Arrenquem la nostra segona hora d'aquest magazín amb l'entrevista del dia. Avui parlem del cicle de música clàssica de petit format Estones de Clàssica. Ho farem, de fet, amb Isabel Souto i Mar Vizoso perquè aquest diumenge tenim una cita a l'Ateneu de Sant Just i volem ampliar també informació sobre aquests concerts de petit format i empreses populars que se libren a l'Ateneu de Sant Just. Mar, Isabel, bon dia. Com esteu? Bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies.
Expliqueu-nos una mica, Mar, explica'ns una mica. Posem context a aquest Estones de Clàssica de diumenge amb el trio Galea.
Sí. Bé, molts oients ja han sentit parlar segur d'Estones de Clàssica, que és un cicle de concerts que porta uns anys en marxa, l'Ateneu de Sant Just, i és un cicle pensat, no em cansaré de repetir-ho, per apropar la música clàssica a tothom. A tothom vol dir, a totes aquelles persones que els encanti la música clàssica i a aquelles persones que desconeguin la música clàssica. Llavors...
Els concerts estan molt destinats a que la gent que vingui, gaudeixi, passi una bona estona ben bé com si estiguessin a casa seva, doncs escoltant música, escoltant un CD, doncs en lloc d'estar a casa venen a escoltar a la Isabel, a la Taneu.
I és per aquest motiu que no tenim programa demà, perquè els músics expliquen les obres que van tocant, al final del concert es fa un petit col·loqui, i un dels concerts del cicle està destinat sempre a adolescents, que és el Tim Clàssic, que el tenim al mes d'abril. I jo ho explicaré una miqueta més endavant a l'entrevista, però han passat coses molt, molt xules. Així que...
Que bé, que bé. Doncs una mica això, incentivar tothom a que escolti música clàssica, però en aquest cas també els joves, que no només l'escoltin, sinó que també la facin, que això també és maco. En parlarem, com dèiem, ja de cara a l'abril, però avui ens centrem en el trio Galea. Isabel, si l'haguessis de definir, com el definiries, el trio Galea?
És un trio d'amics que estan tocant junts. De fet, el Christian és el meu marit, i la Maria i jo som amigues, vam anar ja juntes a l'escola primària. Som de Bilbao, hem crescut a Bilbao, jo no vaig anar i saia. I anaven juntes a l'escola i des de ben petites estudiaven música a les dues i vam tocar juntes i després ha afegit el Christian. I què ens hi podem trobar en el concert de diumenge, sense fer massa espòiler?
A veure, la formació de dues flautes i piano és una formació que va néixer així en el context de la música de Saló del segle XIX, on la gent els reunia a les cases de la Borgesia per gaudir de la música, es feien arranjaments dels grans hits de l'època, de les òperes... Clar, no hi havia pares de música per escoltar i llavors...
els músics tocaven els hits, i així va néixer aquesta formació, i és una mica el fil conductor de tot el programa. Tocarem peces d'aquella època de la música de Saló, també altres transcripcions de Bach, de Mozart, per aquesta formació, i després ja del sacle XX,
Música de compositors que són flautistes, escrivim per flauta, i hi ha una mica de tot, des d'un compositor de música de pel·lícules, una música que és més estil jazz, és música molt distesa, jo crec que entretinguda, variada, i és un concepte molt agradable d'escoltar.
Clar, perquè a l'hora, diguéssim, de fer una mica aquest programa, aquesta escaleta, tot i no tenir programa de mà, vosaltres entenc que sí que teniu una idea de com treballar, com abordar el concert i que sigui el més variat possible, no? Entenc?
Clar, al moment de treure repertori tenim en compte que sí, cal de ser variat, d'estils diferents, ens agrada molt tocar tots els que pugui, d'estils musicals, i sí, després entendre una mica el tipus de concert i de públic que està adreçat. Llavors aquí jo crec que sí que és un concert adient per tothom. Nens, si no són massa petits, no s'avorririen aquí.
Que bé. Doncs explica'ns una mica també, Marc, des de la perspectiva de l'Ateneu, d'Estones de Clàssica, quin és el benefici que dona a l'Ateneu i a la gent de Sant Just el fet de tenir res a dos carrers de casa, propostes artístiques com aquesta del trio Galea.
Sí, jo penso que el més important és esmentar que els músics que toquen en aquests concerts són músics d'un nivell màxim. És a dir, la Isabel és professora al conservatori al Liceu i al conservatori de Santa Coloma també.
i el seu marit està a la UBC. O sigui, són músics d'un renom molt important dins de la nostra proximitat. Llavors, per escoltar-los, doncs, s'hauria d'anar a l'auditori. De fet, el seu marit, doncs, ara està fent uns... Erasmus, comentaves? Està de profe d'Erasmus a Ferraras a Itàlia. Exacte, en Itàlia. Llavors, són músics d'una qualitat molt bona.
