s'enjustenques.
I l'altre tema és el centre social o centre cívic
que tindrà el barri de Pellsoleig.
És una de les dones que va permetre
que el barri creixés juntament amb la seva família,
que és la Maria Tracerra.
Per tant, són dues s'enjustenques
que en els seus respectius àmbits,
com que van tenir una contribució molt positiva,
en la Comissió de Nomenclature,
que és l'ens que tenim per decidir aquestes designacions,
és on va haver el debat.
En aquest organisme tenim des del centre d'estudis,
entitats veïnals, gruix municipals,
i el que vam fer va ser, d'una banda,
recollir una proposta que ens venia de fora,
la de la Maria Tracerra,
que venia a través de l'Associació de Veïns de la Plana,
perquè hi ha gent a la Junta que ens són familiars,
com la Montse,
i aleshores és una de les dones que més va lluitar
per fer aquest caliu de barri que es manté a dia d'avui.
I l'altre tema, el de la Pepita Cuevas,
la proposta venia més dels grups de govern,
que en aquest cas pensàvem
que teníem pendent aquest reconeixement
a una dona que en el seu moment va estar al nivell d'un centana,
però que en canvi, ni en l'àmbit local,
ni en l'àmbit inclús nacional,
no ha tingut mai un reconeixement com es mereix.
Ha estat una d'aquestes dones més invisibles
en el seu camp esportiu,
que això passa amb molta dona esportiva.
I més d'aquella època, perquè ella entra en un moment
que és d'entrada de la dona a la competició esportiva als anys 60,
veníem de tota una dictadura
i d'un inici democràtic on encara tot això no estava en desenvolupament,
i ella comença a fer unes marques històriques
que, clar, la posen en el primer nivell de la seva...
Exacte, en el seu nivell competitiu.
Però passa el temps i ella després es recitua sent educadora,
sent monitora esportiva, treballant en l'àmbit més local,
i queda com més amagada d'aquest focus de l'esport.
I pensàvem que, ja que hem de tenir un pavelló
i que estem treballant des de tots els àmbits,
des d'entitats i grups,
en què més dones tinguin un reconeixement
per la tasca feta i per la trajectòria,
doncs eren dues dones que es mereixien aquest reconeixement
en aquests dos equipaments que ara havíem de batejar.
Vinga, doncs seguim amb més temes.
Dijous 28 de març, al diari El Punt Avui,
va fer una entrevista a Joan Vasaganyes.
El titular dèiem, el titular era extrit d'una cita d'en Vasaganyes,
deia, volem continuar sentint que vivim en un poble.
Una cita en referència al gran creixement que està tenint Sant Just,
però sense la voluntat de perdre aquesta particularitat de poble,
del lloc familiar, del lloc tranquil.
Gina, com creus que està gestionant el PSC,
aquest augment de població en pocs anys,
tenint en compte els equipaments culturals, la salut, veïnals?
Sí, tu fas referència a l'entrevista que li van fer a l'alcalde,
però la crítica ve a través de l'entrevista
que li van fer a la cap de l'oposició,
que critica que el creixement del municipi
no s'està fent de manera planificada.
Sí, bueno, sí.
Sí, sí, també li van fer una entrevista uns dies després.
Sí, perquè avui el que fa és entrevistar l'alcalde oficial
i el cap de l'oposició,
i és la seva política informativa
i la campanya que estan fent amb el món local.
Per part nostra, per part del PSC,
nosaltres no estem d'acord en que hi ha un gran creixement no previst.
Tothom sabia que a la vall hi havia uns edificis que s'havien de construir,
va haver un conveni, va haver un acord, va haver una presió veïnal,
perquè allò no es fes en aquell entorn.
Per tant, des de fa molts anys
se sap que hi ha tot un sostre que generarà habitatge
que s'ha d'obicar en el territori.
Es va decidir finalment en quin territori s'havia d'obicar,
que bàsicament va tot, l'àmplia desenvolupament,
va a la zona de la carretera,
i al marge d'això, el propi poble ha tingut la seva dinàpica,
un creixement molt lent comparat amb altres poblacions de l'entorn.
Sant Cugat és el gran paradigma,
Sant Cugat i Sant Just són molt similars,
però, en canvi, Sant Cugat va tenir una evolució
impressionant de creixement molt desmesurada,
i aquí ha anat arribant a poc a poc.
De fet, tot el que ha d'arribar de la vall
encara no està ni vigent,
perquè encara estan amb les llicències d'edificació i de construcció.
