L'entrevista d'avui està estretament lligada a la jornada anomenada
Envelliment Just, un país per totes les edats.
Una jornada que es farà el 24 d'octubre a l'Ateneu de Sant Just,
impulsada per l'Ajuntament i l'Associació Sumeris.
El convidat d'avui és en Joan Sales, sociòleg i president de Sumeris.
Hola, molt bon dia Joan.
Hola, bon dia.
Dijous 24 d'octubre a Sant Just, com hem dit, es reflexionarà amb tres taules rodones
sobre la longevitat, l'envelliment digne en el marc d'una societat
on, de fet, l'esperança de vida cada vegada és més llarga.
Quines són aquestes tres temàtiques sobre les quals es vertebrarà la jornada?
Sí, nosaltres, primer de tot, hem d'agrair a l'Ajuntament de Sant Just,
qui volgués acollir aquesta idea d'organitzar conjuntament amb nosaltres, amb Sumeris,
aquesta jornada.
A veure, aquestes tres taules, una reflexió important era veure una mica la situació jurídica
de l'envelliment, la situació jurídica de les persones grans, la situació que tenen les lleis
en aquests moments, tant de l'Estat com de Catalunya, entorn de l'envelliment,
i veure, sobretot, la proposta de la llei de gent gran, que, com sabeu, es va iniciar l'any passat
al Parlament de Catalunya, una proposta important d'envergadura, però que, malauradament,
amb el tema de les eleccions s'ha quedat aturada.
Sembla ser que es tornarà a iniciar immediatament.
Aquesta seria una taula, que, si acaso, després parlaré de qui intervindrà
i quins serien els objectius de la taula.
La segona taula és futurs de la societat respecte a la longevitat,
i la longevitat, quins aspectes pot condicionar la societat.
És a dir, aspectes de tot tipus, culturals, econòmics, transport,
de tot tipus, d'infraestructures, de tot tipus.
Aleshores, aquí hem convidat a quatre persones,
que són quatre persones que han escrit, que han debatut, que han intervingut,
i que són grans professionals en diferents temàtiques,
però sempre relacionats amb polítiques que afecten l'envelliment de la societat.
I la tercera taula és el dia a dia, el territori,
com respon a l'entorn de les persones grans
i com veu el projecte de l'envelliment amb el seu futur.
I aquí tindrem persones que estan treballant, sobretot, a l'administració,
o professionals que han tingut un repte important
amb les polítiques socials i, sobretot, relacionades amb les persones grans.
Aquest seria el contingut d'aquestes tres taules de matí.
A la tarda hi ha dues presentacions de dues temàtiques diferents.
Una seria el programa de Viure i Conviure,
que ja sabeu que és un programa que relaciona persones grans amb persones joves,
per viure a l'habitatge de la persona gran
i fer aquesta convivència de solidaritat, de fraternitat entre les dues persones.
Aquest serà el programa.
Amb la mateixa taula també es presentarà,
es presentarà, que tots en just ho coneix,
el projecte del mil·lenari
i l'ampliació que es farà del mil·lenari
i vindrà una persona gran que viu al mil·lenari
i la coordinadora del mil·lenari.
La Roset.
Exacte, sí.
Aleshores, acabem amb una escenografia
que relata uns passatges de Memòries d'Àfrica,
el llibre de la Karen Blixen,
que ho faran tres persones d'aquí de Sant Just,
tres persones grans,
que ja han fet aquesta dramaturgia en un altre moment
i va estar molt ben acollida.
Es veu que, jo no l'he vista,
però es veu que és un espectacle,
una dramaturgia que està molt bé
i que ho fan molt bé.
Aquest seria el contingut.
Si vols, t'explico després una mica més cada taula
i els ponents que vindran.
Volem saber una mica, no?,
a grans trets l'objectiu d'aquesta jornada,
a banda de la millora dels serveis a les persones grans, no?
No sé si potser seria promoure una nova visió de l'envelliment
o tractar temes que preocupen a la gent gran, una mica?
Tu ho has dit,
és intentar que nosaltres,
el projecte de la nostra associació,
que va sorgir fa quatre anys,
una associació en què estem una trentena de persones,
que tots som, menys dos persones més joves,
tots som persones ja jubilades
i que provenim del món universitari,
del món de l'administració local
i també del món de la salut.
