A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Comencem la segona hora del programa. Ho fem amb l'entrevista del dia.
I avui saludem la portaveu del grup municipal de la CUP Sant Just, l'Anna Vilanova,
per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi. Molt bon dia, Anna.
Molt bon dia, Núria.
Vinga, aquest mes, la columna del butlletí municipal a la CUP,
torneu a posar damunt la taula un tema que vau tractar fa un parell d'anys,
que és l'emoció que es va aprovar per unanimitat per crear un ENS
per garantir la independència dels mitjans públics.
En quin estat veieu els mitjans públics de Sant Just?
Bé, per començar a dir que aquesta moció que la vam presentar el 2022
era per garantir la pluralitat i independència dels mitjans de comunicació públics.
Aquesta moció el que demanava era un reglament que garanteixi aquesta pluralitat
i la independència d'aquests mitjans municipals.
I, a més a més, que es creés la figura d'un ENS, que es podria dir, per exemple,
Consell Municipal de la Comunicació, que es basés en aquest decàleg de bones pràctiques
que es va fer des de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Nosaltres creiem que hi ha aquesta manca de pluralitat,
perquè no s'informa d'una manera veraç, plural i transparent dels temes que es tracten,
per exemple, al ple, al butlletí municipal, no hi ha un resum de com ha anat aquest ple,
que jo crec que la ciutadania estaria interessada, suposo,
en saber què tractem els polítics sobre l'esdevenent del poble.
Els debats polítics també són gairebé inexistents.
De fet, fa tres o quatre setmanes vam anar a la televisió d'Esplugues,
però ho vam fer gràcies a la benevolència de l'alcalde,
que va deixar el seu espai mensual perquè els partits polítics,
o els portaveus dels partits polítics, poguessin parlar de temes del poble.
Des d'un punt de vista una mica general, el butlletí,
que és el butlletí que arriba a totes les cases,
a vegades sembla més un llibre de fotografies de l'alcalde d'alguns regidors,
i, per tant, creiem que hi ha molta feina a fer
i per això vam fer aquesta moció
i, a més a més, va ser una moció que es va aprovar per majoria absoluta
i és un tema pendent.
Ja ho hem reclamat un parell de vegades durant aquest mandat
i espero que algun dia es torni a fer factible
de seure a la taula i tractar aquest tema,
que creiem que és per un bé públic.
No solament ho fem en forma de crítica negativa,
sinó és una crítica constructiva.
En la columna del butlletí, quan tracteu aquest tema,
us referiu també al tipus de publicitat,
d'anuncis, a la forma de finançament, no?, també del butlletí.
Sí, és que, clar, és com anecdòtic, no?,
que sigui un butlletí municipal
i en plena campanya, diguem-ne,
de portes obertes de les escoles i tot plegat,
doncs la majoria d'anuncis que trobem,
que també posem en dubte perquè s'han de finançar
amb anuncis, diguem-ne, doncs ja tenim els béns públics,
ja paguem els impostos perquè aquest butlletí,
no cal que hi hagi propaganda, no?,
però en tot cas la majoria d'anuncis que hi ha
són d'escoles religioses i, a més a més,
privades o concertades.
Per tant, no té massa lògica, no?,
estem fent com una competència desleial
completament al sistema públic de Sant Just,
que ja funciona correctament.
Vinga, seguim amb més temes, Anna.
S'acaba d'inaugurar la nova deixalleria de Sant Just.
Creieu que la nova ubicació facilitarà el seu ús?
Serà més accessible per a la ciutadania?
Doncs, com tu dius, nosaltres creiem això,
vull dir que ja es va plantejar de fer-la en un espai,
doncs, de més fàcil accés per a la ciutadania,
a més amb unes instal·lacions noves.
Per tant, creiem que funcionarà bé.
També val a dir que en el passat mandat
la CUP ja va posar en dubte la primera ubicació,
que anava, diguem-ne, al mateix lloc,
el que passa és que es va proposar que se'n retirés
una mica més per tal d'impedir, no?,
que en moments d'inundabilitat,
doncs, quedés afectada la nova deixalleria,
van fer cas i van anar a retirar una mica
l'ubicació allunyena de la Riera
i, per tant, doncs, amb un grau d'elevació superior
a la que teníem prevista en un primer moment.
Doncs, estem contents, no?,
que aquesta deixalleria entri en funcionament.
De fet, hi ha la setmana que véns
en la que hi ha les portes obertes, diguem-ne,
que nosaltres l'anirem a visitar.
