Són les 11 i 14 minuts. Esteu escoltant la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia. Avui és una entrevista política.
Tenim amb nosaltres a Jus Fosalba, portaveu de Sant Just en Comú,
per tractar temes de l'actualitat Sant Justenca. Jus, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia a totes i tots.
Vinga, comencem i parlem la primera part de l'entrevista sobre gestió de residus,
reciclatge i també de xalleria, concretament amb una novetat que ens va arribar fa unes setmanes
i és que la ciutadania ja pot obrir els contenidors amb xip a través del mòbil.
Correcte.
Parlem llavors d'aquesta aplicació, de BitPaid.
Creieu que compleix les expectatives que esperava la gent?
No sé si tu en particular l'has utilitzat.
L'he utilitzat, de fet vaig ser un, per dir-ho així, un beta tester.
Vaig estar-la aprovant abans que sortís al públic en general durant els primers mesos d'aquest any
i bé, és una aplicació que no té moltes característiques perquè és ben senzilleta.
Pot obrir els contenidors, pots veure el nombre d'obertures que portes fets
i pots comunicar incidències.
Principalment aquestes són les tres opcions que et demana l'aplicació.
Dir-vos que estem bastant contents amb la implementació perquè hem detectat
que dels 8.000 i escaig habitatges que té el municipi ja estem a un 20% d'habitatges
que s'han descarregat o d'usuaris que s'han descarregat.
Usuaris i habitatges són el mateix, que s'han descarregat l'aplicatiu.
Per tant, és un nombre bastant més alt del que ens esperàvem.
Pensem que aquests sistemes de tancament intel·ligent altres municipis ja els tenen, Montmeló i de més.
vam estar preguntant les aplicacions, quin percentatge de gent de ciutadania se'l baixava
i tothom ens deia que un 10 era el màxim.
I aquí ens ha sorprès que la majoria de gent, bueno, hem doblat aquest 10%
i estem en un 20% de gent que està fent servir l'app
i esperem que en els propers mesos potser resgarrarem alguns números més.
Sí que és veritat que, tot i que l'app és molt senzilla de fer servir,
donar-se l'alta és una mica més complicat, això ho sabem,
però és que no hem trobat manera humana ni tecnològica per fer-ho més senzill,
perquè hem de poder vincular l'usuari que es crea a través de l'aplicació
i l'usuari de la targeta o el codi únic de la targeta que nosaltres tenim,
que són dues bases dades separades i per fer això s'ha de fer com ho estem fent ara,
on has d'entrar un formulari primer a l'Ajuntament, després donar-te d'alta
i és una mica més ferragós, ho sabem.
Tenim una persona a l'Ajuntament que ajuda les persones
que potser tindran més dificultat amb la tecnologia per tal d'acompanyar-les
i amb això estem.
Però bé, evidentment, a vegades dona errors, té problemes,
com qualsevol aplicació mòbil, que la tecnologia a vegades no és 100% eficaç.
Xifres de recollida selectiva, també hem sabut com han anat aquest 2024 senjuts,
hem arribat al 65,1%, que de fet és l'objectiu de la Unió Europea pel 2035.
La implantació del sistema de contenidors amb identificació ha fet possible arribar a aquesta xifra
o ha estat per altres també...?
Nosaltres creiem que sí, que ha sigut gràcies a aquest nou sistema
que hem aconseguit arribar a aquesta xifra.
Pensem que nosaltres agafem xifres del 2019,
que és el primer any on Sant Just no tenia cap contenidor tancat
perquè recordem que el contenidor intel·ligent s'ha fet per fases
i ha durat bastant perquè a més hi ha hagut la pandèmia al mig i tal
i això ens ha dificultat la implementació.
El 2019 vam tancar l'any amb un 57,2 o 3,
ara no sé la xifra exacta,
i ara estem en un 65,1%.
Per tant, nosaltres creiem que aquest salt
ha produït principalment l'ús del sistema de contenidor intel·ligent.
Un salt que més o menys ja han anat corroborant
perquè quan tancàvem un barri,
al cap de poc comprovàvem a veure com estava a nivell de resultats
i sempre hi havia una diferència d'uns 10 punts, una cosa així.