El nostre repte era pensar
que les persones grans
tenen encara reptes molt importants
per poder fer a la societat,
per poder desenvolupar la societat
i que la societat ha de tindre clar
que aquestes persones s'han de comptar amb elles.
A veure, aquí ens podríem estendre molt, no?
Vull dir, a veure,
dintre d'aquest nucli de persones grans
que ens jubilem
i que arribem a unes determinades edats,
podríem dir que hi ha tres o quatre etapes diferents, no?
Sí.
La primera o la segona etapa
són persones amb les quals
tenen ganes de fer coses,
la gran majoria.
Volen aportar projectes, idees a la societat
i no es compta gaire amb ells.
Solament les persones més voluntarioses
es poden inscriure en alguna entitat,
es poden inscriure en algun centre
per poder desenvolupar algun projecte, no?
d'alguna capacitat que tenen.
Aleshores, nosaltres, sumeris,
pensem que això
ha de ser un repte molt important
per a les administracions
i vam pensar que l'objectiu
i que, de fet,
vam crear tota una sèrie d'esmenes
a la llei de gent gran
que he dit abans,
era la creació d'un observatori
sobre l'envelliment al país.
Un observatori
que pogués fer reserca
i, sobretot,
que pogués generar idees
i opinions
en torn de l'envelliment.
I aquest és el gran repte.
Vam presentar les esmenes al Parlament
abans que es paralitzés aquesta llei
i, bueno,
van ser molt ben rebudes
per tots els grups parlamentaris.
O sigui que l'Associació Sumeris
d'alguna manera
està col·laborant
en formular aquesta llei
de gent gran al Parlament, no?
Sí, inclús...
Mira, la jornada aquesta del 24,
amb totes les aportacions
i les idees que puguin sorgir
i també veient la capacitat
que tenim tots els que estem treballant
en aquest projecte,
és engrescar encara més
aquest document que ja vam presentar.
És a dir,
podríem ampliar les esmenes
i inclús podríem presentar
un nou projecte de llei
de gent gran,
de persones grans.
Primer,
persones grans,
no gent gran.
La llei es tindria que dir
persones grans.
Quina diferència hi ha?
Doncs,
molt clara,
quan dius gent,
et refereixes a un nucli
abstracte
i,
sobretot,
el que podríem...
Sobretot,
abstracte
i molt mimetitzat,
diríem.
En canvi,
les persones
són persones,
no?
Les persones
necessiten
tindre el nom
aquest,
la paraula aquesta
de persones
i per això
creiem que una llei
es té a dir
de persones grans,
no de gent gran.
no de gent gran.
Aleshores,
el que intentem
és,
amb aquestes jornades,
les aportacions que es puguin fer,
més...
idees més que hem tingut,
si és necessari
fer una proposta
de llei nova,
una esmena total,
perquè la llei
que es va presentar
era una llei
una mica
obsoleta,
una mica
massa conservadora.
Volem que aquesta llei
sigui més innovadora
i,
sobretot,
el que volem,
i aquest és el tema
més important,
la llei
ja menciona,
però solament
amb dues línies,
la creació
d'un
observatori
de la gent gran,
un observatori
d'estudi
de la gent gran.
Nosaltres,
això,
volem que es destaqui molt més,
inclús que es desenvolupi
els objectes
i objectius
d'aquest
observatori
i que estigui
dins de la llei
i que,
sobretot,
la llei
sigui un
observatori
sobre la...
es digui
un observatori
sobre la longevitat,
no sobre les persones grans.
Clar,
hem buscat dades
que,
de vegades,
viurem més.
Ara mateix,
a la nostra societat,
dos de cada 10 persones
tenen més
de 65 anys
i,
i un 6%
de la població
és octogenària.
Sí.
I les projeccions
indiquen que el 2040,
que encara falten,
però, bueno,
ja arribarem
tardor d'hora,
un 30%
de la població
serà major
de 65 anys.
Sí,
una tercera part.
Per tant,
sí que potser
es veuria necessari,
no?,
crear un observatori
sobre l'envelliment
o...