I, a més, té tota aquesta vessant educativa
a la qual estem molt satisfets que sigui així
i esperem que funcioni correctament.
També per la CUP, no?,
i ho pregunto perquè estem ja entrats en el 2025,
però com que no ens havíem saludat abans
en una altra ocasió aquí a la ràdio,
ho hem preguntat també als altres grups municipals,
quins altres projectes, no?,
obres o equipaments,
han de veure la llum aquest 2025
o, si més no, haurien de començar a fer-se...
Bé, de fet, tenim el Centre Cívic Vellsoleig, no?,
que finalment també sembla que sigui ja una realitat
després de tots els problemes que han tingut de contractació.
I el que esperem d'aquest Centre Cívic de Vellsoleig,
que ha estat una reivindicació molt antiga,
que hi ha de tot el veïnatge de la plana Vellsoleig
i de...
Ai, de la plana Pedrosa, perdona,
i de Vellsoleig, doncs,
que realment sigui un centre actiu, no?,
del qual ens sorgeixin projectes innovadors,
aglutinadors del barri i del poble en general, no?,
que sigui un bon centre, no?,
i que aporti això riquesa cultural i associativa al poble.
Un dels altres problemes que encara tenen pendents és la Taneu, no?,
que llestimosament, doncs, encara no sabem quan veurà la llum.
Esperem que sigui aviat, però és un tema que encara portarà temps.
I, bueno, un dels altres problemes dels equipaments que tindrem, no?,
que ha sortit també a la llum, doncs,
el fet del nou institut d'escola, no?,
que en principi estava programat,
que d'aquí tres o quatre anys, no?,
que per això es van posar els barracons,
tindríem un nou edifici,
ara sembla que això es demora.
Per tant, el que demanem a la ciutadania,
demanem a l'equip de govern,
i nosaltres també estarem a davant,
d'iniciar una lluita ja constant
perquè això sigui el més aviat possible,
perquè si no d'aquí quatre o cinc anys,
si aquest edifici no hi és,
tindrem un greu problema amb el nou institut d'escola.
No hi haurà espais i caldrà, doncs,
tornar a reubicar barracons
i es cronificarà, com s'ha vist a molts pobles,
no?, que de barracons cronificats des de fa anys
perquè la construcció no arriba, no?
Ahir la portaveu socialista va deixar molt clar
l'emissora, la Isabel Darder,
portaveu del PSC d'aquí a Sant Just,
que no era just ni il·lícit que es culpés
al govern de l'Ajuntament
la planificació educativa amb l'institut d'escola, no?
Bé, doncs, això...
Bé, la planificació educativa en general.
Home, de fet, sí que sabem que les competències
en educació no són de l'Ajuntament,
en aquest cas,
però sí que hi ha unes competències delegades,
i compartides,
i una de les competències delegades
i compartides amb la Generalitat, diguem-ne,
és la planificació.
I no es pot dir que no sigui competència seva,
sinó que també s'ha de compartir,
i aquestes competències,
qui millor les coneix, no?,
de com s'ha d'estructurar l'educació en el poble
és el mateix Ajuntament, no?
Saber quines són les necessitats d'educació
des de tant a curt termini com a llarg termini,
i creiem que això no ho estan fent correctament.
Per exemple, posem un exemple,
tot i que no és competència de la Generalitat,
l'escola Bressol de Sant Just, no?,
que sabíem que hi havia una manca real de places
quan va tancar el Tic Tac,
fa això ja fa uns anys,
doncs la mancança de places va ser molt gran, no?,
faltaven moltes places i aleshores va ser els grups de l'oposició
i veïnatge del poble, doncs,
que amb la lluita constant i treballant amb l'Ajuntament
i reivindicant, finalment van accelerar, doncs,
el que ja teníem previst de fer,
però van accelerar la construcció de la nova escola Bressol.
i realment és una escola Bressol que ja està plena,
vull dir que es necessitava, doncs, això és planificació
i la planificació, doncs, també té responsabilitat l'Ajuntament.
Vinga, seguim amb més temes.
A l'emissora, aquí amb la CUP,
no hem parlat de la taxa de residus,
del càlcul de la part variable.
La Caldeja va dir que era un sistema una mica
prova i error, també,
que potser s'havien accedit, fixant aquestes 144 vegades
que s'havia d'obrir el de l'orgànica.
Penseu, des de la CUP, què és un impost
que s'estava ja pagant amb l'IBI,
com també afirmen altres grups municipals?