Nosaltres creiem que a més el 2025 encara la diferència serà més alta
perquè penseu que el 2024 fins al mes de juny
encara hi havia barris que encara no tenien tots els contenidors tancats,
però recordeu que el mes de febrer i març
vam fer un tancament d'un dels barris,
d'una de les fases, fase sud,
i la resta va ser fase centre fins a gairebé matjunt.
Per tant, del 2024, que és una bona xifra, aquest 65,1%,
en veritat encara hi havia bastant tros de poble
durant tres mesos o sis mesos que no estava tancat.
Per tant, jo crec que la xifra bona serà el 2025,
que la tindrem a partir del 2026,
el gener, febrer, ja sabrem les dades del 2025,
que realment serà l'any sencer amb el contenidor intel·ligent pencat.
I jo crec que aquí, crec que esperem arribar al 67, 68
i tant de bo al 70%, que seria una xifra màgica per nosaltres.
I els municipis que tenen aquests percentatges més alts a tot Catalunya
arriben al 90%, em sembla, no?
Són els més alts.
Sí, amb un sistema diferent al nostre,
que és el porta-porta,
que el porta-porta, doncs sí,
que s'ha demostrat que és el sistema
que dona uns resultats, com a mínim,
en els primers anys d'implantació altíssims,
i és veritat que després va baixant una miqueta
perquè la gent s'acostuma i alguns agafen mal ús,
i llavors es queden al 75, 80%.
Vinga, l'alcalde va dir que s'estava intentant reformular
la manera de calcular la quota, la part variable de la taxa de residus,
perquè 144, en algunes casuístiques,
144 vegades obrir l'orgànica era una mica complicat, era excessiu.
S'estan mirant altres opcions, no?
Suposo que s'estan parlant.
Teniu alguna xifra ja damunt la taula?
No.
Encara no.
Tenim idees, tenim idees que solucionarien
un dels problemes que hem trobat més evidents,
que és el fet que depenent de la composició familiar
o del nombre de persones que viuen a casa,
obrir 144 vegades l'orgànica és complicadíssim.
Això ens n'hem adonat,
i aquesta idea passa precisament no per baixar el nombre d'obertures,
sinó per convertir-ho en un número relatiu.
No em vull extendre ara en l'explicació,
però intentarem avançar cap a un sistema,
perquè la gent mantenga, i ho dic de la manera més fàcil, senzilla,
on es compararà les obertures d'orgànica i de resta,
i si obres més l'orgànica que la resta, en comparació,
ho estaràs fent bé i tindràs bonificació.
I si obres més la resta que l'orgànica,
ho estaràs fent malament i tindràs penalització.
I aquí haurem d'incloure casuístiques particulars,
com poden ser gent que té persones amb bolquers,
que poden ser infants recent nascuts o bé gent gran,
i la gent que té gos i demés,
aquí haurem de veure com aquests paràmetres
que et fan obrir més la resta de cada costum,
doncs s'implementen.
Però és veritat que sí que ens hem adonat que,
quan vam fer el càlcul de 544,
ens basàvem en una família tipus de 4 persones o 3 persones,
i la realitat és que s'enjuixi a molta gent que viu sola o en parella,
i això també és un greu per a aquestes persones,
i per això intentarem avançar cap a un model més
d'un valor relatiu en funció del nombre de vacades,
cobres, l'orgànica i la resta,
i amb això saber un comportament.
Molt bé, just tanquem l'espai d'aquesta primera part,
d'a més de residus i això,
preguntant-te sobre pel que fa a la deixalleria,
s'ha inaugurat fa uns dies.
Un dels grups de l'oposició, el ple a Sant Jus,
va posar damunt la taula, aquí a l'emissora,
la necessitat d'ampliar els horaris de la deixalleria
per fer-la encara més propera,
d'ampliar precisament les hores al cap de setmana.
Això us ho heu plantejat? És possible?
Ens ho hem plantejat i ho farem a mesura que despleguem el contracte.
Penseu que encara estem amb el contracte anterior?
Sí.
Hem estrelat la deixalleria, però el contracte no ha canviat.
Nosaltres teníem una vigència de contracte fins al juny.