Mira,
és que sí que
és molt necessari
perquè aquest observatori,
insisteixo
en el que deia abans,
ha de fer recerca
com un apartat
molt important,
recerca important,
no?,
de les dades
que podem tindre
sobre el que és
l'envelliment,
però,
sobretot,
el que ha de generar
idees
i projectes nous.
i, sobretot,
el que ha de fer
és intentar
eixamplar
tot el projecte,
és a dir,
aquest observatori
ha de ser públic-privat,
no pot ser
un observatori
solament
de l'administració,
sinó que ha d'haver,
doncs,
privat vol dir
que hi ha d'haver
entitats,
que hi ha d'haver
universitats,
que hi ha d'haver,
també,
perquè no,
empreses,
i naturalment
també l'administració,
però ha de ser
un observatori
que agrupi
a tota la societat
catalana
en aquests moments,
no?,
perquè pugui
desenvolupar
un projecte
que pensi,
reflexioni
sobre el futur
de les persones
que tenen
la necessitat
de,
el que deia abans,
de tindre
un objectiu
de la seva vida,
que és aportar.
I, sobretot,
hi ha una cosa
que és important dir,
que les persones grans
en aquests moments
els que estem arribant
o hem arribat ja
en un moment
de paralització
productiva
que podíem fer,
necessitem
aportar
a la societat
tot el que ens ha donat.
És generar
un producte
a la inversa
de dir,
escolta,
nosaltres
que en aquests moments
tenim ja
un sentit comú
més desenvolupat
i podem,
sobretot,
tolerar més
que no fa 30 anys
quan érem més joves,
nosaltres podem adaptar
aquesta tolerància,
aquest sentit comú,
aquest equilibri
a la societat.
Com?
Doncs,
de moltes maneres,
inclús,
fent de mediadors.
Hi ha moltes persones
que poden fer,
grans,
que poden fer de mediadors
a la societat
amb tots els nuclis
socials
que puguin haver-hi.
El de la immigració
és un de molt clar.
A més,
que cada cop també
la gent gran
arriba en millors condicions.
Sí,
totalment.
Per exemple,
una persona ara
de 65 anys
no és una persona
de 65 anys
com la de fa 40 anys.
Sí,
sí.
No,
no ho és
i a més,
aquí,
és que clar,
podíem estendre
l'entrevista
d'una manera molt llarga
perquè podíem parlar
de molts temes.
El tema de la jubilació
és un tema clau
també en aquesta història,
no?
Les jubilacions
per què es tenen
que jubilar
les persones
als 65 anys?
Vull dir,
a la paràlisi
aquesta hi ha en molts països
que la gent
es jubila
quan vol,
no quan l'obliguen.
Aleshores,
hi ha moltes persones
de 65,
70,
fins a 75 anys
que estan
perfectament
per poder
anar treballant
possiblement
d'una altra manera,
no dir que
potser treballar
en 8 hores diàries
ni tal,
però sí aportant
o a l'empresa
on treballaven
o a altres indrets
la seva capacitat
i la seva intel·ligència,
el seu sentit comú
de les coses,
no?
I sobretot,
poder
confraternitzar
amb les persones
més joves.
No és cert
que les persones grans
si allarguen la jubilació
treguin la feina
a les persones joves.
Això no és cert.
Al contrari,
les persones grans
poden
ensenyar,
poden
mentoritzar,
poden
desenvolupar
projectes
amb persones
més joves,
possiblement
a temps
més parcial,
possiblement
aportant
la seva capacitat
i la seva intel·ligència,
però ajudant
a les persones
més joves.
Perquè és difícil
veure les persones grans
com a motor
de canvi social
i personal
o com a una etapa
en què encara
hi ha oportunitats.
No solament
hi ha oportunitats.
Les persones grans,
jo no dic
totes,
però sí que
hi ha
persones grans
que han viscut
50 anys,
60 anys
d'un gran benestar,
d'un
país
que ha anat
prosperant,
que ha anat
desenvolupant
projectes
importants,
que ha anat
socialment
i culturalment
i econòmicament
creixent
i aquestes persones
saben
que han fet
un esforç
molt important
perquè són persones
a més que venen
de generacions
que van patir molt.
Vull dir,
nosaltres
som fills
de
pares
que van patir
una guerra civil,
que van patir
segurament
una guerra mundial
i
nets
d'avis
també
que ho van
passar molt malament.
En canvi,
aquestes generacions
que ens van
presedir
ens han ajudat
a tindre
60 anys
d'una estabilitat
molt important.
Per tant,
jo crec que
les persones
que en aquests moments
estem en aquestes edats
podem aportar
aquesta qualitat
de vida
que hem tingut,
no dic tothom,
però dic
una part important
de la societat
i sobretot
de l'edat
amb la que
estem
ara nosaltres,
podem aportar
i intercanviar
les idees
que hem tingut
durant tot aquest temps
tornar-les a comunicar
a les generacions
que ens precedeixen.