I tenim la sort que vinguin aquí a Sant Just per un preu molt, molt ajustat. Ben bé com ho fan per la comunitat, no? O sigui, que és una cosa que sempre hem parlat molt, no? Diguéssim, aquí a la ràdio, de fer coses pel poble. O sigui, que no l'incentiu sempre ha de ser com el diner, sinó que...
Del lloc on vius, doncs, has de proporcionar, diguéssim, coses de qualitat i més encara de cultura a la qual tothom pugui accedir. És a dir, que el diner no sigui una barrera, no? I llavors, en aquest sentit, s'ha adaptat una mica a tothom, no? La Isabel i el seu marit van venir a Sant Just fa uns 9 anys.
I quan ens vam conèixer, no?, a través del Club Internacional i tal, em va dir, ostres, mar, és que em trobo amb molta gent, no?, que em diu, vindria a escoltar-te, però és que no puc anar a l'auditori el dia que fas el concert, no puc anar al Palau, tal, i llavors va ser quan va sortir la idea de dir, ostres, doncs, podria tocar qui la teneu, i així també dono això pel poble, que és on estic visquent, i vosaltres, no?, teniu, doncs, aquesta oportunitat de tenir-nos...
A nosaltres com a músics i això és fantàstic, vull dir, de tenir gent que ve a la Teneu a tocar d'un gran nivell musical amb la il·lusió que el públic escolti la seva música, que és de molta qualitat.
I comentàvem també l'inici de temporada, que la Teneu ha fet una inversió molt important a la sala cinquantenari, que aquestes millores també han pogut permetre a la sala tenir més material, més espai, i que d'aquesta manera acabes gaudint més dels concerts tant com a intèrpret com a...
Vosaltres com valoreu aquest tipus d'accions? És a dir, que l'Ateneu hagi apostat també per reformar, per treballar aquesta sala, tenint en compte també que és de les poques sales de funcions que tenim ara al municipi. Recordem que la sala gran de l'Ateneu encara està en obres i que, per tant, a Sant Jusarà és una realitat mancant espais per poder fer cultura.
Sí, jo crec que això és l'inici d'una gran amistat. Vull dir, l'embrio aquest de la reforma de la sala cinquantenari, jo penso que la projecció que té Sant Just de creixement i de com s'està desenvolupant és el començament de tot el que passarà a nivell de cultura.
i l'Ateneu des de fa uns anys ha donat un gir de 180. Vull dir, tots som conscients i és meravellós. Llavors, que hagin decidit invertir en arreglar la infraestructura física és molt important.
Perquè, clar, vulguis que no, el concert necessita d'un espai agradable on portar-lo a terme. Un espai agradable on els músics se sentin bé, on els focus estiguin bé, on el so s'escolti, on el públic estigui confortable i...
jo penso que és una molt bona decisió que hagin decidit reformar aquest espai tot i que sabem que el cost és molt elevat i sabem que l'esforç és molt gran perquè s'ha de decidir si poses els diners aquí no els poses allà llavors jo des d'Estones de Clàssica ho agraïm moltíssim amb els músics perquè espai més agradable, concert més agradable
Totalment. Isabel, vosaltres que, com comentava la Marc, gireu, treballeu en el món de la música, us hi trobeu a vegades amb infraestructures precàries o amb situacions en què a vegades heu de conviure una mica amb aquestes dificultats?
Clar, entenem a vegades la cultura com un espai d'esbarjo i com un espai de lleure, però realment la cultura també és important per transmetre el que som i d'on venim. I a vegades sento, i sobretot també llegint notícies o escoltant una mica gent del sector, que a vegades s'està precaritzant una mica aquest món.
I tant. S'està precaritzant i diria que cada cop més. Nosaltres ja no som joves, ja portem uns anys i ja tinc una trajectòria que ens permet tocar a l'auditori, a l'OBC...
Ja no ho trobo tant, el tema de la precarietat, de fer concerts a llocs que no estan acondicionats, però soc conscient que la gent més jove, els estudiants que estan començant ara el seu camí professional, jo crec que tenen potser més dificultats que les que vam tenir els de la meva generació a nivell laboral, segurament.
Clar, sí, sí, una dificultat que està clar que es fa palès en el dia a dia, haver de tenir moltes feines, a més en el món de la música entenc que també és un espai on hi ha molta demanda i a vegades potser poca oferta, a nivell de, potser si vols entrar, o el nivell és molt alt potser, el nivell de demanda, si vols entrar a formar part d'una orquestra o d'una composició, entenc que hi ha uns requisits que no tothom compleix. Absolut.