Per tant, tot això va anant de manera pausada.
A dia d'avui, en els nostres equipaments,
el que sí que està més saturat i hi ha hagut debat polític
és amb l'àmbit esportiu,
amb els clubs que necessiten tenir uns espais per poder entrenar.
No hi ha sobresaturació a la biblioteca,
no n'hi ha als centres cívics,
no n'hi ha en altres equipaments
que poden ser d'ús dimensial més de vida,
com el cementiri, que l'únic que fa és que ara
s'ha fet una llicència perquè pugui posar més columbaris,
perquè és la nova manera d'enterrar les persones,
ja no ens enterren a tots a terra,
sinó que anem amb cendres.
Per tant, no és tant un creixement desmesurat
que a l'equipament no hi cabia la gent,
sinó que hi ha una altra manera d'enterrar,
i per això s'ha de fer una altra estructura d'obicació,
que és una de les nostres despulles
un cop desapareixem d'aquest món,
i per tant pensem que a poc a poc els equipaments es van fent,
es van fent d'acord amb les necessitats
i la disponibilitat pressupostària,
però a dia d'avui el que hem anat més malament,
o que potser hem arribat més tard
i ha anat condicionat també per la crisi
i per la pressió d'altres equipaments,
és en l'àmbit esportiu.
En l'àmbit educatiu, nosaltres no tenim competència directa,
fa molts anys que demanàvem poder tenir capacitat
per crear una bressol o que ens tiressin endavant
per la primària o la secundària,
finalment el departament ara s'ha posat fil a l'agulla,
per tant nosaltres considerem que s'està fent dins de lo raonable.
Tota la informació la tenen tots els partits polítics,
perquè el conveni de la vall,
que pot ser el que marca el creixement més gran,
tothom el coneix, per tant cadascun dels seus programes electorals
al llarg de tots aquests anys ha pogut anar explicant el seu relat
i podent fent propostes,
i és veritat que a dia d'avui el partit que governa en conjunt amb comú
és el PSC, per tant la gestió que haguem fet,
algun reconeixement faran si encara continuem al capdavant
de l'executiu local.
I després altres crítiques que havien sortit
és com gestionem la mobilitat,
la mobilitat ha canviat molt en els últims anys,
hi ha nous models de transport que estan condicionant
com funcionem a nivell de carrers,
han aparegut carrils bici que no hi havia fa deu anys,
tenim bicibox, tenim espais amb bicis,
tota la mobilitat s'ha transformat,
per tant l'espai del cotxe privat
ha perdut àmbit, per tant ha de conviure amb altres ents
que ara tenen molt més pes i això implica post-tensions,
però hem analitzat els possibles moments
més a punt de trànsit ja a primera hora
i són totalment assolibles i lògics pel moment en què estem,
no hi ha cap col·lapse ni cap situació dramàtica.
Molt bé, també t'han de preguntar els equipaments
que potser estan més tensionats i que depenen de l'Ajuntament,
però ja has fet referència...
A la cara esportiva.
A la cara esportiva.
A la cara esportiva.
Perquè, per exemple, pel que fa a la salut,
també és com l'educació, que depèn de la generalitat.
Clar, l'ambulatori és competència total del govern català,
així com nosaltres sí que actuem a dins d'escoles
i hi ha com una col·laboració entre,
depèn quin manteniment és de l'Ajuntament
i d'altre és més de la gener on no hem entrat mai,
ni s'ha entrat mai ni tenim competències per poder millorar res,
és dins de l'ambulatori i aquest equipament
té la mateixa estructura que tenia quan es va crear,
per tant, el govern català en cap moment
ha desenvolupat l'ampliació que fa anys i anys que es demana
i tot just ara que s'estan fent reunions
estan començant a dibuixar per on anirà el projecte d'ampliació.
Però sí que és cert que la Covid també ha frenat molt
la manera de desenvolupar-se i de relacionar-se amb l'entorn sanitari.
Si ens haguéssim deixat aquell mòdul que vam posar per Covid
ja ens hauria anat bé fins que hagués arribat l'ampliació,
però vam decidir treure'l
i per tant, aquí sí que hi estic directament del govern de Catalunya.
Seguim ara, ja que parlem de temes esportius,
amb el pavelló esportiu.
El ple de febrer, és a dir, no el de març,
sinó el febrer es va aprovar inicialment la construcció
d'aquest equipament al barri de Mas Llull.