El que vam demanar a l'empresa és que ja teníem la deixalleria acabada
i, per tant, no volíem deixar-la buida,
perquè ja es podria vandalitzar i, a més, vam dir,
els vam demanar el favor si podien fer la mateixa activitat
amb el contracte actual a baix.
Per això s'estan prestand les mateixes hores i els mateixos serveis,
perquè no ha entrat un nou contracte amb més hores i més serveis.
Però quan, a partir del juny-setembre,
que puguem licitar i contractar,
s'integraran nous serveis de forma gradual.
Els primers que notarem, per exemple,
serà que les entitats podran llogar a preu gratuït
una vaixella i uns gots reutilitzables,
que, a més, hi haurà espai per rentar-los a la deixalleria.
Per tant, un sistema de préstec de gots i vaixella,
no només gots,
per tant, també plats, coberts i demés,
per les entitats que volen fer sopars, dinars i demés.
També està previst, de cara al 2026,
l'ampliació de l'horari de la deixalleria.
I també està previst la posada en marxa.
Penseu que la deixalleria té uns espais de reutilització,
sobretot de petits electrodomèstics i a més,
per tant, elements que entren,
imaginem-vos una cafetera, una televisió,
que es pot arreglar,
que les persones que decideixen llançar no volen arreglar.
nosaltres l'arreglaríem
i la posaríem en un espai de venda de segona mà
o de reutilització d'electrodomèstics.
I això ja tenim un espai de petit taller
que durant el 2026-2027
ens posem en marxa,
hi haurà una petita botiga
on la gent podrà,
no estarà oberta cada dia,
però un cop a la setmana o d'on,
la gent podrà baixar
i si hi ha algun electrodomèstic
o alguna cosa que li interessi fer servir,
doncs la podrà adquirir de segona mà reciclada,
donant circularitat a això dels materials.
Sí, sí, clar.
Molt bé.
Passem ara a educació.
Fa un mes es van fer les portes obertes,
també es van acabar les preinscripcions
fa molts pocs dies.
Quin és l'escenari de l'oferta educativa a Sant Just?
Perquè aquest any s'ha volgut fer una campanya
o aquest eslògan de Parla Educació,
Trio Sant Just.
Les famílies coneixen les opcions educatives
que hi ha al poble?
Nosaltres creiem que sí,
que les famílies coneixen.
De fet, jo crec que quan tens un infant,
anar d'escolaritzar o d'entrar
al segon cicle d'educació infantil,
tot i que no és obligatori,
la majoria de gent ja porta el seu fill,
el P3, el conegut P3 o I3,
jo crec que la majoria de gent,
si no dic el 99,9,
té ganes de desconeixer les realitats
del seu municipi,
del municipi i els veïns,
de les opcions que tenen
i fan molta recerca i triomfos.
Les famílies s'interessen,
si bé ho coneixen,
però s'interessen després?
Perdoneu.
Necessites un cop d'aigua?
No, estic bé.
Crec que estic bé.
S'interessen i...
Perdona, pots repetir la pregunta?
Que si les famílies,
un cop coneixen,
s'interessen per l'oferta educativa
de Sant Just?
Sí, jo crec que sí.
A les portes obertes,
tot i que hem notat
una petita davallada,
també és veritat que tenim
menys nens nascuts
en aquella època
que l'any anterior,
doncs sí que han anat
moltes famílies,
han preguntat molt,
també ara hi ha moltes mètodes
més per informar-se,
no només al butlletí
o a les portes obertes,
internet i demés,
i al boca a orella
que també fa molt.
Doncs jo crec que
amb aquesta combinació
la majoria de famílies
han triat opcions
de per aquí a prop, vaja.
Consultant una mica,
també, com va anar el debat
que es va fer a Esplugues Televisió
fa més o menys un mes,
els grups de l'oposició
comentaven que les necessitats
educatives del municipi
no estaven ben planificades.
Com ha estat,
com és la planificació educativa
aquí a Sant Just?
Bé, quan parlem
de planificació educativa
què hem de diferenciar
les etapes educatives
en funció de les competències
que té cada administració, no?