Hi ha cada cop més estudiants de música. Jo crec que a nivell dels estudiants sí que el nivell ara, que és molt més alt que fa 20 o 30 anys, molt més alt, és incomparablement més alt, però no hi ha més feina i diria que menys. Llavors els estudiants moltes vegades estan obligats a marxar fora per buscar feina directament. I estem formant gent molt...
molt alt nivell, que no es podran quedar aquí a treballar i han de marxar fora a Europa, si tenen sort, Europa. I hi ha gent que se'n marxa a Àsia, a buscar la feina, els que volen tocar orquestres. Sí, ara mateix és un moment una mica complicat.
Aquí no arreglarem el món, però jo crec que la pregunta hauria de ser aquesta. Hi ha una carença, hi ha una demanda i s'ha de fer front. Com? No ho sé, això també correspon a les institucions que posin fil a l'agulla i que prioritzin també la...
La cultura per davant d'altres qüestions, i més en aquests temps en els que escoltem o llegim notícies tan desalentadures i que realment a vegades no es posi el focus en el que realment som, i la cultura és el que som, i realment és una mica trist, però sí, certament aquest tipus de debats també és interessant.
Tenir-los i també valorar aquests espais que tenim al nostre voltant, Marc, comentàvem fa uns instants, tenir un Ateneu que tingui aquests espais per poder dur a terme aquestes accions és molt important i s'ha de valorar. I després, la responsabilitat moral. Totalment.
Jo penso, és una opinió personal, eh, Isabel, no sé com ho veus tu, però moltes vegades critiquem cap enfora, no? Estem com queixant-nos, en plan, perquè tal, no hi ha això, no hi ha allò, no hi ha diners, no hi ha no sé quantos, tal. Però si tu, des d'on estàs tu, des de la teva persona, pots fer alguna cosa, jo crec que tens la responsabilitat moral, ètica,
de fer-ho, no? Llavors, per exemple, en el meu cas, se'm va donar l'oportunitat de portar el cicle d'estones de clàssica. Quan es va crear, la meva resposta va ser no, perquè la meva prioritat eren els meus fills, que eren molt petits, no? Però amb el canvi de direcció, doncs, se'm va tornar a oferir la possibilitat i en aquell moment va ser sí, no? La resposta de dir, ara sí que puc, els meus fills són més grans, ara em puc dedicar, doncs, a aquest cicle...
I agafar aquesta responsabilitat moral, aquesta il·lusió, perquè per mi és una il·lusió tremenda que la teneu, tingui aquests concerts de música clàssica, que és el que més m'estimo del món. Nuestro amor, el mío és el piano, el tu i la flauta, i luego ya vienen los otros amores, dijéramos.
I llavors, si tu tens la sort de poder fer aquesta feina o de poder donar aquest granet de sorra, feina en quant que inverteixes hores del teu dia, no feina amb la que et guanyes de vida, diguéssim, però jo crec que tens la responsabilitat moral de donar allò que tu pots donar, perquè jo puc muntar aquests concerts, jo puc parlar amb aquestes persones, amb aquests músics, m'entenc amb ells, perquè jo també sóc músic.
Llavors val la pena invertir temps del teu espai personal de la teva vida en arreglar una miqueta més allò que està tan malament, que és la cultura. Sí, sí, totalment. Doncs avui estem parlant d'estones de clàssica del trio Galea, ho estem fent amb la Mar i la Isabel. Aquest concert en torna a la tradició dels segons musicals burgesos del segle XIX on s'interpretaven les obres més cèlebres i exitoses de l'època.
La formació de dues flautes i piano va néixer precisament en aquest context i el programa inclourà peces originals de Doppler, de Bohem i també, entre d'altres, recordem que el concert té una durada aproximada de 90 minuts, d'una hora i mitja i que l'entrada té un cost de 10 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys, 14 euros en preu general i també pels alumnes i en aquest cas de l'Escola de Música de l'Ateneu l'entrada és gratuïta.
Podeu adquirir les entrades a través del web de l'Ateneu, allà trobareu tota la informació i també amb l'enllaç que us redirigirà a Intràpolis podreu accedir a aquest panell de compra i a partir d'aquí ja adquirir les vostres entrades per diumenge 15 de març. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos.
Bé, per la meva part, convido a tothom que vinguin a escoltar l'Isabel, que toca com els àngels. Sí, sí, jo el mateix. Animar als veïns, als amics, als que ens coneixen i als que no, perquè jo crec que passarà una bona tarda de diumenge. Doncs Isabel, Mar, una abraçada, cuideu-vos molt i llarga vida a les estones de clàssica de l'Ateneu de Sant Just. Gràcies.