Els grups de l'oposició que van votar en abstenció o en contra
manifesten que des de l'equip de govern
no s'han tingut en compte les propostes de millora
que han plantejat en els plens o les sessions informatives
sobre aquest pavelló.
És així?
Que us diguin a nivell informatiu quines propostes han fet.
L'únic que ens consta ara és que estem en període d'al·legacions.
L'únic partit o grup que a dia d'avui ha fet al·legacions,
que és el que ha comput a l'hora de millorar el projecte,
és Esquerra Republicana,
que fa una petició que ja va fer en el ple
i que algunes entitats esportives també demanen,
és com poden tenir un espai de reunions
per poder fer la feina de gestió del club en el propi equipament.
L'Ajuntament pensa, o en aquest cas el PSC defensa,
que acaba en un àmbit on no podran fer amb tranquil·litat,
seria en el propi equipament cívic que hi ha al costat,
però la resta de grups l'únic que han dit és no,
i no el volem aquí.
Per tant, del propi pavelló on sí,
no han fet propostes de millora.
Té tot el que un pavelló de futura ha de tenir,
gestió ambiental, gestió de so, gestió lumínica,
per tant, té el cos que té,
perquè té tot el que tècnicament li podem posar dins l'envolvent
perquè sigui el més eficient, el més competitiu,
i que respecti tota la normativa sectorial.
Si el volen en un altre lloc, quan se'ls ha demanat en quin lloc,
altres espais que proposen no són viables.
Per tant, quan ens diuen que no hi ha hagut diàleg,
és que depèn de quina proposta fas, no té més recorregut.
No puc negociar una alternativa perquè no hi ha,
depèn quin àmbit.
Vinga, seguim més temes,
perquè la plataforma cívica Salvem Lavall
segueix demanant l'aturada del nou pla de la Bona Aigua,
demanant explicacions a l'equip de govern de l'Ajuntament
de per què no hi ha hagut un retorn en el procés
que va haver participatiu titulat
Repensem la Bona Aigua, que es va fer fa uns mesos,
inclús potser ja fa un any,
en el març del 2023.
Després d'aquelles sessions, com va ser l'entesa
amb la ciutadania que havia participat, se li va fer un retorn?
És que el document encara està en fase de treball,
encara no hi ha un document aprovat,
encara s'està elaborant, encara s'estan converses
tant al govern català com amb l'AMB
per poder recollir les diferents alternatives,
estan mirant totes les opcions, tenen en compte
reflexions que van sortir en aquell procés de participació
i amb altres consideracions tècniques.
No s'ha pogut fer un retorn perquè el document com a tal
encara està en fase d'elaboració perquè sigui el millor document possible
dins un entorn que sí o sí hem de reandreçar.
El PSC i el govern municipal estem d'acord
en que allò s'ha de reandreçar, s'ha de gestionar,
per tant, l'opció zero per a nosaltres no és viable
perquè aleshores no resolvem el problema que tenim,
sigui amb la riera o sigui amb el col·lector que s'ha de fer
o amb les càrregues que hi ha en aquell entorn,
però el que sí que hem de fer és que es desenvolupi
amb el millor respecte tant per l'entorn de la biodiversitat
com per l'entorn de necessitats d'equipaments
i de necessitats d'habitatge que han d'haver.
Per tant, encara no s'ha pogut fer aquest retorn
perquè el document com a tal està en procés encara de gestió.
Està en la part final, però no anem tan ràpid com haguéssim volgut
i tampoc no ens volem deixar res que després sigui important
perquè reconeixem que hi ha demandes que s'han de tenir en compte.
És que en el bulletiu municipal, en aquest mes,
crec que ha estat en l'abril, la plataforma Salvem la vall
diu que de cara al mes de maig,
en el ple es votarà la construcció de més de 1.100 habitatges nous,
cosa que suposaria l'arribada de 3.000 persones més a Sant Just.
Està previst aquest nou augment demogràfic
amb serveis, equipaments?
Tot el que pogués haver de creixement ja estava previst
en la planificació que anava en aquella zona.
Per tant, no hi ha res que sigui no del que ja estava previst.
Per tant, no han canviat res del que estava escrit fa molts i molts anys.
En principi, al ple d'abril encara no hem fet les reunions,
encara no s'ha tancat quins punts poden arribar a ple.
No sé si aquest punt arribarà o no a ple,
però encara s'ha d'acabar de tancar amb diferents grups i converses.
Per tant, quan hagi d'arribar serà un document com qualsevol altre,
començant la seva tramitació de manera oficial,
temps d'al·legacions, temps de debat, temps de tramitació.