Quan parlem del 0-3
és una etapa
en què nosaltres tenim
les competències delegades
com a municipi
i per tant, per exemple,
doncs la creació
d'una nova escola a Bressol
ha sigut en el temps
relativament ràpida
des que es va prendre la decisió
que calia una escola a Bressol
fins que es va materialitzar
i fer,
va ser un període
de tres anys i mig, quatre,
jo que diria més aviat tres,
per tant,
vam ser ràpids
com a administració
a respondre a aquestes necessitats.
Pel que fa
a la segon cicle infantil
primària i secundària
és el Departament d'Educació
qui regula
l'oferta educativa
tot i que
com a Ajuntament
tenim veu
a les taules de planificació
o a les taules mixtes
que es coneixen
on el Departament
i l'Ajuntament
se senten,
veuen
les dades
i a partir d'allà
decideixen
doncs
quines seran
les unitats
del curs que ve
i dels vinents
doncs aquí
sí que hem trobat
nosaltres
una certa
inactivitat
per part del Departament
d'Educació
que ja hem plasmat
en totes les reunions
se'ls ha explicitat
nosaltres ja feia molt de temps
que vèiem a venir
la unitat d'un nou centre educatiu
se'ls havia demanat
per activitat hiperpassiva
que es posessin les piles
i quan ho van fer
jo crec que ho van fer
tard
perquè hem hagut de fer
una ubicació provisional
per l'Institut d'Escola
quan podria haver estat
doncs ja es podria haver estat
estar construint
el nou centre
i això no ha sigut així
i jo crec que ha sigut
una mica una desida
del Departament
per no voler planificar
amb temps i forma
Sabem quantes famílies
hi ha hagut interessades
per l'Institut d'Escola
Maslluí?
Interessades?
Jo diria que
les portes obertes
pels números que sí
hi van anar
una quarantena
cinquantena de famílies
ara ve les prescripcions
doncs s'han tancat
ara no tenim xifres oficials
a més queden segones opcions
encara per resoldre
i de més
jo fins que no comenci
el període de matriculació
no puc assegurar
doncs quantes famílies
finalment matricularan
a l'Institut d'Escola
Com veieu la situació
de la construcció
de l'edifici definitiu
allà al barri?
Vosaltres
mira
demà mateix
tenim una reunió
amb el Departament
d'Educació
per parlar
de les necessitats
de construcció
d'aquest nou centre
i per començar
a avançar
de forma ràpida
ara ja tenim
una petita solució
no vull dir un pedaç
però una solució
provisional
que són els mòduls
que ens permeten
uns quants anys
d'allà usarament
pel que fa
a les necessitats
del municipi
però que és veritat
que això té un espai
finit
i per tant
d'aquí quatre anys
ens trobarem
que necessitem
l'edifici
o més espai provisional
per poder encabir
els nous infants
que entrin al P3
i les línies
que van creixent
i precisament demà
tenim una reunió
amb els serveis generals
del Departament d'Educació
per poder discutir
quina ha de ser
l'estratègia a seguir
Molt bé
Passem a habitatge
aquest cap de setmana passat
i el sindicat de llogateres
va convocar una manifestació
demanaven el 50%
de rebaixa dels preus
del lloguer
per agafar l'habitatge aquí
Sant Just quines són
les prioritats
que teniu els comuns
com es poden cobrir
aquestes demandes
que hi ha
s'estudien altres vies
a part del lloguer
Cobrir la demanda
serà
cal ser sincer
Cobrir la demanda
penseu que la demanda
és altíssima
i el nombre
d'habitatges
si no hi ha una regulació
dels preus del lloguer
efectiva
la política
i que no és competència
d'Ajuntament
és regular lloguers
però els de lloguer
les polítiques
que podem fer
des de l'administració local
principalment
és la creació
d'una borsa
d'habitatge
de protecció oficial
aquest és el principal
mecanisme que tenim
n'hi ha d'altres
poden ser ajuts
del lloguer
poden ser
altres sistemes
tot i que els ajuts
del lloguer
trobo que són
tot i que pot anar bé
per a les persones
que el necessiten
són diners
que es gasten
i no consoliden
després d'aquella
