La vida s'enjustenca a través de les ones.
Són ara mateix les 11 i 13 minuts. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia.
Avui parlarem i reflexionarem sobre salut mental i ho farem amb en Pol Torró, autor del llibre Escapa de les Tinebles,
que presentarà avui, a dos quarts de set de la tarda, a la sala Isidore Cònsol en un acte que organitza la Biblioteca Joan Margarit,
en companyia de l'educadora social Núria Boquera i en col·laboració de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat.
i és que Escapa de les Tinebles és un testimoni personal del Pol sobre la seva experiència amb el trastorn bipolar,
també amb l'addicció al cànnabis i també els intents de suïcidi. Una autèntica història de superació.
Tenim ja aquí el Pol preparat a l'estudi de ràdio, li obrim el micro i el saludem. Pol, què tal? Bon dia.
Bon dia. Moltes gràcies per convidar-me, primer de tot. I bé, molt bé, tot bé, molt bé.
El llibre és tot el que deies i més coses. Sí.
I avui en parlarem amb calma, en relació que tinguem.
Molt bé. Escolta, en Pol, com va sorgir la idea d'escriure Escapa de les Tinebles?
Quan tu penses en materialitzar la teva experiència en un llibre?
Sí, doncs mira, va sorgir en un dels processos de recuperació en una comunitat terapèutica,
quan ja vaig veure que la meva història era tan inverosímil, i en parlàvem una mica,
que si no l'explicàvem en un llibre detingutament i tal, jo era incapaç de conèixer algú i explicar-li.
També va ser una manera terapèutica començar a escriure.
Clar.
Però vaig tenir molt clar que volia que fos llegit i que volia que fos un llibre, i aquí estem.
Molt bé. Escolta, en Pol, parla'ns una mica de la teva història, no?
Sí.
Parles d'ingressos, no?
Sí, però són més coses, clar. Jo m'agrada remuntar-me a l'inici.
Sí.
El llibre és un relat autobiogràfic de 10 anys de la meva vida, dels 20 als 30 anys,
on els primers capítols del llibre parla'm del... tots ho coneixereu, sóc el fundador de Telemaki,
bé, tots no ho coneixereu, però molts sí. Telemaki va ser una cadena de sucia d'homicili,
i que el vaig juregat, i encara teníem alguna cosa.
I clar, amb 20 anys jo inauguro la primera tenda, en poc temps la segona, tercera, la quarta, la cinquena, fins a una sisena,
i vaig passar de repente a tenir, a estar amb els pares, a tenir una vida somiada,
on jo havia somiat, no?, molt de temps, amb 80 empleats, milions de facturació...
És a dir, ets un gran empresari, no?
Era un gran emprenedor.
Emprenedor.
Empresari, no ho sé, però...
Amb 20 anys, no? Que tenies?
Amb 20 anys, del qual és molt perillós.
Ja.
I que, bàsicament, és la gestió, la mala gestió de l'èxit, el que porta al començament del que parlaves, no?,
d'ingressos i tal, però és que si no anem per partes...
No, no, clar.
Sí, sí.
Llavors, clar, tu en un principi et fas amb...
Bueno, comences a destacar, no?, el món de l'emprenedoria, les coses et van bé,
i és quan comencen les addiccions, entenem?
Sí, sí.
Sí, jo tenia alguna cosa, fumava cannabis tant en tant com molta gent,
però l'addicció forta no comença fins l'any o dos anys d'obrir la companyia,
on ja es descontrola totalment, es combina també amb altres drogues,
i llavors, dos anys just, dos anys després d'obrir el primer telemàquia,
ja teníem dos o tres més,
ingresso en un hospital psiquiàtric, contra la meva voluntat,
sense... amb un total desconeixement de per què es treballa,
ni què havia fet malament, o deixat de fer malament.
Com t'has sentit, Pol, escrivint, no?, en primera persona?
Ha estat un repte per tu?
No sé si, per exemple, abans havies escrit alguna altra cosa,
t'havies parat a pensar, no?, en escriure.
Bé, portava temps, de fet, els meus amics tota la vida,
que sóc d'aquesta en Jús, jo sóc d'aquesta en Jús,
tota la vida m'havien dit, la teva vida dóna per un llibre,
així a mig de broma, o per una pel·li i tal,
llavors m'havia anat quedant en el meu inconscient,
en el meu inconscient, però va haver-ho un dia,
ho vaig tenir molt clar, i vaig dir, vinga, cap endavant a escriure,
i van sortir en sol, és a dir, és un processi llarg,
i moltes correccions, moltes hores,
però em va agradar molt.