Fins que no hi ha una porta d'arrencada no pots començar a fer observacions.
Com ens passa ara amb el pavelló?
Podem parlar de manera informal, però no hi ha un document on tu alegues
i tu fas les modificacions pertinents, no avances.
I encara estem en un procés de gestió.
El que pugui haver allà de construcció d'habitatge
encara s'ha de veure com s'ubica, si es construeix allà,
si es pot moure en un altre àmbit, si l'àmbit es fa més extens.
Per tant, el que pugui dir ara la plataforma s'ha d'acabar de concretar.
És alertar de coses que encara no estan ni escrites ni concretades.
Parlem ara ja d'un altre tema, segon complex per a la gent gran,
el futur mil·lenari 2, i que estarà ubicat a les basses de Sant Pere.
Tindrà 41 habitatges i es començarà a construir, més o menys, a finals d'any.
És un equipament per pal·liar a un augment de demanda de gent gran
d'aquests tipus d'habitatge, de lloguer.
No sé si hi ha llista d'espera de persones grans
que volen accedir a un habitatge social.
Sí, nosaltres ara tenim una oferta d'uns 80 pisos per gent gran,
que és una oferta molt àmplia comparada amb tot el que està oferint
la resta de municipis de Catalunya, però sí que pensàvem
que hauríem de tenir una altra proposta que creixés.
Per tant, creixem en 41 més, com dius tu,
això ho estem treballant amb l'Àrea Metropolitana,
ara hi ha un equip d'arquitectura que ha guanyat el concurs d'idees.
Durant aquests mesos ha d'acabar de desenvolupar el projecte
que desenvoluparà la construcció d'aquest edifici,
i entre finals d'any i principis és quan aquesta obra
podria començar a executar-se, perquè ara està en procés de projecte,
després haurà d'elicitar, perquè una empresa constructora
el tiri cap endavant.
És una ciutat que fa molt de temps que estic treballant,
ja treballava anteriorment com a regidora de gent gran,
però ha estat complexa perquè era un solar que era de dues administracions,
és a dir, de dos ajuntaments, es va haver de comprar
a l'Ajuntament d'Esplugues fins que no l'hem tingut al 100%.
No hem pogut mirar amb quin operador podíem desenvolupar el projecte,
vam intentar que primer fos un operador del tercer sector,
però econòmicament no sortien els números,
finalment amb l'AMB ens n'hem pogut sortir,
i ara per fi vam trobar un projecte que...
el concepte de la idea era molt maco, que és
una mica com el que tenim ara al mil·lenari,
molta convivència entre la gent que viu allà,
que es fomentin espais d'interrelació molt grans,
que estiguin molt ben integrades les persones
en un entorn comunitari.
No és només que vaig a viure en un pis que està adaptat,
sinó que et veig en un entorn on em trobaré molt a gust
i tindran sala d'activitats, tindran entorns de trobada,
es vol que també com que està a la vora de l'autopista
el seu envolvent sigui molt còmode
i no hi hagi cap mena de perjudici per la zona on estan.
Per tant, jo crec que serà un projecte molt bonic
que està en la fase ja avançada, però encara queda que
el puguem veure, perquè la construcció ben bé
serà un any i mig, dos, per tant, encara fins que puguin sortir
les convocatòries per a la gent gran, encara estarem
un parell d'anys ben bé amb execució d'obra.
Molt bé. Seguim amb més temes, perquè a la portada del butlletí
es destaca a gran plana les millores al transport públic.
I és que a Sant Just últimament hi ha hagut alguns canvis,
sobretot amb les línies d'autobús, bàsicament és l'autobús,
l'ELA 21, també hi ha canvis de freqüències amb l'E30, amb el JM.
Tot això millora la comunicació de Sant Just amb l'entorn, amb Barcelona.
Ho estàvem esperant des de feia molt de temps.
Quan la gent es queixava és que a l'E30 va ple,
és que a l'E30 ens quedem al carrer i no podem pujar
en les primeres sortides del matí, i la gent no ens entenia,
però diem que això està pendent d'un plec que ha quedat aturat
per un litigi jurídic i totes les millores que s'havien d'implementar
al transport públic estaven congelades, no les podíem executar
perquè l'empresa no podia tirar endavant aquesta contractació pública
tan gran que feia l'Àrea Metropolitana.
