Vinga, doncs, i ara anem a fer l'entrevista del dia.
Avui tenim aquí el via telefònica Ramon Alos.
Ell és llicenciat en Ciències Econòmiques i també doctorat en Sociologia.
El tenim al telèfon, saludem-lo. Hola Ramon, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, el motiu de la nostra conversa d'avui és una mica per comentar la tertúlia
que hi haurà demà al vespre a la sala Piquet de l'Ateneu d'aquí de Sant Just.
Una tertúlia organitzada pel grup de tertúlies de l'Ateneu
i que tu seràs una mica el ponent qui dirigeixi la xerrada de demà.
A veure, anem a repassar una mica el títol,
perquè diu així, canvis en el mercat de treball i precarietat laboral.
Déu-n'hi-do, això engloba, podríem dir, un problema d'actualitat.
Fa anys que la situació laboral potser és considerada precària en alguns sectors.
Sí, el fet és que ja portem bastants anys, uns quants anys,
sent que estem veient canvis importants al mercat de treball,
uns canvis que van orientats a una creixent precarització laboral.
És a dir, la precarietat augmenta quantitativament,
però també varien les formes de precarietat, s'extén de manera important.
A mi, de fet, un dels exemples que se m'acut és bastant actual,
és el tema dels riders o dels repartidors de menjar a domicili.
Jo no sé si, a nivell de precarietat, aquest grup de treballadors, treballadores,
ara mateix, no sé si hi ha algú que velli perquè les seves condicions laborals
puguin millorar o com es pot abordar aquest tema.
Sí, de fet, la situació dels riders és bastant emblemàtica d'un tipus de precarietat,
perquè l'empresa no els contracta, els considera col·laboradors intermediaris
entre la plataforma i el client.
Ara hi ha hagut una regulació, hi ha hagut un acord per part del Ministeri de Treball,
sindicats, organitzacions empresarials a recular aquest sector
i reconèixer-los com a treballadors assalariats.
S'ha de veure com s'aplica ara això.
Però si això s'aplica bé seria una millora, una millora sustentiva.
I, a més, la precarietat laboral entenem que no només la trobem en certs àmbits
d'algunes professions, sinó també, per exemple,
en franges d'edat de població potser més jove o població amb certa vulnerabilitat.
El que estem veient és que això va començar així.
La precarietat afecta sobretot a població immigrant, a gent jove, a dones.
Són els tres col·lectius que tradicionalment més han estat afectats per la precarietat.
Però el que estem veient és que en la mesura que la precarietat
o les diferents formes de precarietat s'extenen i s'extenen molt,
afecta el conjunt del mercat de treball.
I es fa difícil dir que hi hagi persones que no estiguin afectades
per les característiques de la precarietat, que és una certa inseguretat en el treball,
o no saber l'horari que tindrà demà, si haurà d'anar a treballar o fer hores extra.
Això és una cosa bastant generalitzada, no s'ha generalitzat gaire.
Tot i que hi ha situacions molt diferents, tothom està en els mateixos nivells de precarietat.
Clar, perquè de precarietat laboral podem dir que n'hi ha hagut sempre?
O el que passa és que últimament s'està accentuant?
De precarietat laboral n'hi ha hagut sempre. No és una cosa nova.
El que passa és que adquireix formes diferents amb el temps
i sobretot el que s'extesa molt. Últimament, les últimes dècades s'extesa molt.
S'extesa molt per moltes raons, però una d'elles també perquè hi ha hagut un pensament dominant
que s'ha portat a les polítiques, que és pensar que com més flexibilitzàvem el mercat de treball,
més ocupació es crearia.
S'han anat introduint moltes formes de flexibilitzar el mercat de treball,
i pensant que crearia ocupació no ha estat així, no és tan clara aquesta relació,
però aquestes formes de flexibilització el que han portat és més precarietat.
El títol de la Tartúlia diu així, canvis en el mercat de treball i precarietat laboral.
Quan diem també flexibilitat en el lloc de treball,
per exemple, ens referim a flexibilitat horària o també a altres tipus?
La flexibilitat pot ser horària, però pot ser de molts tipus.
Pot ser d'entrada i de sortida.
Per exemple, la contractació temporal és una forma de flexibilitat.
Ara treballes, ara no treballes.
En definitiva, quan parlem de precarietat,
tot i que no hi ha una definició clara assumida,
el que estem parlant és d'inseguretat.
Persones que tenen inseguretat en els ingressos, inseguretat en els horaris,
inseguretat de si treballaran o no treballaran demà, inseguretat professional.
Ara estic treballant o tinc uns estudis,
em vull desenvolupar en aquest àmbit, però no sé si seguiré treballant en això.
Inseguretat també en les prestacions, si no treballo o si cobraré atur,
si tinc drets a una pensió.
Tot aquest conjunt d'inseguretat és el que em porta a parlar de precarietat.
I quan parlem de canvis en el mercat de treball a grans trets,
aquests canvis estan identificats?
Som conscients que estan?
