I ara mateix són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant ràdio d'Es Bern,
el magazine de matins, La Rambla. Comencem doncs la segona hora
i també, com sempre, fem l'entrevista del dia.
La convidada d'avui és Maria Quintana Santjustenca
i la presidenta del Centre d'Estudis Santjustencs.
Contactem amb ella via telefònica per comentar l'activitat
que tradicionalment el Centre d'Estudis prepara
per cada festa major aquí a Santjust.
Saludem la Maria. Molt bon dia, Maria.
Molt bon dia a tots.
Què? Com va? Bé?
Aguantant la calor, aguantant.
Bueno, aguantant la calor mentre l'aguantis, escolta'm.
Sí, ja és molt, ja és molt, sí.
Maria, estem fent aquests dies, aquestes setmanes,
estem parlant amb la gent que organitza gent i entitats
que organitzen activitats a la festa major.
El Centre d'Estudis tradicionalment prepara sempre la passejada literària,
és aquest el cas, també?
Sí, tant i tant, sí, sí.
Aquest any, doncs, també hem tingut aquests anys enrere
que fèiem els carrers que tenen nom de persones,
però aquesta passejada d'aquest any és molt interessant
perquè fem la història de la vinguda indústria, de la indústria.
La gent, quan vegin les fotos que han fet en el llibret,
no s'ho creuran de com era, no s'ho creuran.
Els que en l'any 60, així, eren jovenets,
sí que ens en recordem molt bé de com era, almenys des dels anys 40,
perquè abans també encara era més rústica i més sobatxa,
però vull dir que és molt interessant perquè té el nom just
que considerem la vinguda, perquè només hi havia indústries,
no hi havia cases.
No hi havia cases?
No, no, no, tot era en camps, amb garrossers i amb mallers,
llavors hi havia indústria, hi havia una bòbila, una fàbrica de teixit,
una fàbrica de vidre, hi havia tot això, vull dir, tot això és el que hi havia.
Després va haver-hi més indústria més sofisticada, per entendre'ns,
però sempre, volia dir, els pisos no hi van fer fins als anys 70, 80.
I tu, Maria, recordes el moment aquest de passar de que la vinguda indústria
passés en lloc de ser una vinguda o un carrer més industrial a un lloc amb vivendes?
Sí que ho recordo, però jo vaig viure molt quan era sobatxa,
perquè jo treballava en 15 anys, anava a una empresa que hi havia matalúrgica,
que es deia Les Cadenes, que ja en parlarem a la passejada,
però que jo hi anava, hi anava des del carrer Badó, cap allà,
doncs mira, Rosano Rosari, si t'ho dic, Rosano Rosari quan tornava de Toregatsia
a la set del vespre hi era fosc, perquè no hi havia res, només és que ja ho veureu,
els marges eren molt alts, no estaven soltats, era el camí del cementiri, que en dèiem,
era el camí del cementiri, i vull dir que no hi havia,
vull dir que de veritat que no us ho podeu fer compte de com era.
Després, als anys 80, és quan ja es van posar a fer pisos i tot això, però mira,
el Juli ha fet una feina increïble.
Qui ha fet el Juli?
Doncs tot, ha fet un llibret, sí, ho ha preparat ell.
Això que ens parles del llibret, Maria, per si hi ha algú que ens està escoltant
i que no ha estat mai a la Passatge de Literària, què és aquest llibret que ens diu?
Mira, nosaltres quan comencem, per exemple aquest any,
també ens trobem a la plaça dels Estudis Vells, i d'allà sortirem per si l'ha vinguda a indusriar.
Doncs sempre donem un llibret a la gent perquè ho segueixi, tot el que es llegeix està escrit,
per exemple, i aquest any, a més a més, hi ha moltes fotos de com era, que la gent se'n doni compte de com era,
perquè, per exemple, l'ha vinguda a indusriar comença amb un excursador modernista,
després Can Geroni, que jo hi havia anat a jugar de petita,
però que era una casa, era una casa, però és que va ser un hostal, però després va desaparèixer.
Can Geroni tenia molta història perquè és l'únic que hi ha com a casa,
perquè després hi ha les indústries que hi ha a Nassón, que és la de Vidre, la Dissa, el Treixits Guarro,
la Bòbila del Domènec, que ara hi ha el Camp Roig, el Preventón, que tampoc hi és,
i la Fàbrica del Petrofaramis, que és la que jo anava a treballar.
Vull dir que tot això hi és, i el Sanson, lògicament, com a final.
Però ara valen pena que vinguin, perquè és molt interessant, però a més a més les fotografies són increïbles.
D'on heu tret les fotografies, Maria?
Segurament de l'Arxiu.
De l'Arxiu, oi?
Segurament. S'han acollat el Juli i segurament sí, quasi totes són de l'Arxiu,
perquè sí, penso que sí.
I acabarem a la plaça de la Pau, fem una copa de cava.
Molt bé, això no pot faltar, eh, cada any ja...
No, intentem que no, intentem que no.
I a la sortida serà a les vuit, des de la plaça dels estudis vells.
I crec que a més d'aquest any tot és seguit, vull dir, no tombem carrers, no fem cantonades de carrers,
és tota l'avinguda d'indústria, fins a baix de tot, és el que hi ha.
Qui farà les lectures o qui...
Ah, qui farà les lectures, esclar.
Doncs mira, serà el Pere Oliver, el Pere Font, el Julio Choa, el Leon Ci, la Montserrat Casals i la Eva Ninarro.
Molt bé, molt bé, molt bé. Aquest any també la... doncs veig que la regidora de cultura també s'ha animat.
Home, l'he animat, sí.
L'has animat.
Sí, l'he animat.