Bé, era un impost que antigament sí que venia desgravat
dintre l'IBI i, per tant, sí que es pagava amb l'IBI,
diguem-ne, perquè aquest impost, vull dir,
aquest servei es donava i, per tant,
eren impostos que pagàvem la ciutadania.
Nosaltres ja vam dir que ja es va manifestar
abans que es fes oficial les 144 obertures,
ja creiem que no era real.
140 obertures per totes les unitats familiars,
doncs, no és lògic,
perquè hi ha moltes variables,
igual que va passar amb el gris,
amb el contenidor gris,
que al final no es va decidir,
ai, es va decidir que no es comptabilitzessin
tot el que es llançava,
perquè hi havia moltes variables,
doncs el mateix passa amb l'orgànica.
Ens trobem, per exemple,
per posar dos exemples molt evidents,
no?, que una persona,
una unitat familiar d'una persona
és impossible, no?,
que generi tanta orgànica
durant la setmana,
i, per tant,
o, per exemple, famílies que ja reciclen
correctament a casa seva,
perquè fan compostatge o el que sigui.
Aleshores, totes aquestes casuístiques,
diguem-ne,
que no compliran amb els 144 obertures,
doncs, hauran de buscar estratègies
per poder-hi arribar,
perquè, si no,
la taxa serà una sanció
més que una bonificació, no?,
en aquests casos.
La CUP és partidària
del sistema de contenidors amb xip?
Nosaltres ja hem dit moltes vegades, no?,
que des de la CUP
el que nosaltres creiem
és amb el sistema del porta-porta.
Els beneficis són enormes,
no cal parlar-ne,
perquè n'hem dit moltes vegades,
justament també,
un dels partits de l'equip de govern,
doncs, hi ha manifestat moltes vegades,
que també ho són partidaris del porta-porta.
A part que generen menys brutícia,
sabem, per exemple,
que a Catalunya
39 dels pobles
que reciclen més del 80%
són pobles que el 37...
37 d'aquests 39 pobles
ho fan amb el porta-porta.
Per tant, és una evidència
que és un sistema molt millor
que els xips tancats,
que els contenidors tancats, diguem-ne.
Vinga, anem amb més temes.
Hem començat l'entrevista
fent referència a una columna,
a la columna d'opinió del butlletí
del mes de març de la CUP.
Si fem referència a la columna
del butlletí del mes de febrer,
vau parlar sobre l'HPO.
L'HPO ha titulat l'article
Com especulant sol públic
en referència a una seixantena de pisos
que va construir la Caixa el 2008
en sol municipal.
Sí.
Bé, de fet, ara fa un parell de mesos
que vam començar a treballar aquest tema
diguem-ne a nivell municipal,
perquè el mes de gener
ja volíem presentar una moció
sobre els pisos de la Caixa.
És un tema complicat,
és un tema que ha portat moltes lluites
arran del país
i, per tant, a Sant Just,
afectats per aquestes...
diguem-ne que tenim pisos de la Caixa.
Aleshores, volíem presentar una moció al respecte.
Estem en negociacions
i jo crec que aquest mes de març
ja presentarem una moció conjunta
i esperem que sigui conjunta
amb tots els grups municipals
i, per tant, tampoc no puc ara avançar
en masses coses,
però, en tot cas,
aprofito per agrair
la lluita que han dut a terme
a la PA i al Sindicat d'Habitatges
que han posat a llum
aquesta problemàtica
que afectava tot el país.
Els hi volem agrair
perquè és que realment,
i aquí posen en evidència
que totes les lluites
que es duen a terme
per un benefici social
doncs
arriben a bon port
i, a més a més,
d'alguna manera
guanyen lluites
o batalles
contra aquests gualiats
de l'especulació
com han resultat ser
la caixa
o l'invocaixa
diguem-ne
com a entitat associada.
Clar,
el que passava amb aquests pisos
era que es van construir
com a habitatge
de protecció oficial
però al cap d'uns anys...
Sí,
hi havia com dos...
s'ha de diferenciar
com dos formes
de construir.
Hi havia dos espais
que es van donar a la caixa.
no sabem massa bé
quants pisos era.
El conveni,
diguem-ne,
amb la caixa
que es va signar
no sé ara si el 2008
o així des de l'Ajuntament
hi havia encara
l'antic alcalde
doncs hi havia com dos
maneres lleis
de regular-ho,
no?
Hi havia pisos
que perdien
l'HPO,
diguem-ne,
deu anys
que són aquests
els que ens trobem ara
i altres
que són de 25 anys.
