Ara són les 11 i 13 minuts.
Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia.
L'entrevista que podeu seguir al 98.1 FM en streaming a la web radiodesvern.com i també per YouTube.
La convidada d'avui ja la tenim aquí, està a l'estudi de ràdio i és la Míriam Amatriany,
directora i mestra especialitzada en educació infantil, que es dedica sobretot a l'educació emocional
i a la gestió de l'estrès per docents i també per famílies.
Hola Míriam, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies en Pinyó, primer lloc, per convidar-me i per poder estar aquí
i tenir aquest espai per poder explicar aquest conte que vinc a presentar.
I, bueno, jo el que vulgueu.
Home, jo et dic d'entrada que el llibre és molt maco.
La portada, no sé si també t'has encarregat tu de les il·lustracions.
No, m'hauria encantat perquè també m'agrada il·lustrar, però no, ho ha fet en Barantí Gubianes.
Ha estat meravellós poder treballar amb ell, és un artista estupendo, perquè hem pogut parlar molt, no?
O sigui, és un àlbum il·lustrat, llavors no és només el text, sinó poder parlar amb l'il·lustrador, no?
I poder arribar de quina manera, no? Aquell llenguatge expressiu, no?
A través de les il·lustracions també diu moltes coses.
Llavors, només obrir el conte és una exclusió de colors, de vida.
I llavors, bueno, estic molt contenta d'haver fet aquest treball amb el Barantí.
És el pròxim dimarts, el dia 15 d'octubre, a la tarda,
que seràs l'encarregada de conduir l'hora del conte a la Biblioteca Joan Margarit, aquí de Sant Just,
i explicaràs als infants i a les seves famílies precisament aquest álbum il·lustrat,
aquest conte titulat L'amagatall de les paraules.
A veure, pel títol, deu tenir a veure amb la capacitat d'expressió dels infants.
Com l'enfoques, el llibre?
Bé, el llibre neix, no?
O sigui, jo crec que és important també conèixer una miqueta...
El context, una mica, no?
El context, no? I llavors situar-nos una miqueta.
Com molt bé has dit, sóc mestra i sóc directora d'una escola des d'allà fa molts anys.
Llavors, en molts moments he hagut d'acompanyar nens i nenes que venien,
o perquè havien tingut un conflicte o perquè venien a gestionar alguna cosa, no?,
que emocionalment no estaven en benestar.
I en molts moments he hagut d'acompanyar.
I m'he trobat aquestes situacions que estaven somatitzant, no?
Que les paraules es quedaven encallades i no podien sortir.
Llavors, per una banda, tot aquest acompanyament des de la meva vessant professional.
I, per altra banda, sóc mare, tinc dos, un nen i una nena.
I quan el meu fill tenia quatre anys, just de la pandèmia,
que jo estava embarassada a punt de tenir la meva segona filla,
que va néixer el 20 de març del 2020.
Uau! És just el...
buf, en aquell moment, no?
Jo crec que el context és important situar-nos una miqueta a tot plegat.
Llavors, el meu fill gran, en aquell moment, va començar a somatitzar, no?
Que havien de canviar-nos de casa, no anava a l'escola,
no veia els seus avis, no veia els seus amics,
el papa i la mama estaven amoïnats
perquè tampoc sabien on tindríem a la criatura,
si a casa, a l'hospital, no?
Al final, per molt que vols preservar, cuidar,
la situació era una miqueta complexa.
Llavors, el nen, a les nits, es posava a cridar que li feia molt mal la gola.
I en aquell moment, la creativitat se'm va activar,
l'havia d'ajudar, no?
Perquè jo veia que no era una qüestió física,
sinó que era una cosa més emocional.
Llavors, va néixer així el conte, no?
Va néixer per ajudar el meu fill, en aquell moment.
Quatre anys més tard, vaig pensar, per què no, no?
Per què no poder ajudar amb aquest conte altres nens i nenes, no?
Perquè els hi passen moltes criatures,
i els hi passen molts adults, també,
que somatitzem i no expresem allò que se'ns queda a dins, no?