No, no, la Eva em va dir que seguida, em va dir que sí, amb molta il·lusió de poder llegir.
A més, com que normalment, fem que cada persona llegeixi un carrer o una de les tarades, per entendre'ns.
Però com que aquesta vegada hi ha molta, molta informació i sou molt, molt ben fets, vull dir, molt macos de poder saber la història ben sabuda,
llavors el que he fet d'alguna manera és partir la lectura, perquè no s'hagi pesat, perquè no se senti sempre la mateixa veu,
perquè el que llegeix tampoc es cansi tant, i llavors fem mitja i mitja amb dues persones a llegir.
I això, el que fem, i espero que la gent que vingui s'ho passi molt bé, sàpiga més història de Sant Just,
perquè, esclar, a veure, tot canvia, ja ho sabem, i el centre ha canviat, el carrer a la banda nord també ha canviat, a la banda sud, però...
L'avinguda indústria és que us en fareu creus, no us ho pensaríeu mai de la vida, que era com era.
Clar, és que ara, Maria, és un dels carrers d'on és, una de les avingudes més principals que hi ha a Sant Just.
Clar, clar, i tant, i tant.
Quan m'has començat a descriure com era, les indústries, això del camí del cementir i dels garrofers, de veritat, que és que jo no em faig alegre.
A la portada del llibret hi ha una foto de l'any 1915, és que no es veu res, només es veu el poble, al fondo, no hi ha res, és un camí de càrrec, un camí de càrrec,
però després ja dic, i els marges no eren gaire alts, però després, als anys 60 i 50, els marges eren altíssims,
hi havien anat rebaixant, però és que feia coses perquè...
Quan dius marges, Maria, què et refereixes a la vorera?
Ah, sí, però eren uns marges de tres metres o de dos metres, i el camí quedava doncs amb una línia, i llavors banda i banda, hi havia això perquè sobre hi havia camps.
Hi havia camps de garrofers i camps de mallers i pins, clar, vull dir que tot era salvatge, fora de la indústria era salvatge,
per això que després, mira que s'ha anat fent, perquè no era la vinguda indústria, tampoc es deia així, era el camí del cementiri.
El camí del cementiri, mare meva.
Sí, perquè anaven als enterros, baixaven de l'església cap al cementiri, i anaven cap allà.
I a més a més, al començament també es podia entendre que era el carrer de l'escorxador, perquè hi havia un escorxador maquíssim untària al jutge de pau.
I aquí hi ha la foto també de l'escorxador, que era molt maco, de fora la façana era modernista, estava molt bé, però que dimetaven el bestiar,
però va arribar un punt que ja no es va fer, pel parigiene i per tot van haver de canviar.
Però ja dic, tot està molt ben explicat i que la gent pot veure això, el que s'ha fet en aquesta vinguda.
Perquè ja et dic, increïble.
I Maria, com és que se us va acudir fer-ho sobre la vinguda indústria?
Va ser en alguna persona en concret que va dir...
No, m'ho vaig pensar jo.
Ah, ostres, doncs mira...
Saps per què m'ho vaig pensar jo?
Perquè havia fet tant aquest camí, quan anava a treballar allà.
El tenies allà, eh?
No, més que al darrere, com ha canviat, com ha canviat, i com ha canviat.
I he de pensar que quan jo tenia quinze o setze anys anava sola per allà,
amb el cor petxitet per si de cas, saps?
I veia la bòbila, veia els teixits, veia l'altre, i res més.
Per això vaig dir, val molt la pena d'explicar la història de la vinguda indústria.
Val molt la pena, perquè la gent posa que els vuitanta,
la gent que va néixer als vuitanta, ja no va veure tot això que jo explico.
Esclar, per ell ja és una altra vinguda, ja és un altre carrer,
però és que de veritat val molt la pena perquè és un canvi brutal, brutal.
Vull dir, dels que he vist més forts de camí,
ja no hi ha assenyut a molts llocs, saps?
I tant.
Doncs Maria, aquest any, per això, la passejada literària,
l'any passat almenys va ser el primer dia,
coincidint després del pregó i del lluïment de colles?
No, aquest any no, aquest any no.
És el diumenge, el dia 4.
El dia 4 a les vuit del vespre.
Prefereu que sigui així, que no coincideixi amb el primer dia?
Bueno, és que això quan fem les reunions...
Toca una mica com toca, no?
No, no, i que cadascú es posa el que vol fer i tot plegat.
Jo mirem d'encaixar-ho bé,
de no haver de patir per uns i pels altres,
o que ara, veus, voldria ser allà i no hi puc ser-hi.
Saps el que vull dir-te?
I amb el pregó així ens trobàvem,
que després també hi ha el sopar dels blaus i els grocs,
o no sé què, que a la botifarrada.
Vull dir que hi ha moltes coses.
Nosaltres podem fer aquest acte tranquil·lament,
la fem, sigui el dia que sigui.
Saps el que vull dir-te?
Jo vam sol·licitar si li podria ser el dilluns,
però llavors el Pau, que és un tresor de cultura,
ens va dir-nos, va bé, fem el diumenge.
Doncs sí, no passa res, ho fem el diumenge i ja està.
Fantàstic.
Maria, moltíssimes gràcies per explicar-nos
com serà la passejada literària de la Festa Major d'aquest any,
que recordem, organitzar el Centre d'Estudis Sant Justencs.
Sí, i doncs espero que vingui molta gent
a passar-ho molt bé i després a la copeta.
A la copeta de cava, clar que sí.
Fantàstic, Maria, moltes gràcies, que vagi bé.
Gràcies, Núria, una abraçada ben forta.
Adéu.
Una abraçada, adéu.
Adéu.
Gràcies.