Ens remuntem al títol, perquè veiem aquí,
diu, escapa de les tiniebles,
la portada és impactant, es veu una persona
com caient al buit.
Exactament.
Explica'ns tu una mica què és el que...
Sí, sí, clar, clar, clar, primerament el títol.
Escapa de les tiniebles, eh?
Escapa de les tiniebles, que ara està fent la traducció al català,
i és escapa de les tenebres,
que tenebres és una cosa complicada,
però tiniebles també ho és, en aquesta...
Bé, jo volia dir, en el fons, escapa de l'inferno,
però clar, l'inferno implica moltes coses.
Sí.
I vam trobar els tiniebles.
Vol dir que jo, clar, he estat molt liat,
fotut en un pou molt gran,
que ara en parlem mínimament,
i he aconseguit escapar d'ell.
Varios cops, de fet,
perquè molts cops entro, surto,
sembla que estic bé i torno a entrar.
I la foto de l'home que hi ha al buit,
jo, quan he fet baixes entrevistes de ràdio,
a Catalunya Ràdio,
m'han dit que no es podia parlar del tot
d'intent de suïcidi,
però, bé, va ser un intent de suïcidi
i saltant al buit,
cosa que he fet,
i en aquest poble.
Ostres, doncs realment és una experiència molt dura, no, Pol?
No sé si la gent que l'ha llegit,
què t'ha dit al respecte,
quin feedback has tingut.
Sí, sí, mira, portem tres edicions,
el llibre està funcionant bastant bé.
Clar, és una història dura, evidentment,
però no totes les parts són dures,
inclús les parts dures estan explicades
de manera planera,
de manera que es fa fàcil de llegir,
amb humor,
l'humor és molt important,
jo crec també quan tens processos tan fotuts
com el que he tingut jo,
del qual ara s'ha dit estic recuperat de fa temps.
Tinc molt bons feedbacks,
de fet,
que és un llibre que pot ajudar molta gent,
que ens llegeix molt ràpid,
que és addictiu,
inclús no és curiós,
perquè jo que he tingut addicció
parlen d'un llibre addictiu,
que s'ha llegit en tres dies, dos dies.
La veritat és que estem tant a l'editoral com jo
bastant contents.
Ens deies que, bueno,
hi havia aquestes tiniebles de les que tu,
tenebres de les que tu havies escapat.
I has sortit amb ajuda també,
suposo,
perquè ho menciones,
el llibre d'amistats,
família,
quin paper han tingut,
doncs això,
els éssers més estimats,
no?,
amb la teva recuperació.
Sí, bona pregunta,
clar,
és crucial,
és a dir,
quan estàs dintre d'un bucle de salut mental,
ja estic diagnosticat de bipolaritat,
fa anys,
amb descompensacions,
amb crisis,
amb intens o així i tal,
si aïlles l'element,
el teu element,
el pacient,
tu,
de tot el teu entorn,
dels professionals i tal,
l'has cagat.
o sigui,
necessites molts recolzaments,
mai és una cosa,
hi ha el mal entenament,
i avui en dia que encara hi ha molt d'esconneixement,
molt d'estigma,
molt de tabú,
hem que una persona amb una maldia mental
es pot recuperar,
prenem medicació,
és mentida.
O sigui,
una de les eines...
Ajuda, no?
Una de les eines,
una de les eines,
és la medicació,
una de les teràpia,
una de les recolzaments familiar,
una de les fer un projecte de vida,
una de les fer dormir,
una de les no dormir,
guarda,
no prendre drogues,
etcètera.
Clar,
és a dir,
és com un element més,
no?,
que ajuda al procés de millora.
Exactament.
Pol,
de fet,
ens ho has dit,
no?,
en el teu primer ingrés,
va ser una mica
contra la teva voluntat,
per tant,
va ser la família
qui va dir,
ei,
fem un stop,
no?,
què va veure la família,
tu,
quins canvis,
com havia canviat el Pol,
per dir,
ostres,
potser necessita un ingrés.
Bueno,
sí,
clar,
va ser,
el primer és el que més,
no és la més bèstia,
però és el que més em marca,
no?,
per diverses coses.