Un cop això, després de molts mesos i molts anys s'ha desbloquejat,
finalment totes aquelles millores que anaven dins el plec de la contractació
han pogut anar sortint, i per Sant Just en teníem moltíssimes.
Hi ha altres ajuntaments que no ho noten tant
perquè el seu model de mobilitat està ja molt estable en el temps
i el nostre, com que som un municipi que sempre ha tingut molt dèficit
a no tenir ni tren ni metro, les nostres línies d'autobús
són claus perquè ens portin ràpid o altres punts de connexió
que ens portin directament allà on hem d'anar.
I per tant, som un dels municipis que més estem notant
l'implantació del nou plec de contractació de transport públic
de l'Àrea Metropolitana.
L'ELA-21, que és com una evolució de l'ELA-10,
per a nosaltres ens connecta d'una manera com si fos un tren
de velocitat ràpida perquè en 20 minuts estem a grans punts neurolígics
per anar a la Renfe o per connectar amb altres mitjans de transport
i per tant és molt important aquesta transformació
que recordem això, hi havia un plec aturat de manera jurídica
que ens tenia tots amb les mans lligades
i un cop això s'ha desbloquejat, finalment tenim un seguit d'avantatges
que havien quedat anul·lats en el temps durant molt de temps
i s'havia molt greu perquè teníem coses acordades que avançarien
però no podien tirar-se endavant.
I ara la gent ha d'aprofitar molt de remenar molt les línies actuals que hi ha
perquè ràpidament et presenten a molts llocs.
Amb 15-10 minuts moltes vegades arribes a punts on després ja fas un trasbord
i ràpidament et connectes allà on vols anar de destí final.
Des del PSC també esteu intentant mirar línies que arribin a barris
que també diuen que tenen dèficit, malgrat ser de Sant Just.
La particularitat que té el poble és que també té zones
que es queden potser una mica més aïllades, zones més residencials.
Sí, com si unes zones fosques.
Sí, Bellssoleig, la Miranda, que a vegades han demanat també
poder arribar, per exemple, a esplugues de forma més directa,
no haver de passar pel parador.
Sí, aquí estem treballant en un projecte que és d'erradicació del Justram.
El Justram el podríem millorar molt amb una certa millora
tant de freqüència com de nombre de vehicles,
però com que quan mous una peça se te'n pot desmuntar una altra,
estem analitzant tècnicament com podem garantir aquesta cobertura
que ja la tenim analitzada amb la Miranda i esplugues,
però sense deixar de cobrir depèn quins altres punts neuràlgics del municipi.
I a nivell tècnic ho estem acabant de polir, però volem veure això,
que quan mous una parada d'un lloc per cobrir un àmbit,
tu allargues una línia cap a un camí,
que no desbasteixis un sant per vestir-ne un altre.
Per tant, tenim converses amb l'associació de la Miranda
i fa temps que tenim pendent que valzi d'ajustar la proposta de recorregut
i com farem el circuit, però estem acabant de mirar
que quan tu mous passatge, que aquell passatge que se t'està quedant fora
i camina agafes un altre, que no sigui molt gran allò que deixes
per donar servei a una altra part de col·lectiu.
I amb això estem acabant d'últimar,
que puguem presentar una proposta que tothom, quan ens digui alguna cosa,
diguem, no, no, però això ho hem volgut, però tu tindràs aquesta alternativa
o a tu et cobreixo i a l'altra persona la cobreixo d'aquesta altra manera.
I estem en aquesta fase.
Jo crec que aviat ho podrem presentar, però tenim por d'això,
que alguna part que potser ara, com dèiem, estava més il·luminada,
que ha vingut més a les fosques.
Perquè alguns d'aquests canvis estem molt habituats a fer un determinat moviment,
llavors és que el canvi d'hàbit sigui el més suau possible.
Vinga, ja anem acabant, perquè ha començat la Primavera Literària a Sant Just,
ja fa unes setmanes, s'està fent la segona edició d'aquest esdeveniment
que aglutina setmanes amb presentacions de llibres, xerrades...
També hi ha un parell de concursos entremig.
Entre ells, el Concurs Literari de Poesia i Prosa per no Professionals.
Encara que hagi tingut molta participació en el concurs,
l'ús social del català, sobretot entre els joves, va en detriment.
Des del PSC creieu que cal moure alguna fitxa per part de l'administració local
per fomentar-ne l'ús d'alguna forma?
Sí, ara com a PSC estem treballant amb altres grups municipals
per poder millorar aquest ús del català a nivell social,
però és veritat que la pressió és superior a nosaltres i és molt gran.