Clar.
Llavors, la història d'aquest conte
comença així, no?,
amb un nen que no pot expressar el que està sentint,
el que li està passant.
Llavors, passa de la mà primer,
passem per una doctora que es diu,
un personatge també molt divertit,
que es diu doctora Encarniosos.
És una doctora més de l'àmbit tradicional, diríem, no?
Sí.
L'explora i veu que físicament no li passa res,
però d'alguna manera obre l'oportunitat, no?,
que hi ha potser una emoció,
hi ha alguna cosa allà que pot estar afectant aquesta criatura, no?
Llavors, li dona la mà, no?,
el fa passar a un altre hospital diferent,
amb la fa de mirar més enllà.
Ah.
I a partir d'aquí, no?,
la fa de mirar més enllà a través d'un diccionari,
que és el diccionari del cos i l'emoció, no?,
aquí ja s'enllaçen les dues coses que són tan importants,
es comença a explorar els diferents tipus de paraules
que podem tenir.
O sigui, en aquell moment, amb el meu fill,
se'n van anar corrent diferents tipus de paraules
i com es podien anar somatitzant en el cos.
I està siguent molt xulo ara, no?,
veure la resposta dels nens i les nenes
quan el veuen o quan l'escolten, no?,
les dues coses,
perquè, no?, al final ells també es diapta molt
les imatges, no?
Clar, la imatge, els dibuixos...
Exacte.
I a mi això em passa.
A mi això no em passa, no?
Ah, s'identifiquen, no?,
potser amb el que li pugui passar amb...
És un nen o una nena el protagonista?
És un nen, és en Quim.
En Quim és el protagonista de la història, no?
Llavors, amb la fada mirar...
Amb l'encarn i ossos i la fada mirar més enllà,
fa tot aquest...
I la seva família, òbviament.
La seva família està molt present.
Fa tot aquest recorregut,
que l'acompanyen,
van passant diferents coses,
que tampoc t'esballaré al 100%, no?,
perquè si no perds el...
Però l'ajuden.
I cap al final de la història,
també crec que és una cosa important, no?
Tot el que és la connexió amb el cos,
és també la respiració,
la connexió amb la natura,
no?, perquè és una cosa que a nosaltres també ens va passar, no?
Amb el meu fill va ser molt important
sortir cap a l'exterior,
córrer,
poder veure la natura,
moure, no?,
el moment del cos.
O sigui, a vegades, quan perds les coses,
és quan te n'adones realment
de lo importants que són, eh?
Exacte.
Realment, fins que no t'ho treuen,
no li saps donar el valor, a vegades.
Exacte.
Llavors, el conte,
jo crec que té molts valors
per treballar en moltes coses.
I la respiració, al final,
és un d'ells també molt important.
Perquè la respiració,
si podem acompanyar els infants des de petits,
jo que treballo a l'escola,
i això ho treballem molt,
la respiració, no?
I quants adults no saben respirar?
I l'important que és aprendre a respirar.
Perquè des d'una bona respiració, no?,
les emocions també...
Míriam, no et passa a vegades
que els adults no sabem respectar, no?,
també que els nens puguin expressar
les seves pròpies emocions?
Per exemple, eh?
Doncs no ploris, o això,
o no cridis ara,
o no...
Saps?
A vegades et dona la sensació
que tampoc no deixem molt de marge.
Exacte.
Em va perfecte que diguis això, eh?
O sigui, perquè passa molt.
Aquest no ploris,
no passa res, no?
I tant que passa.
Per l'infant és un món
allò que li està passant.
Llavors és molt important
validar el que estan sentint.
Hi ha en el conte, també, al final,
hi ha un QR que porta a la web,
a la meva web,
miriammatriam.com,
i allà hi ha un descarregable
que és com podem ajudar els infants
a comunicar el que senten.
I d'alguna manera, clar,
vaig pensar,
bueno, com puc ajudar?