A veure,
jo penso que,
clar,
jo amb 22 anys
vivia una pel·lícula,
jo vivia una pel·lícula,
acabava,
acabava,
no,
portava dos anys
muntant l'empresa,
teníem ja restaurants,
50 empregats,
m'oblíem quantitats
estilosfèriques de diners,
per allò que és l'edat
que teníem.
Clar.
i,
i,
bueno,
al principi
tot es naturalitzava,
sí,
ja em va saber
que algun dia,
sabien que algun dia
prenia canabis,
però,
no passava res,
però,
de repent,
allò es va descontrolar,
em compro un cotxe més car
del que podia,
començo a sortir a fer
estar molt més del compte,
el que feia sempre,
i començava actituds raras
com no dormir,
i estar desperta
a les 6 del matí voltant
per casa
i explicant coses rares
com que
havien fet no sé què
era la meva contra i tal,
i bueno,
i estes restes.
I,
Pol,
com està,
no?,
tot el tema de,
de parlar,
també en el llibre del suïcidi.
És molt complex,
és molt complex,
i avui en dia,
si ja la salut mental
és tabú,
el màxim tabú
és el suïcidi.
Se'n parla poc.
Molt poc,
molt poc,
i,
aviam,
és veritat que s'han d'en compte,
parlar probablement,
però s'ha de naturalitzar,
no sé si és la paraula,
però s'ha de poder acostumar a parlar.
Bé,
escolta,
no se la treu
perquè no vulgui viure,
sinó perquè vol parar de patir.
Això és molt important.
Sí.
Sobre la teva vivència,
també,
com definiries,
no?,
tu, Pol,
el trastorn bipolar
per a aquelles persones
que no el coneixen?
Sí,
perfecte.
A veure,
jo soc dir,
així directe,
el trastorn bipolar
és una putada,
primerament,
quan no el coneixes,
quan t'anostiquen,
perquè un dia,
unes setmanes
estàs a dalt,
uns mesos a baix.
El trastorn bipolar
és,
tècnicament,
passar de l'eufòria
a la depressió,
en qüestió
diferent de cada persona,
no és en un mateix dia,
és per èpoques,
per setmanes,
per mesos,
però,
clar,
aquest estar,
ara,
el llibre on puc sortir,
o l'ara estar,
com el mundo,
et fot la vida,
saps?
I et destrossa
tot el teu dia a dia.
Quins àmbits,
no,
tu consideres,
Pol,
que queden més afectats
en la teva vida?
L'àmbit familiar,
primerament,
l'àmbit de la feina,
l'àmbit dels amics,
etcètera,
etcètera,
perquè normalment comporta,
el més normal
és que s'hi diagnostiquen
a les persones
relativament joves,
als 20,
20,
20,
i 30 anys,
s'hi diagnostiqui,
llavors,
clar,
estàs construint encara
una vida i demés
i de sobte,
pam,
fot un tomb,
comences a,
probablement,
ingressar al psiquiatri,
la gent no ho entén,
tu no ho entens,
et diuen que només medic...
La psiquiatria et diu
que només medicació
i no és així,
estem en un...
encara una mica
desantípodes
del que haurem d'estar
amb tot això
de la salut mental
i els trastorns
i la rehabilitació
dels mateixos.
Clar,
parles precisament
d'això de la medicació,
que crec que és una cosa
que és important destacar,
no?,
perquè no només
amb pastilles,
no?,
s'ajuda el pacient,
quines coses a tu
de la teràpia,
precisament,
del conèixer-te,
quines coses
et van ajudar també,
no?,
a més a més
de la medicació?
Sí, sí,
a mi la medicació
és l'últim
que m'ha ajudat,
m'ha ajudat també,
però sempre he estat
en l'últim cas,
de fet,
m'ha desajudat
més que ajudat,
perquè és que és curiós
i potser a l'audiència
li sonen estrany,
però clar,
els metges que tenen,
són metges,
els ciutats són metges,
tenen molt de poder,
et diuen,
no,
vostè,
per a mi,
en 20 anys
em tractava d'això,
vostè,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
i ara una vida normal,
és mentida,
és a dir,
si tu combines
el prendre
una mica de medicació
amb teràpia,
com dius tu,
la teràpia per mi
és el més important,
perquè la teràpia
és on,
poc a poc,
poc a poc,
setmana a setmana,
més a més,
vas desgranant
el que et passa,
el com et sents,
clar,
el que hi ha darrere,
no,
del trastorn,
realment,
una mica,
això t'he eugera molt,
t'he eugera molt
i la teràpia
tampoc ho és tot,
però si combines
les pastilles,
amb la teràpia,
amb l'esport,
amb un projecte de vida,
amb recuperar les amistats,
que això es fa
poc a poc,
és paciència
i t'has molt complicat
també la consciència,
no,
d'arribar a un punt
on jo al principi
no ho acceptava,
normalment no s'accepta,
una mica de negació,
no?