Clar,
de fet hi havia
unes clàusules
en les quals
també s'havia de...
quan acabessin
aquest HPO
doncs s'havia de
renegociar
amb l'Ajuntament,
no?,
amb el dret
a tanteig i retracte
i aquí ens trobem
doncs que
la caixa ha aprofitat
en molts moments,
no?,
per pressionar
el veïnatge
perquè marxin,
no?,
sense unes condicions dignes
per posar-los després
a preu lliure,
no?
I aleshores
és aquí
on ha nascut
tota aquesta lluita,
diguem-ne,
dels sindicats
de llogateres
i de l'APA
perquè aquests pisos
o es compressin
a l'Incasol
o es retornessin
a les arcades,
diguem-ne,
al banc d'habitatges,
no?,
públics
i amb això
és amb el que estem treballant.
Molt bé,
doncs bé,
esperarem a veure
l'emoció
del proper ple municipal.
Sí,
que el que esperem
és que sigui
per unanimitat,
eh?,
perquè de fet
és un bé
pel poble.
D'acord.
Seguim amb més temes,
marxem fins a la Riera
de Sant Just,
s'han estat parlant,
no?,
zona inundable
i a l'Institut
del Complex Esportiu
La Bona Aigua.
Sembla ser que s'ha arribat
a un acord
per fer el projecte
del Parc de la Vall
que permet adequar-la,
no?,
recuperar-la,
revitalitzar la zona.
És un parc
que, bueno,
està també
del que s'anomena
aquest corredor verd.
Va passar
com a un punt,
bueno,
una moció
d'un grup municipal
en un dels plens.
La Copi va votar
en contra, no?
Què és el que veieu
amb aquest parc urbà
que es vol
que es vol.
Clar, és que nosaltres
i, de fet,
vam votar
en contra
aquesta moció
i també vam votar
en contra
del punt
que va sortir
també el ple
del mes de febrer
en el qual es demanava
una subvenció
al, diguem-ne,
al Ministeri
d'Espanyol.
A la Fundació
Amb Biodiversitat, no?
Sí, que ve del Ministeri
de Medi Ambient
Espanyol
perquè, clar,
nosaltres
el que volem
treballar, diguem-ne,
el que volem veure
és un projecte
de com s'ha de
renaturalitzar
aquesta riera
amb tota la seva totalitat
i, per tant,
tots aquests projectes
que hem vist
sobre la taula
són fragmentats
i aquest projecte,
justament,
per demanar
aquesta subvenció
és un projecte
d'un tros
de renaturalització
d'aquesta riera
i nosaltres el que volem
és que es faci
ben fet, no?
i que sigui
amb tota la llargada,
diguem-ne,
de la riera, no?
A més a més,
la idea que coneixem
ja de l'equip de govern,
no?,
de renaturalització
de la riera
no ens agrada
i és una idea
que parla més
d'un parc fluvial
en superfície
més proper
a el que és
un espai urbà
que no pas
a una recuperació
real de la riera, no?
El que nosaltres
els vam dir, no?,
al passat ple
que és un greenwashing, no?,
com un eco blanqueig.
Per nosaltres,
bé,
és una evidència, no?,
que la riera
és l'únic eix verd
possible de connexió
entre Collserola,
entre el riu Llobregat
i el Paragrari
i per a qual cosa
no solament
s'ha de preservar
la riera, no?,
sinó també
recuperar
tots aquests valors
ambientals
de flora i fauna
i a més a més
renaturalitzant
tot el curs de l'aigua
i per tant
això solament
es pot fer
tenint una visió
total de la riera, no?
Val,
i llavors,
per exemple,
amb el tema
de les zones inundables,
no?,
on tallarà l'institut
i la bona aigua,
quines podrien ser
les possibles solucions,
no?
Bé,
clar,
de fet,
per haver-hi solucions
han d'haver-hi estudis,
no?,
se n'haurien de fer
més dels que
s'han demanat
perquè
diguem-ne
que la millor manera
de tenir una riera
és pensar
per solucionar
tots aquests problemes
d'inundabilitat
però des d'un vessant
més natural
i no tan urbana
com plantegen,
no?
Experts parlen
que les eines
que tenen de càlcul
d'inundacions
que utilitzen
les administracions
s'han quedat
obsoletes,
no?,
i que algunes
de les dades
que ofereixen
no estan
completament actualitzades
ni coincideixen
amb la realitat,
no?
hi ha informes
per exemple
del grup
intergovernamental
perdona,
d'experts
sobre el canvi
climàtic
ja adverteixen
que l'impacte climàtic
en les inundacions
es multiplicarà
per cinc
durant aquest segle
i sobretot
s'afectarà molt
a la zona
de l'àrea
de la Mediterrània.