I aquesta seria
una aportació
que podem fer.
Altres aportacions
moltíssimes
des d'això
que deia
d'intentar ajudar
en sistemes productius,
intentar ajudar
a la gent
del barri,
a la gent
del carrer,
a la comunitat
en definitiva.
podem fer moltes coses.
El que passa
és que la societat
ha de pensar
i ha d'equilibrar
que l'aportació
que podem fer
nosaltres
és en aquests moments
cap d'alt.
I és,
si em puc dir
una cosa més,
molt important,
és molt cap d'alt
en els moments
que estem.
El gran
desequilibri social
que hi ha
en aquests moments
i el conflicte
que hi ha
en aquests moments
és necessari
que les persones
que hem viscut
durant
un temps
important
i que hem viscut
amb equilibri
social
puguin ensenyar
que no es té
per què
desequilibrar
la societat
en general.
No es té
que buscar
els extremismes
sinó que
es té que buscar
la moderació,
l'equilibri,
el desenvolupament personal,
el desenvolupament humà
de la comunitat
i que aquestes persones
poden ajudar
en aquest tema.
És a dir,
els extrems
són complicats.
per tant,
jo crec
que un nucli
molt important
d'aquestes persones
grans
ja jubilades
o que estan
fent coses
i tal
poden aportar
un actiu
molt important
a la societat
que és
buscar
polítiques
de tolerància
amb tots els nuclis,
amb la comunitat
petita,
amb el poble petit,
amb el barri,
amb el carrer,
amb acollir
persones
que venen
d'altres indrets,
amb els més joves,
amb ensenyar,
amb educar,
amb moltes coses.
I aquest és un dels reptes
més importants
que té
en aquests moments
la societat
en torn de l'envelliment.
Clar.
Quin paper
tindrien
les administracions
públiques,
no?
Potser especialment
els ajuntaments
en la promoció
de la comunitat
i la solidaritat,
no?
En aquest sentit,
potser
l'administració pública
més propera
seria
l'Ajuntament,
no?
Sí.
Sí,
no,
a veure,
els ajuntaments
han complert
una etapa
molt important
que és
posar serveis
de suport
a les persones
grans,
però
ho hem fet
durant aquests
35-40 anys
darrers,
jo crec que
l'administració
local
dels ajuntaments
han complert
un objectiu
molt important,
han adequat
centres,
han adequat
polítiques
sobre les
persones grans,
però jo crec
que aquest és
el moment
de donar
un pas
més important,
que és
intergeneracionalitat
entre els
diferents
nuclis
de la
de la
ciutat,
del poble,
del barri,
del districte,
del que sigui,
és buscar
la relació
que tenen
les persones
grans
amb les persones
joves.
Possiblement,
un dels reptes
importants
que hi ha
de present
i futur
és
els equipaments
que en aquests
moments hi ha
els ajuntaments,
casals i tal,
poder-se
readaptar
amb una sèrie
d'iniciatives
més innovadores
de les que
tenen.
Ho estan fent,
en aquests moments
hi ha localitats,
hi ha administracions
locals que ho estan
intentant ja
començar
i buscar
polítiques innovadores
amb aquests
equipaments.
Però jo crec
que aquí
hi hauria un
projecte més
important,
que és,
per exemple,
hi ha algunes
ciutats molt
grans,
veïnes nostres,
que tenen
casals
de gran
empergadura,
possiblement
aquests
casals
tindrien
que desenvolupar
projectes
ja que
poguessin
acollir
a més
persones
que no
solament
les persones
grans.
És a dir,
integrar
persones
joves
també.
Per això
es necessita
programes
nous,
iniciatives
noves,
poder
intercanviar
idees
entre
una generació
i una altra
i poder
desenvolupar
tota una sèrie
de productes
que puguin
acollir
més
a la comunitat
on està
aquell
equipament,
aquell barri
on
estigui.
Però
aquí
insisteixo,
aquesta seria
una iniciativa
però
els criteris
serien
anar per aquí,
és buscar
que la gent,
l'administració
local
ha d'intentar
també que la gent
jove
es relacioni
més amb les
persones grans.
En consta
que ho fan,
per exemple,
el programa aquest
de Viure i Conviure
que presentarem
a la tarda
ho està fent.