Total,
tu diagnostiquen
i no ho acceptes,
i llavors
ho has d'acabar acceptant,
però això no t'ho pot
obligar a ningú,
això és de ser tu.
A tu et va costar
acceptar-ho?
Molt,
molt,
molt,
anys,
anys,
anys,
anys,
sí,
sí,
jo vaig sortir del primer ingrés
que parlàvem abans
i vaig fer tot el contrari
que m'havien dit,
jo seguia la meva vida,
seguia consumint,
necessita un temps
més o menys equilibrat
perquè,
mire,
encara el rastorn
no s'havia desenvolupat del tot
el que va ser en el futur,
però,
però sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
exacte.
I com feu front
a les recaigudes?
Perquè,
clar,
això també és dur,
no?
Després,
a vegades,
les recaigudes
són més fortes
que el tret inicial,
pujar i recuperar
costa.
Sí,
les recaigudes,
el primer és que formen
part del procés,
és a dir,
això és important,
qualsevol persona
que tingui un familiar
no s'ha de criminalitzar mai
en una recaiguda puntual
perquè és habitual
que formen part del procés
i es pot sortir reforçat d'elles
i,
però,
clar,
s'ha de fer front
tornant a fer un petit pas enrere,
tornant a fer més teràpia
o ingressar,
voluntàriament en el procés
o prendre X metges,
que sigui una mica més potent
de la que aprenies,
això és que és una combinació
de coses.
La salut mental
no és una regla 3
en absolut.
Pol,
també en el llibre
expliques una mica
el teu periple
per diferents,
doncs això,
diferents institucions,
no?,
diferents centres.
Com està,
tu com creus,
no?,
que està el tema
de la salut mental
a nivell d'hospital,
sanitat,
aquí a Catalunya?
Mira,
primer diré
alguna cosa bo
perquè hi ha poques coses
pones a dir.
a Catalunya està millor
que, per exemple,
a Galícia,
perquè a mi em parla
molta gent
des del llibre,
m'ha escoltat
de diferents entrevistes
i sé que hi ha comunitats
autònomes
que està molt pitjor.
A Catalunya estem
una mica millor
però estem fatal
perquè tot el sistema
públic de salut mental
és molt pitjor
que el sistema
públic de salut
no mental,
de la salut física.
Sí.
el sistema privat
és una mica millor
però és impagable,
és a dir,
jo vaig estar molts anys
de centres privats
a l'ordre
de 5.000 euros
cada mes.
5.000 euros
cada mes?
Cada mes, sí.
És pel 0,1%.
Sí.
I mira,
nosaltres no som rics
però entre jo
que tenia una empresa
el meu pare,
la meva mare
i el que fem...
Poder fer front
alguns mesos,
d'ingressos.
Correcte, correcte.
I ajuden, ajuden.
Canvia molt.
Tot teràpia i tal
perquè hi ha moltes coses
dolentes també
que no ha faltat
anomenar-les totes
però, bueno,
és complex també.
L'ideal,
el temps,
aconseguir un,
entre altres moltes coses,
un mix
entre els dos sistemes,
no?
Una espècie
de concertació
però, bueno,
no vull entrar aquí
a hipòtesis.
Pol,
hi ha alguna part
que t'hagi costat
especialment
d'escriure del llibre
que t'hagis entrebancat
o que no sabies com...
De dius,
i això ara com ho plasmo,
no?
Com ho escric?
Sí, suposo que...
Ara em fas pensar,
eh?
Però suposo que moltes.
És a dir,
jo vaig estar un any i mig
escrivint
i de sobte escrivia
tres setmanes
separades
però de sobte
m'en passava
un o dos mesos
sense escriure.
Bueno,
m'han costat...
Surten moltes persones
al llibre
que estan amb el nom
canviat,
de la meva família
i una mica en concret,
tots els altres,
que alguns són aquí
i són just,
tenen el nom canviat.