despesa feta
si jo et dono
durant 4 anys
aquell ajut del lloguer
però els 4 anys
s'acaben
i l'escenari
no ha canviat
tu hauràs de marxar
de Sant Jus
per tant
no és una cosa
que perdurin el temps
tot i que pot ser
una ajuda molt bona
per a les persones
nosaltres el que creiem
és que el que cal
és incrementar
el part d'habitatges
de protecció oficial
sobretot
el dedicat
a lloguer
i això es pot fer
amb diferents fórmules
i les estem estudiant
totes
la primera
és
que en els nous planejaments
que vinguin
incrementar al màxim
el nombre d'HPO
a demanar
per als propietaris
d'aquells
d'aquells planejaments
i això ja ho estem fent
amb Bomber
que hi aconseguirem
180 pisos
de protecció oficial
amb la modificació
del pla parcial
de la bona aigua
doncs segurament
també estarem
capacitats
per demanar
molta protecció oficial
en aquell espai
que abans
doncs n'hi havia zero
en el planejament antic
hi havia zero
habitatges de protecció oficial
aquí estem parlant
de quan ens aconseguirem
una bona bossa
i a part d'aquests
nous planejaments
que puguin venir
que poden estar molt bé
però que al final
el Sant Jus és finit
i per tant
no podem estar creixent
sempre
i depenent
de nous planejaments
per aconseguir protecció oficial
estem mirant alternatives
i nosaltres som
dels que defensem
que cal actuar
en el que es coneix
com el sol urbà consolidat
per tant
que en els edificis existents
i en la trama urbana existent
quan es facin
o bé grans rehabilitacions
o noves construccions
doncs que sé
algú compri
un promotor
doncs compri una casa
la tiri
i faci pisos
perquè ens entenguem
no passa molt sovint
però de tant en tant passa
doncs obligar
a que hi hagi
a que hi hagi
protecció oficial
en aquestes noves promocions
a partir d'uns certs metres quadrats
i creiem que seria
una bona fórmula
doncs per
per aconseguir
habitatge de protecció oficial
tot i que no
de forma tan voluminosa
com pot ser
una nova urbanització
que potser et donen
d'una tacada
180 pisos
doncs creiem que és una fórmula
també d'aconseguir
penetrar
en el nucli urbà
del municipi
amb nous habitatges
també estem pensant
en la fórmula
que en els espais
on el comerç
no està tensionat
on no hi ha necessitats
de comerç
i no cal protegir
el comerç local
doncs aquells locals
comercials que porten
molts anys buits
doncs poder reformular-los
perquè siguin
sí o sí
només protecció oficial
si es vol canviar
l'ús de comercial
a habitatge
això també ens donaria
doncs una capacitat
que en alguns espais
on es va reservar
comercial
i mai s'ha ocupat
perquè mai ha sigut
un eix comercial
i previsiblement
no ho serà
doncs que aquells locals
comercials
es puguin convertir
en protecció oficial
aquesta també és una línia
que estem estudiant
per tant són
diversos enfocs
un és el creixement urbà
que això té un límit
perquè Sant Jus
s'ha de ser sostenible
i per tant
no pot estar creixent
sempre
és impossible
hi ha un moment
que el territori és finit
i per altra
és incidir
en el parc
d'edificis existents
amb aquestes fórmules
però també amb fórmules
que nosaltres també
hem posat sobre la taula
hi ha una tercera fórmula
que és el tanteig i retracte
quan es fan pisos
de protecció oficial
ara la caducitat
no caduca
però fa uns quants anys
quan la protecció oficial
caducava
caducava a 15
a 30
després a 50 anys
després ara ja no caduca
nosaltres el que hem determinat
és que en aquests
en aquestes
que estem intentant treballar
és que en aquests
habitatges de protecció oficial
que caduquin
si l'Ajuntament té dret
al tanteig i retracte
que no en totes les proteccions
oficials els té
però els que el té
doncs exercís-lo
que vol dir que
quan surt
aquell pis
perd la protecció oficial
el primer que té dret
a comprar aquell pis
no és
el particular
no pot vendre-lo a qualsevol
imagina que a tu t'ha tocat