Hi ha
algunes
experiències
que s'han
començat a fer
que és
la d'habitatge
mixta.
habitatge
públic
mixta.
Va començar
al Canadà
fa moltíssims
anys
que
un edifici
de serveis
públics,
d'apartaments,
dues plantes
eren
per persones
grans
i dues plantes
per persones
joves.
Ah, mira!
Persones joves,
parelles,
parelles amb
fills,
persones
que podien
viure
soles
i amb
una planta
baixa
de serveis
comuns.
Serveis
comuns
que podrien
tenir una
petita
llibreria.
Estic parlant
de Vancouver,
del Canadà.
Això es va
estendre,
a Holanda
ja
existeix molt,
a Rotterdam,
inclús
hi ha un projecte
molt maco
a Rotterdam
que,
bueno,
ja fa anys
que funciona,
que és un gran
edifici
on hi ha
les dues
convivències
i a més a sota
hi ha un mercat,
un mercat
de serveis públics,
no?
I el,
el que podrien ser
les parts
més baixes
hi ha serveis
comuns
per els dos,
els dos tipus
de persones
que viuen,
no?
Per qui puguin
conviure juntes.
Això
encara no s'estès
massa
a Catalunya,
jo penso
que aquest seria
un model
que es
hauria de
començar
a estudiar,
sé que és
un model
complicat,
és un model
complicat
perquè a vegades
els dos nuclis
no volen viure
conjuntament
però sí que
és un model
que jo penso
que es podrà
desenvolupar
a molt poc temps.
És un model
públic
totalment
que el té
que desenvolupar
l'administració
local
i
és un model
que podria servir
per fer
el viure
i conviure
més desenvolupat,
no?
No solsament
amb aquell
habitatge
de l'Eixample
de Barcelona
que una persona
gran
necessita
que conviure
amb una persona
jove
perquè l'ajudi
i que la persona
jove
a canvi
de no pagar
el lloguer
li dona
una sèrie
de suports
i de serveis
a la persona
gran.
Aquest seria
un altre model
que és la convivència
de dos nuclis
amb bastantes
persones
que viuen
conjuntament.
que es fa
com un
win-to-win
que les dues parts
guanyen.
Les dues parts
guanyen.
Seria com
veure
el fet
que la diversitat
generacional
pugui ser
com
un actiu
important
per dir-ho així.
Sí
i perquè hi ha
una relació
també.
La persona
gran pot
cuidar
el nen
aquell petit
de la parella
que és jove
que en aquells
moments
no pot estar.
la parella
jove
el pot ajudar
des de la compra
hasta
anar
vella
d'excursió.
Vull dir
hi ha una ajuda
mútua aquí
molt important
de convivència
també
de solidaritat
i jo crec
que és un model
que es té
que estendre.
L'associació
Sumeris
normalment
organitzeu
jornades
com la que es faran
aquí a Sant Jús?
Vam organitzar
una també
al mes de maig
a principis de maig
però aquesta
bàsicament
de salut
amb una
fundació
que es diu
Intel·ligència
Emocional
vam organitzar
tot un matí
a l'associació
nostra
tenim
psiquiatres
que van intervindre
en temes
de salut
mental
i d'equilibri
emocional
i també
vam intervindre
en una altra
taula
en temes
de medicina
sobretot
el tema
del malbaratament
dels medicaments
de la situació
dels medicaments
que prenen
les persones
grans
i tal
de fet
la de Sant Just
és la segona
jornada
que fem
organitzada
per
insisteixo
per l'Ajuntament
i per nosaltres
d'on ve
sumeri
sou de
diferents zones
del Baix Llobregat
o sou de
tota Catalunya
de Barcelona
som
bàsicament
de Barcelona
i hi ha
persones
del Baix Llobregat
entre elles
jo
que he vist
que soc
veïa de Sant Just
i hi ha
algunes persones
de Cornellà
per exemple
però
jo diria
que
un 80%
són persones
veïnes
de la gran ciutat
de Barcelona
amb quines persones
comptarem
com a
ponents
o com a
experts
sí
molt bona pregunta
perquè
diríem
que
que les taules
estan molt bé
no és per dir-ho
però ve gent
de gran embargadura
deixa'm que
que
no vull
deixar
cap nom
la primera taula
és la taula jurídica
que he dit
on estaran
el Xavier Campà
que és un advocat
de la Generalitat
el
Francesc Chamorro
que és
doctor
amb dret
i president
de la secció
de dret
constitucional
del Col·legi
d'Advocats
el Jaume Galufré