Quan una persona jove es vol comunicar amb el món a dia d'avui
o a través de les xarxes, el català no és l'opció prioritària d'aquest públic.
Per tant, tendeixen a buscar castellà o anglès, fins i tot.
Ja no s'expressen ni en les seves llengües,
que oficials que són aquestes dues.
Sí que és cert que la Marta Mossacs del Servei Local de Català
estava molt contenta perquè no només han augmentat les obres,
que és la tercera vegada que tenim més de 300 obres presentades,
sinó que la franja de la població més jove també havia crescut.
Això vol dir que en l'àmbit acadèmic i quan hi ha un entorn d'escola,
sí que treballen el català, però és veritat que quan surten de l'escola
i quan l'ús és molt social,
tendeixen a canviar l'idioma i se'n van al castellà
o també mal utilitzen el català.
Perquè si mirem missatges de whatsapps de qualsevol de la nostra gent jove,
transformen la llengua d'una manera molt honorosa.
Es crea un nou idioma, no?
Sí, jo crec que els diccionaris d'aquí vint anys
tindran paraules que s'han generat en l'entorn whatsapp.
Però clar, s'haurà de ser molt greu perquè en algunes no hi ha ni vocals.
Però sí, s'entrellen amb un altre grup per intentar
veure on podem fomentar aquest ús del català.
Però ens pot costar, perquè la pressió externa és molt gran,
és superior a nosaltres i el món tendeix a anar cap a un camí que no ens agrada.
Però penso en català, parlo en català
i he de garantir que el nostre entorn el conegui i l'utilitzi.
Si tries en quin moment l'utilitzes, m'és igual, però fes-ne ús i bon ús.
Aquesta és una altra cosa.
Quan escoltes qualsevol estudiant d'institut o de primària,
és que el català és molt difícil,
és que la gramàtica ens treu en punts perquè no escrivim bé,
és que us heu de fixar.
I la lectura és importantíssima i s'ha perdut molt amb l'àmbit de la lectura.
Molts coneixements et creixen de manera audiovisual,
per tant, no s'estan fixant les paraules en l'ambient de les persones.
Per tant, lluitem amb un monstre, però la voluntat hi és
i hem de seguir lluitant, siguin premis literaris,
un concursos del que vulguem o amb altres eines.
Però el nostre espai mental s'escriu i es parla en català,
doncs l'hem de poder protegir.
Últim tema, el 21 d'abril, Sant Jordi, aquí a Sant Just.
Hi ha un munt d'escriptors i escriptores d'aquí de Sant Just.
Tenim gent que escriu molt, eh?
Sí, Sant Just.
De punts literaris, també, presentacions de llibres...
Es preveu una bona diada, no?
Es preveu molt bona diada i amb molt bona gent,
perquè el que deies tu, que bàsicament moltes són dones,
dones que teniu un equip d'escriure que han buscat camins molt diversos,
gent que va a una editorial i publica en el manuscrit,
gent que se l'ha autoedita i fa una segona edició autoeditable,
gent que comença autoeditant a l'Amazon i acaba trobant una editorial.
És a dir, són persones que han trobat espai dins de la seva vida
per poder escriure i hem parlat amb gent molt diversa
des que explica una experiència personal com vai sopar un divorci
a novel·lar qualsevol intriga, no?
Com la Paula, quan parla d'un perfil de novel·la, d'una dona gran...
Hi ha realitats molt diverses.
Jo crec que tenim una riquesa tant d'escriptura
com de dinamització literària,
perquè jo crec que tenim una llibreria que és puntera,
com que el llibre té, que està fent-se un racó
en el món de la divulgació literària,
que ens dona com una presència, com a Sant Just,
i jo crec que tot això s'ha d'avorrar.
Sí que serà una diada, a nivell polític, molt condicionada,
perquè estarem en context electoral,
vull dir que als partits polítics serem una mica més pesats de l'habitual,
perquè estarem en precampanya,
però tot i així, la diversitat literària i identitats
i la riquesa cultural que tenim,
aquell dia Can Gynastà és preciós.
Qui no hagi vingut, que vingui.
Poden anar a Barcelona, més tard no passa res,
però que passin per Can Gynastà.
Molt bé, Gina, deixem aquí l'entrevista
i el proper mes de maig seguirem amb més temes sota el prisma del PSC.
Bon cap de setmana. Que vagi bé, adeu.
Ràdio Tespèl, 98.1.
Ràdio Tespèl, 98.1.