El conte està molt bé,
està estupendo,
però si puc ajudar
a famílies o a mestres,
de quina manera poden acompanyar?
És que ho he fet tantes vegades
i tantes vegades m'he trobat
amb aquesta situació d'un infant
que venia malament,
però que no podia expressar
el que estava sentint.
Ja no només amb el meu fill,
no m'ha passat amb els nens.
Llavors,
d'anar veient pas a pas,
és com un decàleg,
d'alguna manera,
de pas a pas coses superimportants
que cal fer.
I una és aquesta,
validar el que ells
i elles estan sentint.
I llavors,
respectar molt
i d'alguna manera,
deixar que ells puguin expressar allò
i dir,
ho entenc,
entenc
que et pots estar sentint així.
Això,
la criatura fa com,
és desinflar.
La funció dels contes,
no només aquest,
però en general,
és la d'ajudar
i la d'acompanyar els infants,
per exemple,
i ara sí,
en aquest cas,
en la descoberta emocional.
Hi ha tot tipus de contes.
Llavors,
ara hi ha tota una conversa
en relació amb això.
I llavors,
jo crec que hi ha contes
que han de ser contes
sense més
amb la total llibertat
que la criatura
creï,
imagini,
no?
I hi ha altres tipus de contes
que poden ser un suport.
Jo crec que aquest
és un suport,
una ajuda,
no?
Per la comprensió
del que estem sentint,
no?
Del que ens està passant.
Llavors,
s'ha de vigilar
com s'utilitzen
aquest tipus de recursos,
no?
Llavors,
jo...
Hi ha algun extra,
alguna documentació extra
que estic preparant
que m'estic pensant molt
si obrir-la
o no obrir-la,
no?
Per això,
no?
Perquè crec que
a l'hora d'acompanyar
tot això,
no?
I el món emocional
dels infants
s'ha de ser molt
i molt curós
o molt curosa.
Llavors,
bueno,
crec que és un recurs
a més a més.
I a les escoles
i a les biblioteques
i a les llibreries,
a les cases,
hi ha d'haver
tot tipus de llibres,
no?
Clar.
Sí.
persones,
per exemple,
properes meves,
Míriam,
realment
que són,
que en el món
de l'educació
i que són mestres,
no?
S'han arribat
últimament
fins i tot
a plantejar,
no?
Una mica
d'ostres,
no sé si vaig fer bé
en escollir
aquesta carrera,
en dedicar-me
a ser mestre
perquè,
bueno,
doncs tenen
molta angoixa,
també el tema
de l'educació
ara mateix
no passava
per un bon moment,
no?
Sobretot la pública.
Si un mestre
no està preparat
o no se sent bé
amb la seva feina
o es nota,
doncs,
una mica més fluix,
no?
També a nivell
mental i emocional,
clar,
tampoc no pot donar
eines als nens i nenes,
no?
A que s'expressin ells,
vull dir...
Totalment.
És així.
I és que és molt important
el que està passant
perquè això està passant
és una realitat
i l'hem de poder mirar.
o sigui,
els equips,
els mestres,
o sigui,
és un sector,
clar,
tu tens amigues,
no?
I escoltes,
jo m'hi dedico
i veig ja moltes persones
passar per l'escola
i no només a la meva escola,
altres companys,
no?
I l'ambient és aquest,
hi ha malestar
per diferents raons,
no?
Sí, sí, sí.
Però sí que hi ha malestar
i certament
com podem acompanyar
si no estem des d'un bon lloc,
no?
Llavors és
també una responsabilitat.
Hi ha una part
que és
el que està passant,
no?
Al voltant,
però després
la responsabilitat pròpia
de dir,
vale,
jo què puc fer?
Si jo em vull dedicar
a estar amb nens i nenes,
amb famílies,
a l'escola,
vull donar el millor de mi,
jo també què puc fer
per estar millor,
no?
Llavors hi ha moltes coses
per poder fer
per estar millor,
no?
I responsabilitzar-se també.