que va ser
el cap
de serveis jurídics
de l'Ajuntament
de Barcelona
i de la Generalitat
i després
el Vicente Martínez
Abascal
que és un catedràtic
de dret
del treball
la segona taula
aquí
ja veuran
que és la taula
de les idees
diria
les propostes
de les iniciatives
i tal
aquí hi haurà
el Carlos Rosada
que és
a part de ser
un gran humanista
va ser director
de SADE
és professor
de SADE
i és una persona
que parlarà
bàsicament
de les relacions
humanes
l'empresa
i l'humanisme
i relacionat
tot
amb el tema
de l'envelliment
després
es pot dir
entre cometes
un crac
el Manel Domínguez
aquest senyor
és un senyor
que s'ha donat
a conèixer
molt
perquè va editar
fa tres anys
un llibre
Som sèniors
que ha tingut
molta repercussió
on parla
de noves iniciatives
entorn de l'envelliment
també
aleshores
és una persona
que fa
un programa
amb uns veïns vostres
a Radio 4
setmanal
sobre l'envelliment
els dilluns
i a més
em sembla
que està creant
una càtedra
sobre l'envelliment
a l'Abat Oliva
a la Universitat
de l'Abat Oliva
i després tenim
una mitja veïna
que és l'Anna Clavé
que no sé
si ha estat
al vostre programa
algun dia
és la directora
de la Fundació
Xanfra
hem tingut
a la Imma Periques
a la Imma
és la presidenta
que la Imma Periques
serà a la tarda
amb la dramatúrgia
que després la mencionaré
l'Anna
és la directora
de la Fundació
Xanfra
ella parlarà
de desigualtats
entre joves
i persones grans
l'equilibri
que es té que mantindre
i després tindrem
una persona
de la Junta
de Sumeris
que és el Rafael Nicolàs
que és psiquiatra
parlarà
de temes de salut
emocional
de les persones grans
i parlarà
de la salut
sobretot
a l'entorn
dels futurs
de les persones grans
com pot ser
aquesta salut
i l'equilibri mental
que es pot tindre
és una taula
molt
de diferents
diferents concepcions
de diferents propostes
però
sobretot
hi ha una clau
molt important
d'aquesta taula
que parlaran
de temes
de futur
de la relació
que pot tindre
la societat
al entorn
de l'envelliment
he de dir
que aquesta taula
la moderarà
la Helena Isabel
que és una metgesa
que va estar
a la Fundació Puigverd
fins que es va jubilar
i ella serà
la que moderi
aquesta taula
la tercera taula
és la del territori
diríem
el que està fent
l'administració
en aquests moments
i els criteris
que pot tindre
l'administració
de cara al futur
i venen
bé el Francesc Patricio
que és el coordinador
de l'oficina
de gent gran
de la Generalitat
i durant un temps
va ser el president
d'Amics de la gent gran
aleshores
bé també
el
bé
no venen dues persones
d'aquí del territori
la Mònica Chaves
que pertany
al Consell Comarcal
i la Maria Jesús
que és la cap de servei
de polítiques socials
d'aquí
de l'Ajuntament
i després
està el Rafael Nicolau
que és un dels grans curus
de les polítiques socials
del país
diríem
perquè ho ha fet tot
en aquests moments
ell és
bueno
ja està jubilat
però és el president
de l'associació
del Voluntariat
de Catalunya
una persona
que coneix
perfectament
el sector
estarà moderat
a aquesta taula
per la Quima
la regidora
de gent gran
la tenim
d'alcalde d'Hisenda
i aleshores
ja ens en anem
a primera hora
de la tarda
on
ja ho deia abans
tirem la taula
de les experiències
el viure
i conviure
que vindrà
una persona gran
i una persona jove
que cohabiten
al mateix habitatge
i ho presentarà
la coordinadora
la psicòloga
l'Olga Ibáñez
que és
l'autora
del projecte
perquè viure i conviure
ha passat
diferents facetes
va començar
amb la fundació
de la Caixa de Catalunya
quan existia
la fundació
de l'obra social
de la Caixa de Catalunya
quan existia
encara
la Caixa de Catalunya
i ara estan
a la fundació
Roure
que és una fundació
que està al Raval
que també
fa polítiques
per desequilibris
de tot el
de tot el territori
del Raval
de tot el que és
la part sud
de Barcelona