Hi ha uns canvis que són més visibles i altres potser no tants.
Per exemple, hi ha una transformació econòmica,
que és el que diem la terciarització, l'augment dels serveis.
Els serveis augmenten molt.
Fa uns anys la indústria tenia més pes,
i tres quartes parts de l'economia avui són serveis.
I els serveis tenen una característica,
hi ha uns tipus de serveis que no necessiten grans concentracions,
ni uns horaris fixes, ni unes relacions.
Per exemple, treballar amb un restaurant o cura atenció a persones
requereix uns horaris específics, unes relacions diferents
que les que són habituals o les que eren més habituals a la indústria.
I això també fa que sorgeixin tipus de feines
sense uns horaris estables, sense una continuïtat en la feina,
perquè això també ajuda.
Després hi ha la digitalització, també és un altre element important.
Quan parlàvem dels riders, la digitalització en aquest camp és fonamental.
En el tema de la pandèmia i el teletreball,
també podem dir que s'estan normalitzant certs patrons
que abans no hi eren i que també contribueixen a aquesta precarietat.
Sí, exacte, la pandèmia hi ha ajudat.
I després el teletreball té aspectes positius,
però pot tenir aspectes també de certs inconvenients,
en general el que es recomana en relació al teletreball
és que es combini el treball presencial amb el teletreball
i el teletreball amb una sèrie de condicions que no sempre hi són.
Clar, perquè no és el mateix algú que hagi de teletreballar a casa
tenint una certa situació, no? Potser més angoixant a casa.
Clar, amb criatures en poc espai, allò que tenint un despatx
on poder treballar, amb materials, amb bona connexió, etc.
Fins i tot amb coses com una cadira ergonòmica.
Per exemple, coses exactes, o que no tingui bona connexió wifi.
Sí, sí.
En el pòster que s'anuncia la tertúlia, Ramon,
en el subtítol diu que aquests canvis han creat una economia nova
que demana flexibilitat en el lloc de treball
i ha provocat la decadència de la relació laboral estàndard
i un augment en treball precari.
Relació laboral estàndard, aquí a què ens referim?
Doncs suposo que...
Bueno, dic suposo perquè no l'he vist, això que m'estàs dient.
Però relació laboral estàndard, suposo que ens estem referint
quan parlem de relació estàndard a la que ha sigut habitual
durant unes dècades.
La relació entre empresaris i treballadors,
entre sindicats i empresaris,
la negociació de convenis col·lectius
que afecten, que regulen les condicions
salaris, horaris, etc.
Això es perd per a gran part dels treballadors
que queda al marge d'aquest tipus de regulació.
O també seria regulació no estàndard
el que diem falsos autònoms,
treballadors que formalment són autònoms,
però realment són dependents d'una empresa,
com els Riders i molts altres.
La teva petita biografia que posa també
en el cartell, Ramon, posa que ets doctorat en sociologia,
que ets també llicenciat en ciències econòmiques
i que, per tant,
ets especialista en el tema de la sociologia
del món del treball, del món laboral.
Això com es tradueix?
És una combinació de les dues vessants?
Les dues vessants quines...
La sociologia i l'economia.
I l'economia.
Això és molt interessant.
De fet, tant l'economia i la sociologia
han nascut d'un sol àmbit,
que són les ciències socials.
I el que passa és que la història
ens ha portat a una creixent diferenciació,
a una excessiva diferenciació entre economia i sociologia
i altres ciències socials.
En definitiva, el que fem és analitzar la societat
i la societat d'espectes socials, els sociològics,
econòmics...
I la implementació ens dona més instruments
per analitzar el món en el que vivim.
No sé si t'estàs preparant ja una mica
per la tertuliada demà.
Quines creus que poden ser les inquietuds de la gent
o coses que et puguin preguntar o eixos que tu estiguis
organitzant en el guió que vulguis posar
de manifest demà a la xerrada?
Jo crec que hi ha diverses coses.
Però una de les coses que has plantejat,
si la precarietat és una cosa nova,
o és una cosa que sempre ha existit,
el perquè s'està donant aquest augment de la precarietat,
quines característiques adquireix
i després què es pot fer davant d'això.
Aquesta és la gran pregunta.
Molt bé.
Ramon, tampoc no em vull extendre massa
perquè si desvetllem tots els secrets,
tots els punts i tots els conceptes
aquí a l'entrevista, llavors ja perd la gràcia la tertúlia.
És una mica per crear la boca a l'audiència
i que digui que és un tema interessant.
Demà vaig a l'Ateneu, recordem,
que serà a la sala Piquet de l'Ateneu a les vuit del vespre
i que organitzi el grup de tertúlies de l'Ateneu.
Així que remes aquestes pinzallades que hem fet
sobre el tema de la precarietat laboral
i del mercat de treball,
també són cosetes que podreu escoltar demà.
Ramon, moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon.
Moltes gràcies a tu i a vosaltres.
Fins demà.
Que vagi bé.
Adéu.