O sigui,
sé que sóc dura
també dient
segons què,
però a dir,
ostres,
surto potser
en alguns moments,
no?
Que entenc perfectament,
m'hi dedico,
o sigui,
estic perfectament
el que està passant,
i en molts moments
també entro a la queixa
i en molts moments
també em canso,
no?
Hi ha moments de tot,
però penso,
no?
Jo de dir,
val,
ara surto
de la víctima,
em col·loco
en un lloc de dir,
d'acord,
tinc això per davant,
què puc fer?
Hi ha coses per fer.
Llavors,
per això,
veient,
bueno,
doncs,
coneixent
tants equips
que han passat,
tantes persones
i aquesta casuística,
no?
i que els puc ajudar,
doncs,
també estic fent
aquests acompanyaments
a mestres
i a famílies,
però sobretot
a mestres,
perquè necessiten
aquesta ajuda,
necessiten poder-se aturar,
poder mirar,
no?,
analitzar una miqueta,
mirar-se,
què està passant,
què necessito,
fer un pla d'acció,
no?,
una estructura,
no?,
com puc redreçar-me,
com puc sentir-me millor
en el meu dia a dia,
no?,
tenir una altra vegada
aquesta il·lusió
per estar amb els nens
i nenes,
que realment
és molt vocacional
aquesta feina
i és molt bonic,
però també
és esgotador,
no?,
llavors,
com puc
cuidar molt
la meva energia,
no?,
cuidar molt
la meva energia
per poder donar
el màxim de mi
i respectar-me
alhora.
Clar,
exacte,
ja es troba aquest equilibri,
no?,
sense desgastar-se un,
però, bueno.
Exacte,
i el valor afegit
que cada persona
pot aportar,
que és tant,
en els equips
hi ha gent tan meravellosa
que pot aportar tant,
però hi ha moments
que estan cremats
o cremades,
llavors és més difícil,
no?,
i acompanyar així
els nens
és més difícil,
no?,
a les nenes.
Clar,
i a les famílies
en quant a,
bueno,
quines necessitats
en quant a educació
emocional
normalment tenen,
no?,
quines mancances
o què és el que els costa més
amb tota aquesta part
emocional
d'acompanyar també
els fills,
de les filles,
tu,
per la teva experiència també,
què és el que veus?
Jo el primer que veig
suposo que és una cosa
molt generalitzada,
que ho veiem
en diferents sectors,
que tot va molt ràpid,
sí,
les famílies
estan superdividides,
se senten supermalament
perquè no poden estar
amb la presència
que els agradaria
estar amb els nens
en molts moments,
o sigui,
hi ha una part,
no?,
que tot va
molt accelerat,
sí,
famílies
que no poden estar,
famílies
que estan
molt cansades
també
i tiren
en molts moments
d'alguna cosa
que estem molt
amoïnats,
no?,
en el sector
de l'educació
també,
que és de les pantalles,
ah,
sí,
ostres,
i és un gran tema,
llavors,
en molts moments
són xumets emocionals
també,
o sigui,
les pantalles,
perquè mengin,
perquè en molts moments,
les pantalles
des de nadons,
les veiem,
nadons també,
nadons també,
hi ha presència
de pantalles,
jo estic en una xarxa
que és xarxa 06,
allà a Cervalló
on treballo,
aquí també,
Sant Just n'hi ha una,
ja m'hi ha una xarxa,
són meravelloses
aquestes xarxes
perquè,
no?,
ens posen en connexió,
i allà parlem
d'aquest tema
i ja des de la llar,
a la llar ja ho veiem,
o sigui,
des de molt petits
estan en les pantalles,
no?,
llavors,
bé,
famílies que,
per una banda,
estan una miqueta perdudes,
per altra banda,
hi ha famílies
amb molta presència
i que acompanyen molt,
hi ha una miqueta de tot,
hi ha també dificultats
per posar límits,
això també,
hi ha molta dificultat
per posar límits,
de quina manera
poso un límit,
venim de models
diferents,
llavors,
potser a vegades
jo penso que
la llibertat
a vegades
ens anem,
no?,
perquè les criatures
necessiten molt clarament
els límits,
necessiten,
no?,
el límit és l'amor,
és l'afecte,
i això els nens
i les nenes
ho necessiten,
i a vegades,
no?,
és com,
bueno,
vull deixar fer,
vull deixar fer,
però potser ens passem,
no?,
llavors,
potser és qüestió
de què triï
entre una cosa
i una altra,
no?,
però necessiten
un límit,
sí,
un context,
un espai,
si no,
els nens i les nenes
no creixen,
no creixen bé,
no?,
no els estem cuidant
d'aquesta manera,
amb tanta,
tanta,
tanta,
tanta llibertat.