i el programa
viure i conviure
està dintre
de la fundació
Roure
aleshores
també
dintre
de
de la mateixa taula
ja veurà
l'experiència
del mil·lenari
que aleshores
està la Roset
com a coordinadora
del mil·lenari
i una persona
que
que està
que viu
en un dels apartaments
del mil·lenari
que explicarà
l'experiència
de conviure
al mil·lenari
i tanquem
amb
amb
aquesta aposta escènica
l'aposta escènica
que és una aposta
que insisteixo
jo no l'he vista
però
tothom em diu
que està molt bé
que val la pena
veure-ho
que començarà
a les 5 de la tarda
i durà una hora
o sigui
a les 6
haurem acabat
o sigui
per la tarda
perdó
pel matí
tindríem les taules
més divulgatives
més
entre cometes
més científiques
i per la tarda
hi hauria
més aviat
les experiències
molt bé
Déu-n'hi-do
sí
sí
és una jornada
que
que està
home
que és intensa
i que
es diran coses
i que jo crec
que és un projecte
de jornada
que és la primera
que
potser
si surt bé
podríem pensar
en fer alguna més
i que
bueno
que pot tindre
sobretot
amb els continguts
que es puguin dir
i torno a insistir
amb el que deia abans
es poden aportar
idees
no solament
a la llei
de gent gran
sinó
idees
al territori
també
exactament
a més
ho hem fet
a Sant Just
jo
primer perquè jo
soc veí de Sant Just
i l'Ajuntament
va acollir molt bé
la idea
però també
perquè
no s'ha pogut fer
eh
ho dic
que no s'ha pogut fer
però
perquè Sant Just
ha marcat dins
de la comarca
del Baix Llobregat
pensava
insisteixo
que no hem tingut
temps de fer-ho
fer un homenatge
al moviment obrer
del Baix Llobregat
és a dir
el moviment obrer
del Baix Llobregat
durant els anys
60 i 70
va ser un moviment
capdavanter
a tot el país
de lluites
i reivindicacions
de les persones
que treballàvem
en moltes empreses
d'aquí
no cal dir
noms
perquè tots
els coneixem
i que van haver
persones
de gran prestigi
que
que es van moure
des del
Carles Navales
fins al
García Nieto
gent que va moure
moltes coses
nosaltres havíem pensat
en fer
i recuperar
algunes d'aquelles
persones
que van liderar
aquells moviments
sobretot
a l'entorn
de comissions obreres
i recuperar-los
i fer una taula
relacionada
amb
tot el que havia
passat
durant aquells
temps
i com veien
aquelles
tres persones
tot el que
el temps
que havia
transcorregut
i com
havien desenvolupat
les seves vides
i ara
persones
estem parlant
de persones
que segurament
tenen 75-80 anys
com havien viscut
aquesta política
i aquesta iniciativa
sobre
l'envelliment
de la societat
relacionat
amb el que
havien condicionat
i amb les seves lluites
i aquest era
un petit homenatge
que volíem fer
no hem arribat
a temps
el que passa
és que
possiblement
el posem
al cisteu
perquè crec
que això
seria una iniciativa
fer-la
encara que fos
una iniciativa
sola
a poder-la
recuperar
amb algun temps
Joan
ho deixem
en aquest punt
si et sembla bé
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern
parlant sobre
la longevitat
i l'envelliment
i de fet
animem a la gent
també a participar
en aquesta jornada
jornada
per un envelliment
just
que recordem
les inscripcions
crec que estan
obertes fins al 21
d'octubre
fins al 21
sí
fins al 21
fins al 21
d'octubre
la gent on es pot inscriure
hi ha un link
que surta
de tots
els papers
que es poden inscriure
de totes maneres
a veure
com
com som molt
novells
és una iniciativa
que inclús
si venen
al mateix dia
a l'Ateneu
o a dos quarts
de deu
començarem
es poden inscriure
allà mateix
primer és una inscripció
que no val res
que no costa res
que no costa res
no
que no val res
i ho poden fer
al mateix dia
inclús
si volen
però de totes maneres
els cartells
i a tots els programes
hi ha un link
per poder-se apuntar
molt bé
doncs Joan
moltíssimes gràcies
per haver vingut fins aquí
i esperem que
vagi superbé la jornada
molt bé
gràcies a vosaltres
que vagi bé
gràcies