un pis de protecció oficial
a 30 anys
s'acaba
arriba aquests 30 anys
i tu decideixes
doncs veta't el pis
aquell pis ara ja no és
de protecció oficial
és lliure
però abans de vendre-lo
a qualsevol persona
particular
a preu de lliure
l'has de vendre
primer a l'administració
l'administració té dret
a recuperar aquell pis
i tu l'has de vendre
en el preu taxat
a l'administració
el que estem dient és exercir aquell dret
és una política cara
no ens enganyem
perquè comprar pisos
és més barat
és més barat construir-los
que comprar-los
però també ens permetria
doncs recuperar
habitatge
per posar-lo a la borsa
de lloguer
en el sol urbà
ja consolidat
per tant recuperar
i tenir
no
no només
no enteneu
perquè ara molta protecció oficial
s'està col·locant
en aquestes noves construccions
que al final també
es dispersen en el municipi
en el lloc on creix
i en el centre
i en altres zones
costa aconseguir protecció oficial
jo crec que amb aquestes fórmules
combinades
doncs podrien anar augmentant
el parc d'habitatge
però calen més mesures
i mesures que no depenen
de l'Ajuntament
de l'administració local
jo crec que aquí
o bé hi ha una regulació marc
per part de les administracions
supramunicipals
ja siguin Generalitat
o Govern Espanyol
o difícilment
aconseguirem frenar
aquesta
aquesta
aquesta emergència habitacional
en la que vivim
que jo crec que
ja no és una qüestió de Sant Just
no és una qüestió de Barcelona
ja és una qüestió
pràcticament global
la gent s'ha d'anar a viure
superlluny
per poder pagar l'habitatge
i
i ens està passant
arreu de Catalunya
però també d'Espanya
i això
jo crec que
o avancem
cap a un altre model
i comencem a protegir
les persones
perquè se'ls garanteixi
el dret
o ho tindrem
molt complicat
fa unes setmanes
a l'entrevista
amb l'alcalde
i dins la secció
de l'alcalde
respon
hi havia preguntes
sobre entorn
al mal servei
de l'X30
i en això
ens porta a parlar
també de temes
de mobilitat
els reptes
de Sant Just
en mobilitat
quins són
i no només
ja a Maslluí
sinó en altres zones
també
o en altres barris
de Sant Just
Bé
jo crec que
pel que fa
a la mobilitat
a Sant Just
tenim algun repte
amb
la connexió nocturna
del barri de Maslluí
per exemple
aquest és un repte
que hem identificat
i que creiem
que podrem solucionar
en el mig termini
que és que
un N
l'N12
en aquest cas
potser seria
el més normal
pogués connectar
al barri de Maslluí
perquè
perdoneu
tenim un barri
que cada cop
serà
que és molt jove
i que a més
té infants
que també serà
adolescents i joves
i normalment
fan ús d'aquest tipus
de serveis
i gent treballadora
evidentment
poder-lo connectar
després
és veritat
que Sant Just
ha anat incrementant
molt el nombre
de línies
des de fa 15 anys
o 20 anys
ara
Sant Just
té moltes més línies
de connexió
un altre
dels reptes principals
però per exemple
és la connexió del tram
per la carretera
reial
nosaltres
aquest
és un
un cavall
de batalla
que hem d'aconseguir
guanyar
perquè ens reduiria
molt el temps
de connexió
cap a Barcelona
i cap a
altres línies
de transport
més ràpid
com pot ser el metro
i demés
doncs aquesta és
una de les batalles
que hem d'aconseguir
i després
l'aposta també
per la mobilitat
sostenible
a nosaltres
l'ambici ha sigut
un gran guany
nosaltres creiem
que és un gran guany
per la mobilitat
sostenible
al municipi
per això hem defensat
col·locar
més parades
d'ambici
i el que cal
també és més
infraestructural
perquè la bici
puguin moure's
de forma segura
pel municipi
i pel que fa
a transport públic
seguir treballant
amb l'àrea metropolitana
en aquest sentit
per aconseguir
més línies
de bus interurbà
i millors freqüències
i connexions
molt bé
doncs just
ho hem de deixar
en aquest punt
gràcies per haver vingut
aquí a l'emissora
a vosaltres
i t'esperem
a la propera
moltes gràcies
a tots
a tots
a地u
quini
Fins demà!