Bueno,
jo he fet mal a molta gent
sense voler,
per fer dels meus comportaments
erràtics
arreu del trastorn i tal,
i sí,
sí,
alguna exnòvia,
algun examic,
m'ha fet ja parts
que han sigut
dures d'escriure.
Sí,
i només tu,
el llibre,
no ha sigut d'escriure res,
jo,
sinó ha sigut
llegir
una part
que escriu la meva mare
del dia
que no em trobava
i de repente
estava a l'hospital
i la van portar
els Mossos
i tal,
igual.
Tot això
s'ho feia
en Sánchez des Verdes.
Ostres,
o sigui,
la teva mare
hi ha una part
del llibre
que l'escriu...
L'escriu ella
i relata
el meu primer intent
de suïcidi,
n'hi ha hagut diversos,
on,
on,
clar,
ella
li ho relata bé,
on ja em va veient raro,
em va veient que marxo
de casa,
que no sé què,
que em deixo les claus,
que tal,
una hora,
ella sempre creu
que té un cordó umbilical
aquest invisible
i ja comença
a sospitar
i de repente
no em troba,
truca a tots els meus amics,
va a totes les zones
amb el cotxe
que coneix,
a la carretera
a les Aigües,
no sé on,
i no estava
i de repente
no sé com contacta
amb els Mossos
i molt seriament
li diuen
que vingui,
va a la comissaria
i llavors
la porten
a l'hospital
a Belvitge
i firmant
corrent
pels passillos
és un capítol
molt dur
que porto
portant
el llibre s'ha publicat
fa deu mesos
però jo aquest capítol
l'he llegit
un o dos cops
i el capítol
de la meva mare
i cada cop
ho llegeixo
entro
en un llan
profund
no s'haurien
no s'haurien plor
no s'haurien plor
els amics
familiars
també
que s'hagin
llegit el llibre
creus que s'han quedat
amb una altra
amb una altra cara
del Pol
amb una altra
ostres Pol
no sabíem
que haguessis
patit tant
no
o que
sí
sí
sí
sí
i sí
totes les que
veuen
entenen coses
i tal
però insisteixo
que no és un llibre
fosc
en el sentit
del patiment
hi ha una mica
d'humor
també
i més enllà
l'humor
hi ha llum
vull dir
esperança
exacte
llum
esperança
acaba amb una recuperació
acaba amb una recuperació
i explico claus
de recuperació
en absolut
sempre
a les presentacions
que vaig fer
a Madrid
Bilbao
Barcelona
sempre
deia
ostres
no és un llibre
d'autoajuda
però
molts dels meus
persones que el coneixem
deien
no és un llibre d'autoajuda
però
ajuda
però ajuda
ajuda molt
ajuda perquè
és un llibre autobiogràfic
amb un final
que aboca l'esperança
a la gent
que potser
que està passant pel mateix
que li serveixi
de dir
ostres
doncs
potser hi ha
en aquest procés
potser sí que hi ha
una mica de llum
com tu has dit
sí
jo ho tinc molt clar
ho he viscut
ja que posar llum
en tot moment
ja que haver-hi
tenen que haver-hi
escletxes
de llum
perquè si no veus
llum
malament
i després
es pot aconseguir
i deixa'm dir que actualment
em dedico
he muntat una fundació
de salut mental
que es diu
bigmentalchange.org
poder.org
i
bueno
ara m'estic dedicant
a la salut mental
però des d'altre punt de vista
des d'ajudar el pacient
en comptes de ser
jo el pacient
bueno
està bé
i com va néixer
aquesta idea
la idea
ja neix fa anys
fa anys
fa anys
ja
en l'època del covid
el covid ho va parar
després jo vaig continuar
el meu camí
però ara fa
sis o set mesos
sí
ho vaig remuntar
vaig aconseguir
donacions
vàries
i vaig muntar un equip
som sis a l'equip
i
també estem portant
pocs pacients
perquè creiem que
cinc o sis pacients
però
perquè creiem que
no volem anar
a lo macro
volem ser el contrari
al salut mental
pública
un psiquiàtric
si ho vam cuidar
l'usuari
o el pacient
o la persona
un a un
sentint que
cada persona
és un tresor
la seva recuperació
és difícil
i que requereix
de diversos punts de vista
i no només
de totes pastilles
i us el tenim en compte
des d'un 360 graus
intentem
clar
perquè tu
en l'aspecte laboral
Pol
per exemple
un dels àmbits
que
quan
quan entres en aquesta
dinàmica
quan ets més jove
clar
el punt
el tema laboral
queda allà aturat
tu com
per exemple
t'has remuntat
com has tornat a reprendre
bueno
vaig tenir la sort
que l'empresa
va durar 10 anys
l'empresa va durar 10 anys
jo he anat traient
diners d'empresa
pràcticament sempre
i actualment
entre
unes coses
i altres
coses que van quedar
d'empresa
l'empresa ja no és nostra
però encara viu
no tinc
que treballar
per viure
com a tal
llavors estic treballant
estic dedicant
totes les meves hores
a la fundació
altres persones
dintre l'equip
sí que cobren
jo de moment
no cobro
perquè no ho necessito
m'he anat compte
també que
necessito
menys per viure
menys per viure
perquè clar
abans
necessitava
4.000 o 5.000
al mes
amb 20 anys
i això és una locura
absoluta
i ara
amb la meitat
o menys
els tilos
bueno
fruit d'aquest procés
també
jo crec que
hauràs anat
coneixent-te
una mica més
no?