Els infants
que poden expressar
bé
les seves emocions,
de forma interna,
es nota que
tenen més benestar,
que estan millor?
Home,
això es nota?
A veure,
es nota que tenen
vocabular,
o sigui,
el fet de poder expressar
el que estàs sentint
i que no tens un rebotint
a dins,
això es nota,
perquè poden demanar ajuda,
no?,
llavors ja,
des d'aquí,
tu veus molt el malestar
en els nens i les nenes
que no poden comunicar
allò que estan sentint,
i que tu,
potser, no?,
com a adulta,
saps la situació
amb la que està aquesta criatura,
el que pot estar vivint,
et pots imaginar,
no?,
per diferents
inputs que estàs rebent
i que estàs veient,
que pot estar patint,
però no ho està comunicant
i aquí veus
molt de patiment,
no?,
llavors,
bueno,
clar,
t'apropes
i mires la manera
que aquesta criatura
pugui anar,
com a mínim,
sentir-se acompanyada,
no?,
sentir que hi ha algú
que està allà
i que el cuida
i estic aquí disponible
per tu,
pel que necessitis,
per expressar allò que
aquí estic,
el que vulguis,
no?,
clar,
els adults
que després els costa
identificar
les seves emocions,
no?,
que tenen també
a nivell de,
és a dir,
que no només els hi passa
als infants,
no?,
que a vegades
no saben trobar
les paraules
per definir
què els hi passa
o què estan sentint,
els adults,
o sigui,
si no es treballa
quan ets un infant,
això d'adult
ho vas arrossegant,
no?,
també a vegades.
Home,
està clar,
a veure,
a més anys portes
fent una sèrie
de mecanismes,
doncs allò queda
més integrat,
però es pot canviar
també,
no?,
al final
tot es pot treballar,
no?,
llavors,
al final també
hauràs de posar
constància,
consciència,
no?,
què m'està passant,
perquè jo em comunico
d'aquesta manera
o perquè jo
verbalitzo
aquest tipus de coses,
no?,
d'on a bé això,
com a adulta també
és més fàcil
també poder-ho mirar,
no?,
què em va passar a mi
quan jo era petita
o què m'ha passat
i a partir d'aquí,
val?,
què és el que jo vull
i com ho puc canviar
i llavors
anar fent un canvi
de creences,
no?
Quina rebuda
està tenint el llibre,
l'amagatall
de les paraules,
allà on l'has presentat?
Molt bona,
jo estic molt contenta,
la veritat és que sí,
està agradant molt.
vaig rebent,
no?,
em fa gràcia
perquè hi ha alguns nens
i algunes nenes
que les famílies
em diuen
és que està en bucle,
no?,
o sigui,
el va mirant
i mirant
i mirant,
no sé,
dic,
bueno,
potser hi ha alguna cosa,
no?,
que aquest nen o aquesta nena,
no sé,
s'identifica amb alguna cosa
o les imatges
li agraden molt,
no?,
a vegades també
els hi passen alguna pel·li,
no?,
que la volen veure.
Moltes vegades
els nens i les nenes
són així també,
no?,
però molt bo,
no sé...
Quan el vas publicar?
El vaig publicar
al març passat,
al març,
llavors vaig fer...
Doncs per Sant Jordi
deuries estar allà firmant
a tot arreu,
no?