Per tant,
és important
que no solament
es vagin
en un estudi
oficial
sinó que
se'n posin
molts més
a la taula
i que realment
sigui una recuperació
natural
i a més a més
que solucionen
tots aquests problemes
d'inundabilitat
que té la zona.
Encara en el ple
de febrer
vau votar
en contra
de la revisió
del cànon
de Vitàlia
adjudicatària
de l'explotació
de la residència
i del centre de dia
per la gent gran
allà a les basses
de Sant Pere.
Sí.
Per què el sentit
d'aquest vot
negatiu?
Bé,
nosaltres sempre
votem en contra
de tots aquests
expedients
que es porten
a ple
que es tracten
sobretot
de serveis
que haurien
de ser públics
i són gestionats
per empreses
privades.
Nosaltres
apostem
completament
per la gestió
directa
perquè
és la millor
manera
de garantir
uns serveis públics
i a la vegada
vetllar
per unes
condicions
dignes
laborals
per les treballadores
i a més
tenint en compte
que aquests serveis
dels serveis
de les cures
són feines
molt feminitzades
i majoritàriament
molt precaritzades
i per tant
no podem votar
a favor
de cap d'aquests
expedients
que tracten
de serveis públics
que estan
externalitzats.
També parlem
de la regulació
de l'aparcamen
a Sant Just,
zones verdes,
zones blaves
també va ser un punt
que va sortir
en el ple municipal
de febrer.
Us semblen bé
les modalitats
que hi ha avui dia?
Zona blava,
verda,
taronja,
zona d'intercanvi,
qui s'enrait?
Està bé
que es reguli,
nosaltres estem
a favor
d'aquesta regulació,
però en tot cas
sempre que es vulgui
establir
una zona
d'estacionament
regulat
a través del pagament
que sigui
a partir del resultat
d'un procés
participatiu
i consensuat
amb el veïnat
per evitar
aquesta sensació
d'aquestes imposicions
unilaterals
que puguin
generar
descontentament
a la població.
El que sí
que demanaríem
és que tota
la retolació
diguem-ne
dels espais
que sigui
en la llengua catalana,
no cal posar
el quiz en rai,
per exemple,
podem posar
el petó
i a Déu
que perfectament
ho entén tothom,
una de les reivindicacions
que també fem
en aquest aspecte.
Però en tot cas
sí que hi estem d'acord
sempre i quan
la població
i el veïnatge
hi estigui d'acord.
I en acabem
amb polítiques
d'igualtat,
feminisme,
reivindicacions,
aquest dissabte
és 8 de març,
és el dia
de la dona.
La CUP
però sempre
ha de fugir
una mica
dels actes
i de les activitats
més institucionals
en torn
a aquesta data.
Exacte,
i seguirem
de fugir,
diguem-ne,
de forma col·lectiva,
diguem-ne,
com a entitat,
de forma
individual,
cada una
de nosaltres
i cadascun
de nosaltres
és lliure
d'anar on vulgui,
ja sigui Sant Jus,
ja sigui Sant Feliu,
ja siguin els actes
oficials
de l'Ajuntament
o els actes
que organitza
la sala.
però no participem
perquè d'alguna manera
trobem
una incongruència
que estem parlant
a nivell oficial,
els actes oficials
parlem per la lluita
per la igualtat,
per aconseguir
una igualtat laboral
entre homes i dones
però alhora
tenim un servei
externalitzat,
per exemple,
que és el servei
del SAT
on totes les treballadores
majoritàriament dones
tenen unes condicions
laborals indignes
i justament
aquest dimecres
ahir les treballadores
del SAT
de Sant Jus
es van atar
a la vaga
convocada
per la CGT
per tant
fins que no trobem
que aquestes incongruències
no existeixin
doncs aleshores
nosaltres
no ens hi veuran
tampoc
ni participant
en l'organització
ni participant
de forma
oficial
com a partit
en aquests actes.
Molt bé.
Anna,
no sé si
vols comunicar
algun altre punt
algun altre aspecte
aprofitant que
bé,
hi ha alguns grups
que veniu una mica
de forma més espaiada
aquí a l'emissora
per tant
ens tornarem a saludar
aquí un parell
al 3 de mesos
i res més
Anna,
gràcies per haver vingut
a la ràdio
moltes gràcies Núria
i res,
fins la propera
molt bé,
que passis un bon dia
adeu igualment
adeu.
a la ràdio
a la ràdio
a la ràdio
a la ràdio