i veient que
no cal portar
el ritme de vida
que es portava abans
precisament
que portaves abans
sí
no
absolutament
sí
ja ho has dit tu
veiem que també
col·labora
l'associació
de salut mental
del Baix Llobregat
quina
no sé
quina relació
tens tu
amb aquesta associació
o
amb la
això
del Baix Llobregat
no dius?
sí
l'associació
l'associació
del Baix Llobregat
bueno
tinc alguna persona
que ens contacta
conec gent
que hi forma part
amb ells
estem encara
intentant
construir una col·laboració
és a poc a poc
i volem
la meva idea
idealment
això ja és un ideal
és primer
muntar la meva fundació
del tot
acabar que funcioni
i tal
i després
intentar construir
relacions
amb altres associacions
fundacions
que n'hi ha moltes
de salut mental
per fer
la unió
en la fe de la forza
saps?
vale
i conseguir una especial
m'agradaria idealment
potser soc consumidor
però un paraigües
de
de fundacions
i tal
que entre tots
tinguéssim
un lloc
a la taula
i entre tots
féssim molta força
per aconseguir
canvis reals
què poden esperar
els assistents
a la presentació
que es farà avui
a la tarda
a la biblioteca
de Sant Just
com tens pensat
aquesta?
bueno
la veritat és que
segur que
passaran una estona
que des de l'UEU
val
no ens deixaran indiferents
perquè a part
la Núria Boquera
presenta
presenta
amb mi
i ja ho hem fet
una d'alguna interpretació
de Sant Feliu
de Llobregat
Junts
i
se'ns dona bé
presentar
el meu llibre
per la salut mental
intentar
intentem
no donaré cap xapa
vull dir
farem
un debat
parlarem
bueno
tothom té inquietuds
molta gent té més desconeixement
alguns altres menys
molta gent té pacients
perdona
familiars
coneguts
directes
i vol saber
vol conèixer
jo us convido
que vingueu
perquè
comprou el llibre o no
escoltareu
d'una manera
diferent
per la salut mental
més obertament
més tranquil·lament
la Núria
en sap molt també
i bé
segurament
des de la teva
pròpia experiència
com a primera veu
i la Núria Boqueria
potser la part més
a nivell professional
més tècnica
aquest tàndem
que pot ser realment
en pot sortir
una presentació
molt profitosa
Pol
se'ns acaba el temps
m'ha estat molt agradable
aquesta xerrada
aquí a Ràdio d'Esvern
amb tu
igualment
tenim ganes
de llegir-nos el llibre
és capa
de les tinebles
sabem que s'està traduint
ara al català
però bé
de moment
el tenim en castellà
el llegirem en castellà
que vagi tot molt bé
aquesta tarda
Pol
gràcies per
per posar veu
testimoni
i per donar aquesta
visió
com d'esperança
també
total
sempre
sempre
esperança
sempre
a mi m'agrada més dir
llum
però bé
és un tema personal
gràcies a vosaltres
gràcies a tu
també per l'entrevista
i
fa't una bona estona
i bueno
seguim
endavant
exacte
seguim endavant
Pol
moltes gràcies
que vagi bé
gràcies
gràcies
Fins demà!
Fins demà!