Per Sant Jordi
vaig estar mal alta,
però aquest Sant Jordi
no me'l perdo,
perquè em vaig posar mal alta
per Sant Jordi,
amb tota la pena de...
Però, bueno,
va anar molt bé.
Les presentacions
que he fet fins ara
han estat en un format
molt,
molt xulo,
a partir d'ara
no les puc fer així,
la que faré aquí
serà més senzilla,
però serà molt bonica també,
perquè les que vaig fer
va ser com entrar
dins del conte,
no?
I això en algun moment
m'agradaria tornar-la a fer,
llavors érem
diferents persones
que feien aquests personatges,
com una mica teatralitzats?
Exacte,
i entravem dins del conte
i, clar,
les cares,
tot, no?
Clar, clar.
La primera va ser
amb so,
amb música,
tot molt espectacular,
molt bonic.
I ara, doncs,
bueno,
ho farem amb titelles.
Molt bé.
Ho farem amb titelles.
hem fet el nino,
en Quim ja estava fet,
ja el vaig utilitzar
per les altres presentacions,
però la Fada,
mira més enllà,
i la doctora Encarniosos,
ja tenen cos.
Per tant,
hi ha algú que t'ajuda,
no?, una mica,
o...?
M'ajuda,
m'ajuda.
ma mare és una artista
i és superagraïda.
Llavors,
entre ma mare i jo
hem fet els ninos,
els altres,
i en Quim el va fer una amiga,
la Caterina,
amb la seva mare,
també.
Ha estat una qüestió
d'unions de mares i filles
per crear.
Ja veig.
Molt bé.
I...
A partir de quina edat
els recomanes?
A veure,
jo crec més a partir de tres anys,
i, de fet,
la presentació de cara al dimarts
està enfocada a la biblioteca
perquè vinguin criatures
a partir de tres anys.
També et dic que
les presentacions
han vingut infants més petits
i han estat
i els he agradat.
D'acord.
Per tant,
això hi ha,
que cadascú...
Cadascú,
depèn de l'infant.
Depèn.
Potser hi ha un infant de tres anys
que se'l mira i no l'aguanta,
perquè també la història
és més llarga.
Depèn.
Depèn de l'infant.
És per infants.
Les il·lustracions
són més per infants,
però serveix per qualsevol persona.
Llavors,
hi ha gent que me l'ha comprat
per adults,
que saben
que no expressen
el que ha d'expressar,
no?
I això també ens passa,
no?
Clar,
o i tant no,
sí, sí, sí.
I tant.
Molt bé.
Doncs,
escolta,
Míriam,
jo no sé si vols dir
alguna altra coseta més
de l'àlbum,
del llibre.
Suposo que es pot trobar
a les llibreries,
no?
Correcte,
es pot trobar
a la meva web,
miriamamadrian.com
i també hi està
un munt de llibreries,
està a la Bacus,
al Corte Inglés,
a la Casa del Libro,
bueno,
en fi,
a molts llocs.
Així que,
i ens trobareu,
si sou d'aquí a Sant Jus
i voleu venir el dimarts,
ens trobareu
a les cinc i mitja,
a la sala
de la biblioteca,
espera que no recordo el nom,
Isidore Cònsul.
Ah,
d'acord.
Doncs aquí.
Molt bé,
la sala Isidore Cònsul
està just a fora de la biblioteca,
o sigui,
està dins del mateix edifici,
però està just a fora,
com si diguéssim,
de la...
A la planta de dalt de tot.
Sí,
i a la planta de dalt.
Exacte.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs gràcies, Míriam,
per haver vingut aquí a Ràdio d'Esvern
i haver-nos explicat el llibre,
l'amaga tall de les paraules
i tot el que l'envolta.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
항s.
Suscríb'tN给arn al chính i tolicitulm
fëndi Blues
ffa l'envolta.
Que vagi bébuie sorry
der labat que chioë el Envy
d'esvern.
AbonaŻe balleuhu bòliosu.